Les 4 Revolucions Burgesses i la seva influència en la filosofia política
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,29 KB
4 Revolucions burgeses
I → Revolució Salvífica → Regne Unit, 1649 → revolució dels Presbiterians d’Oliver Cromwell → Carles I és decapitat (Rex Dei Gratia).
Aquests fets van ser reflexionats per Hobbes (secretari de Francis Bacon, filòsof empirista) en la seva obra ‘Leviathan’.
II→ Revolució Gloriosa→ Anglaterra, 1688 → Shaftesbury (Locke fou el seu secretari) hi estava en contra del monarca i va buscar a algú: Guillem d’Orange, un noble holandès, per a formar una monarquia parlamentaria.
III → Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica→ 04/07/1776
IV→ Revolució Francesa→ 1789 El fonament ideològic d’ambudes revolucions es troben en la filosofia de Montesquieu (‘L’esperit de les lleis’, on apareix la idea de que per evitar la tirania, el poder ha d’estar dividit en executiu, legislatiu i judicial) i en Rousseau (‘El contracte social’, aquí apareix la idea de la sobirania nacional i la idea de què l’ésser humà és bo per naturalesa, però la societat el corromp).
! Les idees de Locke estan desenvolupades sobretot per dos filòsofs il·lustrats francesos. Quins? / Quin és el rere de la filosofia de Locke?
Montesquieu i Rosseau
Liberalisme polític
Les idees polítiques de Locke es troben en una obra anomenada ‘Dos Tractats sobre el Govern Civil’, on apareix per primera vegada les idees polítiques de Locke (encara que es diu que moltes idees de Shaftesbury foren de Locke).
Aquesta obra té dues parts:
1rTractat→ apareix la crítica del dret diví dels reis, que implicava acceptar l’absolutisme monàrquic. Per evitar la anarquía y el desordre necessitem un rei for y una població súbdita.
L’Estat, el rei i l’ordre no venen de Déu.
Els dos autors que critica són Sir Robert Filmer i la seva obra ‘Patriarca’, i Hobbes amb ‘Leviathan’.
Locke aprofitarà els conceptes judicials i polítics de Hobbes. Però, hi ha un punt on Locke i Hobbes discrepen: Hobbes diu que l’ésser humà és dolent per naturalesa, i Locke diu que és bo (Rousseau ho agafa de Locke).
2nTractat→ aquí apareix la proposta política i social de Locke.