L'Activitat Industrial: Revolucions, Tipus i Localització

L'Activitat Industrial

L'activitat industrial és el conjunt de processos necessaris per transformar matèries primeres en productes elaborats o semielaborats.

Elements del Procés Industrial

Els elements que intervenen en el procés industrial són:

• Matèries primeres: Són els recursos que ofereix la natura i que són transformats per un procés industrial, en productes elaborats (per al consum directe) o semielaborats (quan necessiten altres processos de transformació abans de ser consumits).
• Fonts d’energia: Són forces que s’obtenen de la natura i que serveixen per transformar les matèries primeres.
• Treball: És l’activitat que fan els treballadors i professionals a canvi d’un salari. L’empresari és la persona que dirigeix la indústria o n’és propietària.
• Capital: Perquè l’activitat industrial sigui possible cal invertir diners en les instal·lacions i en la fabricació i la comercialització dels productes. Una part d’aquest capital s’obté dels beneficis de la venda dels productes. Els beneficis s’aconsegueixen de vendre els productes a un preu superior al preu de fabricació.
• Tecnologia: És el conjunt de la maquinària i els materials necessaris per a la producció.
• Organització de l’empresa: Per assegurar la producció industrial és indispensable una organització i una gestió que combini amb eficiència tots els elements amb la finalitat d’obtenir productes de qualitat a un preu raonable.

Tipus d'Indústries

Es classifiquen segons la destinació dels productes:

• Indústries de béns de producció: Elaboren productes que no són consumits directament per les persones, sinó que són productes semielaborats, que serveixen com a matèria primera per a altres indústries. Aquest tipus d’indústria també s’acostuma a anomenar indústria pesant, ja que manipula quantitats enormes de productes i necessita instal·lacions de grans dimensions, molta mà d’obra i una forta inversió de capital.
• Indústries de béns d’ús i consum: Produeixen articles que van destinats directament al mercat i als consumidors. Aquestes indústries també es coneixen com a indústries lleugeres perquè les instal·lacions acostumen a ser més petites i necessiten menys mà d’obra i capital que les indústries pesants.

Les Revolucions Industrials

La Primera Revolució Industrial

A mitjan s.XVIII en algunes regions europees es va començar a fer el pas de la producció artesanal a la industrial. El treball manual es va substituir per màquines accionades per energia (vapor d’aigua). El treball industrial, en lloc de dur-se a terme als tallers, es va començar a fer a les fàbriques. Al principi les fàbriques estaven situades a prop dels rius, després van traslladar-se a les ciutats quan el carbó es va poder fer servir com a font d’energia. Les màquines permetien fabricar molts productes iguals de manera ràpida. Això va facilitar que el preu dels productes fos més baix i va provocar la ruïna dels tallers artesanals. El pas de la producció artesanal a la producció industrial va significar un gran canvi per als treballadors. També es van produir grans canvis en la forma de vida de les persones i en els paisatges urbans. La revolució industrial va impulsar el capitalisme com a sistema econòmic basat en la recerca del màxim benefici com a motor de l’economia, i la llei de l’oferta i la demanda.

La Segona Revolució Industrial

Va tenir lloc cap al 1870, quan el sistema capitalista ja estava consolidat. La producció industrial es va diversificar (química, elèctrica, automobilística) i quan Gran Bretanya, França, Japó, Estats Units, els Països Baixos, Alemanya, Itàlia es van sumar a aquesta forma de producció.

Els nous invents i màquines van augmentar el ritme de la industrialització, alhora que van esdevenir productes industrials i de consum. En molts països occidentals, la indústria va esdevenir l’activitat econòmica principal, fins al punt que va condicionar les relacions socials i polítiques. D’aquesta manera, els obrers i la burgesia es van convertir en les classes socials amb les quals les persones s’identificaven i s’organitzaven col·lectivament.

Entrat el segle XX, la industrialització es va imposar com a motor per al desenvolupament i com a indicador de progrés. Tanmateix, aquest procés tingué uns costos socials i ambientals molt elevats.

La Tercera Revolució Industrial

Actualment, les indústries necessiten dotar-se de tecnologia avançada i saber utilitzar de manera adequada la informació i el coneixement.

La Tecnologia al Servei de la Indústria

La indústria actual es caracteritza per l’automatització i la sofisticació dels processos de producció, en els quals la informàtica i la robòtica són imprescindibles. Les indústries necessiten cada vegada menys mà d’obra i al mateix temps tenen la capacitat de produir més productes i més diversos. La competència entre empreses és avui dia molt gran. Les noves tecnologies i els nous materials no tan sols afavoreixen la renovació dels productes, sinó que també faciliten les comunicacions i els transports. Internet i la informació permeten obrir nous mercats per als productes industrials però també fan possible coordinar la producció quan està repartida entre diferents llocs del món.

El Postfordisme

La producció industrial ha perdut el caràcter rígid i estandarditzat del fordisme. El postfordisme es caracteritza avui dia per una gran flexibilitat en:

• Contractes dels treballadors: Que ja no treballen durant anys a la mateixa fàbrica realitzant les mateixes activitats, sinó que sovint ho fan en tasques canviants i amb contractes precaris.
• Sistemes de producció: El procés d’elaboració d’un mateix producte pot estar repartit entre moltes fàbriques a diferents llocs del món.
• Elements produïts: Ja no hi ha producció massiva i estandarditzada, sinó que depèn de la demanda, les modes i la publicitat.

Localització i Deslocalització Industrial

Les indústries s’estableixen als llocs que ofereixen unes condicions més favorables per al seu funcionament.

Els Factors Tradicionals de Localització

Durant la primera revolució industrial, el principal criteri de localització era la proximitat a les fonts d’energia. Quan els problemes vinculats al transport d’electricitat es van resoldre, les ciutats van esdevenir l’àmbit preferent per situar-hi les indústries, ja que s’hi podia trobar mà d’obra abundant i eren el principal lloc de consum.

La Concentració d'Empreses Industrials

A mesura que els processos industrials es van fer més complexos, es va anar incrementant la necessitat d’especialitzar la producció, és a dir, de dedicar-se només a una part del procés.

La finalitat de concentrar empreses és fer-les més competitives reduint despeses o repartint alguns dels seus costos fixos ja que s’aconsegueix un volum més gran de producció. La concentració d’empreses industrials pot ser:

• Horitzontal: Unió de diverses empreses d’un mateix sector que centren la seva activitat en una mateixa fase del procés productiu, per exemple, la refinació del petroli.
• Vertical: Unió de diverses empreses d’un mateix sector però que realitzen fases diferents del procés productiu, per exemple, en el sector tèxtil, s’agrupen empreses dedicades a la filatura, la teixidura, la confecció i la comercialització.

Els Criteris Actuals de Localització

La localització més convenient per a una empresa industrial és la que permet reduir despeses i augmentar beneficis. Algunes indústries mantenen la seva localització tradicional perquè disposen de bones infraestructures de la col·laboració d’indústries complementàries i de serveis tècnics de tot tipus.