Activitat per treballar l'hàbit de dormir

El descans i la salut

La relació entre activitat-
dormir-
Descans i salut és un sol eix de desenvolupament que es dona al formar-se l'hàbit i l'activitat de descans i dormir. El dormir és una activitat biològica però també és pot educar de forma saludable per afavorir i estimular les capacitats del nen.

Concptes bàsics activitat:
 procés mitjançant el qual el enen esta despert, en alerta i a punt de fer les activitats pròpies de l'edat i estadi evolutiu. Va associat a l'estat de vigília(Estar despert).

Descans:

es dona per la reposició de forces després d'una activitat tant física com psíquica o també pot descansar al fer una activitat més tranquil·la...

Son

Activitat de rpòs associada al dormir. Procés biològic que serveix per restablir l'eneregia gastada. és una necessitat fisiologica bàsica i un procés diari necessari x mantenir equilibri mental, emocional, benestar. 

Índex de Fatiga

Picor als ulls,parpelles que fa que parpellegem sovint o bé ens freguem els ulls *Molestia muscular que ens fa canviar de postura *Disminució de la capacitat de concentració o l'estar atent a una tasca. *Descontrol progressiu de moviments. 
Tenim en compte a banda de dormir per descansar també podem canviar d'activitat postura i espai.

Relacions entre descans i salut

*Estar actiu beneficia el desenvolupament regular i equilibrat de les diferents funcions vitals però aquesta activitat produeix desgast d'eneregia muscular i nerviosa que s'ha de recuperar abans de quedar exhaust. *És això que salut i descans van units si volem que el nen tingui una vida saludable. Sin o ha descansat prou pot establir irritable, de mal humor, estar menys atent, baixar el rendiment i tenir dificultats en el caràcter i expressió personal * Per tant hem d'incidir en crear hàbits saludables d'activitat i descnas organitzats en temps i espais determinats i concrets que seran els netodes més adients per organitzar hàbits i disciplines.
La son infantil: Fases i necessitats el dormir suposa un repós de les estructures cerebrals que regulen i organitzen totes les funcions vitals. El cervell sempre està despert i en la son profunda s'encarrega de regular-la. 

Fases del son:

els electroencefalogrames ens informen que hi ha dos fases del son: 1. REM és letapa on somiem. Hi ha activitat elèctrica ràpida i moviments oculars ràpids. Els nens de més de 2 anys i adults hi ha relaxació del to muscular. Els neonats hi ha moviments d'alguna part del cos. 2. NO REM són ones lentes. El descans és profund i reparador, no hi ha activitat motriu i no es somia. 3 són les que durem més (70 - 100') i després de les 4 fases no rem es passa a la fase rem i complemeten un cicle i en comencem un altre. La durada de les fases varia durant la nit. Les fases Rem són més llargues i la no Rem només arriba a la fase 3 i torna a son Rem. Tot aquest procés es educable i susceptible de ser après adquirint uns hàbits ja que en el dormir hi ha diferencies individuals degudes a factors constitucionals, alimentaris, climatologics, emocionals i culturals que influeixen molt en els ritmes activitat-repos viscuts en l'estat de vigília.
Com sabem si dorm el que li convé pares i educadores s'han d'estar atens a la qualitat del son i símptomes q pot presentar. ENIO Vivaldi ens assenyala els símptomes del mal dormir: el nen s'aixeca amb mal de cap *Li costa despertar-se i vol seguir domiint *Li costa devetllar-se *Té somnolencia durant el dia *s'adorm a classe o trajectes curts en cotxe *Problemes d'atenció i conducta a l'escola *desorganització entre activitat i descans de forma q dona molt estrès i anisietat i reprecuteix de forma negativa en la formació d'un hàbit sà en activitat i descans.
Transtorns de la son són junt amb els aliments els 2 problemes freqüents en nens menors de 2 anys. La falta de son pot provocar en  el nen certs canvis i també en l'entorn familiar.

Tipus de transtorns

Disomnies: alteracions en la quantitat de son . N'hi ha dos tipus:

Insomni:

no poden agafar la son en quantitat o qualitat o bé no poden dormir.

Hipersomnia

No poden estar desperts, és rara en nens i s'associa a algun transtorn del SNC..

Parasonmines:

Alteracions en la qualitat de la son.

Sonambulisme

Deambular estant adormit i l'endama no enrecordar-se de res. és dona normalment en el primer cicle fase 3 -4 del son no Rem. Entre 5 - 12 anys.

Somniloqui:

Paraules o frases inchorents dormint relacionades amb les vivències del dia anterior.

Terrors nocturns:

les primers fases del dormir al final de la fase no rem. Es desperta de sobtem crida amb por o fa cara d'al·lucinat, dura pocs min. I no recorda res.

Malsons

Somnis en fases rem que son angoixats i que es recorden al estar despert. .Es relacionen amb situacions amaneçants per ells. *Quan el nen està en entorn adequatm pot trobar amb més facilitat la postura, el lloc i l'activitat que li permetien reposar desepert o estar actiu en la vigília i guanyin autonomia, coneixeguin les seves necessitat i resoldre-les. Es classifiquen en dos factors.

Condicions sociofamiliars:

els ritmes que marquen els adults poden ser saludables o no. Ex: anar a dormir tard, veure la tele fins q s'adorm..
Condicions educatives dels centres nº de nens per aula, estat de l'edifici i hores de permanència en el centre.

Criteris genetics per l'habit de son

El lloc destinat en l'escola ha de ser: saludable, agradable, que es reconegui fàcilment, adptat, que satisfaci les necessitats del decans i son infantil.
Errors d'indució als hàbits sovint els pares fan certs erros en la seva ctitud i que repercuteien en la qualitat de la son dels fills: Negar-se anar al seu llit :
el nen te por i busca excuses. Acustuma a passar entre 2 -6 anys. La base de tot està en l'angoixa a la separació dels paeres o por a la foscor. S'ha de tenir una ctitud de fermesa i mantenir un ritual per anar a dormir per evitar-ho.

Riutals equivocats:

al nen no se li fa cap ritual abans d'anar a dormir com: beure un vas de llet, anar al lavavo, escoltar un conte..I li és difícil preparar-se per anar a domir, relaxar-se i acceptar que és un altre moment del dia qu s'ha d'afrontar entenent que demà tot tornarà a ser igual. Així evitarem l'engoixa.

Els habits de son i descans orientacions: +hem de respectar els ritmes individuals, necessaris, interessos i circumstancies.*Hem de respondre de forma correcta amb carinyo i certa premissivitat a les diferents pors ja que son elements pertorbadors de la son. *Crear un clima de calma i tranquilitat que ajudi als nens en la transició cap a la son, ambientant l'aula on dormen amb una temperatura adequada, il·luminació, ventilació i posicicó dels llits. *Marcar una hora fixa de migdiada en els centre educatiu i a casa i abans hi ha d'haver un ritual (menjar, anar a fer pipi, rntar les dens i mans.,)

Aspectes a aconseguir:

dormir: l'adquisició de l'hàbit de dormir e una fita important per l'autonomia personal del nen i a més fomenta el seu desenvolupament i creixement* el domini d'aquest hàbit és bàsic per tenir un bon equilibri mental ja que si no el te ben assolit li pot provocar angoixa, nervisosime, falta de motiviació, atenció cansament i irritablitat degut a no dormir i descansar el necessari segons l'edat.

La família:

la majoria d'alteracions de l'esfera de la son estan relacionats amb una mala compaginació dels ritmes de vida. * tot hi que la vida social influeixen les nostres costums i maneres de viure, hem d tenir en compte q: una encertada cmaginacio d'activitats i un equilibri entre els estats del son-vigília seran els q més s'ajustin als ritmes naturals de vida. *per evitar alteracions de la son cal donar-los una qualitat de vida q els ajudi a fer les actvitats de manera autonoma i amb benestar amb ells mateixos, amb l'estima dels altres, l'entorn i de les relacions qualificades. 
l'educador infantil en l'EI, en qualsevol espai educatiu q tingui l'objectiu de desenvlupar l'habit de d'activitat/son en el nen, organitzara contexts d'accions, cooperació i participació on es possibilitarà el trobar el ritmes personals q garanteix el benestar físic i psíquic del nen i q pugui fer actv de manera autonoma i relacional.

Funcions de l'educadora

1.

Programacació educativa

A través de la programació d'aula. 2.

De diagnostic

Per coneicer els trets més significatius dels alumnes a nivell general i individual, determinant interessos, motivacions, dificultats...3.

D'intervenció:

abarca el poder mediar en els processos d'ensenyament-aprenentatge, guiant el Camí al seu desenvlupmnt global. Posar normes, dona seguretat i confiança als nens, organitza el treball. 4.

D'avaluació

Procés d'aprenentatge i procés d'ensenyament per millorar la qualitat de l'educació. 5. De relació: l'educadora fa les seves funcions amb col·laboració i coordinació amb l'equip de treball, participant en les activitats del centre i cooperant amb la família i tutors de l'alumne. 6. De formació peranent:
sempre hem d'estar formant-nos per renovar els nostres coneixements.
organització d'espais i temps en les rutines d'activitats i descans és basic per l'adquisició de l'hàbits activitat/descans i altres rutines saludables, pel seu desenvlupmnt cognitiu, orientació especial i temporal i el establir normes i socialització.

Criteris

Satisfer li servir a les necessitats del nen *Facilitar la trobada i diversitat infantil *estar clarament delimitats*ser senzills i actualitzats en l'ordre educatiu *tenir material suficient *situació adequada *ser motivadors i amplis *dinamics i funcionals. Els espais poden ser INTERIORS ( x activitats del coneixament dl medi natural  i INTERIORS (x precurar donar expereiencies riques i variades) *estaran classificades per destinatries, aules pels nens, sala d'educadors i pares i despax dl director.
Indicadors d'avaluació per organització de l'espai si afavoreix la iniciatica de l'educand*si el clima beneficia la seguretat dl menor *si afavoreix el desenvlupmnt integral dl nen *si es adient la separació entre zones i materials usats *zones sorolloses separades de les silencioses.

Racons per una aula 0-1 anys

1- Racó del descans: ubicació: zona tranquila pero no aillada objectiu: afavorir l'activitat natural de dormir 15-16h/diaries material: pel desenvlupmnt sensorials. 2. Reco d la neteja personal: ubicació: zona acollidora sense corrents i lluminosa objectiu: per satisfer les necessitats higieniques materials: banyera, taula, vestidor i mirall. 3 racó del menjar ubicació: variable objectius: satisfer les necessitats alimentaries i afavorir l'autonomia materials: útils necessaris.

Aspectes a tenir en commpte per triar zones

1.Les condicions de llum, ventilació, hmitat i calor. 2.Zones sorolloses han dstar lo mes lluny possible de les d descans 3. Zones on s'ha de fer més visió estar aprop d la llum 4. Zones manualitats han dstar aprop de l'aigua 5.Posar límits entre zones amb etenteries, cortines i mbles. 6. Canviar d'activitt els racons quan aquests hagin perdut interes.
organització del temps cal tenir en compte els ritmes biologics. Aixo obliga a relacionar pautes fisiologiques i rutines quotidianes per tal de facilitar marcs de referencia adients als interesos infanils. La finalitat dels períodes d'activitat és programar activitats q contemplin temps per jugar, manipular i relacionar-se amb els altres. Els nenes necessiten rutines q els serveixi de referencia per interioritzar les primeres seqüencies temporals ja q a través d'elles els nens aprenen i diferencien unes primeres i senzilles nocions temporals. És important destactar "moments rellevants", q li sereveixin x saber q passa abans i després. L'estructuració del temps ha d'estar subjecta a les necessitats dels nens, tant a casa cm a lscola. Una vegada dins l'aula, l'organització del temps i seqüencia rutinaria de les activitats, és essencial per compendre el temps i l'establir límits corporals i actitudinals adequats i propis de cada activitat d moviment, relax i descans.