Acords Socials, Desigualtat i Estat de Benestar: Anàlisi Teòrica i Espanyola

Acords Socials i Conceptes Fonamentals

Bnstar Social (Benestar Social)

Són els acords socials que existeixen per a delimitar les necessitats dels individus i grups en una societat i afrontar els problemes socials.

Necessitats Socials

Les necessitats són socials quan no es refereixen únicament a les causes individuals per les quals una persona està malalta o és pobra, sinó que també es refereixen a l'extensió i distribució de la malaltia o la pobresa en diferents grups socials i les raons, estructures i processos que afecten les seves condicions de vida.

Problemes Socials

Un exemple clar sobre aquest concepte seria quan una persona en situació d'atur pot tenir necessitats imperioses, però només quan la desocupació afecta una part considerable de la població es pot considerar un problema social.

Igualtat

Moltes reformes socials s'han fet en nom d'aquest concepte, dient així que molts grups socials han de ser tractats de manera igualitària en drets, beneficis, serveis, etc.

El concepte d'igualtat podria dividir-se en dos:

• Igualtat d'oportunitats: Consisteix a subministrar als individus un igual punt de partida en una societat desigual.
• Igualtat de resultats: És la igualtat en el punt d'arribada, la qual cosa implicaria la llibertat individual, la supressió de privilegis i l'emancipació dels dominats pels seus opressors.

Drets

Concepte jurídic que fa referència a la legitimitat de la demanda dels individus. Segons Marshall, es distingeixen tres tipus de drets:

1. Civils (llibertat d'expressió, etc.).
2. Polítics (sufragi, etc.).
3. Socials (benestar, obtenir una renda mínima que permeti la subsistència, etc.).

Justícia Social

Mèrits d'algú per obtenir algun bé.

Debats Ideològics al voltant de les Polítiques Socials

La Dreta

Sosté que l'Estat del Benestar (EB) s'ha desenvolupat en excés i que és perjudicial per al manteniment de l'economia de mercat, raó per la qual hauria de ser eliminat o reduït.

• Els Neoliberals defensen l'economia de lliure mercat i s'oposen a qualsevol forma de planificació o intervenció per part de l'Estat.
• Els Conservadors són més escèptics, s'oposen a l'individualisme i són partidaris d'un model de societat orgànica, defensen l'ordre establert, les diferències d'estatus basades en l'herència familiar, etc.

L'Esquerra

Ha estat dividida sobre el paper de l'Estat i de la política social en les societats capitalistes.

• Els Socialdemòcrates creuen que l'Estat no pertany a cap classe social, i defensen que a través de la democràcia representativa, institucions polítiques i Estat del Benestar es pot reduir la desigualtat entre individus i grups.
• Els Marxistes argumenten que l'EB no ha reemplaçat l'explotació dels assalariats, sinó que també serveix per a sostenir el capitalisme durant un llarg període.

Els Nous Radicals

Corrents de pensament segons les quals els estats del benestar s'han desenvolupat amb un dèficit de ciutadania que afecta les dones, immigrants, etc.

Debat i Perspectiva Teòrica: Aproximacions "Micro" i "Macro"

Aquí es pot distingir entre una aproximació "micro" i "macro" sobre la política social.

Aproximació "Micro"

Es centra en aspectes com la provisió per a usuaris específics, és a dir, aborda elements com l'extensió i el context del benestar global, etc.

Aproximació "Macro"

Intenta caracteritzar i comparar sistemes sencers de benestar entre societats, és a dir, captar l'essència de l'organització del sistema de benestar en un país, etc.

Eixos de Desigualtat

Les esferes són sens dubte un marc institucional que confereix estabilitat a l'estructura social.

Desigualtat de Classe

És una de les principals; s'entén aquesta desigualtat en el sentit marxista tradicional, això és, com desigualtat pel que fa al control dels mitjans de producció.

Eixos Administratius

Les diferències de posició respecte de l'estructura administrativa de l'Estat (clients o no clients de les burocràcies públiques, empleats o beneficiaris dels serveis públics) poden també constituir eixos rellevants de desigualtat social.

Política Social i Eixos de Desigualtat

A més de donar forma i "regular" la importància relativa de les esferes, la política social pot incidir, mitjançant processos de llarga durada, en la constitució dels eixos de desigualtat, i, mitjançant impactes més a curt termini, pot modificar i regular la composició de càrregues i beneficis entre categories de persones i alterar els nivells de riquesa i poder dels grups socials. Per això, la política social s'até a l'instrument normatiu, mètode regulador per excel·lència, que resideix en el monopoli legislatiu de l'Estat.

La Normativització

És un dels mètodes més potents de què disposa la política social per complir els seus objectius. Les regles de funcionament desenvolupen les lleis constitucionals i són usades per aconseguir i prioritzar els objectius de la política social, com ara les lleis que desenvolupen l'escolarització obligatòria o el dret a la protecció social.

Impactes Temporals

Des del punt de vista temporal, una política social (o un conjunt d'aquestes) pot tenir impactes a llarg termini o a curt termini.

El continuum de decisions que suposa la política social permet una doble lectura: qualsevol mesura, en el curt termini, modula la desigualtat social, mentre que el conjunt de mesures a llarg termini (M1, M2, M3... Mn) contribueix a constituir, articulant trajectòries específiques en la gestió de les desigualtats.

L'Estat de Benestar després de la Segona Guerra Mundial

Va començar a exposar-se formant l'Estat de Benestar Keynesià (EBK).

Fonaments de l'EBK

L'EBK ha aconseguit la transformació del conflicte industrial i de classes de manera que cada vegada s'allunya més del radicalisme polític, i fins i tot revolucionari, passant a conflictes de classe més economicistes, centrats en la distribució.

El punt de partida de Keynes és la crítica a la llei de mercats de Say, segons la qual l'oferta genera la seva pròpia demanda en un context en el qual l'equilibri és la forma normal de funcionament del sistema econòmic.

Àrees d'Intervenció de l'Estat de Benestar Keynesià

Tres grans àrees:

1. La política social i la seguretat social: Comprèn la generalització de la seguretat social a través dels sistemes (nacionals) de salut, les pensions de jubilació, d'invalidesa, etc.
2. La regulació del mercat de treball i la política de plena ocupació: Aquest juga un paper central, amb la plena ocupació com a objectiu, tenint així, la finalitat de la intervenció de l'Estat en l'economia, per aconseguir la plena ocupació.
3. La intervenció en l'economia i el cicle econòmic: Es porta a terme en diverses direccions, a partir d'importants mecanismes estatals de control i fiscalització de l'activitat econòmica privada, de la intervenció directa de l'Estat (sector públic) en l'economia, etc.

Tipologies dels Estats de Benestar Keynesians

Les tipologies ens proporcionen un esquema classificatori amb el qual poder aprehendre la complexitat de la realitat històrica. Podríem parlar de quatre tipologies de diferents autors:

• Titmuss apunta tres tipus d'EB: el residual, en què les institucions de benestar social només entren en acció quan fallen la família i el mercat (paper mínim de l'Estat). El rendiment industrial, que introdueix un paper significatiu per a les institucions de benestar social com a adjuntes a l'economia. Finalment, el model institucional-retributiu, que veu els serveis del benestar com a funcions normals de l'Estat en una societat industrial moderna i proporcionen prestacions universals independents del mercat, en base al principi de necessitat.
• Jones distingeix entre "welfare capitalism" i "welfare capitalism", ja que cada un dels models posa èmfasi en una de les parts de l'expressió. El "welfare capitalism" implica un model d'èxit personal, que dóna prioritat a la política social, que defensa la provisió social vinculada amb el treball, etc. El "welfare capitalism" comporta el tipus institucional retributiu que dóna prioritat a la política social dels individus primer, amb la provisió social basada en la ciutadania; el seu objectiu és una societat més justa i igualitària.
• Esping-Andersen proposa tres règims de l'Estat de benestar a partir de les diferències internacionals que troba en la qualitat i condicions dels drets socials, en l'estratificació social del benestar i en la relació existent entre l'Estat, el mercat i la família.
• Therborn: Serà representat a través d'un quadre (MIRAR QUADRE).

La Vigència de les Polítiques Keynesianes

El Qüestionament de la Teoria Keynesiana i de les Polítiques Fiscals

Les polítiques macroeconòmiques d'inspiració keynesiana han constituït un dels elements essencials de l'EB. Durant un període de 35 anys, la teoria keynesiana va produir un considerable progrés en diversos fronts empírics. No obstant això, a partir de mitjans dels 70 i fins a finals dels 80, va ser rebutjat per un gran nombre d'economistes acadèmics.

La teoria keynesiana no havia estat capaç de donar resposta a la crisi dels 70 i que l'aplicació de les receptes keynesianes, combatent la recessió amb polítiques fiscals expansives, havia conduït a un augment de l'atur i una major recessió.

El Ressorgir d'uns Plantejaments Keynesians Renovats

Avui la teoria keynesiana no inspira escepticisme. Les dades proporcionades pels anys 70 no van apuntar refutacions contundents. Els elements bàsics d'aquest plantejament són:

• Tant la política fiscal com la política monetària tenen efectes rellevants sobre la demanda agregada.
• Els canvis en la demanda agregada tenen un impacte a curt termini en termes de producció i ocupació més que de preus.
• Els mercats de béns i de treball no tendeixen ràpidament a restablir l'equilibri pel mecanisme dels preus relatius.
• Les polítiques macroeconòmiques de caràcter estabilitzador juguen un paper rellevant en la reducció de l'amplitud de les recessions.

Altres teòrics pensen que l'essència del keynesianisme és l'atribució d'un paper central a la política fiscal per reduir l'atur. Una intervenció activa del sector públic, utilitzant les polítiques macroeconòmiques és necessària per fer front a les recessions i l'atur.

Hi ha una tendència a combinar polítiques monetàries relativament flexibles amb polítiques fiscals rigoroses. També hi ha l'idea estesa que les polítiques fiscals keynesianes es basaven en l'existència de forts dèficits públics, la qual cosa és un tòpic que Keynes no va proposar mai.

Activació: La Mobilització de la Força de Treball

Aquests arguments han portat a l'evolució política que procedeix, a través de diferents etapes i en diferents velocitats diversos països europeus, però en la mateixa direcció general: fomentar i donar suport a una major proporció de la població en el treball remunerat com una via, tant econòmics com per socials i objectius.

El Paper del Treball com a Factor d'Integració Social

El treball és només una forma de percebre una contrapartida econòmica per la prestació d'un servei. És també el vehicle d'integració social dels individus i de responsabilització en un quefer col·lectiu. Destaca també el paper del treball en el desenvolupament de la persona humana.

Actualment, s'ofereix una reducció del temps de treball gràcies a les millores de la productivitat.

Causes dels Problemes de l'EB

No es pot afirmar que els problemes de l'EB procedeixin d'una major escassetat de recursos de les economies occidentals; de fet, aquestes economies han seguit creixent.

Les causes han estat que des de mitjans dels 70 fins a primers dels 90 s'ha produït un menor creixement del PIB a causa d'un menor augment de la productivitat i menor creixement de l'ocupació. A més, els augments de la productivitat són molt més reduïts en la producció de serveis públics.

La societat està en condicions de finançar el mateix nivell de béns i serveis que finançava abans, ja que una part dels mateixos poden ser produïts a un menor cost o al mateix cost, com són aquells que experimenten augments de productivitat.

Impactes de l'Estat de Benestar Espanyol

S'analitzen tres punts clau:

1. Descripció global del marc condicionant de la política social al llarg dels últims lustres en els països amb Estat de Benestar, ja que el cas espanyol forma part de la dinàmica general dels Estats de Benestar de la Unió Europea.
2. Anàlisi de la posició i dinàmica del sistema de protecció social espanyol dins del conjunt de països de la UE, així com les característiques de l'evolució del conjunt de la despesa social.
3. Dinàmica social i institucional de la despesa pública entre 1970 i 2000 a través de la qual pretenem establir les diferents fases que la caracteritzen en relació amb dos processos: la socialdemocratització de la política social i el seu condicionament pels processos de modernització capitalista i subsegüent globalització.

L'Evolució de l'Impacte Social de l'Estat de Benestar

L'Estat de Benestar és un conjunt institucional estratègic per a l'assoliment del desenvolupament social no només per la seva dimensió quantitativa, sinó també pel seu paper regulador, finançador i redistribuïdor de serveis i prestacions monetàries.

Aznar, seguint Beveridge, planteja una evolució en base a tres criteris:

• Com contribueix al manteniment de la plena ocupació.
• Provisió d'alguns serveis de naturalesa universal (educació i sanitat).
• Desenvolupament d'un sistema d'assistència social per alleujar la pobresa en base a la demostració de manca de recursos.

L'objectiu de l'Estat de Benestar des d'una òptica general consisteix a afavorir l'articulació entre capitalisme i democràcia.

L'avaluació de l'impacte de l'Estat de Benestar espanyol el defineix com un sistema de cobertura incompleta i baixa intensitat protectora, i s'avalua la seva acció en la lluita contra la pobresa.

L'Estat de Benestar espanyol és un Estat d'universalització incompleta, de baixa intensitat protectora i limitada capacitat per a la redistribució de la renda.

Creixent Remercantilització

L'Estat de Benestar ha desenvolupat un model d'universalització incompleta de serveis i prestacions de benestar amb una creixent remercantilització que modifica i reforça l'estructura social fragmentada emergent en la nostra societat. Es tracta d'un sistema de llacunes protectores en sanitat, sobretot en serveis socials i en cobertura per desocupació.

Quatre trets que defineixen l'evolució dels serveis públics de benestar durant els últims anys a Espanya:

1. Universalisme contingut i incomplet, a causa de la contenció i reducció en termes de participació en ell, de la despesa pública social.
2. Privatització selectiva creixent, dels serveis, tant per la filosofia gerencialista que tendeix a imposar-se enfront a criteris de governabilitat democràtica.
3. Baixos nivells de coordinació, entre serveis i prestacions, la competència latent entre comunitats autònomes en la provisió dels serveis, que condueixen a l'increment de les diferències territorials pel que fa a recursos i qualitat dels serveis que es presten.
4. Participació ciutadana en els serveis públics encara són bastant baixos. Les experiències de participació i control a través del sistema de Consells (Consell Escolar de l'Estat, etc.).

Tots aquests factors redueixen la cohesió social de l'Estat de Benestar i el seu impacte redistributiu. Exemple: evolució de la intensitat protectora.

Sistema Educatiu Espanyol

Primer, produeix una expansió educativa del sector públic que s'ha vist limitada en els últims anys a causa de les polítiques de contenció de la despesa social. Un menor creixement de la despesa pública pot suposar un deteriorament de la qualitat de l'ensenyament del sistema públic i provocar un desplaçament de la demanda cap al sector privat, com ha succeït a Espanya.

Segon, nou sistema de regulació en un context d'estabilitat pressupostària i assoliment del dèficit zero. La funció regulativa ha passat a primer pla en detriment de la funció finançadora.

Sistema Sanitari Espanyol

Fa front a uns reptes de cara a aconseguir una plena universalització i una millora de la seva qualitat com a servei públic. Consta de 5 problemes a avaluar:

1. Des del punt de vista de la cobertura de la població espanyola, s'ha de reiterar el fet que estem davant un sistema universal incomplet, degut a que es caracteritza per ser una barreja de sistemes (universal i professional), amb diferents vies d'accessibilitat, en què s'exclouen a una minoria de la població que no té relació amb la seguretat social.
2. Limitada extensió del sistema sanitari davant el repte que suposa la protecció social de la dependència.
3. El sistema sanitari afronta un problema de gestió i organització. Segons "Freire", el sistema espanyol es caracteritza per la rigidesa estructural degut a la pròpia evolució històrica.
4. Arrossega el problema de la qualitat dels serveis, que porta a una part de la població a l'ús compartit del sistema públic i algun de privat.
5. El problema de la coordinació sanitària i l'equitat interterritorial, que ha passat a tenir major rellevància.