Les 3 aportacions de Karl Marx a l'economia i la política

Ciencias sociales3,47 KB

Les tres grans aportacions de Karl Marx

Dins de les aportacions de Karl Marx, podem distingir tres models diferents:

Primer model (1848): El Manifest del Comunisme

Aquest és un model centralitzat. Tracta de 10 punts de política econòmica per als països capitalistes avançats. No és un model anticapitalista en general.

  1. Expropiació de la propietat rústica i aplicació de les rendes de la terra als ingressos de l’estat. Que la renda de la terra passi a ser per a l’estat; el sòl està controlat per lleis que fixen els seus usos per al sòl públic i per al privat. Serà l’estat qui decideixi què es pot fer i també la intensitat.
  2. Establiment de forts impostos progressius.
  3. Abolició del dret d’herència.
  4. Confiscació dels béns d’emigrants i rebels.
  5. Centralització del crèdit en mans de l’estat mitjançant una banca nacional, en favor de la indústria, petites empreses i famílies, i en contra dels bancs.
  6. Centralització dels mitjans de transport en mans de l’estat.
  7. No és anticapitalisme pur, però dona pas a l’augment de les fàbriques nacionals i posa en cultiu noves terres al camp, millorant els conreus d’acord amb un pla general. És un model antifeudal.
  8. Treball obligatori per a tothom; la plena ocupació com a objectiu.
  9. Explotació combinada de l’agricultura i la indústria, i acció a favor de la desaparició progressiva de la diferència entre la ciutat i el camp.
  10. Instrucció pública gratuïta per a tots els infants. Supressió del treball infantil a les fàbriques.

Nota: Un error destacat d'aquest model és que no parla de sanitat.

Segon model (1870): La Comuna de París

Es basa en articles i reflexions sobre la Comuna de París. És un model descentralitzat, autogestionari i municipalista. Es tracta d'una obra molt ambiciosa i inacabada.

El mode de producció i acumulació capitalista i, per tant, la propietat privada capitalista, porten implícita la destrucció de la propietat privada basada en el propi treball. Marx acaba dient que el capitalisme és la negació de la propietat privada basada en el propi treball; el capitalisme és una expropiació.

La propietat privada del treballador sobre els seus mitjans de producció és el fonament de la petita empresa, i la petita empresa és una condició necessària del desenvolupament de la producció social i de la lliure individualitat del treballador. Suposa la dispersió del sòl i dels altres models de producció i exclou la cooperació i la divisió del treball dins dels mateixos models de producció. Per tant, ell és crític perquè diu que té uns límits i voler-la perpetuar significaria perpetuar la mediocritat general.

Tercer model (1880): La formació a Alemanya

Aquest és un model parlamentari d’economia mixta. Proposa la via parlamentària sobre com el partit socialista ha d’anar augmentant els seus vots, la seva influència i les seves àrees de poder econòmic. Entrem en un model d’economia mixta per la via parlamentària.

Conclusió dels models

Són tres models molt diferents entre ells, però tots tres són argumentats pel seu autor o autors amb prou convenciment.

Descargar

PDF Word HTML