Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Guia d'Autors Clau de la Literatura Catalana del Segle XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,42 KB

Rosa Leveroni i Valls (1910-1984)

Dades biogràfiques

Naixement: Barcelona (Barcelonès), 1910.
Mort: Cadaqués (Alt Empordà), 1984.

Petita biografia

Poetessa intimista catalana, Rosa Leveroni va destacar per la seva obra de caràcter introspectiu i líric, influenciada per Carles Riba. La seva poesia tracta temes com l'amor, el pas del temps i la reflexió existencial. La seva producció es va recollir principalment a Poesia (1981). És considerada una de les veus més singulars de la literatura catalana contemporània, i el Premi de Poesia Rosa Leveroni es concedeix en el seu honor.

Moviment literari

Poesia intimista de postguerra, marcada per la reflexió i l'expressió de sentiments personals.

Obres destacades

  • Poesia (1981), que recull la seva
... Continuar leyendo "Guia d'Autors Clau de la Literatura Catalana del Segle XX" »

Romanticisme i Renaixença: Literatura i Cultura Catalana al Segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,14 KB

Romanticisme

El romanticisme va ser una manifestació de l'art i de la vida que va originar-se en la literatura. Es produeix l'esfondrament de la noció clàssica de l'home i una revolta contra el gust clàssic francès a Europa.

Anava contra el racionalisme de la literatura francesa, que els joves alemanys consideraven artificiosa, limitada, falsa i distanciada de la naturalesa i del poble, on hi veien una naturalesa forta, espontània i jove.

És melancòlic, extremadament sensible, estima la solitud i les efusions sentimentals. Mentre que el classicisme afirmava una noció positiva de la bellesa i la idea que la creació artística passa per la imitació i la cultura, el romanticisme rebutja l'estretor d'aquesta estètica i l'imperatiu de la... Continuar leyendo "Romanticisme i Renaixença: Literatura i Cultura Catalana al Segle XIX" »

Literatura Catalana: Renaixença, Modernisme i Avantguardes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 392,61 KB

La Renaixença

Què va ser la Renaixença?

La Renaixença, sorgida a Catalunya al segle XIX, tenia com a objectiu principal recuperar i promoure la llengua catalana. Aquest moviment va impulsar la literatura en català, la premsa, la recuperació de la història i les tradicions catalanes, establint les bases de la identitat cultural i nacional.

Dos representants de la poesia valenciana

Teodor Llorente pertanyia al grup dels poetes de guant i Constantí Llombart al grup dels poetes d'espardenya.

Què va ser el sainet i quin autor el va conrear?

El sainet era una peça teatral breu i còmica que representava situacions de la vida quotidiana amb un llenguatge col·loquial. Aquest gènere va ser molt popular a València i solia reflectir els costums... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Renaixença, Modernisme i Avantguardes" »

Grandes Figuras da Literatura Galega: Cunqueiro, Fole e Neira Vilas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,65 KB

Grandes Figuras da Literatura Galega

Este documento presenta a obra de tres autores fundamentais na literatura galega do século XX: Álvaro Cunqueiro, Ánxel Fole e Xosé Neira Vilas.

Álvaro Cunqueiro

Álvaro Cunqueiro é un autor dunha extensa obra poética, narrativa e teatral. Foi tamén articulista en xornais e revistas e publicou varias obras de ensaio.

Novelas destacadas:

  • Merlín e familia: Retorna a figura mítica do mago Merlín, adaptándoo a un tempo presente e a un escenario galego: o Pazo de Miranda, en terras luguesas.
  • As crónicas do sochantre: A acción sitúase na Bretaña francesa e está protagonizada por un músico que se dirixe a tocar nun enterro e é recollido por unha carroza na que viaxan varios defuntos. Durante anos percorrerá
... Continuar leyendo "Grandes Figuras da Literatura Galega: Cunqueiro, Fole e Neira Vilas" »

Evolución de la Literatura Gallega y Española: Siglos XVIII al XX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 11,27 KB

El Gallego en el Primer Tercio del Siglo XX

A comienzos del siglo XX, la situación de la lengua gallega experimenta cambios notables con la fundación de entidades importantes para su desarrollo, como la Real Academia Galega (RAG) en 1905 y las Irmandades da Fala (IdaF) en 1916. Durante este periodo, continúan las iniciativas encaminadas a la elaboración de una gramática. Las primeras propuestas en este sentido provienen de las IdaF y del Seminario de Estudos Galegos (SEG). Sin embargo, el alzamiento militar de 1936 supuso una ruptura con el resurgir de la cultura y la lengua gallega, truncando la labor de figuras como Castelao, Pedrayo, Risco, Bóveda y muchos otros, quienes murieron, se vieron obligados a exiliarse o a silenciar su voz... Continuar leyendo "Evolución de la Literatura Gallega y Española: Siglos XVIII al XX" »

Guia Completa de Llengües, Dialectes i Varietats del Català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB

Què és un dialecte?

Un dialecte és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, una modalitat que pren la llengua en un territori determinat.

Llengües i població mundial

Hi ha al voltant de 6.000 llengües al món i uns 7 mil milions de persones.

Principals dialectes del català

  • Central
  • Balear
  • Rossellonès
  • Valencià
  • Alguerès

Famílies lingüístiques i origen

Les llengües del món s'agrupen en famílies. Algunes llengües romàniques, com el català, l'occità, el gallec, el castellà, el portuguès, el romanès, el francès i l'italià, provenen del llatí. El llatí és una llengua indoeuropea.

Pervivència i risc de les llengües

  • 10%: Llengües amb els darrers parlants.
  • 40%: Llengües que els pares no transmeten als fills.
  • 40%: Llengües minoritzades
... Continuar leyendo "Guia Completa de Llengües, Dialectes i Varietats del Català" »

Joan Fuster i el Diccionari per a Ociosos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,44 KB

Idees de Fuster en "Diccionari per a Ociosos"

En aquest fragment, Fuster utilitza diverses entrades per a reflexionar sobre diferents conceptes:

  • Cadira: Compara la comoditat de les cadires antigues amb les actuals, fent referència a l'evolució del pensament humà. La comoditat de les cadires busca facilitar-nos la vida.
  • Covardia: Reflexiona sobre com trobar excuses per a no fer alguna cosa. Sempre hi haurà algú més valent, per això no podem mesurar la covardia. La por se supera enfrontant-la.
  • Escepticisme: Divideix l'escepticisme en parts: Intel·lectual (els que dubten i encerten), Moral (els que usen el sarcasme per a transmetre caritat), Polític (els que fan revolucions) i Tècnic (els que rebutgen les tendències). Els escèptics
... Continuar leyendo "Joan Fuster i el Diccionari per a Ociosos" »

Teatre i Literatura a la Catalunya del segle XIX: Renaixença i Il·lustració

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,77 KB

Teatre de la Renaixença (s. XIX)

Diversitat teatral

Durant la primera meitat del segle XIX, a Catalunya van coexistir diverses formes teatrals:

  • Teatre públic professional: Monopolitzat per l'estat, amb companyies espanyoles (obres en vers castellà), companyia italiana (òpera) i sainets en català o combinació de llengües.
  • Teatre amateur: Organitzat per la burgesia en societats particulars, amb representacions, tertúlies i balls. Destaquen societats culturals com el Liceu.
  • Teatre popular: Ofereix entreteniment i cultura a classes socials més humils (menestralia, pagesia, obrers) en envelats amb balls i representacions.
  • Teatres d'estiu: Representacions i balls en jardins de Barcelona, plataforma per a nous autors.
  • Tallers: Espais per a obres
... Continuar leyendo "Teatre i Literatura a la Catalunya del segle XIX: Renaixença i Il·lustració" »

Impacto de la Transición Democrática en la Cultura Galega: Literatura, Poesía y Teatro

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 9,78 KB

Unidade 7

1. ¿Qué significó la denominada "Transición Democrática" para la cultura galega en general?

- La llamada «Transición Democrática» comenzó en 1975 con la muerte del dictador Francisco Franco. La posterior instauración de un régimen democrático supuso un importante impulso para la cultura galega en general. Así, la cultura desempeñó un papel relevante en el plano simbólico y se pasó de una cultura como esencia identitaria a la cultura como acción política.

2. Consecuencias para la literatura galega de la introducción del galego en la enseñanza

- La aprobación por el Parlamento de Galicia de la Ley de Normalización Lingüística en 1983 y la posterior y progresiva implantación de la lengua galega en todos los niveles... Continuar leyendo "Impacto de la Transición Democrática en la Cultura Galega: Literatura, Poesía y Teatro" »

Bilingüisme, Diglòssia i Autors Catalans

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,63 KB

Bilingüisme

És la coexistència de dues o més llengües, de manera que s'usen en igualtat de condicions.

Tipus

  • Individual: Una persona és bilingüe si coneix i és capaç d'usar en igualtat dues llengües.
  • Social: Les persones són bilingües perquè viuen en societats on conviuen dues llengües, de manera que tots els parlants coneixen i saben usar ambdues.
  • Territorial: Hi ha països amb diferents llengües oficials segons el territori.
Llengua materna → la que aprenem a casa.
Llengua pròpia → la que haurien de conèixer, respectar i valorar tots els seus habitants, sigui o no la llengua materna.

La Diglòssia

Consisteix en l'ús desigual de dues llengües en un mateix territori. Una de les llengües, amb més poder polític i prestigi, s'
... Continuar leyendo "Bilingüisme, Diglòssia i Autors Catalans" »