2t1av.Catala Substrat Superestrat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,91 KB

 
1.Català, llengua románica: Quan els romans van arribar a Empúries el 218 a.c. van començar un procés de romanització, els habitants de les terres conquerides van considerar superior i més prestigiosa la cultura dels colonitzadors apareguent així el llatí. No totes les zones es van romanitzar amb la meteixa intensitat, per exemple les zones costaneres van ser rapidament romanitzades pero les valls del Pirineu, el Pallars i la Ribagorça van ser romanitzades segles despres subsistint la llengua vasca, una llengua prerromana, de la que avui en dia encara conservem topònims. El substrat:Són les llengües parlades abans de la romanització de les que encara conservem rastres. Encara que l’estudi d’aquestes llengües es difícil per manca d’informació histórica i perque es tracte d’un periode molt remot. Es creu que la llengua ibérica, una llengua no indoeuropea, convivia amb una altre llengua indoeuropea, es relaciona amb un estrat linguistic anterior que comprenia tot el Pirineu i Aquitània, del qual es descendent el basc, única llengua preromana no desapareguda. A Balears el substrat es corresponent a una llengua mediterrània de filiació desconeguda. Llatí clàssic i llatí vulgar:Les llengues romàniques deriven de llati vulgar, variant parlada del llati classic, que era la llengua literaria i escrita, més formal i estable. Les diferencies les trobem en el vocalisme, l’aparicio de l’article o l’us de temps verbals compostos.2.El naixement del català:Amb la caoguda de l’imperi romà 476 d.c. els parlars neollatins segueixen evolucionant. La influencia del cristianisme i de l’esglèsia va ser un factor decisiu en la romanització. El llatí classic i el vulgar es van diferenciar de manera important i es van acentuar al segle VIII pero el nom de carala no va apareixer fins al segle XIII. L’aparicio del catala a l’escriptura:El catala va existir com a llengua diferenciada de la llatina desde el segle VIII pero la llengua escrita va trigar en arribar. Al segle XII es tradui el primer text de carácter feudal, el Forum Iudicum, un codi de lleis visigòtic. Les Homilies d’Organyà, un sermonari occità, també es va traduir al mateix segle. Aportacions d’altres llengues:Les invasions germàniques i dels àrabs van aportar paraules noves, el que s’anomena superestrat.Aportacio germánica: Antroponímia: Albert, Enric. Toponímia: Guimerà. Lèxic: blau, blanc.Emprenta arábiga: Catalunya, Balears i País Valencià. Paraules: catifa, duana. Toponims: Benicàssim. 3. Expansió: S XII-XV:La expansió comença a Catalunya i va continuar per Balears, País Valencià i la Mediterrània. Les relacions entre la corona d’Aragó i països mediterranis van provocar un intercanvi lingüìstic, bona prova del qual son els manlleus que es van incorporar al catala provinents del grec medieval, de l’italia, del sard o de l’occita. La llengua va esdevenir oficial i era coneguda arreu d’europa, Ramon Llull, Jaume I, Bernat Metge, Isabel de Villena, Ramon Muntaner, Joanot Martorell o Ausiàs March son només algunes de les persones que van emprar el catala per fer-se sentir. Va ser decisiu que la Cancelleria Reial, organisme administratiu on es redactaven els documents oficials, la prengués com a oficial. 4. Estancament S.XVI a XVIII:A causa de guerres i epidemies, de la crisi economica i de l’extincio de la dinastia reial catalana la gent va començar a infravalorar el catala a favor del castella. Encara que el catala es va conservar com a un habitual en molts ambits, perdera la uniformitat que el caracteritzava. La guerra dels Segadors va finalitzar amb la signatura de la pau dels Pirineus i una part de Catalunya passava a formar part de França, cosq que va substituir el catala de la Catalunya Nord per francés i la Guerra de Successio va aplicar els decrets de Nova Planta que practicament van censurar el catala abolint universitats i institucions propies. 5. Renaixença S. XIX:La burgesia va portar a terme la Renaixença, retornant el prestigi perdut a la llengua catalana. El catala es tornara a emprar com a llengua d’expresió literaria. Escriptors com Joaquim Rubió i Ors, Teodor Llorente, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Narcis Oller o Angel Guimera retornaran a la llengua catalana la dignitat literaria i prestigi perduts.Els Jocs Florals:Restaurats l’any 1859 en record dels certamens poetics medievals, van actuar com a plataforma per donar a coneixer nous valors i recuperar tots els generes literaris, poesía teatre i prosa.L’estat de la llengua: processos de normativitzacio:No nomes s’havia de normalitzar la llengua, sino tambe de modernitzar-la i normativitzar-la. La revista L’avenç va fer els primers intents d’unificacio ortigrafica i gramatical, pero fins a principis del segle XX amb l’obra de Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudia Catalans no s’assolirà la codificacio moderna del català. 6. El segle XX: recuperació i estancament:A final del segle XIX el modernisme i el noucentisme van continuar la dinámica empresa per la renaixença, augmentant el nombre de publicacions en catala i introduint el catala en l’ensenyament. Al 1906 te lloc el I Congres de la Llengua Catalana i el 1907 es crea l’Institut d’Estudis Catalans.L’Institut d’Estudis Catalans i Pompeu Fabra:La Secció Filologica del IEC amb Pompeu Fabra van publicar l’any 1913 les “Normes Ortografiques”, el primer pas per crear un idioma unificat. L’any 1917, Pompeu Fabra va publicar el “diccionari ortografic”, precursor del “diccionari general de la llengua catalana” que va publicar-se al 1932. Tambe va publicar “gramatica catalana” l’any 1918.De la república a la dictadura:A parir de 1932, quan es va promulgar l’Estatut de Catalunya, la Generalitat s’encarrega de normalitzar el catala. La llengua va penetrant en l’administracio publica i local, l’ensenyament i els mitjans de comunicacio, pero aquest proces es va frenar despres de la Guerra Civil amb una serie de decrets que van prohibir l’us public de la llengua catalana i la persecucio contra la llengua i la cultura catalana foren absolutes. Malgrat la represio lingüística es van formar nuclis de resistencia que van mantenir el catala de manera clandestina. A partir dels anys 60 van sorgir les primeres manifestacions de cultura catalana i amb la restauracio de la Generalitat al 1977 el catala va conseguir recuperar-se del período dictatorial.

Entradas relacionadas: