Adaptació i Evolució: Conceptes Clau

Definició d'espècie

Una espècie és un conjunt d'organismes que s'assemblen molt entre ells i que reproductivament estan aïllats de la resta d'organismes.

Què és l'adaptació? Tipus i exemples

L'adaptació és la capacitat que tenen els éssers vius per adequar-se al medi en què viuen. Hi ha tres tipus principals d'adaptacions:

• Adaptacions estructurals: Afecten a determinats òrgans. Exemple: la llengua del camaleó per menjar insectes.
• Adaptacions fisiològiques: Fan referència al funcionament de l'organisme. Exemple: el metabolisme dels óssos a l'hivern per hivernar.
• Adaptacions de comportament: Afecten el comportament dels éssers vius. Exemple: els llops que cacen en grup.

Radiació adaptativa i evolució convergent

Radiació adaptativa: Es produeix quan organismes d'una mateixa espècie es desplacen a un altre lloc i s'adapten a les noves condicions. La selecció natural els afavoreix.

Evolució convergent: Apareix en organismes d'espècies diferents que ocupen ambients semblants i donen lloc a estructures similars amb la mateixa funció.

Proves de l'evolució

Les principals proves de l'evolució són:

• Anatomia comparada: Es basa en l'estudi comparat de l'estructura dels òrgans. Dos organismes estan emparentats si tenen el mateix origen embrionari, que es reflecteix en una estructura interna semblant, encara que tinguin forma diferent.
• D'adaptació: Sorgeixen en els individus per canvis ambientals com a variacions que s'hereten i s'estenen amb el temps a tots els individus de la població.
• Paleontològiques: Es basen en l'estudi dels fòssils com a proves evolutives.
• Biogeogràfiques: Són aquelles que succeeixen quan hi ha grans barreres geogràfiques que aïllen organismes del mateix grup. Això facilita que evolucionin de manera diferent i que, després de generacions, siguin diferents.
• Embriològiques: Són embrions de grups emparentats que tenen el mateix tipus de desenvolupament en les primeres etapes, però en el desenvolupament posterior les fenedures desapareixen. L'explicació és que qualsevol organisme amb el mateix tipus de desenvolupament embrionari té un antecessor comú.
• Moleculars: Es basen en l'estudi que ens diu que tots els éssers vius estem constituïts pel mateix tipus de molècules, és a dir, tenim un origen comú.

Òrgans homòlegs i anàlegs: Diferències

Òrgans homòlegs: Tenen el mateix origen i la mateixa estructura, però la forma és diferent per poder fer funcions diferents. Exemple: extremitats dels mamífers.

Òrgans anàlegs: Tenen diferent origen, però una forma semblant, ja que s'adapten al medi per poder realitzar la mateixa funció. Exemple: ales de les aus i dels insectes.

Característiques dels homínids

• Homo Erectus: 1,8 milions d'anys. Desenvolupa eines de pedra i fa servir el foc. Capacitat cranial: 1000 cm³.
• Homo Antecessor: 800.000 anys. Sembla que ja feien enterraments funeraris. Capacitat cranial: 1100 cm³.
• Homo Neanderthalensis: 150.000 anys. Va conviure amb l'home modern. Eren menys de 10.000. Capacitat cranial: 1500 cm³.
• Homo Sapiens: 40.000 anys. Menys fort, amb un crani menor i amb menys trets facials. Va pintar coves, va tallar escultures i va construir eines complexes.

Canvis en el procés d'hominització

El bipedisme va comportar els següents canvis:

• El fòramen màgnum es desplaça.
• La columna vertebral es fa més sinuosa.
• La pelvis s'eixampla.
• Els genolls es desplacen.
• Els dits polzes canvien de posició.

Altres canvis importants són:

• El cervell és molt més gran en relació amb la mida del cos.
• Les mandíbules i les dents són més petites.
• Els braços són més curts que les cames.
• Els dits dels peus són curts i els polzes no són oposables.
• El pèl del cos ha desaparegut quasi del tot.