Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

-UT QUEANT LAXIS

 RESONARE FIBRIS

MIRA GESTORUM

FAMULI TUORUM

SOLVI POLLUTI

LABII REATUM

SANCTE IOHANNEI

El Método Ver-Juzgar-Actuar de la Doctrina Social de la Iglesia

El método utilizado en la Doctrina Social de la Iglesia (DSI) se denomina "ver-juzgar-actuar".

• Ver: Momento de toma de conciencia de la realidad, evitando caer en suposiciones o abstracciones irreales.
• Juzgar: Iluminar lo que se ha visto en la realidad con las enseñanzas de la Sagrada Escritura y también con el aporte de las ciencias humanas y sociales.
• Actuar: Consiste en planear actividades concretas y realizables ante la pregunta de qué hacer para cambiar tal situación.

Estructura del Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia

La estructura del Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia es la siguiente:

• Introducción
• Primera Parte
  • Capítulo Primero: "El designio de amor de

Los Descubrimientos de Max Planck y Albert Einstein

1. Lectura y Comprensión del Texto

1.2. Identificación de Términos Desconocidos

* Paradigma: Modelo o ejemplo de algo.

1.3. Resumen de los Descubrimientos

El texto explora los descubrimientos de Max Planck y Albert Einstein, que revolucionaron la ciencia:

* Los descubrimientos de Max Planck condujeron a la formulación de la mecánica cuántica. * Los descubrimientos de Albert Einstein se centraron en la teoría de la relatividad (1905).

2. Naturaleza del Texto

Este texto es una fuente secundaria, escrita después de los hechos descritos. Es de carácter informativo, ya que proporciona información sobre los cambios provocados por los descubrimientos.

3. Autoría y Destinatarios

El autor es anónimo.... Continuar leyendo "Los Descubrimientos de Max Planck y Albert Einstein: Impacto en la Ciencia y la Primera Guerra Mundial" »

Hipótese de Lamarck: A Herdanza dos Caracteres Adquiridos

Lamarck propón unha hipótese científica sobre a evolución. Explica de forma bastante satisfactoria moitos dos datos relacionados cos fósiles e coa anatomía comparada.

Principios Fundamentais da Hipótese de Lamarck

1. Importancia do ambiente. A modificación das condicións do medio é o motor que impulsa o cambio nos organismos.
2. Lei do uso e desuso dos órganos. Cando un órgano se utiliza moito, tende a desenvolverse; pola contra, cando non se usa, tende a reducirse de tamaño, incluso a desaparecer.
3. Herdanza dos caracteres adquiridos. Aquelas características adquiridas ao longo da vida dos individuos transmítense á descendencia.

Darwinismo e a Selección Natural

Charles Darwin e Alfred... Continuar leyendo "Teorías da Evolución: Lamarck, Darwin e a Orixe das Especies" »

Resumo sobre a vida de Eduardo Pondal

Naceu en Ponteceso en 1835 no seo dunha familia fidalga. Estudou o bacharelato e a carreira de medicina en Santiago de Compostela. Concluída a carreira, exerceu como médico militar en Ferrol, pero acabou por retirarse a Ponteceso para se dedicar principalmente á literatura.

Que é a cova celta?

Nome que recibiu unha tertulia de intelectuais galegos rexionalistas que se reunían na tenda de Eugenio Carré Aldao para debater sobre temas relacionados con Galicia.

Historia do himno galego

Estreouse o 20 de decembro de 1907 no Teatro Tacón de La Habana. A súa xestación iniciouse en 1890, cando Pascual Veiga solicitou a Pondal un texto para unha partitura que ía presentar nun concurso.

Quen era Breogán?

É o... Continuar leyendo "Vida e obra de Eduardo Pondal: poeta galego do século XIX" »

Adequació

L'adequació es manifesta a través de:

• Funcions del llenguatge:
  • Expressiva: Expressa opinions, sentiments i emocions.
  • Apel·lativa: Orientar la conducta d'algú.
  • Referencial o representativa: Transmetre informació de manera objectiva.
  • Fàtica: Assegura la continuïtat de la comunicació.
  • Metalingüística: Parla del sistema lingüístic.
  • Poètica: Finalitat estètica.
• Varietat lingüística:
  • Varietat diacrònica: Mostra una adaptació a un temps espacial.
  • Varietat diatòpica: Mostra un entorn espacial, català oriental (central i balear) i occidental (valencià).
  • Varietat diastràctica: Mostra diferents dialectes procedents d'estats socials.
  • Varietat diafàsica: Depèn de la situació comunicativa de l'emissor i l'àmbit d'ús, registre formal,

En primer lloc, i no menys important, cal destacar la profunditat del tema. Els orígens del llenguatge són difícils de conèixer, ja que la seva existència es remunta a l'origen de l'home. Hi ha diversos estudis que aborden les raons de la seva aparició. En l'educació clàssica, una llengua s'identificava amb l'escriptura, i la gramàtica es definia com l'art de parlar i escriure correctament. Això es deu al fet que no es tenia en compte la parla il·lustrada, centrant-se en la llengua escrita culta. Amb el temps, totes les llengües s'adapten a l'ús quotidià i s'accepten per a la filosofia i la ciència, amb limitacions que afecten només el vocabulari. Una llengua continua viva si els seus parlants la fan viure, i per això alguns... Continuar leyendo "Anàlisi del Llenguatge: Orígens, Evolució i Riquesa" »

Literatura Trobadoresca Provençal (Segle XII)

Potència que va establir relacions comercials amb bona part de la Mediterrània. L'economia va créixer i van sorgir universitats.

• Lloc: Provença
• Gènere: Cançó

La Prosa de Ramon Llull (Segle XIII)

Ramon Llull i la Llengua

• És considerat el creador de la prosa literària.
• Temàtica variada: filosofia, teologia, medicina...
• Llengües en les quals escrivia: català, àrab i llatí.
• Estil: utilitza una llengua plena de matisos, una sintaxi molt elaborada i un lèxic renovat gràcies als seus coneixements de les llengües.
• Lèxic: utilitzava llatinismes i construïa paraules noves afegint als mots llatins o catalans sufixos de derivació.

Obres de Ramon Llull

• Va escriure obres com El Llibre del Gentil i dels

Anys 20 i 30: Marc Històric

Durant el període que abasta la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la Segona República (1931-1939) i la Guerra Civil (1936-1939), hi ha una gran agitació social i econòmica, així com inestabilitat política, que influirà en l'evolució de la literatura. La dictadura de Primo de Rivera prohibeix institucions com la Mancomunitat i restringeix l'ús del català en certs àmbits. Amb la proclamació de la Segona República, es recupera a Catalunya el projecte cultural i polític dels noucentistes, gràcies a la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia, impulsant iniciatives culturals i normalitzant la llengua i la cultura catalanes. El cop d'estat de Franco marca l'inici de la Guerra Civil, durant la qual molts... Continuar leyendo "Literatura Catalana Anys 20 i 30: Preguerra i Avantguardes" »

Cisma d'Occident i Autors Clau

Els autors, d'una manera o altra, es van veure implicats en el cisma d'Occident. Dins de la gran crisi espiritual i de pensament que ocasiona el cisma, el qual, juntament amb altres factors, marca l'acabament de l'edat mitjana.

Sant Vicent Ferrer

Va néixer a València l'any 1350. Als disset anys, ingressa a l'orde dominic i, després d'estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l'any 1378. Fou lector i mestre de càtedra de teologia de la catedral. El 1389 fou nomenat predicador general de l'orde. Assolí aviat una gran fama com a conseller. Prengué part en el cisma d'Occident a favor del papa Benet XIII. A partir del 1399, es dedica a predicar per terres d'Europa, predica en català davant de multituds,... Continuar leyendo "Cisma d'Occident: Autors i les seves Obres" »