Absolutisme i parlamentarisme durant el segle XVIII

Absolutisme i parlamentarisme

L'absolutisme va assolir el seu apogeu durant el segle XVIII, després que al llarg del segle anterior les monarquies van aconseguir concentrar tot el poder polític. L'absolutisme va definir el model de l'anomenat Antic Règim caracteritzat per una societat dividida entre una minoria privilegiada i la resta de la població.

No obstant això, durant el segle XVII a Anglaterra es van afermar un sistema polític alternatiu a l'absolutisme: la monarquia parlamentària.

L'absolutisme de França

França va ser l'exemple més representatiu d'absolutisme. Durant el segle XVII van regnar en aquest país Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI, que concentraven tots els poders de l’estat.

Les monarquies absolutistes es basaven en:

• El dret diví. Eren considerats representants de Déu a la terra.
• El centralisme. La presa de decisions estava concentrada en la figura del rei.
• La burocràcia. El monarca governava per mitjà de funcionaris que nomenava ell mateix.

Tanmateix tenia algunes limitacions, atès que el monarca havia de respectar els privilegis tradicionals a alguns gremis, ciutats i províncies.

El parlamentarisme d'Anglaterra

Durant el segle XVI el Parlament anglès va afermar el seu poder enfront del rei a qui fins i tot va enderrocar, i va instaurar la república durant la primera revolució anglesa.

L'any 1688 Jaume II va imitar l'absolutisme de Lluís XIV. Però el parlament va destronar el monarca i va coronar la seva filla Maria, casada amb Guillem d'Orange.

El nou monarca es va comprometre a respectar la declaració de Drets, que confirmava la supremacia del parlament sobre el rei (monarquia parlamentària).

Despotisme il·lustrat

L’intent d'alguns monarques europeus per conciliar l'absolutisme amb la filosofia de la Il·lustració. Caterina I de Rússia, Frederic II de Prússia, Carles III d'Espanya.

Aquests monarques es van envoltar de ministres astre a raiu. Van promoure algunes reformes modernitzadores (com ara el desenvolupament de l'agricultura i la indústria, la realització d'obres públiques, l'impuls a les arts i les ciències), però sense arribar a canviar l’estructura política i social.

El lema: Tot per al poble, però sense el poble.

La Il·lustració

Al llarg del segle XVII es va produir un canvi de mentalitat. Estengut a arreu d'Europa la Il·lustració, moviment cultural que questionava els valors i l'organització de la societat tradicional de l'Antic Règim.

El pensament il·lustrat

Les principals idees de la Il·lustració va aportar

Drets naturals :

• Llibertat. La llibertat individual, autonomia personal.
• Igualtat. Els pensadors il·lustrats consideraven que tots els éssers humans neixen en igualtat de condicions i drets.

Organització social

• Contracte social. Segons els il·lustrats, els éssers humans renuncien a la seva voluntat individual per sotmetre's a les regles establertes per la societat.
• Organització en classes. Grups diferenciats per la seva riquesa.

Fe en el progrés. Els pensadors il·lustrats consideraven que mitjançant l'educació els éssers humans podien accedir a un progrés sense límits.

Principis polítics

• El Divisió de poders. Els tres poders de l'Estat (legislatiu, executiu i judicial) han de ser exercits per òrgans diferents.
• Sobirania nacional. En el pensament il·lustrat el poder dels governants no prové de Déu, sinó que resideix en el poble i emana d’ell.

Societat i economia al segle XVIII

La societat estamental

La societat europea de l'època mantenia grans desigualtats entre els estaments socials. Una minoria gaudia de privilegis com la noblesa i el clergat.

No obstant això, la majoria de la població mancava de privilegis. En destacava el dinamisme de la burgesia, que va augmentar el seu pes econòmic gràcies al comerç.

Malgrat la seva riquesa, la burgesia no podia participar en el poder polític ni millorar la seva consideració social. Davant d'aquesta situació, els seus membres van acceptar les idees il·lustrades per intentar canviar l'estructura social i política.

El mercantilisme

El mercantilisme tenia com a objectiu l'enriquiment de la nació i es basava en l'acumulació de metalls preciosos (or i plata) i en l'impuls al comerç exterior.

Les principals mesures de la política mercantilista van ser:

• El foment de les manufactures. La intensificació de les manufactures.
• El proteccionisme. Per protegir el comerç propi s'imposaven forts aranzels als productes estrangers.
• L'explotació de les colònies.

El comerç mundial

La base del comerç colonial era un intercanvi desigual favorable als interessos dels Estats europeus: aquests obtenien de les colònies matèries primeres i materials preciosos a baix preu: a canvi, els venien exclusivament productes manufacturats de poc valor a preus alts.

Revolució científica

Entre els segles XVI i XVII es va produir un gran progrés científic que va establir les bases de la ciència moderna.

La ciència moderna

La ciència moderna es va fonamentar en dos corrents:

• L'empirisme: mètode formulat pel filòsof anglès Francis Bacon. Es basava en l'observació i, sobretot, en l'experimentació.
• El racionalisme: proposat pel filòsof francès René Descartes. Plantejava l'ús exclusiu de la raó per aconseguir el coneixement.

La medicina

Una de les àrees que més va evolucionar, especialment en el camp de la cirurgia i en el de les malalties infeccioses: febre palúdica i de l'escarlatina, tifus i la tuberculosi òssia.

Les matemàtiques

Issac Newton i l'alemany Gottfried Leibniz. Tots dos científics van desenvolupar una nova branca de les matemàtiques, el càlcul infinitessimal.

L’art al segle XVIII

El Rococó

En la primera meitat del segle XVIII, va dominar l'estil Rococó, especialment decoratiu i inspirat en els temes de la natura, amb una exuberància que supera la del Barroc.

Neoclassicisme

En la segona meitat del segle XVIII l’art va tornar a adoptar models de l’antiguitat clàssica i del renaixement.