Quines eren les activitats economiques principals a la Catalunya del Segle XIII

TEMA 4. LLUMS I OMBRES DE LA Catalunya BAIXMEDIEVAL (1333-1486). 1-INTRODUCCIÓ Pere III el Cerimoniós va deixar el poder als seus dos fills Joan I el Caçador, que va morir sense fills, i Martí I l’Humà; que serà l’últim rei d’aquesta dinastia. Durant el segle
XIV s’aturà bruscament l’etapa de creixement al camp; s’atura de cop i comença una etapa de decadència determinada per tot una sèrie de causes diverses: - Conflictes polítics (a tot Europa), entre regnes, comtats, entre famílies,. -Conflictes al Camp, revoltes de pagesos - Conflictes a les ciutats, totes les viles ciutats i viles tenen revoltes polítiques – Problemes climatològics, sequeres, plagues (llagostes a Catalunya), inundacions - Problemes mèdics pestes - Problemes alimentaris - A Catalunya terratrèmols de la zona de la Garrotxa. Al Segle XV encara s’afegiran encara més problemes. Tot això ho coneixem com a CRISI BAIX MEDIEVAL. Es creu que això no és del tot cert i ara es parla d’època que LLUMS I OMBRES. Hi ha crisis però també hi ha grans construccions gòtiques. La gran problemàtica és quan comença la crisi i quan acaba, i segons quin territori, ja que quan comença la crisi a Catalunya, a València tenen un gran moment d’auge; per tant és difícil d’establir.

-COMPROMÍS DE CASP 1410

  Mor Martí l’Humà que havia estat casat amb María de Luna, i havia tingut un fill Martí el Jove (casat amb la reina de Sicília) que mor al 1409. Per tant el rei es queda sense successor a la Corona. Problemàtica amb la successió, el rei es torna a casar amb Margarida de Prades per tenir fills. -El rei tenia un nét bastard, que no és reconegut, però l’intenta legitimar, que és Frederic de Sicília, però no ho aconsegueix perquè mor abans; tot i que té a favor al papa Benet XIII, que s’implica pels seus propis interessos. -El papa Benet XIII nomena a Jaume d’Urgell com a Lloctinent que és el seu cosí i cunyat (Jaume III), però sembla que no va ser acceptat per la noblesa aragonesa ni alguns de la noblesa Catalana, quan es nomenat Lloctinent. També hi ha Lluís d’Anjou fill del germà de Martí l’Humà i Al maig de 1410 Mor Martí l’Humà sense deixar cap successor clar, i comença per via de la justícia que és un gran període d’INTERREGNE fins al 1412.

Trobem una clara divisió dels estaments de tots els territoris, cap té suport de tots els llocs, tenen enemics per tot arreu, tant Jaume d’Urgell com Lluís d’Anjou. Però a l’entrar en una via judicial, apareixen nous candidats que són Ferran I el d’Antequera i Alfons i Joan. Els que estan en contra de Jaume d’Urgell demanen ajuda a Ferran d’Antequera per desfer-se’n d’ell i que no sigui rei, tot i que primerament demanen ajuda a Lluís d’Anjou que ho denega. -A Ferran d’Antequera li dona suport el papa de Luna que era Benet XIII 1411, semblava que la única situació eren les armes, i estaven apunt per a la Guerra Civil. Ferran des de la frontera aragonesa on va traslladar la cort van començar a preparar-se; allà rep a Vicenç Ferrer (persona de molta confiança del rei Martí), creia que si guanyava Ferran s’acabarien els problemes amb l’església i amb el cisma que hi havia. Des de Castella també es dona molt suport a Ferran, perquè pensaven que al haver de regnar tot el territori, deixarien la seva part a ells. El papa Benet proposa que una comissió d’experts decideixi qui serà el successor; es pacte que hi hauran tres representants de cada regne (Aragó, València i Catalunya; Mallorca queda fora), s’ha de reunir a Casp i han d’examinar els drets que tenen cadascun i han d’escollir un, però ha de tenir un mínim d’un vot per cada regne. 17 Abril 1412, es reuneixen a Casp. -Cal dir que la resolució va ser per motius polítiques i econòmiques, no tant qüestions de dret. Ferran I de Catalunya i Aragó regna de 1412 fins a la seva mort al 1416. Fa front als intents de revolta de Jaume d’Urgell. Jaume d’Urgell es derrotat a Balaguer, es condemnat a presó perpetua i li requisen tots els bens. A la vídua la van tancar a un monestir i li van treure les seves filles. Esta empresonat a Xàtiva, i mor al 1433 de manera sobtada, hi ha gent que diu que havia estat assassinat. Ferran d’Antequera un cop coronat el primer que fa es retirar-li el suport a Benet XIII. Sobre el compromís de Casp hi ha moltíssimes disputes segons la interpretació del territori que varia totalment. Segons Catalunya, es diu que guanya el pactisme. -Ferran va dir que era successor de Pere, per tant d’avantpassats catalans i fins hi tot escriu i aprèn el català, fins al punt en el que diu que vol ser enterrat al monestir de poblet. Segons la historiografia ROMàntica catalana, es creu que la crisi a Catalunya es causada per l’arribada d’una nova dinastia, de la dinastia castellana que desconeixen els costums catalans, i van imposar maneres de fer i consellers castellans. 1412 arriben els Trastàmares castellans En poc menys de 150 anys, al llarg del Segle XIV i una part del Segle XV, Catalunya passa de ser una potencia mediterrània a ser un país empobrit, sense rellevància econòmica i política. Catalunya va trigar molts segles a tornar a ser una terra important per a Europa.

2. DIFERENTS INTERPRETACIONS DE LA CRISI -La crisi baix-medieval catalana, que cal dir que era global. Pierre Vilar publica als anys 60 la seva tesi titulada “Catalunya dins l’Espanya moderna”. Plateja una visió molt amplia sobre la crisis a Catalunya; aquesta tesis va ser olt acceptada per Jaume Vicens Vives. I a partir d’aquesta historiografia és la que es segueix estudiant actualment. XIII Segons Pierre Vilar, bona part del Segle XIII, sobretot tenint present les conquestes de Mallorca i València, va anomenar el període de plenitud Catalana, això va ser gracies a la forta disponibilitat d’homes, un altre factor és que hi ha disponibilitat de recursos que venen de la terra i del treball Artésà. A més, al llarg del Segle XIII, Catalunya comença a intervenir políticament en els altres estats europeus, diplomàticament, militarment i sobretot militarment a la mediterrània; per tant es fa un lloc en àmbits que abans no tenia. -Catalunya recupera els drets hereditaris sobre Sicília, a més controla les interferències del papat, França, Gènova, Pisa i a partir d’aquí el comerç se li obra cap a Orient. -El Segle XIII és el període en que Catalunya aconsegueix ser una gran potencia mundial. XIV Al XIV les coses canvien, ja que a la meitat del segle a tot Europa comença una crisis o depressió econòmica. A Catalunya aquest fet el veiem sobretot entre 1348-1380, amb una gran crisis agrària que porta a una gran crisis demogràfica (dos dels factors que havíem marcat anteriorment com a importants). Segons Vilar, Catalunya triga més en recuperar-se que altres llocs europeus. La disminució de la població te moltes conseqüències immediates, al caure la població, cau la producció, i per tant cau la demanda de productes manufacturats cap al camp. -Per tant el motor urbà s’atura poc després que el rural 1380-1450  Hi ha símptomes de descontentament amb la crisis. -Catalunya comença a perdre pes dins de la Corona d’Aragó, perquè Catalunya esta fortament endeutada, i el que caracteritza aquest període segons Vilar es passa d’una societat emprenedora a una societat rendista. 1391 assalt als calls 1450-1462 En aquesta època segons Vilar, la crisis econòmica és indubtable i porta a lluites socials obertes, que són arreu de Catalunya, tant al món rural com al món urbà. -1462, Any de la Guerra Civil Catalana El calor del comerç va passar a una quarta part en només 10 anys, hi ha enfrontament a tot arreu. I en aquest moment es produeix el conflicte entre l’hereu i el rei. La crisis provoca la guerra segons Vilar, i la crisis sobreviu a la guerra. 1486  Catalunya comença a sortir de la crisi La teoria de Vilar és la extensa i acceptada, però hi ha més teories Mario del Treppo que canvia totalment la hipòtesis anterior, ja que Del Treppo diu que la crisis surt de la guerra. També diu que el període posterior de la guerra diu que el comerç el va recuperar, cal dir que Del Treppo és un estudiós el comerç.

3-LA DEMOGRAFIA I EL MÓN RURAL Durant la baixa Edat Mitjana va haver-hi un gran decreixement demogràfic, és també un fenomen generalitzat a l’Europa feudal.
La primera conseqüència a Catalunya la trobem a 1333 (lo mal any primer) per raons climatològiques les collites van ser molt poques, no es va poder collir gran a la totalitat de Catalunya, que provoca un increment dels preus dels cereals, i va provocar que molta gent que va patir fam. 1348  Comença la crisi amb la pesta que arriba a tot Europa. Arriba amb vaixell des d’Orient. És una pesta molt mortífera, que causa un gran nombre de morts, la gent es contagia molt ràpidament i no es sabia com solucionar-ho. Les mesures higièniques afavoria la propagació de la pesta i també la subalimentació que feia anys patien els Catalans. Durant tot el Segle XIV la crisis va anar rebrotant cada 5 o 10 anys. -1362, Pesta dels infants 1381  Pesta de la mitjana edat La pesta va seguir rebrotant a Europa fins al segles XVIII i XIX. Hi ha també altres factors naturals que afavoreixen aquesta crisis com plagues de llagostes i terratrèmols a la Garrotxa fins al 1448. -Desolació i devastació sobre la despoblació que va patir Catalunya, però sense assegurar el nombre exacte al no tenir suficients documents com per comparar els números. -La recuperació va ser molt lenta 26/05/17 Aquesta crisis de retruc afecta al camp i a la població pagesa. Provoca un descens de la població pagesa provocada per les mortaldats. I comencen a haver-hi migracions des del camp. Moltes terres es queden sense conrear perquè han mort o perquè han fugit. -També hi ha abandonaments de masos i terres, per masos i terres millors al quedar-se sense cap pagués. Això provoca una davallada de la producció agrària, això implica directament una davallada de la renda de la terra, els senyors feudals ingressen menys. Cau la renda feudal, cau l’ingrés que tenien. Es redueix la capacitat econòmica dels senyors feudals. Acaba propiciant la reconstrucció de l’agricultura i la ramaderia. Davallada de la població, desastres naturals, epidèmies; a més d’això trobem un gran fracàs del sistema, que no pot evitar la pesta ni els desastres naturals, però no van saber fer front a aquest conjunt de problemes. No s’adapten, ni intenten millorar la conjuntura al camp català. -Fins al Segle XIII la població havia anat augmentant, però en canvi la producció no va créixer de la mateixa manera; i aquest és un dels grans motius pels quals veiem que el sistema no va funcionar al no adaptar-se i solucionar aquest aspecte. No s’intenta millorar ni buscar noves tècniques per produir més. -Augmenten els nivells d’exigència, en la remença lliguen als pagesos a la terra, imposen contractes emfitèutics més forts.

4.L’ECONOMIA I EL GRAN COMERÇ A la ciutat la pesta va ser superior a la ciutat, al haver-hi més insalubritat i al estar més a prop que fa més fàcil el contagi; però la davallada no és tant gran perquè hi ha molta gent del camp que emigra a la ciutat. A mitjans del Segle XIV creix la producció a les ciutats catalanes, i també l’especialització amb la creació de nous oficis. A les ciutats hi havia sotsproducció de carn, peix, vi i sobretot cereal A finals del Segle XIV hi ha enfrontament de les classes populars, a causa de les escassetats, hi ha assalts a cases de jueus i burgesia. Tot provocat per la crisis baixmedieval. Durant la segona meitat del Segle XIV la producció artesana creix a bona part del territori català; la principal és la tèxtil, llana, cotó, cànem,. -També hi ha un gran augment de la indústria drapera (drap) El comerç internacional abans del Segle XIV es basava en productes orientals de luxe, i en menor quantitat productes agraris. A partir del Segle XIV el comerç canvia i exporta productes manufacturats en canvi de productes agraris; sobretot productes tèxtils. En un primer moment l’economia es manté pel manteniment del comerç. Sembla que la meitat del comerç català passava pel port de Barcelona. -Els Catalans viatjaven principalment per la part occidental, que era el Magreb i Sicília; per la mediterrània occidental passen tèxtils, ceràmiques, cereals i sobretot el comerç d’esclaus. Sicília era un port de transit entre les dues mediterrànies, per tant es troben productes de tot arreu; a més Sicília estava governada per catalans, per tant no tenien problemes per comerciar i fer escala a l’illa Els mateixos consellers de Barcelona, deien que el seu màxim comerç era el d’Orient; Catalunya actuava com a redistribuïdora de mercaderies d’Occitània, Magreb i de l’interior de la Península Ibèrica. Tot això és el gran comerç català. A mitjans del Segle XV cau el comerç exterior, i accentuarà els conflictes socials, la crisi i la producció. S’atura per la inseguretat a partir de 1430, disminueixen molt els viatges directes a Beirut i Alexandria, i prefereixen quedar-se a Rodes i Xipre. Un dels problemes que van tenir Catalunya durant el Segle XIV van ser les guerres. Els monarques catalans van estar immersos en conflictes bèl·lics, que agreugen la situació de crisis. -Guerres amb Gènova per tal d’aconseguir alliberar la mediterrània i obrir el comerç, aquestes guerres van provocar moltes pèrdues. 1453, Constantinoble cau a mans dels Turcs i es tanquen molts ports catalans arreu de la mediterrània, molts centres comercials marítims arreu de la mediterrània. Per tant el comerç internacional té greus problemes. Alfons te la mediterrània sempre en guerra durant el seu regnat, per tant el comerç no pot destacar i és perillós. Alfons el Magnànim és un rei absent a tot el territori. El 2 juny 1442 entra a Nàpols i no surt d’allà fins al final del seu regnat. -María de Castella i Joan de Navarra són els que han de fer front a la crisi creixent, crisi que esta a tots els fets de la vida. Alguns estaments no els accepten al no ser els reis i no els hi fan cas. Continues disputes entre els lloctinents i les Corts; per tant entre la monarquia i els estaments catalans. Sobre quines mesures s’han d’implementar. -L’economia també patia per altres causes, la hisenda pública, la hisenda reial, dels municipis.

HI HA CONFLICTES A TOTS ELS ESTAMENTS DE TOT EL REGNE Amb la mort de Pere el Cerimoniós, puja Joan el Caçador al tro; la monarquia segueix necessitant molts recursos, i no tots es poden aconseguir mitjançant les corts. Alienació del patrimoni reial en un principi és beneficiós per la corona. -Però la pagesia que ha comprat el terreny, ha de retornar els diners al senyor feudal que és el nou senyor de les terres; es queixen i llavors el rei utilitza la Carta de Gracia per recuperar el patrimoni reial, però per recuperar-lo ha de demanar als pagesos diners per recomprar-lo (és molt millor viure en un terreny reial que en una senyoria feudal, per això els pagesos volen retornar a l’inici). Per tant, pels pagesos és una gran pèrdua. -
CARTA DE GRACIA és un tipus de contracte molt habitual en el món medieval sobretot en època de crisis. Aquell que ven, es reserva el dret de tornar a comprar allò venut, normalment ja s’estableix el preu de recompra i el temps en el que es pot recuperar. Tenen el dret de redimir o lluir i quitar, aleshores es recupera allò que s’ha venut. Per tant la monarquia ven sempre a partir de Cartes de Gracia. -La monarquia va acabar demanant diners en préstecs a banquers, ja que és la manera més rapida d’aconseguir diners. -Els préstecs s’avalen amb els impostos que haurien de cobrar més endavant; arriba un moment que els interessos d’aquests préstecs són més alts que els impostos que han de cobrar, per tant la monarquia catalana comença a no poder pagar aquests préstecs. Això porta a que els reis portin els bancs a la fallida al no poder retornar els préstecs. Per tant comença també la crisis financera, per culpa d’aquesta monarquia. -1380-1383, les cases de banca fan fallida. Quan cau la principal banca de Catalunya que era la de Pere des Caus i Arnau d’Olivella, comencen a caure la resta de banques menys importants. -Pèrdua de confiança dels clients, ja que no poden agafar els diners que havien deixat al banc per culpa de la corona. Això porta a l’entrada de banquers italians, la gran banca català gairebé desapareix.
-CRISI MONETARIA, la moneda catalana decau; comença a entrar moneda francesa i moneda italiana, i a més hi ha continus enfrontaments sobre la política monetària que s’ha de fer. Els monarques responen seguint augmentant els impostos i fins hi tot creen impostos nous, a més posen impostos sobre els municipis. Els senyors feudals també creen més impostos per poder pagar els impostos reials, però el poble no pot fer front a més pagaments. -Es dispara molt la venda dels municipis dels “CENSAL MORT” i “VIOLARI” que són crèdits, seria una mena de pensió, tu pagues tants diners, i et van retornant els diners poc a poc. Comencen a vendre censals morts per poder pagar els censals morts que ja tenien. Moltes economies locals, no van poder fer front a les economies, tots aquells que podien fugien de la ciutat. Els emprenedors de la ciutats, els artesans, es dediquen en aquest moment a ser rendistes; ja que és més fàcil i han de fer menys.

5.LA SITUACIÓ SOCIAL I POLÍTICA -Hi havia problemes de concepció política, diferent manera de veure i actuar davant dels problemes. En el moment que entren els Trastàmares des de Castella, que tenen una política més autoritària, començant per Ferran d’Antequera, per tant la població catalana no el veuen amb bons ulls; ja que les Corts haurien d’acceptar les demandes del monarque, però el poble defensa la tradició del pactisme i va en contra del rei; per tant ens endinsem en un problema social i polític. -També tenim problemes burgesia i l’altre estatus de pagesos, artesans, etc. El conflicte sobre qui paga la crisis. A partir del Segle XV hi ha agitacions socials a les ciutats d’arreu de Catalunya, que comencen al 1380 al camp, que sorgeixen a partir de la crisi. Són gent que vol imposar mesures per pal·liar la crisis econòmica que estaven patint. A la ciutat de Barcelona els problemes de la crisis porten a una lluita organitzada, entre dos bàndols, dues fraccions (Busca i Biga), es barallen sobre com pal·liar la crisi i qui ho ha de fer. -LA Biga és el poder tradicional, oligarquia, banquers, rendistes, importadors, comerciants rics, mercaders rics, etc.  governen la ciutat fins 1453. -Al 1453 el monarca nomena consellers als de la Busca, artesans, mercaders no rics, etc. La Busca defensava als productors i venedors. Aquests tenen un programa clar, volen baixar el pes de la moneda, mesures proteccionistes per afavorir la comercialització exterior i reformar el poder municipal. Apliquen el seu programa, però han de fer front a la oposició sistemàtica de la Biga, que significa l’obstrucció. També hi ha un conflicte dins de la família reial.

6. LES GUERRES: LA CIVIL I LA REMENÇA -A finals del Segle XI es comença una expansió territorial, un conjunt d’annexió dels comtats catalans. El nucli més fort i el que s’acabarà imposant serà el comtat de Barcelona, Girona i Osona, que pertanyen al mateix comte, però ma s’uniran. -Conflicte de Carles de Viana fill de Joan de Navarra que es considera hereu del regne de Navarra i d’Aragó enfront de Carles el 1462-1472 on hi ha una Guerra Civil. S’enfronta la monarquia i els estaments de les Corts, el conflicte es coneix poc, però acaba en taules per l’esgotament del país. La Guerra Civil catalana coincideix amb el primer alçament dels remences del 1462 al 1472 que acaba en taules i els líders surten beneficiats. A la Guerra Civil recolzen al rei.

 -Els remences apareixen quan Catalunya s’està feudalitzant però no estaven estructurats fins al Segle XIII: Bonnaissie diu que la servitud es imposada pels senyors feudals per fer perpetu el control i l’autoritat dels altres. El poder dels senyors creix amb la conquesta de Catalunya Nova ja que no volen que els remences vagin a colonitzar independentment.

-Els remences són aquells sotmesos a la servitud

Són persones sense llibertat de moviment i no poden abandonar la terra a la qual estan lligats sense abans pagar la REMENÇA, comprar la seva llibertat, a la pràctica molts fugien. No eren esclaus ja que tenien dret, tenien tots els drets com el matrimoni, tribunals, etc. Però no tenien la llibertat de moviment. La majoria de remences que s’alliberaven era per canviar de mans. A Catalunya no tenim lleis de les obligacions dels remences, només tenim informació de la seva pràctica. Només surten als documents reconeixent que són de remences, en molts documenta de compra el matrimoni no l’especifiquen. -A Catalunya la servitud és derivada de la terra, la terra és la que necessita mà d’obra. Les condicions de la persona la designa la terra i aquell que la treballa és adscrit a ella. Els COSTUMS DE GIRONA i MARESME, no són lleis. Els costums senyalen la exigència de la terra a la servitud. Els remences no sempre tenien una mas on viure i treballar a causa de l’hereu únic, només heretava el gran i els altres havien de marxar. Tampoc tots els remences són pagesos ja que alguns marxen a viure a les Sagreres on fan altres oficis que cultivar la terra. Aquesta situació s’accentua sobretot a partir del Segle XIII. La servitud es transmet de pares a fills, si el pare no s’allibera, aquesta condició es transmet. Aquells que marxen a viure a vil·les i sagreres segueixen sent remences ja que segueixen tenint la condició de remença. Els homenatges servils són els documents i cerimònies on s’explicita la pertinença a la servitud. Es reconeix la condició i les obligacions que ha de tenir el Remença. Es lliura homenatge quan ho exigeix el senyor, sol ser quan hi ha un canvi en la senyoria o una compra-venda. La importància de l’homenatge és molt gran i molts Remences que marxen a les ciutats intenten evitar rendir homenatge i, en un tribunal, acostuma a guanyar el senyor feudal. A la pràctica s’exigeixen “els mals usos”, eren normes que exigien els senyors feudals que abans eren només costums. Els coneixem per la Sentència Arbitral de Guadalupe, el pacte al final de la guerra de remences que especifica els diferents mals usos i exigències servils. Remences demanen l’abolició dels Mals Usos

Remences demanen l’abolició dels Mals Usos: - EIXÒRQUIA,  Grava al Remença que mor sense fills que puguin heretar. Es considerava que es deixava una terra sense treballar i obligava a pagar-la aquell Remença que aconseguia el mas. - INTÈSTIA, Penalitza al remença que mor sense testament encara que tingui fill. El senyor feudal aconsegueix 1/3 part dels béns del difunt. - FIRMA D’ESPOLI FORÇADA,  Penalitza el matrimoni entre diferents senyories, els Remença de fora aporten un dot i en cas de separació el dot retorna a la família que el paga. - REMENÇA,És el Mal Ús que sustenta els altres. És la compra de la pròpia llibertat. La compra de la Remença allibera a la persona del seu senyor i de la terra, però normalment eren per fer-se serfs d’un altre senyor feudal. - ÀRSIA,  Penalitza la crema per negligència o descuit del mas i de les terres. A la teoria cobrava 1/3 part del que quedava. - CUGÚRCIA, Penalitza l’adulteri de la dona Remença. Si la dona comet adulteri sense que el marit ho sàpiga, el dot de la dona es divideix entre el senyor i el marit. Si el marit ho coneix i calla, el dot va al senyor feudal.

Tenen un fort component simbòlic de control del senyor feudal als Remences, en molts casos ficant-se a la vida privada i controlant-la. Els Mals Usos servien per recordar la seva condició, per controlar la senyoria i recordava la dependència dels Remences al senyor feudal. Els pagaments intenten evitar els pagaments quan podien i molts van intentar ser evitats. -La servitud no volia dir pobresa, el grup Remença era molt heterogeni. -Entre els segles XI i XII era positiva pels senyors, un canvi de conjuntura al Segle XIII, va fer que al Segle XIV i XV, sigues positiva i a la vegada negativa. Al 1380 primeres notícies del malestar Remença. -El 1448 es fa el Sindicat de Remences per l’abolició dels Mals Usos on els Remences es reuneixen. El rei autoritza la reuníó i el 1449 presenten la moció a les Corts i és denegada. Els reis oscil·len entre afavorir als remences i a vegades afavorien als nobles segons qui pagava. -El 1462 la Diputació General es reuneix amb els pagesos per reunir forces per l’enfrontament de reis contra estaments; i buscava solucionar el malestar pagès. Hi ha un primer alçament el 1462 i el 1472 i un segon alçament el 1484 i el 1486 on és més violent perquè estan més enfadats. -Els motius de la guerra poden ser molt variats, d’una banda pot ser per l’abolició del sistema feudal, per les desigualtats econòmiques, creen un sistema nou, d’alliberament de la servitud i acabar amb els Mals Usos. No hi ha una raó unitària, sinó diferent. -A la Sentència Arbitral de Guadalupe (21 d’Abril de 1486) s’aboleix la servitud i els Mals Usos i reafirmació del complex emfitèutic-feudal.