Actuació davant una hemorragia

Els accidents causen traumatismes, els traumatismes son lesions produides per agents externs, poden ser físics o químics.

BIOMECÀNICA DELS ACCIDENTS: Estudia: les forçes que intervenen en els accidents, la seva relació amb les diferents parts de l'organisme humà. Biomecànica dels accidents de trànsit: xoc frontal, lateral ki per darrera, bolcada, atropellament i accidemts de motocicleta.

HEMORRÀGIA: És la sortida de sang dels vasos sanguinis quan es trenca la seva paret. Una hemorràgia molt greu pot provocar la mort en menys de mitja hora. Les causes més freqüents són les contusions, les ferides i les fractures. 0.08*pes=litres de sang en l'organisme.

-El vas que sagna: ARTERIAL: La sang surt a borbollons fent que es perda més sang a cada bàtec. És d´un color Vermell viu. A priori és l´hemorràgia més greu. VENÓS: La sang surt més contínuament i més lentament. És d´un color més fosc. CAPIL·LAR: La sang surt més a poc a poc però per molts punts alhora.

- El lloc on s´aboca la sang: EXTERNA:  la sang surt però s´atén rapidament i s´atura. INTERNA:  la sang s´acumula en els teixits o en una cavitat del cos. Sol ser més perillosaque la Externa perquè pot passar desapercebuda. EXTERIORITZADA: és un tipus intermedi en el qual la sang s´ha abocat a l´interior però també ha Sortit per un orifici natural (boca, nas, vagina, anus, etc).

-AGUDA: Es pateix durant minuts o hores. CRÒNICA: Es pateix durant dies o setmanes. És una hemorràgia molt lenta i no ens ocuparem D´aquestes hemorràgies en primers auxilis.

-LLEU: Es perd menys del 10% del volum sanguini total. Lleugera inestabilitat. Dolor que necessiti atenció de primers auxilis.

GREU: Es perd entre el 10%-30% del volum sanguini total. Dolor amb respiració superficial. Pell pàl.Lida i freda. taquicàrdia. Set per pèrdua de líquid. Vertigen, desmai, visió borrosa per disminució del reg cerebral.

MOLT GREU: Es perd més del 30% del volum sanguini total. Símtomes com les anteriors i, a més a més: respiració accelerada (taquipnea) i manifestacions De xoc. Pot dur a la mort en poques hores.

ESTRONCAR UNA HOMORRÀGIA EXTERNA: 1. Localitza i destapa el punt que sagna. 2. Posa un tros de tela i fes pressió contra l'os, si es necessari embolica la zona. 3. Si no es deté redueix el flux sanguini cap a la zona afectada (aixeca l'extremitat per sobre del nivell del cor, si el punt que sagna es el tronc fes estirat la víctima)
. 4. Si tampoc s'estronca intenta frenar el flux de sang pressionant contra un os l'artèria en un punt entre la ferida i el cor.

SI EL SANGNAT NO S'ATURA: truca al 112 i segueix les recomanacions Concretes. Si fera falta enviaran professionals o donaran Indicacions de com cal fer el torniquet.

L´objectiu del torniquet és aturar la irrigació arterial del membre Ferit i així entroncar l´hemorràgia. És molt perillosa i s´ha de fer sols Exepcionalment quan perilli la vida de la víctima. Els riscos principals del torniquet són: • Una tira prima, de menys de 2,5cm d´ampl, segarà la pell.
• Si és massa fluix augmentarà l´hemorràgia. • Si la pressió és massa gran causarà lesions permanents al Membre.

PER FER UN TORNIQUET: 1. Agafa un darp gran i plega'l fins a formar una banda de 6-8cm. 2. Col·loca la banda per sobre de la ferida i fes un seminús. 3. A les puntes lliures, lliga un bastó i fes un segón nus. 4. Fes girar el bastó estrenyent l'extremitat fins que es tallin el flux arterial de l'hemorràgia. 5. Mantingues el bastó fix amb un segon drap que l'anusi. 6. Apunta en un lloc visible l'hora en que has estret el torniquet. 7. No s'ha de manterir mésde 20 min, si els transcorre s'ha de: Pressionar amb força sobre la ferida mentre afluixes el torniquet, deixa'l fluiz durant 5' i després torna'l a estrenyer, repeteix tant con sigui necessari. 8. Transporta la persona ferida a un hospital rapidament.

SI LA FERIDA TÉ UN COS ESTRANY INCRUSTAT: No s'ha d'estripar. S'ha de presionar els llavis de la ferida pels costats de l'objecte, per embenar sha de possar trossos de tela al costat de l'objecte i s'ha de portar a la persona accidentada a l'hospital. En altres cassos convé estripar-lo perq podria moure's durant el transpor de la víctima. 

ACTUACIÓ PER HOMORRÀGIA INTERNA: Quan la víctima haguí rebut un cop molt fort, especialment en el tronc, quan presenti manifestacions generals d'hemorràgia. Coloca a la víctima estirada de costat per si vomita, tapala per evitar que es refredi i traslladala rapidament a un hospital.

ESTAT DE XOC: es una situació en la qual arriba tan poca sang al diferents òrgans que aquests no poden funcionar i van fallant, pot provocar la mort. Manifestacions: Pell de color cendrós, refredada sobretot les extremitats, suor enganxosa, pols ràpid i feble, respiració ràpida i superficial, set, va disminuint la consciència. 

-Actuació: 1. Talla l'hemorràgia. 2. Col·loca el cap més baix que la resta del cos, posa la seva ferida per sobre del nivell del cos. 3. Gira la seva cara cap a un costat, tranquilitzala i tapala. 4. Aconsegueix ajuda medica urgent.

NOMS: ORELLA: otorràgies. NAS: epistaxi. BOCA: Gingivorràgies (genives). Hemoptisi (pulmons). Hematèmesi (estómac). ANUS: melenes i rectorràgia. ORINA: hematúria.

EPISTAXI: 1. Tranquil·litzar la víctima. 2. Fer que segui i col·locar-li el cap lleugerament inclinat cap endavant per Evitar que s’empassi la sang, ja que poden produir-se vòmits Sanguinolents. 3. Comprimir-li l’ala del nas contra el septe nasal. 4. Si després de Déu minuts aproximadament de pressió continua sagnant, Fer-li un tamponament nasal amb unes gases impregnades d’aigua Oxigenada. 5. Si l’hemorràgia persisteix, traslladar la víctima a un centre sanitari, de la Mateixa manera que si després d’un traumatisme s’observa alguna Deformitat al nas que faci sospitar la presència d’una possible fractura.

FERIDES: Són lesions que trenquen la continuitat de la pell o les mucoses i també els òrgans interns. Causen dolor i hemorràgia. Tipus: rascada, tall, punxada, contusa, amb pèrdua de substància, estrip, penjoll, perforada, mossegada.

ACTUACIONS EN FERIDES: 1. Treu cossos estranys grans. 2. Netejar amb un raig d'aigua freda. (3. Desinfectar=lleu). 4. Tapar amb gases esterils o cobrirla amb un drap net. 5. Fixa el drap. 6. Adreça la pers al servei medic.

CONTUSIONS: Solen ser el resultat d'un moviment forçat de l'articulació. Distensió= esquinç. Trencament= trencament lligamentós.

FRACTURES: un trencament de l´os. OBERTA:  els fragments de L´os en desplaçar-se han trencat la pell i Hi han causat una ferida. TANCADA: la pell està íntegra, sense ferida.

LUXACIONS: Les zones de contacte dels ossos en l'articulació es desplaçen una respecte l'altra.