Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

La Novel·la Catalana i Europea del Segle XIX: Del Romanticisme al Naturalisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,52 KB

Naixement de la Novel·la Catalana Moderna

Context del Segle XIX

Al segle XIX, els escriptors catalans van voler conrear la prosa narrativa, però van trobar un obstacle important: la manca d'una herència novel·lística sòlida en català des de Tirant lo Blanc (finals de l'Edat Mitjana). La llengua catalana no estava prou fixada literàriament, patia d'un cert desprestigi social i els escriptors no es podien professionalitzar escrivint en la seva llengua. Això va afavorir que la llengua principal de la novel·la fos el castellà. Malgrat aquestes dificultats, va sorgir i créixer una novel·lística catalana.

La Novel·la Històrica

Seguint la tendència europea, al segle XIX va néixer la novel·la històrica catalana. Inicialment, aquest... Continuar leyendo "La Novel·la Catalana i Europea del Segle XIX: Del Romanticisme al Naturalisme" »

Pondal, Curros, Xéneros e Lingüística Galega

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en gallego con un tamaño de 6,44 KB

Pondal: Obras Principais

Queixumes dos Pinos (1886)

No primeiro poema, o bo de Bergantiñán escoita os queixumes dos piñeiros. O resto é a tradución deses queixumes en boca do bardo, revelador das mensaxes do cosmos. Nos poemas finais, o bo de Bergantiñán aclara o significado das mensaxes do bardo.

Tipos de Poesía en Queixumes dos Pinos

Podemos diferenciar 2 tipos:

  • Poesía Épico-Lírica

    Opóñense 2 períodos positivos (o pasado celta e un futuro de gloria) co presente de sometemento. Pondal pretendía recrear un pasado celta glorioso que servise de exemplo cara ao futuro.

  • Poesía Lírica

    Os temas principais son a natureza e a muller. A natureza pondaliana aparece en estado puro, é atemporal, sen presenza humana: gándaras e fragas nas que

... Continuar leyendo "Pondal, Curros, Xéneros e Lingüística Galega" »

Història de la Literatura Catalana: Edat Mitjana a Segle XX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,72 KB

Societat feudal i amor cortès

A la societat feudal, els senyors feudals formaven un exèrcit de fidels o vassalls, lligats per un jurament de fidelitat.

Amor cortès: el trobador escriu la lletra, el joglar la representa. Canta la cortesia i la bellesa de la dama i li manifesta el seu amor més profund i li demana que l'accepti com a vassall (senyora casada, rica... el trobador busca pujar a l'escala social). S'escrivia amb occità, segles XII-XIII. A vegades algun senyor se sentia gelós i reaccionava de manera cruel i sanguinària.

Ramon Llull (1235-1315)

Noble, poeta trobadoresc, casat i amb dos fills, als 30 anys li va canviar la vida perquè se li va aparèixer el senyor (Jesús). Es va separar de la seva família, va vendre les seves coses... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Edat Mitjana a Segle XX" »

Renaixement, Barroc i Il·lustració: Moviments Artístics

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,16 KB

El Renaixement

El Renaixement es va iniciar a Itàlia i es va estendre arreu d'Europa durant els segles XV i XVI. La idea de renéixer expressa l'anhel de recuperar els ideals de la civilització clàssica grecollatina; això comportà l'assimilació de les idees i els valors que contenen: l'exaltació de la dignitat de l'ésser humà i una nova ordenació de la societat, basada en principis laics. La idea de renéixer expressa un desig de ruptura amb el passat més immediat, l'Edat Mitjana. L'art i la ciència seran els mitjans idonis per aconseguir que els intel·lectuals del Renaixement contemplin l'Edat Mitjana com una etapa tenebrosa. En l'àmbit artístic naixerà l'afany d'imitar els models literaris, arquitectònics i pictòrics clàssics... Continuar leyendo "Renaixement, Barroc i Il·lustració: Moviments Artístics" »

La Poesia Medieval Catalana: Trobadors, Ausiàs March i Escola Valenciana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,08 KB

Els Trobadors i la Lírica Trobadoresca

La lírica trobadoresca va tenir el seu origen a les corts occitanes del segle XII, sent la primera mostra de poesia culta en llengua romànica, l'occità. La poesia catalana es va iniciar amb la producció dels trobadors catalans, que escrivien les seves composicions en llengua occitana. La separació lingüística entre poesia i prosa va ser un dels trets que caracteritza la literatura medieval.

La Lírica Trobadoresca: Composició i Interpretació

Mentre els poetes versificaven poemes en llatí, els trobadors componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà. La informació sobre els trobadors ens ha arribat a través de les vides i les razos. Els trobadors componien lletra i música de les seves... Continuar leyendo "La Poesia Medieval Catalana: Trobadors, Ausiàs March i Escola Valenciana" »

Literatura Catalana: Autors i Obres Des de la Postguerra fins a l'Actualitat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,62 KB

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Poesia dels anys 60

La seva poesia se centra en l'arrelament a Roda de Ter, la condició obrera (ell treballava en una fàbrica), la vocació de poeta i la vivència de l'esclerosi múltiple. Els primers reculls, El poble i La fàbrica, tracten el realisme històric. El 1970, amb la malaltia, inicia un procés d'introspecció que el fa reflexionar sobre la mort, la solitud i la importància de la vida. Vint-i-set poemes en tres temps i La pell del violí s'estenen amb Quadern de vacances i Estimada Marta.

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Narrativa de postguerra

El seu avi li va inculcar un profund catalanisme i amor per les flors. Es va formar autodidàcticament, amb només dos anys a l'escola. Comença publicant contes... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Autors i Obres Des de la Postguerra fins a l'Actualitat" »

Literatura Catalana: Segle XV, Renaixement, Poesia i Novel·la

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,25 KB

Poesia del Segle XV

Poetes cultes del segle XV:

Ausiàs Marc

Va néixer a València en el si d'una família de poetes i cavallers, va prendre part en l'expedició d'Alfons el Magnànim. Se'n conserven 121 poesies que se solen agrupar en Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals i el Cant espiritual.

La poesia d'Ausiàs Marc

Deixant la tradició poètica dels trobadors, va fer de la poesia un instrument de confessió, és una reflexió sobre la dualitat de l'ésser humà: el cos i l'esperit. La lluita interior que ha de mantenir a l'hora de decidir-se per un amor carnal o un amor espiritual. Utilitza un llenguatge mancat d'ornamentació i de dolcesa. La poesia és plena d'erudició i fa moltes referències als autors clàssics, als trobadors i als... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Segle XV, Renaixement, Poesia i Novel·la" »

Autors Clau Literatura Catalana: Calders, Pedrolo, Fuster

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,58 KB

Varietat Balear del Català Oriental

Variant del català oriental parlada a les Illes Balears (Mallorca i Menorca) i a les Pitiüses (Eivissa i Formentera).

El seu origen es troba en el català central, quan, al segle XIII, les Illes van ser repoblades per persones procedents del Principat de Catalunya.

A partir del 1930, es van publicar obres d'autors nascuts entre el 1910 i el 1920.

Pere Calders i Rossinyol

Va néixer el 1912 a Barcelona. Va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts i va treballar com a dibuixant i periodista.

El 1937, es va allistar com a voluntari a l'Exèrcit de la República, destinat a Terol, on va escriure Unitats de xoc. La seva primera novel·la va ser Gaeli i l'home déu.

Després de la derrota republicana, Calders va... Continuar leyendo "Autors Clau Literatura Catalana: Calders, Pedrolo, Fuster" »

Diferencies renaixença Modernisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,6 KB

El Modernisme: El Modernisme és un moviment cultural marcat per la voluntat de modernitzar la cultura, transformar la societat per mitjà de la cultura i d'art. Conflictes:

1.
Regeneracionisme,s'oposa al conservadorisme de la burgesia i concep l'art com un mitjà per a transformar la societat.
2.L'esteticisme,defensa la belleza i la força de l'art en si mateix.Víctimes de la societat burgesa i les classes populars.


Caractéristiques del Modernisme:
a)Es desenvolupa a partir de revistes.
b)Trobem una visió idealitzada de la figura de l'artista.
c)Atracció per les coses;morbosos,perversos i exaltació del dolor.
d)L'interés per la vida interior.
e)Atracció pelo contrastos i perversitat.
f)Predomina l'esteticisme.



La poesia modernista:Els poetes
... Continuar leyendo "Diferencies renaixença Modernisme" »

La Prosa i la Poesia als Segles XVI-XVIII a Catalunya: Didàctica, Història i Narrativa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,31 KB

La Prosa dels Segles XVI, XVII i XVIII: Didàctica i Història

La prosa d'aquests segles es caracteritza per la didàctica (el diàleg filosòfic en el Renaixement i l'assaig en la Il·lustració) i la història (dietari). També cal destacar les gramàtiques de la llengua catalana.

La narrativa va desaparèixer gairebé del tot.

La Didàctica: El Diàleg Filosòfic o Doctrinal

Conreat en la cultura clàssica pels filòsofs grecs Plató i Sòcrates i per l'escriptor llatí Ciceró. Imita una conversa entre diversos personatges, un dels quals exposa la seva tesi i respon a les rèpliques dels altres.

Els humanistes recuperaren aquest subgènere i a Catalunya fou introduït per Bernat Metge. Amb el Renaixement, els diàlegs van assolir la seva major... Continuar leyendo "La Prosa i la Poesia als Segles XVI-XVIII a Catalunya: Didàctica, Història i Narrativa" »