Activitat física recreativa

Per activitat física entenem qualsevol moviment corporal produït pel sistema locomotor gràcies a la contracció i relaxació dels músculs del cos humà i que suposa un consum d'energia. El sedentarisme ha ocasionat que els òrgans que regeixen el moviment treballin a una intensitat menor i que adaptin la seva capacitat de funcionament a les necessitats escasses que la societat actual els exigeix. Aquesta degeneració dels teixits d'aquests òrgans ocasiona el seu envelliment prematur i la disminució de la salut de la persona

. Segons l'objectiu

A)Activitat física educativa

Es tracta de l'activitat física que es practica al medi escolar, pretén aconseguir les finalitats següents: Aprenentatge motor, Condicionament físic i Educació de valors.

B)Activitat física recreativa

L'activitat física recreativa és la que persegueix la recreació com a objectiu principal, en la qual s'inclouen diversos objectius: Relacions socials i diversió.
c)Activitat física utilitària És l'activitat física que es practica per complir unes obligacions determinades, imposades per una relació laboral o per prescripció mèdica. (Salut i treball).

Segons les característiques:

A)Activitats ritmicoexpressives

Són les activitats basades en el ritme i l’expressió, com a característiques del moviment. Expressió corporal, dansa i els sistemes rítmics. B

)Activitats fisicoesportives

Són les activitats que es poden practicar amb dos objectius ben diferenciats: la recreació i la competició.
Activitats recreatives o competitives.

Activitats recreatives:

Definim les activitats recreatives com les que es realitzen voluntàriament durant el temps que queda lliure després de les obligacions quotidianes, també anomenat temps de lleure.

Característiques basiques:

Si en l’esport de competició la finalitat i el objectiu és aconseguir la victòria sobre els altres o la manifestació pública d’habilitat i èxit, en l'exercici físic recreatiu aquesta finalitat resta desplaçada pel plaer de practicar-lo, independentment del resultat obtingut. En moltes ocasions, el resultat o desenllaç ni tan sols es quantifica. • Si en l’esport de competició el reglament s'ha d'observar fidelment i els únics responsables de les seves modificacions són les federacions corresponents, en el recreatiu les normes poden ser modificades i adaptades pels practicants segons els seus gustos o necessitats. • Si l'esport competitiu exigeix uns rendiments elevats i obliga a una constant selecció dels practicants, en el recreatiu, per contra, no se selecciona ni s'exclou ningú, sinó que integra tothom. Així es potencia especialment el caràcter participatiu de l’exercici físic i s'aconsegueix que estigui a l'abast de qualsevol ciutadà. • Si l'esport competitiu suposa el domini de tècniques i tàctiques complicades després d'un aprenentatge llarg i costós, en el recreatiu no s'exigeix cap nivell tècnic o, si de cas, el mínim per a poder practicar-lo. • Si l’esport de competició significa «comparació amb els contraris», l'exercici físic recreatiu dóna cabuda a totes aquelles persones a les quals, tenint ganes i necessitat de moure's i de jugar, no agrada comparar-se ni enfrontarse a d'altres. El desig de la pràctica substitueix el desig de triomf.
Però perquè una activitat física sigui autènticament recreativa, s'han de complir una sèrie de condicions:• L’objectiu. L’objectiu més important és la recreació, que genera diversió. • La participació.
Per definició, en les activitats recreatives pot participar tothom qui vulgui.• Flexibilitat en l'aplicació de les normes.
La norma s'adapta al grup per no excloure ningú. • Espontaneïtat. Les activitats recreatives són voluntàries i es practiquen lliurement.• La tècnica.
Cada practicant respon d'acord amb les seves possibilitats motrius.

• Terreny de pràctica

Es poden practicar en tots els medis, segons les característiques de l’activitat.

ELS JOCS:

Activitat voluntària, realitzada en certs límits de temps i lloc, segons regles lliurament consentides però completament imperioses, amb una finalitat en sí i acompanyades d’un sentiment de tensió i alegria, i d’una consciència de trobar-se de manera diferent que en la vida quotidiana.
a)Característiques del joc •És una acció lliure. •Permet a la persona sortir de la vida ordinària i gaudir del lleure. •Sempre hi ha incertesa, el resultat és incert. • Es juga amb un ordre, que ve donat per les regles del joc. • El joc es desenvolupa dins uns límits de temps i d’espai. • El joc estimula la sociabilitat entre els membres del grup, els quals tenen tendència a romandre junts, fins i tot després d'acabar-se el joc.

B) Tipus de jocs

Jocs d'habilitat són aquells en què intervenen accions globals, basades en habilitats motrius bàsiques, i una certa exigència física. •Jocs de cursa (velocitat) •Jocs de salt •Jocs d’equilibri •Jocs de força.

Jocs de destresa

Es basen en la utilització de destreses motrius amb implements. •Jocs de llançament •Jocs de conducció •Jocs de colpeig

Jocs sensorials

Són els que es basen en els aspectes perceptius del moviment. Normalment impliquen l’agudesa dels diversos sentits (vista, tacte, oïda, etc.) •Jocs visuals •Jocs tàctils •Jocs auditius Jocs de cançó o dansats
Són jocs que es basen en els moviments rítmics i expressius. Normalment s’acompanyen d’alguna cançó o rodolí per seguir el ritme.