4. Compareu l’escepticisme de Hume amb l’escepticisme del dubte metòdic de Descartes. [2

Pregunta 13

Quines són les virtuts de Maquiavel? Maquiavel va ser un filòsof del
Segle XVI, el qual va néixer a Florència. La seva obra més important va ser “El Príncep”, el qual és un assaig realístic de com s’assoleix el poder. En aquesta obra, que està influenciada pel Naturalisme, s’han d’esmentar aquests punts:

Fundamenta la política sense referències metafísiques

Separa la política de l’ètica

Maquiavel com a fundador de la política moderna

Anàlisi científic dels mecanismes per assolir i conservar el poder

L’obra va ser inspirada en Cèsar Borgia. 

En ella es parla de les qualitats que un príncep, o aspirant a príncep, ha de tenir per tal d’aconseguir els seus objectius:

Ambició

Virtut (capacitat de gestionar els esdeveniments que la vida comporta)

Fortuna

També, va descriure les característiques essencials que tot govern el qual concentrés el poder havia de posseir:

La religió

L’estratègia política

Un enemic extern

Per últim, en l’obra va enumerar les virtuts polítiques que va observar que tots els dirigents polítics compartien: 1.Fermesa//2.Determinació//3.Humanitat//4.Saguesa (agudesa intel·lectual) Amb tot això, només cal afegir que la història li ha donat la raó a Maquiavel, ja que no només abans, sinó que posteriorment es va poder comprovar que tots els dirigents absolutistes compartien les característiques esmentades anteriorment (per exemple Hitler o Napoleó).

Pregunta 14. El dubte cartesià. El dubte metòdic (també anomenat dubte cartesià) és una forma d'escepticisme metodològic associat amb les obres i metodologia de René Descartes. Es tracta d'un procés sistemàtic que consisteix a ser escèptic sobre la veritat de les creences d'un mateix, la qual cosa ha esdevingut un mètode particular en filosofia. Aquest mètode de dubte fou popularitzat en la filosofia occidental per Descartes, qui cercava dubtar sobre totes les seves creences amb l'objectiu de poder determinar quines d'aquestes podia estar segur que eren certes.El dubte metòdic es distingeix de l'escepticisme filósòfic pel fet que, mentre que el primer defensa que cal examinar totes les proposicions de coneixement amb l'objectiu de distingir les certes de les falses, el segon qüestiona la possibilitat d'un coneixement pur.Exigir un punt de partida absolutament veritable obliga a un llarg procés de crítica i eliminació de tots els coneixements que fins ara eren considerats veritables, però que no tenen una certesa absoluta que ho siguin. El primer pas ha de ser dubtar de tot el que creiem i rebutjar inicialment tot allò del que sigui possible dubtar. Dubtar ja és motiu suficient perquè una opinió o creença que fins aquell moment s'hagi considerat veritable quedi rebutjada i suspesa fins a veure si s'ajusta al nivell de la raó. Aquest primer pas s'anomena dubte metòdic i és el resultat de l'aplicació del primer precepte del mètode: No admetre mai cap cosa com a veritable fins que no es conegui amb evidència. Aquest dubte no ha de ser considerat com a real, sinó com un instrument metòdic per assolir el seu objectiu: trobar una veritat que pugui ser el punt de partida de l'edifici del coneixement. Els motius de dubte adduïts per Descartes són: ·Dubte sobre la fiabilitat dels sentits o dubte sobre el món sensible. ·La hipòtesi del son, o la impossibilitat de distingir la vigília del son. ·La hipòtesi del geni maligne o dubte hiperbòlic.