Activitat Competencial: Problema Matemàtic per a Alumnes de Primària

Activitat competencial (processos):

El problema plantejat per na x als alumnes de x de Primària és una activitat competencial. Per començar, cal dir que té una relació estreta amb el currículum, és a dir, conté contingut matemàtic, en aquest cas x i l'alumne es fa preguntes WODB. Per altra banda, perquè també sigui una activitat competencial ha de suposar un repte pels alumnes, la qual cosa aquesta activitat té. És un repte perquè els infants han de raonar, discutir i comprovar el que creuen, no és una activitat que es pugui fer de manera immediata i per això és un desafiament. També els pot motivar perquè veuen que té relació amb la vida real A més, es recomana que per desenvolupar activitats competencials es facin per parelles o en grup per tal de debatir o comunicar aspectes del problema, la qual cosa també té l’activitat.

Permet fer diferents conjectures i comprovar-les (raonament prova). Establir conexions (geometria-senyals de tràfic(vida quotidiana) i conceptes matemàtics(geometria-percentatge)). Comunicació perquè debeteixen entre ells. Alumne constructor del seu coneixement i per tant conscient del seu aprenentatge. Docent farà que l'infant reflexioni i no donarà respostes.

Realista:

En l’activitat proposada als alumnes de 5è es veu reflectit el principi de realitat de la matemàtica realista. En primer lloc, aquesta afirmació és així, ja que és un problema  basat en un context real i es pot trobar a l’escola o en el seu dia a dia. Per exemple, si l’escola compta amb un hort els infants hi aniran alguna vegada a sembrar i pot ser es trobin amb la mateixa problemàtica que surt a l’enunciat.  També són situacions que tenen sentit pels infants, ja que es trobaran situacions en la seva vida com hem vist en els exemples. A més, com tenen sentit pels infants, ja que és un problema amb una situació real els nins es senten més motivats a l’hora de fer-lo. Nivells: Situacional (dibuixa tot), referencial (no dibuixa tot), generalització i formal (fa conversions i utilitza lleguatge mates). Hi ha interaconexió entre mates i àrees/vides. Hi ha interacció ja que els diferents membres faciliten aprenentge entre ells i també el docent-alumne. Reinvenció guiada: Alumnes redescobreixen contingut matemàtic (dir quin)mates a través d'un docent, docent no diu solució només ajuda, contingut es descobert per l'alumne. Docent realitzarà preguntes, incisos i guiarà per ajudar-los.

Avaluar (f. pedagògica caire formativa o formadora):

L’acció d’avaluar és la que permet recollir dades i informació per poder-ne fer un anàlisi per llavors poder prendre una decisió entorn a tot l’anterior. D'aquesta manera s'aconsegueix un millor aprenentatge i el professor identifica problemes i progressos i és capaç d'adaptar la didàctica tenint-ho en compte. Si l’avaluació es centra en el procés, els infants podran anticipar-se al problema anterior, ja que si s’avalua el procés cada infant podrà saber els errors que té al moment i així poder-los millorar de cara al futur o de cara a una altra activitat. Per això, la part més important és anticipar-se a les dificultats avaluant el procès seguit. D’aquesta manera els infants es sentiran més realitzats que no només amb una nota numèrica. Per avaluar no fa falta una nota.

Funció pedagògica: Regular dificultats i errors que sorgeixen durant el procés ensenyament-aprenentatge és Formativa: decisió profe Formadora: accions que pren l'alumne.

Funció social qualificadora: Avaluar no igual a qualificar. Valora només el resultat d'un procés d'ensenyament-aprenentatge. Qualificadora-acreditiva: diferencia graus d'aprenentatge i els classifica.

Mètode Polya (bon problema competencial):

És una pràctica de resolució de problemes, ja que l’infant ha d’utilitzar estratègies pròpies per entendre el problema i en el procès es fa preguntes de caire matemàtic adequades al nivell i suposen un repte. A més, la resolució de problemes d’una manera o d’una altra connecta altres processos. L’infant utilitza esstratègies com les etapes del mètode Polya (encara que sigui inconscientment). La primera es comprendre el que diu el problema, utilitzant el seu llenguatge propi per explicar-s’ho a ell mateix i fent-se preguntes com: que em demana? quines són les normes? etc. Per tant, aquí s’observa clarament el procés matemàtic de resolució de problemes. Un cop l’alumne ha entès el que demana l’enunciat passa a la següent fase, la d’elaborar un pla de resolució. En aquesta etapa el que farà serà intentar recordar si ha fet un problema similar i com el va resoldre. On es pot veure que la resolució de problemes s’enllaça amb el procés de connexions. Si l’alumne n’ha fet un en el passat pot fer-se un esquema mental del que va fer i si no, pot pensar les passes que pot fer per guanyar contemplant diversos factors i jugades. La tercera part consisteix en desenvolupar el pla que anteriorment s’ha pensat, fent totes les passes i comprovant si les conjectures que s’han fet són correctes. I, per últim, quan el joc ja s’ha acabat el nin passa a comprovar si el que ha fet ho podria haver realitzat diferent, si hi ha altres camins, etc. 

Processos matemàtics (activitat competencial):

Resolució de problemes: Interpretar problemes de situacions quotidianes o representar-los. Implica resoldre situacions aplicant estratègies de raonament i comprovar la solució.

Raonament i prova: Raonament (analitzar situació) i fer conjectures (anar provant). Argumentar afirmacions i justificar amb exemples.

Connexions: Connectar mates-mates/quotidians/matèries

Comunicacions i representació: Explicar idees i processos i representar solucions.