Actes Processals: Tipus, Requisits i Eficàcia

Tipus d'Actes Processals

Declaracions de Voluntat

Són expressions de voluntat exterioritzades en forma oral o escrita pels subjectes que intervenen en el procés i a les quals el dret els associa certs efectes (presentació de la demanda).

Declaracions de Ciència

Són actes mitjançant els quals no s'expressa una resolució de voluntat, sinó uns coneixements (declaració d'un testimoni).

Manifestacions de Voluntat

Són actes, no orals ni escrits, que el dret interpreta com a resolucions de voluntat en un determinat sentit.

Requisits dels Actes Processals

1. De Lloc

Les actuacions judicials han de practicar-se a la seu de l'òrgan jurisdiccional.

2. De Temps

Dies Hàbils

Són inhàbils a efectes processals els dissabtes i els diumenges, els dies 24 i 31 de desembre, els dies de festa nacional i els festius a efectes laborals en la respectiva CCAA o localitat. També és inhàbil el mes d'agost (llevat d'aquelles actuacions que la llei consideri urgents).

Hores Hàbils

De les 8 del matí a les 8 del vespre.

Excepció: Qualsevol dia i hora és hàbil per a la instrucció de les causes criminals.

Còmput de Terminis i Plaços

El sistema de còmput és el mateix que es preveu a l'art. 5 del CC (“Siempre que no se establezca otra cosa, en los plazos señalados por días, a contar de uno determinado, quedará éste excluido del cómputo, el cual deberá empezar en el día siguiente; y si los plazos estuviesen fijados por meses o años, se computarán de fecha a fecha. Cuando en el mes del vencimiento no hubiera día equivalente al inicial del cómputo, se entenderá que el plazo expira el último del mes”), però queden exclosos els dies inhàbils.

• El plaç començarà a córrer des del dia següent a aquell en què s'hagués portat a terme l'acte de comunicació del qual la Llei faci dependre l'inici del plaç.
• Els actes de les parts realitzats fora de plaç són nuls en virtut de la preclusió. En canvi, els òrgans jurisdiccionals poden dictar actes fora de plaç i no els afecta la preclusió.
• Si no s'estableix plaç, la realització de l'acte processal ha de portar-se a efecte sense dilació.
• Els plaços són improrrogables (tret de força major).
• La presentació d'escrits es podrà fer fins a les 15 hores del dia hàbil següent al seu venciment.

3. De Forma

Oralitat i Escriptura

L'oralitat ha de predominar en les actuacions processals, però això no vol dir que no s'hagi de deixar constància escrita o documental a través de les actes, diligències i notes, que fa el Secretari Judicial (ara es permet la gravació de les vistes orals sota la fe del Secretari Judicial).

Llengua Oficial

Els actes processals escrits o orals que es portin a terme en la llengua pròpia de la CCAA tindran plena eficàcia sense necessitat de traducció.

Publicitat

Les actuacions processals són públiques.

Immediació

Noves Tecnologies

Possibilitat de realitzar actes processals per mitjà de suports informàtics o telemàtics sempre que s'utilitzi la firma electrònica.

Ineficàcia dels Actes Processals

Art. 238 a 243 de la LOPJ i art. 225 a 231 de la LEC.

Només es distingeix una categoria específica d'ineficàcia dels actes processals: la nul·litat de ple dret.

La nul·litat de ple dret és el grau màxim d'irregularitat en què pot incórrer un acte processal i només es produeix en els casos taxats en l'art. 238 de la LOPJ i 225 de la LEC:

1. Quan es produeixin davant d'un tribunal amb falta de jurisdicció o de competència objectiva o funcional.
2. Quan es produeixin amb violència o intimidació.
3. Quan es prescindeixi de les normes essencials del procediment i, a més, això produeixi indefensió.
4. Quan es facin sense la intervenció d'advocat quan aquesta és obligatòria.
5. Quan se celebrin vistes sense la preceptiva intervenció del secretari.
6. En altres casos que estableixi la llei.

Els actes nuls només es poden declarar ineficaços si la part ho demana mitjançant el corresponent recurs; els actes nuls de ple dret, a part de l'anul·lació mitjançant un recurs, el propi òrgan judicial pot decretar d'ofici la nul·litat, abans que hagi recaigut sentència definitiva. Contra certs actes nuls de ple dret es pot fer valer el denominat incident de nul·litat d'actuacions (querella nullitatis) que és un mitjà excepcional que suposa la rescissió de resolucions fermes.

Ineficàcia dels Actes Processals (Repetit)

Art. 238 a 243 de la LOPJ i art. 225 a 231 de la LEC.

Només es distingeix una categoria específica d'ineficàcia dels actes processals: la nul·litat de ple dret.

La nul·litat de ple dret és el grau màxim d'irregularitat en què pot incórrer un acte processal i només es produeix en els casos taxats en l'art. 238 de la LOPJ i 225 de la LEC:

1. Quan es produeixin davant d'un tribunal amb falta de jurisdicció o de competència objectiva o funcional.
2. Quan es produeixin amb violència o intimidació.
3. Quan es prescindeixi de les normes essencials del procediment i, a més, això produeixi indefensió.
4. Quan es facin sense la intervenció d'advocat quan aquesta és obligatòria.
5. Quan se celebrin vistes sense la preceptiva intervenció del secretari.
6. En altres casos que estableixi la llei.

Els actes nuls només es poden declarar ineficaços si la part ho demana mitjançant el corresponent recurs; els actes nuls de ple dret, a part de l'anul·lació mitjançant un recurs, el propi òrgan judicial pot decretar d'ofici la nul·litat, abans que hagi recaigut sentència definitiva. Contra certs actes nuls de ple dret es pot fer valer el denominat incident de nul·litat d'actuacions (querella nullitatis) que és un mitjà excepcional que suposa la rescissió de resolucions fermes.