Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

1. El matrimonio es...
 a) indisoluble y monógamo.
2. La finalidad de la virtud de la castidad es...
c) aprender a amar con el cuerpo.
3. Las uniones a prueba no garantizan...
b) la fidelidad en la relación interpersonal.
4. ¿A qué se ordena el matrimonio?
c) A la generación de los hijos y el bien de los esposos.
5. Cristo eleva el matrimonio a...
b) la dignidad de sacramento.
6. ¿Qué valor tiene la fidelidad?
c) El crecimiento de la confianza y de la seguridad.
7. Los Mandamientos...
a) potencian la verdadera libertad.
8. Hoy, una falsa propaganda afirma que...
b) el enamoramiento y la fidelidad son incompatibles.
9. ¿Qué necesitamos para vivir la castidad?
a) El esfuerzo personal y la gracia de Dios.
10. La sexualidad humana se diferencia por ser.

La Filosofia de Plató

Concepció de l'Ànima Humana

L'ànima humana (psyché), segons Plató, és la part espiritual de la persona que, juntament amb el cos, constitueix l'ésser humà. Es distingeixen dos elements:

• Ànima: element espiritual.
• Cos: element material.

L'ànima és immortal (té continuïtat, no mor) i eterna (prové d'una vida anterior, no neix).

Parts de l'Ànima

L'ànima no és d'una sola peça, sinó que té tres parts:

• Part racional (logos): És el pensament, situada al cap.
• Part irascible (thymos): On trobem els bons sentiments i la voluntat, situada al pit.
• Part concupiscible (epithymia): On trobem les passions i els impulsos més baixos, situada al ventre.

El Mite del Carro Alat

Plató compara l'ànima amb un carro guiat per un auriga... Continuar leyendo "Conceptes Clau de la Filosofia: De Plató a Nietzsche" »

Ciència a Alexandria

Cronologia del Cristianisme

1. Laicismo (laico)

El hombre se libera de la tutela de la Iglesia y se organiza una cultura laica.

2. Antropocentrismo

El hombre, medida de todas las cosas, afirma su valor individual y, orgulloso y capaz, se siente eje del universo, de tal manera que el teocentrismo medieval da paso al antropocentrismo renacentista.

3. Materialismo pagano

El hombre valora los bienes materiales mundanos, que darán pie al goce terrenal. No obstante, muchos sabios supieron aprovechar el pensamiento grecolatino sin salirse de la dogmática católica, surgiendo así el Ascetismo y el Misticismo.

4. La rebeldía espiritual

Esta rebeldía originará la escisión de la cristiandad.

5. El culto a la Naturaleza

Este culto dará origen a una literatura idílica y bucólica,... Continuar leyendo "Características del Renacimiento: La ruptura con la tradición medieval" »

La Propuesta Cristiana: Perfección y Sentido de la Existencia

La Iglesia nos presenta una meta muy positiva y atractiva. Nos muestra total confianza en nosotros y nuestra capacidad racional, y considera que el deseo de una vida auténtica se puede lograr. Desde que el ser humano es creado, es llamado a la perfección, a la santidad. Juan Pablo II, en Fides et Ratio (n.º 1), afirma: «Al hombre, cuanto más conoce el mundo y más se conoce a sí mismo, le resulta más urgente el interrogante sobre el sentido de las cosas y sobre su propia existencia». La verdad fundamental «Conócete a ti mismo» «debe ser asumida como la regla mínima por todo hombre».

La Visión del Ser Humano en la Tragedia Griega

Según Aristóteles, la tragedia es la... Continuar leyendo "El Ser Humano ante la Existencia: Diálogos entre Fe, Filosofía y Religiones del Mundo" »

Sant Vicent Ferrer

Va néixer en la segona meitat del segle XIV, en una situació de crisi (diverses epidèmies, descens de població, fam i males collites), guerres internes i amb Castella. Va morir el rei sense descendència i es va triar un nou rei castellà, fet que es va anomenar "Compromís de Casp", però també hi va haver una expansió cap a la Mediterrània i hi havia literatura abundant i de qualitat.

Era frare i mestre de teologia, conegut per les seves prèdiques de la fe cristiana per les terres de l'actual Europa a cavall d'un ase. Va tenir un paper destacat en el Compromís de Casp, va ser conseller de reis i papes, i durant el Cisma d'Occident va prendre partit pel papa d'Avinyó. En les seves prèdiques sempre l'acompanyaven... Continuar leyendo "Vides de Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda i Bernat Metge" »

1.1. Aberriarekiko Atxikimendu Erromantikoa

• XIX. mendean (Erromantizismoa) abertzaletasuna sortu zen. Euskal lurraldean eta Euskal nortasuna islatzen zen. Modu idilikoek eta afektiboek indarra hartu zuten literaturan.
• Garai hartan zenbait gertaera eta aldaketa handik (industrializazioa, hirien hazkundea, karlistaldiak, foruen galera...) sentimendu abertzalea areagotu zuten.
• Artean, bertako hizkuntzaren, ohituren eta abarren edertasuna indartu eta sorterriarekiko atxikimendua nabarmendu zen.
• Jose Maria Iparragirreren (1820-1881) bertsoek sentimendu horiek islatzen dituzte.

1.2. Espazio eta Izaera Tradizional Ideializatuen Topiko Literarioak

• Industria eta hiriko paisaiek eta bizimoduek gero eta indar handiagoa eskuratu zuten. Euskal Herriaren irudi

Epicureisme: La Funció de la Filosofia

L'Alliberament de les Pertorbacions

Segons Epicur, la funció de la filosofia és l'alliberament de les torbacions que neguitegen l'home per encaminar-lo a la serenitat i al domini de si mateix.

Ètica Epicúria: Els Quatre Grans Mals

La física allibera l'home dels quatre grans mals que no el deixen ser feliç:

1. Temor als déus: No tenen cap funció en el món dels homes; viuen en espais intersiderals.
2. La mort: Buit que forma un cos sensible.
3. Desig de plaer.
4. Pena pels sofriments: Ens porten al tema central de la reflexió d'Epicur.

L'ètica epicúria possibilita l'obtenció de la felicitat (Ataràxia). La realitat d'ànim s'aconsegueix amb el tetrafàrmac.

Escola Estoica: Tres Etapes

1. Estoïcisme antic: Amb Zenó

Salbatore Mitxelena -- Ama-semeak Arantzazuko kondairan (antzerkia) / Unamuno eta abendats (saiakera poetikoa). Une triste hartan, Euskal Herriak bizi zuen kinka larria aurkeztu nahi zuen. Batasuna, tolerantzia eta zintzotasuna aldarrikatu. Gai korapilatsu bati heldu zion: ezker-eskuinean inork aipatzen ez zuen filosofo bilbotarraren pentsamoldea eta jokabidea aztertu zuen. Honek euskaltasunari buruzko hausnarketa proposatzen digu.

Orixe -- Quiton arrebarekin 1950-54 zatika (1987) / Jainkoaren bila (prosa erlijiosoak). Trebea da barne mundu nahasian gertatzen zaizkionak adierazten. Bere lema eta helburu: "Gauza eder aunitz esan, labur esan, arin eta laster esan". Hizkera trinkoa eta kontzeptuala.

Luis Villasante -- Kristau fedearen sustraiak... Continuar leyendo "Euskal Literaturaren Irudiak: Idazleak eta Haien Lanak" »