4. Compareu l’escepticisme de Hume amb l’escepticisme del dubte metòdic de Descartes. [2

Pau 2019

1-En aquest text Descartes es tableix que la única propietat necessària que ell té és el pensament

 En aquest fragment, Descartes està (encara) considerant la possibilitat que hi hagi un geni maligne poderós que el vol enganyar. 

Atès que pot haver - hi un geni maligne, no pot estar segur de tenir cap de les propietats que se solen atribuir al cos, ni tampoc cap de les propietats que es solen atribuir a l’ànima, llevat del pensament.

 Conclou, per tant, que el pensament és la única propietat que ell necessàriament té. Ell és , doncs, una cosa que pensa.

2-a)«naturalesa corporal»:  la forma d’existir d’aquelles coses que ocupen espai i que es

poden percebre amb els sentits.

B)«necessàriament vertader»: que no és possible que sigui fals

3-(i)En què consisteix el dubte metòdic de Descartes: mètode per trobar un fonament segur del coneixement

(ii)Algun dels argumentsper al dubte general (a vegades hem comprovat que els sentits ens enganyen, l’argument del somni, l’argument del geni maligne).

(iii)El cogito com a prova d’una primera veritat segura. 

(iv)Explicar, amb les pròpies paraules de l’estudiant, l’argument que hi ha en el text:Si fem servir el dubte metòdic,hem de considerar com a fals tot allò sobre el que es podria dubtar; això em porta a concloure que l’única propietat necessàriaque tinc és la de pensar,i que, per tant, l’essència del jo és el pensament.

Pau 2018

1-(i) En aquest fragment, Descartes ofereix un argument a favor del dualisme

 (ii) Cal que aquí l’estudiant descrigui, d’una forma o altra, aquest argument:

A) El cos té parts i és divisible

B) L’esperit (o la ment) no té parts (les diferents facultats mentals no són parts de la ment)

C) Per tant, la ment no és el mateix que el cos

2-a) «extenses»: que ocupen espai

b) «dividir fàcilment en parts en el pensament»: es pot concebre sense dificultat, i sense caure en contradicció, que diferents parts d’aquella cosa, que ara estan juntes, estiguessin (espacialment) separades

3-(i) Expliqui la concepció de Descartes de la ment i del cos

(ii) Expliqui amb les seves pròpies paraules l’argument per al dualisme que hi ha en el text de l’examen (ique hem resumit en la resposta a la pregunta 1).

(iii) Expliqui algun altre argument o consideració que Descartes dona a favor del dualisme. El més destacat que es pot explicar és l’altre argument per al dualisme que hi ha abans, en la meditació VI: 

(iiia)  És possible  concebre amb claredat  i distinció la ment de  forma separada a concebre el cos.

(iiib)  Si dues  coses es poden  concebre de forma  separada, aleshores seria possible que una d’elles existís sense que existís l’altra (atès que si puc concebre de forma clara i distinta una cosa separada de l’altra, Déu podria fer que existís l’una sense que existís l’altra). 

(iiic) Per tant, la ment podria existir sense que existís el cos.

(iiid) Per tant, ment i cos no són la mateixa cosa

Pau 2013

1-(i)  Descartes  està considerant  com a fals tot allò  del qual és possible dubtar-ne:  del que li diuen els sentits, de l’existència del seu cos, de l’existència del món material, de l’existència de Déu, i de la seva pròpia existència.

(ii) Troba, però, una proposició de la qual no es pot dubtar: que ell existeix, perquè per dubtar i per pensar, ell ha d’existir.

2-a) «extensió»:  la capacitat d’ocupar espai

B) «quimeres»: coses que algú pretén que existeixen, però que en realitat no ho fan

3- (i)  En què consisteix  l’escepticisme metòdic  de Descartes en la primera  meditació: és un mètode per trobar un fonament segur del coneixement. 

 (ii)  Alguns  dels arguments  pel dubte general  (a vegades hem comprovat  que els sentits ens enganyen,   l’argument del somni, l’argument   del geni maligne).  

(iii) El cogito com a prova d’una primera veritat segura.  Al respondre aquesta pregunta és important, és clar,  que l’alumne mostri que ha entès que en el text Descartes  NO afirma que hi ha un ésser enganyador summament poderós que  l’enganya, sinó que Descartes està argumentant que encara que hi  hagués un ésser poderós que l’enganyés Descartes podria establir la  seva primera veritat: que ell (Descartes) existeix.

5-(i)  que l’estudiant  mostri que sap distingir entre que es conegui determinada proposició i que es tingui certesa absoluta que la proposició és vertadera; 

(ii) que l’estudiant s’adoni que, pel que fa a la certesa, és  raonable distingir entre diferents tipus de proposicions   --per exemple entre proposicions matemàtiques elementals (“2+3=5”)  i proposicions sobre el món físic (“París té més de 1000 habitants”).

Pau 2010

1- (i)  Els sentits  no ens permeten  conèixer la naturalesa  d’un tros de cera, car  allò que ens indiquen els sentits canvia. 

(ii)  Coneixem  què és el  tros de cera  només per l’enteniment,  no per mitjà dels sentits  o la imaginació.

2-distinció:Diferenciaporlacualunacosanoesotra, onoessemejanteaotra

esperit: Principiogenerador, carácteríntimo, esenciaosustanciadealgo.

3-(i) Justificació que els sentits no són una font fiable de coneixement

(ii) Claredat i distinció com a marques del coneixement. 

(iii) Concepció de Descartes de la raó com a font última de justificació del coneixement. La raó és també la font última de la justificació del seu coneixement del tros de cera.