Petrarca i Boccaccio són els primers escriptors que veieren l’antiguitat clàssica amb ulls nous, és a dir, no d’una manera medieval; sentiren els escriptors antics com a companys en la manera de pensar i els prengueren com a model en la manera d’escriure. Aquesta nova manera de sentir la literatura, unida a la consciència d’individu (individualisme, egocentrisme) expressada en la preocupació per la fama, la glòria i la prosperitat, són alguns dels pilars en què se sustentarà l’humanisme.

Definició de l'Humanisme

L’humanisme és una línia de pensament caracteritzada pel propòsit de recuperar i d’enllaçar amb l’actualitat les obres dels autors de l’antiguitat clàssica. Amb l’humanisme, els autors guanyen major... Continuar leyendo "L'Humanisme: De Petrarca a Bernat Metge i Lo Somni" »

RESUMEN POR Capítulos 1

Capítulo

2:
Construcción del faro del fin del mundo por la República Argentina y la ayuda que este faro supondrá para la navegación de la zona, ya que la costa está llena de rompientes que sobresalen del agua.
El faro esta cuidado por tres torreros cuyos nombres son: Moriz, Vázquez y Felipe.

Capítulo3

Trabajo de vigilancia de los torreros en el faro y como se organizan para realizar el trabajo y para alimentarse, cazando y pescando. Cuando van a cazar un guanaco, se dan cuenta que el animal esta herido por una bala, y piensan que no están solos en la isla.

Capítulo

4:
En la costa contraria a la del faro, que es una costa lleno de cavernas y acantilados se encuentran escondidos una banda de malhechores de doce... Continuar leyendo "Resumen ultimo capitulo finís mundi" »

Què és el Modernisme?

Cronologia i Característiques

El Modernisme comprèn des del 1892 fins al 1906. Aquest moviment es caracteritza per la introducció de les diferents tendències estètiques considerades modernes.

Corrents Estètics del Modernisme

• Regeneracionisme - Vitalisme: Joan Maragall (Espontaneisme)
• Esteticisme - Simbolisme: Santiago Rusiñol (Decadentisme)
• Prerafaelitisme: Alexandre de Riquer i Jeroni Zanné
• Parnassianisme (Escola Mallorquina): Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i Gabriel Alomar

La Novel·la Modernista

• Novel·la Simbòlica:
  • Raimon Casellas: Els sots feréstecs
  • Víctor Català: Solitud
  • Josep Pous i Pagès: La vida i la mort de Jordi Fraginals
• Novel·la Decadentista:
  • Prudenci Bertrana: Josafat
  • Miquel de Palol: Camí de llum
• Novel·la

Narrativa després de la Guerra Civil

Després de la Guerra Civil, la repressió que el règim franquista va exercir sobre la cultura catalana va ser implacable. Es van suprimir els organismes culturals, es va prohibir l'ús de la llengua i molts dels intel·lectuals van emprendre el camí de l'exili. La literatura catalana va patir la censura i la repressió. Les línies dominants de la narrativa van ser la novel·la psicològica, l'existencialisme, el realisme màgic i la novel·la d'exili.

Llorenç Villalonga (1897-1980)

La major part de la seva producció literària (narrativa i teatre) es va publicar després de la guerra. És una literatura basada en la pròpia experiència i influenciada per la novel·la psicològica, que se centrava més... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra: Narrativa i Teatre" »

El Modernisme

El modernisme va ser un corrent estètic que va néixer amb la voluntat de transformar la cultura tradicional i antiquada en una altra de moderna i nacional. Va influir en les diferents branques de l'art (literatura, música, arquitectura, escultura) i es va caracteritzar per la confluència de diferents corrents estètics i ideològics.

Focus d'expansió del Modernisme

1. Revista de l'Avenç: Entre 1889 i 1893 va contribuir a promoure la normalització de la llengua i l'obertura als aires de modernitat europeus des d'una posició ideològica regeneracionista (l'art pot transformar la realitat) i vitalista (defensa l'individualisme).

2. Festes Modernistes: Promogudes per Santiago Rusiñol al Cau Ferrat de Sitges, s'hi aplegaren els... Continuar leyendo "Modernisme i Noucentisme: Literatura Catalana" »

El Prerenaixement: Un nou estil literari

Dolce Stil Novo

Després de la desaparició de la poesia trobadoresca, els nous poetes intenten aportar a la poesia una nova concepció amorosa amb una nova visió de l'estimada i un estil diferent respecte a la lírica anterior. El principal tema és l'amor espiritualitzat. La dona transcendeix la bellesa física i participa d'una naturalesa superior a la noblesa. És una donna angelicata (Cavalcanti, Dante i Petrarca). La dama està per damunt del poeta i l'incita a un desig de perfecció moral, l'amor resideix en el cor. La dona els eleva espiritualment i estableix una adoració contemplativa. També apareix una introspecció psicològica dels propis sentiments, complexitat dels pensaments i les imatges.... Continuar leyendo "El Prerenaixement: Dante, Petrarca, Boccaccio i Chaucer" »

1. Fundamentación de la noción de Eros desexualizado y su relación con la doctrina del narcisismo

Al hablar de las dos clases de pulsiones (pulsión sexual y pulsión de destrucción), Freud sustituye la oposición entre estas por la polaridad amor-odio. Propone que el odio no solo acompaña al amor (ambivalencia), sino que también puede transformarse en amor y viceversa. Freud aclara que esta transformación no es directa, sino que ocurre mediante un desplazamiento de investidura: se sustrae energía de la moción erótica y se aporta a la moción hostil, y viceversa. Esto supone la existencia, en la vida anímica (en el yo o en el ello), de un conmutador, es decir, una energía desplazable e indiferente que puede agregarse a una moción... Continuar leyendo "Eros Desexualizado, Resistencia y Angustia: Exploración de Conceptos Clave en la Teoría Psicoanalítica de Freud" »

1. La hipótesis que diferencia a un MC de un MG se refiere a la E(e) Falso, se refiere a la matriz de varianzas-covarianzas de las perturbaciones.

2. Aunque se incumpla alguna de las hipótesis del MRLNC se puede seguir estimando por MCO.... Falso, hay alguna hipótesis del modelo clásico que su incumplimiento ya nos impide obtener los estimadores MCO: a) si hay relación exacta entre regresores o si T

3. Si un modelo presenta heterocedasticidad la matriz V(b) deja de ser simétrica? ¿y V(e) en qué se diferencian? En un modelo con hetero la matriz varianzas-covarianzas de los estimadores MCO sigue siendo simétrica porque los elementos simétricos siempre son iguales porque recogen la relación existente entre 2 estimadores MCo. En cuanto... Continuar leyendo "Errores comunes en modelos econométricos" »

Variedades xeográficas do galego

Características xerais

As variedades xeográficas son as diferentes formas de falar unha lingua segundo as distintas zonas xeográficas nas que se fala. No caso do galego, existen catro variantes fonéticas principais:

• Gheada: Pronuncia aspirada de "g", semellante a un "h".
• Seseo: Pronuncia de "s" en vez de "z".
• Diptongos "oi" / "ui"
• Fonemas ca/cua/ga/gua.

Unha isoglosa é unha liña imaxinaria que separa dúas áreas xeográficas que se distinguen por un trazo dialectal concreto.

Bloques dialectais

Bloque occidental

Ocupa a parte máis occidental das provincias da Coruña e Pontevedra. Características:

• Gheada.
• Seseo implosivo e explosivo.
• Uso de ditongos "oi".
• Plural para nomes terminados en "-ns".
• Terminación "-án"

La Renaixença i els Jocs Florals

El 1859 es van inaugurar els Jocs Florals. La temàtica estava presidida pels tòpics de pàtria, fe i amor. En la literatura catalana del XIX destaquen tres escriptors: Jacint Verdaguer (poesia), Narcís Oller (narrativa) i Àngel Guimerà (teatre).

La Poesia Romàntica i Jacint Verdaguer

La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, ja anuncià bona part de la temàtica de la poesia romàntica del segle: nostàlgia del passat, potenciació i reelaboració de la poesia tradicional, vinculació del sentiment religiós amb el patriotisme i l'amor, i exaltació del paisatge. Altres autors: Àngel Guimerà, Teodor Llorente i Jacint Verdaguer.

Jacint Verdaguer: El Creador de la Llengua Literària Moderna

Jacint Verdaguer... Continuar leyendo "La Renaixença: Jocs Florals, Verdaguer, Guimerà i Oller" »