3 de maig del 1808

FITXA 25: EL 3 DE MAIG DE 1808

FITXA TÈCNICA

Obra : El 3 de maig de 1808

Autor : Francisco de Goya (Fuendetodos, 1746- Bordeus 1828)

Cronologia: 1814

Material: Oli sobre tela

Estil: Neoclàssic - ROMàntic

Tema: Històric – al·legòric

Localització: Museu del
Prado (Madrid)

CONTEXT HISTÒRIC

CRONOLOGIA:

1814.

CONTEXT CULTURAL:

L’obra de Goya, en les seves Diferents etapes, representa la societat cortesana i burgesa del Segle XVIII, amb la qual el pintor entra en contacte gràcies a la Seva posició rellevant com a pintor de cambra del rei Carles IV. En Els ambients artístics predomina el gust per les formes Neoclàssiques i academicistes.

Enfrontament entre Les idees de la Il·lustració i la forta influència de l’Església. Goya optà sempre per les idees progressistes i il·lustrades.

CONTEXT HISTÒRIC:

Constitució de Cadis l’any 1812. Arribada de Ferran VII l’any 1813, un cop acabada la Guerra del Francès. Retorn de les polítiques absolutistes per part del rei Ferran VII. Abolició de la Constitució l’any 1814.

El rei Carles IV va governar Espanya entre 1788 i 1808. Contemporani de la Revolució francesa, va mantenir una política contradictòria amb Aquest país, i va deixar el govern en mans de Godoy. Amb la seva Abdicació va facilitar l’ocupació del país per les tropes Napoleòniques, fet que portaria a la guerra de la Independència (1808-1814).

Ferran VII, el desitjat, es va enfrontar amb el seu pare i es va posar en Contra de Godoy. La rivalitat entre pare i fill va ser aprofitada per Napoleó, que va posar el seu germà Josep Bonaparte al tron D’Espanya.

La Guerra de la Independència Espanyola o Guerra del Francès, va Ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès Que s’inicià el 1808 amb l’entrada de les tropes napoleòniques, I que va acabar el 1814 amb el retorn de Ferran VII al poder.

No va Ser un enfrontament clar entre dos exèrcits, sinó que hi va haver Una important presència de la guerra de guerrilles, en una dimensió Desconeguda fins al moment.

Ferran VII va governar de 1814 a 1833 de manera absoluta.

ESTIL

Neoclàssic – ROMàntic

Goya és considerat L’iniciador de la pintura moderna. Malgrat ser considerat Neoclàssic per l'època que li tocà viure, la seva pintura fou tan Original que és inclassificable en un moviment concret. La seva obra Implica un trencament amb la tradició; els impressionistes el van Reconèixer com un precedent dels seus contrastos cromàtics i les Seves pinzellades soltes; amb la deformació de la realitat les seves Obres s’avancen als expressionistes.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Realitzat En oli sobre tela.

A la Part esquerra el quadre mostra 3 grups De persones amb gran Realisme i Expressivitat:
unes mortes, D’altres just abans de l’execució i Un tercer grup que espera el Seu moment amb por i desesperació (present, Passat i futur en un mateix moment, Introdueix un element visual temporal de l’acció).
A la dreta hi ha un escamot de Soldats i al fons, un paisatge de cases
.

Hi ha predomini del color sobre la línea. Defuig l’academicisme, cares i cossos Estan deformats.

La Gamma cromàtica és reduïda:

Ocre, Negre, blanc, groc, vermell (càlids a l’esquerra i freds a la Dreta)

La paleta és, doncs, de colors Foscos, però introdueix contrastos lumínics accentuats pel Color blanc i groc tant de la camisa i El pantaló de l’home que aixeca els braços com del fanal.

La Pinzellada és solta, ràpida, llarga i en grans taques, Independent del dibuix i crea una mena d’atmosfera.

La Llum és en un element clau del quadre:
l’únic focus lumínic, al Terra, separa el dos grups (víctimes, Il·luminats, i soldats, a les fosques) i il·lumina la Figura amb els braços oberts de L’esquerra, convertint-la en el centre D’atenció.
El contrast Entre llums i ombres incrementen el Dramatisme de l’escena.

És Una composició profunda, amb la combinació de la perspectiva Geomètrica i aèria. Hi ha diversos elements que contribueixen a Crear profunditat:

- La perspectiva aèria (dissolució de les formes).

- El fanal amb les arestes molt marcades .

- L’aplicació del clarobscur per donar profunditat a les formes.

- La gradació de mides (filera de condemnats i cases del fons).

- Els escorços de les víctimes que estan en primer pla.

També Contribueix a accentuar la sensació D’espai profund que presenta el Quadre la inclusió de dues diagonals, Trencant l’horitzontalitat dels Fusells i l’horitzó, donant dinamisme I incrementant La sensació de profunditat
. Dóna gran força i dramatisme a l’escena representada.

La Línia de l’horitzó situada alta Converteix a l’espectador En un protagonista Més de l’escena potenciant el Realisme del tema representat.

L’estructura Compositiva emmarca els personatges dins un triangle invertit format Pel grup de soldats en diagonal i el grup d' afusellats de la part Esquerra del quadre.

Destaca l’expressivitat dels personatges, En actituds i escorços violents, Amb un conjunt d’actituds molt ben descrites per l’artista:

Por, Horror, resignació, heroisme…

Contrasten amb els soldats francesos, Que estan d’esquena i apareixen rígids I encarcarats, sense mostrar els seus Rostres, com si fossin autòmats.
Representen No només un grup d’homes, sinó la Repressió
.

Els Terrats de les cases donen Realisme a l’escena i la situen en un Lloc concret, Madrid, a la muntanya del Príncipe Pío.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Tema:

- Representació dels fets succeïts a Madrid Quan el poble es va rebel·lar contra les tropes napoleòniques. El Moment que reflecteix el quadre és l’afusellament de les persones Que havien participat en l’enfrontament del dia anterior, 2 de Maig, entre el poble de Madrid i l’exèrcit invasor.

- Aquest quadre fa parella amb “El dos de maig o La càrrega dels Mamelucs”, que mostra l’aixecament Del poble de Madrid el dia abans i que va culminar amb els Afusellaments del 3 de maig.

- Alguns autors creuen que hi havia dos quadres més, avui Desapareguts: “Aixecament dels patriotes davant el Palau reial” i “La defensa del parc d'artilleria”.

- L’acció Se situa a la muntanya del Príncipe Pío a Madrid, des d’on és visible la caserna Del Conde-Duque, l’arquitectura que Es veu al fons de la composició.

Significat

:

- L’escena, carregada de Realisme, mostra Els patriotes com a gent civil, del poble, i és un crit davant de la Irracionalitat i la crueltat de la guerra, alhora que serveix de Denúncia de la repressió i la violència.

- A l’escena s’hi inclou una dona i Un frare
: és un tret De versemblança ja que les dones S’havien afegit a la lluita i també van ser víctimes de la Repressió i perquè aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego Dávila.

- Goya denuncia la irracionalitat de la Guerra deshumanitzant els soldats francesos, que semblen autòmats Sense rostre.

- Iconogràficament, alguns autors veuen un Simbolisme en la figura de l’home que aixeca els braços, que es Relaciona amb la crucifixió, els colors grocs i blancs podrien Representar l’Església i la llum la figura de Déu. (La figura dels braços en creu es Relaciona amb la crucifixió de Jesús, Va vestit de groc i blanc, símbols heràldics del Papa i Que simbolitzen l’Església. Estaria reforçat pels estigmes Del personatge i el blanc de la camisa, Que representa la innocència
. La llum és Una metàfora de l’assistència divina Als represaliats
.)

-Altres Autors donen a la llum un significat diferent: la llum és utilitzada Pels assassins per matar i massacrar els rebels.

Funció:

-El Quadre simbolitza, per part de Goya, una denúncia de la guerra, Malgrat que l’encàrrec, fet pel Consell de Regència, tenia la Finalitat de “perpetuar amb els pinzells de Goya les gestes o les Escenes més notables i heroiques de la gloriosa insurrecció Espanyola contra el tirà d’Europa”. Forma parella amb El Dos de maig o La Càrrega dels mamelucs, pintura de Caràcter més èpic.

MODELS I INFLUÈNCIES

Goya Ja havia tractat la temàtica de la guerra i l’invasor francès a La sèrie de gravats “Els desastres De la guerra” (1810-1812).

Recull La influència dels martiris de sants propisde la tradició barroca, fent ús Del clarobscur de la pintura espanyola i Italiana del Segle XVII.
També està Influït per altres pintors com Velázquez, de qui rep La perspectiva aèria, la utilització de la llum i la llibertat de La pinzellada i de Rembrandt, de qui rep La perfecció del joc de clarobscur, la voluntat realista, Naturalista, que l’apartà de d'idealisme neoclàssic i També el gust pels autoretrats

Converteix La imatge heroica característica del Neoclassicisme (“El Jurament dels Horacis” de David) En icona ROMàntica dels qui lluiten per La llibertat.

Des Del punt de vista compositiu i temàtic, Aquest quadre va influir en L’afusellament de Maximilià de Manet i La Matança de Corea de Picassó , que denuncià els horrors de la guerra en moltes altres obres.

Goya és considerat per molts com l’iniciador de la pintura moderna i Amb aquesta obra anticipa aspectes plàstics i temàtics propis de Moviments pictòrics posteriors tals com:

El Romanticisme:

l’ús violent del color I el moviment i el protagonisme que dona al poble a la Heróïcitat Col·lectiva.

L’ Impressionisme:

El traç lliure, L’abandó de l’academicisme, les seves pinzellades soltes i els Contrastos cromàtics

L’Expressionisme:

Per la utilització de l’expressivitat Del color per mostrar emoció i sentiments i per la deformació de la Realitat per manifestar l’interior.

El Cubisme:

Manifesta en la deformació Geomatitzant dels soldats.