Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Diferencia entre diglòssia i minorització d'una llengua

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,07 KB

ELS CONCEPTS BÀSICS DE LA SOCIOLINGÜÍSTICA Sociolingüística: Estudia la interrelació entre els fenòmens lingüístics i la societat. La variació lingüística o el contacte de llengües són matèries d’estudi de la socilingüísticaEl contacte de llengües     Bilingüisme: posa en relació dues llengües.  

Individual:

és la capacitat d’una persona per fer servir dos idiomeTerritorial:
és l’existència d’un territori amb dues àrees lingüístiques delimitades.

Social:

fa referència a la presència dins un territori de conjunts d’individus que empren més d’un idioma. Diglòssia:  es relaciona amb el bilingüisme social, compta de dues llengües que comparteixen un territori però que es vinculen a funcions

... Continuar leyendo "Diferencia entre diglòssia i minorització d'una llengua" »

Literatura Catalana S.XIV-XV: Cavalleria, Humanisme i Poesia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,63 KB

Literatura Catalana dels Segles XIV i XV

Lírica (s. XIV-XV)

La poesia lírica d'aquest període segueix la línia dels dos segles anteriors. Els temes principals eren l'amor cortès, que els trobadors havien sofisticat mètricament i retòricament. S'utilitzava la llengua provençal, que es va anar catalanitzant progressivament.

Ausiàs March

Nascut a Gandia, descendent d'una família burgesa barcelonina enriquida i instal·lada a València. Va participar en campanyes militars i va ser nomenat falconer major del rei. Es va casar amb la germana de Joanot Martorell i després amb Joana Escorna. Va morir a València sense fills. És considerat un gran poeta de la literatura catalana per tres raons:

  • L'extensió de la seva obra, amb un centenar de poemes
... Continuar leyendo "Literatura Catalana S.XIV-XV: Cavalleria, Humanisme i Poesia" »

Narrativa Catalana (70s-Avui): Tècniques i Context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,46 KB

Anàlisi de la Narrativa Catalana: Dels 70 a l'Actualitat

Tema 4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

Context Sociopolític dels Anys Setanta

Als anys setanta del segle passat, es viuen els darrers moments del franquisme i les primeres passes cap a la democràcia parlamentària. S’aprova la Constitució (1978) i es reinicia el procés de normalització lingüística amb l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia (Catalunya, 1979; País Valencià, 1982), que reconeixen el caràcter oficial del català.

Influències i Autors Destacats dels Setanta

Els autors dels setanta estan influïts per tots aquests canvis sociopolítics... Continuar leyendo "Narrativa Catalana (70s-Avui): Tècniques i Context" »

Historia e Literatura Galega: Do Rexurdimento aos Textos Clave

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 7,55 KB

Os Séculos Escuros e o Rexurdimento da Lingua Galega

1. Que época da historia da nosa lingua se coñece como galego medio? Sinala 6 características deste período.

A etapa do galego medio abrangue os séculos XVI, XVII e XVIII.

  • Época de decadencia para o galego.
  • Uso exclusivo do castelán e latín na Igrexa.
  • Educación en escolas en castelán e latín.
  • Substitúese a nobreza galega.
  • Chegada de cregos casteláns.
  • Chegada de funcionarios casteláns.

2. Que cambios supuxo para o galego a chegada dos ilustrados no século XVIII?

Un grupo de ilustrados denuncia a situación de marxinación e atraso que sofre Galicia e procuran a dignificación do idioma. Defenden o valor da nosa lingua como idioma de cultura e inician os primeiros estudos lingüísticos... Continuar leyendo "Historia e Literatura Galega: Do Rexurdimento aos Textos Clave" »

Guia Essencial de Conceptes Lingüístics i Sociolingüístics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,87 KB

Llengua

La llengua és un dels trets que configura la persona humana i n'esdevé un senyal d'identitat característic, de la mateixa manera que ho és el seu origen geogràfic.

Llengües Autòctones

Les llengües autòctones són les que s'empren en el mateix territori on es van originar.

Sociolingüística

La sociolingüística s'ocupa d'explicar les relacions entre llengua i societat. Parteix de la base que les llengües no són homogènies i que la variació és inherent al seu ús.

Bilingüisme

El bilingüisme és la capacitat per emprar indistintament, amb la mateixa competència i en situacions iguals, dues llengües diferents.

Tipus de Bilingüisme

  • Actiu: L'individu entén i parla l'altra llengua.
  • Passiu: L'individu només l'entén, però no la
... Continuar leyendo "Guia Essencial de Conceptes Lingüístics i Sociolingüístics" »

Literatura Galega: Guerra Civil e Posguerra (1936-1950)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en gallego con un tamaño de 6,09 KB

Durante a Guerra Civil (1936-1939), os escritores galegos só tiñan tres opcións:

  1. A primeira opción era unirse ao falanxismo, como fixo Filgueira Valverde.
  2. A segunda era entrar no cárcere, como fixo Ramón Piñeiro.
  3. E a última era exiliarse, como fixeron Luís Seoane, Castelao ou Blanco Amor.

Características da Literatura do Exilio Galego

  • Creación de editoriais, nas que se publicaban clásicos ou novos autores.
  • Revistas, como a revista do Centro Galego.
  • Existencia de colectivos teatrais.
  • Programas radiofónicos, como "Sempre en Galiza".

Xéneros e Autores do Exilio

  • Poesía: Cultivouse o neotrobadorismo e a poesía social e intimista.
  • Narrativa: A súa temática principal era a Guerra Civil.
  • Teatro: Había dous tipos: costumista e innovador. A obra
... Continuar leyendo "Literatura Galega: Guerra Civil e Posguerra (1936-1950)" »

Àngel Guimerà: Poesia, Teatre i Renaixença

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,44 KB

Àngel Guimerà

Importància de Guimerà

Va participar en els Jocs Florals i obtingué el 1877 el títol de mestre en gai saber, any memorable en què tres obres seves van acaparar els tres premis més importants del certamen. La importància poètica d'Àngel Guimerà és indiscutible. La gran presència de Verdaguer dins del panorama poètic de l'època va forçar Guimerà a dedicar-se de manera preferent al teatre, pel qual tenia també un gran talent. Guimerà s'inclou dins del marc del romanticisme històric, i la seva poesia està marcada per un to efectista i declamatori i per una tendència a l'acció dramàtica. Els seus poemes tenen argument, una acció que comença i acaba. En la seva poesia és on trobem les característiques que... Continuar leyendo "Àngel Guimerà: Poesia, Teatre i Renaixença" »

Filosofía de Aristóteles: Ética, Política, Metafísica y Física

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,79 KB

Filosofía de Aristóteles

Ética

  • El hombre actúa guiado por la búsqueda de un fin en sí mismo, un bien supremo. Este bien es la felicidad (eudaimonia).

  • La felicidad es un bien supremo, suficiente por sí mismo; hace al hombre bueno y consiste en la actividad propia de la naturaleza del ser humano: la actividad intelectual. La ética aristotélica es un saber práctico.

  • Para alcanzar la felicidad es necesario cultivar la virtud (areté). Existen dos tipos de virtudes: las intelectuales (dianoéticas), que son la sabiduría y la prudencia (phrónesis), y las éticas, que son las que llevan a escoger lo mejor para uno mismo: el término medio. La virtud, por lo tanto, reside para Aristóteles en la búsqueda del término medio entre dos vicios,

... Continuar leyendo "Filosofía de Aristóteles: Ética, Política, Metafísica y Física" »

Euskal Eleberrigintzaren Historia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 1,35 KB

Lanak eta autoreak

Lanak eta autoreak

gaia

gaia

egitura

egitura

narratzailea

narratzailea

hizkuntza

hizkuntza

Euskal eleberrigintzaren hasiera

1950 arte

Euskal eleberrigintzaren hasiera

Baigorriko zazpi liliak(Duvoisin)

Baigorriko zazpi liliak(Duvoisin)

Ipui onac(B.mogel)

Piarres Adame(Elizanburu)

Gero(Axular)

Peru Abarca(J.A Mogel)

1950 arte

Eleberrigintza tradizionala

Garoa(Txomin Agirre1912)

Garoa(Txomin Agirre1912)

Kresala(Txomin Agirre)1901-1904

Euskera,

Fedea, ohiturak

Gertaerak kronologikoki

Istoriotik kanpo 3.p orojakilea

Garbia

1950-1975

Eleberrigintza modernoa

Urtero da aurten(A.Lertxundi)

Urtero da aurten(A.Lertxundi)

Kutxidazu bidea Ixabel(J.Sagastizabal)

Kappo(P.Aristi)

Zergatik panpox(A.Urretabizkaia)

Babilonia(J.M Irigoien)

Haur besoetakoa(J.Mirande)

Egunero hasten... Continuar leyendo "Euskal Eleberrigintzaren Historia" »

Jose Maria Agirre Lizardi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 6,16 KB

  • 1896an Zarautzen jaio eta 1933an Tolosan hil zen.

  • Euskal idazle eta olerkaria.

  • Tolosan egin zituen erdi mailako ikasketak eta zuzenbideko karrera Madrilen.

  • Gipuzkoa Buru Batzarreko kide eta buruzagia izan zen.

  • Lauxaeta eta Orixerekin batera, bere aroko olerkari hoberena da.

Ikasketak burutu ondoren Tolosako bankuan hasi zen lanean eta, ondoren, herri hartako beste enpresa bateko lanpostua hartu eta han gelditu zen lanean hil arte. 1923an, Zarautzen ezagutu zuen Pakita Izagirrekin ezkondu eta, bikoteak, 4 seme-alaba izan zituzten. Aitzolek sortutako "Euskaltzaleak" elkartea gauzatzen lagundu zuen, bere garaiko ekintza politiko eta kulturaletan parte hartuz eta 2 urtez haren buruzagia izatera heldu zen. Arrasaten, 1927an ospatu zen euskararen egunean... Continuar leyendo "Jose Maria Agirre Lizardi" »