1.- Quina relació existeix entre els actius i els passius financers?

Realisme INGENU:persones normals no iniciades en filosofia és suposar que la realitat que ens envolta simplement existeix perquè el pot

percebre pels sentits/CRÍTICA Hi ha coses que podem percebre i pel que sembla no existeixen, com ara les il·lusions òptiques. També hi ha coses que no podem percebre però existeixen, com els àtoms./Descartes va plantejar que també als somnis ens sembla que les coses són reals perquè podem veure-les, tocar-les... Podem estar segurs que la realitat no és, aleshores, un somni?El fet que alguna cosa pugui ser percebuda pels sentits, llavors, no demostra la seva existència./idealisme:els filòsofs del món antic són considerats realistes ingenus perquè, com qualsevol de nosaltres, es van limitar a reflexionar sobre la realitat sense qüestionar la seva existència./el mónexisteix perquè ens el podem representar a la nostra ment.
Pienso y luego existo/l’idealisme no pot sortir del solipsisme: si només podem estar segurs que existeix allò que apareix a la nostra ment, hauríem de sortir d’ella per demostrar que existeix la realitat externa, cosa que és impossible. /En conclusió, Descartes afirmarà l’existència de tres realitats o substàncies: Res cogitans (substància pensant) jo anima/ment/ Res infinita (s. Infinita)Déu/ Res extensa (s. Extensa)mon/pragmatisme:Segons el pragmatisme és irrellevant si quelcom existeix o no, o quina és la seva essència: el que interessa és que ens resulti útil. Així doncs, tots els objectes existeixen sempre que existeixin per a mi i formin part de la meva vida./EL Realisme CRÍTIC: EXEMPLE

Encara que els meus sentits em facin veure un precipici de gel i em faci aquesta representació a la meva ment, la realitat és que és un graffiti pintat a terra. Malgrat que la realitat no es correspon a la nostra representació mental, és evident que hi ha alguna cosa real que causa aquesta representació: La realitat existeix/constància perceptiva: és el que fa saber a la nostra ment que, per exemple, un objecte és el mateix encara que el mirem des de diferents perspectives./David Hume, un filòsof escocès representant de l’Empirisme, afirma que l’origen de to coneixement es troba en l’experiència./No obstant això, la nostra ment organitza la informació sensorial aportada pels sentits, seguint tres “lleis d’associació d’idees”.Aquestes lleis d’associació d’idees són: 1. Semblança 2. Contigüitat espaial i temporal 3. Causalitat/Semblança: consisteix a passar d’una idea a una altra perquè s’assemblen entre sí./Contigüitat espai-temps: la ment tendeix a associar els objectes que imaginem de forma contínua. (Llamp ???? Tro) Exemple espai: imaginar una habitació ???? Imaginar la casa senceraExemple temps: tastem alguna cosa de menjar ???? Recordem un moment de la nostra vida/Causa i efecte: quan contemplem un efecte pensem en allò que l’ha produït (la causa)./1. TOTA VISIÓ ÉS INTERPRETATIVA: Tots interpretem la realitat segons unes lleis culturals, la nostra experiència personal i els coneixements previs. 2. LA NOSTRA MENT CONSTRUEIX LA REALITAT: La nostra ment organitza les sensacions i en aquest procés també estan implicats factors culturals, valoracions personals,/Per retrobar-nos, Hegel defensa que per autodeterminar-nos primer ens hem d’arribar a l’autoconsciència: ens hem de conèixer a nosaltres mateixos.•En altres paraules, Hegel pensa que aquesta religió ens determina culturalment i no deixa lloc per l’autodeterminació. /per arribar a aquesta autoconsciència hem d’intentar comprendre la HISTÒRIA,/proposa l’autoconsciència com el màxim DESIG humà/Esclau: Treballa però no té poder.
Necessita l’amo, qui té el poder, per sobreviure i té por a la mort. El seu desig és ser amo. •Amo: Té poder, però no treballa. És qui s’ha enfrontat a la por a la mort i ha sobreviscut, esdevenint amo. No obstant això, necessita l’esclau per executar el seu poder sobre algú. •Encara que no són conscients ambdós es necessiten l’un a l’altre. El moment en què prenen consciència de si mateixos (i de que es necessiten l’un a l’altre) i se supera la lluita entre l’amo i l’esclau arribant a la FI DE LA HISTÒRIA i al que tots dos desitgen: LA LLIBERTAT/kierkeegard:L’existencialisme defensa l’individu com a subjecte únic i singular/.Incertesa és la única veritat:/DECISIONISME: les decisions lliures impliquen assumir riscos i angoixes, ja que no hi ha garanties d’haver escollit l’opció correcta./arendt:quan pensem no actuem i quan actuem no pensem./Labor: són activitats cícliques que no singularitzen a ningú (les fa tothom). Ex: dormir, menjar.../Treball: són activitats que serveixen per a produir. Ex: un fuster que treballa la fusta/Acció: són activitats portades a terme amb conseqüències desconegudes, imprevisibles i il·limitades. Relacions/Autoritat:
relació d’obediència que té per objectiu el desenvolupament d’una de les parts i, amb el temps, la relació es desvincularà. Ex: mare-filla, professora-alumna/ Fi de l’autoritat: a) exercici de la violència/b) establiment d’una relació d’igualtat (acabar batx.)/2. Violència: representa una relació d’obediència per la por.