Acords i termes musicals

Acords

Acord augmentat: Tercera major i quinta augmentada

Acord diminuït: Tercera menor i quinta disminuïda

Acord en primera inversió: És aquell en què la tercera és la nota més greu (Ex. Acord C, fonamental: Do-Mi-Sol, 1ª inversió: Mi-Sol-Do)

Acord en segona inversió: En aquest, la quinta és la nota més greu (Ex. Sol-Do-Mi)

Acord invertit: És aquell en què la nota tònica no és la més greu

Acord major: Tercera major i quinta justa

Acord menor: Tercera menor i quinta justa

Acord quatríade: En harmonia es denomina Tètrada a un acord format per quatre notes diferents.

Acord: Els acords són combinacions de més de tres notes que sonen alhora. A nivell instrumental, només un instrument polifònic, com un instrument de teclat.

Acords tríades: Acord format per tres sons diferents amb una relació intervàl·lica determinada entre ells.

Aeròfons: Instrument musical de vent que genera un so quan es fa vibrar l'aire, normalment en forma d'una columna d'aire.

Agògica: Designa les lleugeres modificacions de ritme o de tempo en la interpretació d'un fragment musical de manera transitòria, en oposició a una execució exacta i mecànica.

Alteracions accidentals: Una alteració accidental és aquella que es col·loca en qualsevol punt de la partitura a l'esquerra de la capçalera de la nota a la qual afecta.

Alteracions pròpies: Que es col·loquen al principi de cada pentagrama, després de la clau i abans de l'indicador del compàs.

Alteracions: Són els signes que modifiquen l'entonació (o altura) dels sons naturals i alterats. Les alteracions més utilitzades són el sostenido, el bemoll i el becuadro.

Baix: Terme musical amb què es denomina veu més greu de les que formen el registre vocal.

Cadència: Punt de repòs que o bé conclou una frase musical (cadència conclusiva), o bé té un punt de tensió que li dóna un caràcter suspensiu (cadència suspensiva).

Calderó: Element de notació musical que indica que la nota o silenci a què s'aplica s'ha d'allargar més enllà del que indica el seu valor. La durada depèn de l'intèrpret o el director.

Claus: Són signes que determinen l'altura del so i el nom.

Compàs: Entitat mètrica musical, composta per diverses unitats de temps. Es representa gràficament per línies verticals, línies divisòries col·locades perpendicularment a les línies del pentagrama.

Contralt: Veu femenina més greu, destaca per la rica sonoritat i amplitud del seu registre greu.

Contratenor: És la veu masculina més aguda.

Cor femení: Cor format per sopranos, mezzosopranos i contralts.

Cor infantil: Cor format per veus blanques.

Cor masculí: Cor format per contratenors, tenors, barítons i baixos.

Cor mixt: Cor format per veus de distinta naturalesa.

Cordòfons: Instruments musicals que produeixen el so quan fan vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats a l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta.

Decibels: El decibel és una unitat logarítmica de mesura que expressa la magnitud d'una quantitat física (habitualment la potència) respecte a un nivell de referència.

Dinàmica: Variacions de la intensitat del so musical. Hi ha almenys vuit indicacions de dinàmica, començant des d'un so molt fluix o intens, fins a un so molt fort.

Doble barra: Marca el final d'una peça.

Dominant: Cinquè grau d'una escala musical, troba a 1 distància d'una quinta justa de la tònica.

Electròfons: Instrument musical que genera el so a través de mitjans elèctrics o electrònics.

Escala cromàtica: Escala o mode musical constituït per una successió de dotze sons, altures o notes diferents dins d'una octava.

Escala diatònica: 8 sorolls el patró que mostra les tecles blanques del piano saltant les tecles negres seguint la seqüència do—re—mi~fa—sol—la—si~do

Escala major: Són les que tenen una distància tercera major entre el primer i el tercer grau, i una tercera menor entre el tercer i el cinquè grau.

Escala menor harmònica: La escala menor armònica es forma pujant un semitò al setè grau: la-si-do-re-mi-fa-sol#-la

Escala menor melòdica: Quan s'interpreta amb moviment ascendent, els seus graus VI i VII pugen un semitò, però quan el moviment és descendent, es toquen sense canvis.

Escala menor natural: És equivalent al mode eòlic de l'escala major.

Escala pentatònica: Mode musical constituït per una successió de 5 sons, altures o notes diferents dins d'una octava.

Escales: Conjunt de sorolls ordenats.

Escolania: És un cor de nens o de veus blanques dividit en sopranos i contralts.

Estructura: Designa les diferents parts d'una melodia.

Figures musicals: Cada una de les formes gràfiques que s'utilitzen per anotar la durada d'una nota.

Frase: Fragment de música, unitat mètrica musical, amb sentit musical complet per si mateixa.

Grau modal: Lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala, començant a comptar des de la tònica o nota que dóna nom a l'escala en qüestió, determinant el mode.

Grau tonal: Lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala, començant a comptar des de la tònica o nota que dóna nom a l'escala en qüestió, determinant la tonalitat.

Grau: Són les notes que hi ha en una escala representades en nombres romans.

Harmonia: És tot el relacionat amb els sons simultanis (acords). És com l'aspecte "vertical".

Idiòfons: Instruments que produeixen el so a través de la vibració del seu propi cos, sense diferència entre la part que genera el so i la caixa de ressonància.

Interval: Diferència d'altura entre dues notes musicals, mesurada quantitativament en graus o notes naturals i qualitativament en tons i semitons.

Línies addicionals: Signes que s'utilitzen en notació musical per representar les altures corresponents a notes que, per ser molt agudes o molt greus, no caben dins de les cinc línies i quatre espais del pentagrama regular.

Lligadura: En notació musical és un signe de prolongació amb forma d'una línia corba.

Línies divisòries: Línies que divideixen el compàs, també anomenades barres de compàs.

Melodia: Successió de sons que es perceben com una sola entitat.

Membranòfon: Instruments musicals que produeixen el so mitjançant la vibració d'una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador.

Notes a contratemps: So mètric que passa per l'aparició de silencis en les parts del compàs (o del temps) que alternen amb sons que es presenten en les parts no accentuades.

Notes: Signes que es situen en el pentagrama utilitzats amb la finalitat de representar els sons.

Orfeó: Agrupació coral d'entitats mogudes per un esperit amateur i amb dedicació no específica. Designa les societats corals integrades exclusivament per elements barons.

Pentagrama: Conjunt de cinc línies horitzontals paral·leles i equidistants sobre el qual es fan les notes musicals i altres signes de notació.

Puntet: És una figura que augmenta la meitat del temps d'una figura.

Ritme: És el paràmetre que determina la durada del so i el silenci entre un so i un altre.

Sensible: El setè grau d'una escala musical diatònica, sempre que aquest grau es trobi just un semitò per sota de la tònica.

Silencis musicals: Figura musical que s'utilitza en música per mesurar la durada d'una pausa. Cada nota té el seu silenci equivalent, i el valor d'aquest correspon amb la que representa.

Sincopa: És l'efecte produït per la prolongació del so d'una nota ubicada en la part dèbil o semiforta d'un compàs sobre una altra d'intensitat igual o major.

Soprano: Veu més aguda de registre vocal humà i la veu més aguda de l'harmonia.

Subdominant: Quart grau d'una escala musical, a distància d'una quarta justa de la tònica.

Sèptima de dominant: Acord de sèptima format afegint una tercera superior a un acord tríada.

Tema: Tipus de material utilitzat com a base per a la composició d'una peça musical.

Tempo: Velocitat a la qual cal interpretar una composició musical.

Tenor: Cantant amb una tessitura situada entre la del contratenor i la del baríton.

Tessitura: Designa el conjunt o l'extensió de les notes, de les més greus a les més agudes, que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d'emetre amb més facilitat i amb més qualitat.

Textura contrapuntística: Tècnica de composició que permet combinar línies musicals simultànies.

Textura homofònica: Textura en la qual dues o més veus es mouen juntes en harmonia, de manera que la relació que es crea entre elles és la de la formació d'acords.

Textura melodia acompanyada: Primer pla, on hi ha una línia melòdica, segon pla, un fons sonor.

Textura monòdica: Sinònim de monofonia, línia melòdica única, oposició a homofonia i polifonia.

Textura musical: Qualitat global del so d'una peça, i habitualment és el resultat del nombre de veus existents i de la relació que s'estableix entre aquestes veus.

Textura polifónica: És una composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat.

Timbre: Un dels 4 atributs del so, a més del to o altura, de la durada i de la intensitat o volum.

Treset: Grup de 3 notes que s'interpreten en el temps que caldria interpretar-ne només dues.

Tònica: Nota principal, més important de totes les de l'escala d'una determinada tonalitat.

Xifrat: S'escriu directament el nom general de cada acord sota de cada línia de la lletra de l'obra musical.