4. Compareu la Concepció de Hume del coneixement empíric (o coneixement pels sentits) amb una altra Concepció del coneixement empíric que es pugui trobar en la història del pensament.

Descartes-LOCKE

Descartes és el primer filòsof que creu en el Racionalisme, en canvi, Locke era empirista.

Descartes vol crear un mètode universal basat en la raó. Diu que no ens podem fiar de l’experiència ja que podem sempre podem dubtar. Locke, diu que percebem la realitat a través de l’experiència, que és la base de les nostres idees, i que d’aquestes hi ha:

-Simples:

no decidim rebre-les. Provenen de l’experiència i arriben a la nostra ment pels sentits, alhora també són representacions.

-Complexes:

són el resultat de la combinació d’idees simples, el nombre d’idees complexes es infinit.

Descartes en canvi, diu que hi ha les dos tipus que no són vàlides perquè unes venen de l’experiència sensible i les altres són construccions de la nostra imaginació, en canvi, també hi ha les innates que són les úniques a partir de les quals es pot construir el coneixement.
Per tant, diu que existeixen les idees innates, Locke no creu en l’existència de les idees innates. Diu que la nostra ment, quan naixem, és una “tabula rasa” i les nostres idees només provenen de l’experiència.

Descartes deixa molt clar que el fet de pensar ens demostra que existim.  És la res cogitans, l’ànima, Locke també creu que existeix el “jo” però no pertany a l’ànima.

Finalment, a l’hora de plantejar-se si el món existeix, Descartes diu que del món existeix però que no podem parlar de les impressions perquè ens poden fer dubtar i no són sempre certes. Locke afirma que no coneixem el món en si mateix, només les idees sensibles que rebem.

Descartes-Hume

La principal diferència entre aquests dos filòsofs és que Descartes es racionalista, vol crear un mètode universal basat en la raó i Hume és empirista. Descartes diu que no ens podem fiar de l’experiència sensible perquè ens pot fer dubtar, aleshores el que fa és crear el dubte metòdic per veure si pot trobar una veritat de la qual no hagi de dubtar. Hume pensa el contrari, diu que no ens podem fiar de la raó per arribar al coneixement. Descartes diu que la raó és de l’única cosa que ens podem fiar i Hume defensa que és l’experiència. Hume diu que una idea serà certa si prové d’una impressió, en canvi Descartes diu que serà cert allò que ell percebi de manera clara i distinta.

Descartes diu que hi ha les dos tipus que no són vàlides perquè unes venen de l’experiència sensible i les altres són construccions de la nostra imaginació, en canvi, també hi ha les innates que són les úniques a partir de les quals es pot construir el coneixement. Per tant, diu que existeixen les idees innates i Hume no. Hume defensa que les idees són representacions mentals de les impressions i que poden ser simples o complexes i poden provenir de la memòria o de la imaginació (aquestes últimes diu que són falses).

Hume no defensa el principi de causalitat perquè diu que no tenim impressions de les “causes” i els “efectes” per tant no podem demostrar res de manera causal, Locke si que defensa aquest principi.