Activitat física: salut, teràpia i esport

Activitat física per salut, manteniment i terapèutica

Disciplina on s’utilitza l’exercici físic des de la perspectiva de la prevenció i la promoció de la salut amb l’objectiu d’optimitzar les capacitats físiques. La teràpia ocupacional es treballa amb persones amb discapacitat. La psicomotricitat és una activitat que afavoreix el desenvolupament de les possibilitats motrius, expressives i creatives de l’individu a partir del moviment del cos. Activitat física per la gent gran i per competir: les etapes de formació i els graus d’exigència són nombrosos i està organitzat a diferents nivells. L’esport escolar i federat: clubs d’una mateixa disciplina esportiva, per sectors territorials, i gestionen la pràctica i divulgació del seu esport.

L’esport universitari

Els diferents clubs universitaris s’agrupen territorialment per organitzar competicions autonòmiques i estatals.

Lligues privades

Participar amb els amics o companys d’empresa en les lligues esportives que diferents entitats privades ofereixen al públic adult.

Esport adaptat

Activitats físiques adaptades poden ser de tres tipus: sensibilitzadores, integradores i específiques.

Esport d’elit

Està relacionat amb la professionalització dels esportistes; cada vegada tendeix més a l’espectacle. Pros: L’espectacularitat atrau a tot tipus de públic. Incentiva al públic a practicar aquest esport. Molta tecnologia i coneixements es desenvolupen al seu entorn. Contres: L’afany de victòria incentiva l’aparició del dopatge. La gran rivalitat que es crea entre els diferents clubs dóna lloc a episodis violents. Sobrevaloració del rendiment passa per sobre de les etapes de desenvolupament físic.

Activitat física recreativa: El joc

Són les activitats que es duen a terme amb finalitat recreativa i que suposen una diversió pels qui la practiquen. Estructura del joc: la descripció dels jocs ens ha de permetre entendre com s’hi juga. Podem trobar fitxes de joc on es marca: tipus de mecànica i normes del joc, materials utilitzats, distribució de papers del joc, rols que s’agafen, l’espai del joc. Funció del joc: és un instrument que permet conèixer les pròpies característiques, possibilitats i limitacions. Característiques del joc: versatilitat que permet l’adaptació a cada situació de joc. L’esport creatiu es pot definir com l’esport o activitat utilitzats per buscar la diversió i la realització personal en el temps lliure.

Principis i característiques de l’esport recreatiu

Buscar la màxima participació, sense cap mena de restricció ni selecció prèvia. Es practica en el temps lliure i d’oci i no com entrenament. Es pacten les regles entre els participants. Regles simples que permeten jugar immediatament. En molts casos té un objectiu educatiu, per desenvolupar competències i valors. Com es pot fer? Per complir l’objectiu recreatiu d’una activitat cal fer una proposta d’activitat de joc, oberta a la participació, de caire cooperatiu, adaptada als qui han de jugar i a l’espai disponible, tot prevenint la seguretat, reduint les interrupcions i prevalent la creativitat.

Entorns per a l'activitat física

En el temps lliure es pot realitzar en entorns urbans o naturals. Entorn urbà: parc, avingudes, places, instal·lacions esportives. Entorn natural: platja, muntanya, neu. Ritme i expressió: La capacitat rítmica de les persones es manifesta de manera clara a través del ball, on s’adapta el moviment del cos amb la música. És un exercici excel·lent de creativitat, que facilita l’expressió corporal de les emocions i allibera tensions i bloquejos. Classes dirigides, ball competitiu, ball social, ball cultural.

Classificació dels esports

Esports psicomotrius, sociomotrius, individuals, col·lectius, individuals sense adversari, individuals amb adversari, individuals sense oposició, individuals amb oposició, col·lectius de cooperació, col·lectius d’oposició, col·lectius de cooperació-oposició.

Iniciació als esports col·lectius

El reglament s’ha d’adaptar a l’evolució de l’esportista i ha de ser flexible. Estratègia i tàctica: domini de la tècnica i la forma esportiva suposen un avantatge tàctic. Atac i defensa: la variabilitat de les situacions és clau per enriquir l’aprenentatge, cal practicar situacions motrius senzilles. Defensa: és convenient començar per la defensa individual i passar a la defensa zonal. Per defensar s’ha de tenir en compte tres elements: jugador, pilota i l’objectiu. Col·laboració.

Sistemes de competició

Sistema eliminatòria, eliminació doble, sistema mixt.

Fair play

Dins la lliga de l’institut, el fair play és una bona eina per potenciar i assumir una sèrie de valors que serveixen per a tots els aspectes de la vida. Codi del joc net: l’institut pot crear un codi de fair play per comportar-se com a bons esportistes.

Beisbol

La distància entre les bases és de 27,43 metres (90 peus). Una bola de beisbol pesa entre 5 y 5 1/2 onzes. Està feta de fil lligat sobre una bola de suro o goma i recoberta de pell. Hi ha un àrbitre darrera de cada base, així com darrera del “home”. El batador està obligat a posar-se un casc para batar. També el receptor i l’àrbitre de “home“ vesteixen roba de protecció. El llançador no pot posar cap substància estranya a la bola, tal com resina, saliv a etc. Tampoc pot ser alterada la composició del bat. Es considera out si un corredor en tres intents no aconsegueix batar al terreny legal de joc una pilota correctament llançada. Objectiu bàsic: Un partit finalitza quan s’han fet nou entrades o “innings”, excepte si han quedat empatats; en aquest cases jugaran entrades addicionals per desfer l’empat. Situacions especials: Doble eliminat, el robatori, fly de sacrifici.

Swing: És un moviment potent i continu que en la seva primera fase consisteix en un lleuger enrotllament harmònic del tronc, de les espatlles, dels malucs i dels braços sobre l’eix que constitueix la columna vertebral. Per a que immediatament després realitzar l’acció contra la pilota.