Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Alfonso Daniel Rodríguez Castelao: Figura Central da Cultura Galega

Alfonso Daniel Rodríguez Castelao foi a figura máis sobranceira da cultura galega no século XX. Participa no sindicato Acción Gallega e ingresa no galeguismo ao entrar en contacto coas Irmandades da Fala, iniciando un intenso labor político. Comeza tamén a súa relación co grupo ourensán de Risco, Otero e Cuevillas. En 1920 faise cargo da dirección artística da revista Nós. En 1923 forma parte do Seminario de Estudos Galegos. En 1926 foi elixido membro da Real Academia Galega. Participa na creación do Partido Galeguista, polo cal foi elixido deputado en 1931 e 1936. É un dos promotores do Estatuto de Autonomía para Galicia, que será aprobado en plebiscito en... Continuar leyendo "Castelao e a Vangarda Galega: Legado Literario e Cultural do Século XX" »

Estructura Morfológica y Categorías Gramaticales

Tabla de Análisis Morfológico

• Palabra
• Morfema derivativo prefijo
• Lexema(s) o Morfema libre
• Morfema derivativo sufijo
• Morfema flexivo de género
• Morfema flexivo de número
• Categoría

Morfología de los Sustantivos

Para el análisis de los sustantivos, se deben considerar las siguientes oposiciones:

• Común / Propio
• Concreto / Abstracto
• Contable / Incontable
• Individual / Colectivo

Análisis Métrico del Soneto XXIII

A continuación, se presenta el escandido del poema de Garcilaso de la Vega, compuesto por versos endecasílabos con rima consonante:

En / tan / to / que / de / ro / sa_y / de_a / zu / ce / na = 11 A
se / mues / tra / la / co / lor / en / vues / tro / ges / to, = 11 B
y / que / vues / tro / mi /

Que é a metafísica?

A palabra metafísica procede do grego metá (máis alá) e phýsis (natureza); así pois, significa “máis alá da natureza”. Vulgarmente, refírese a un coñecemento moi difícil ou abstracto, ou emprégase para aludir a algo raro que está ao alcance de poucos. É unha das disciplinas que forman parte da filosofía teórica.

É unha parte da filosofía que trata de todo o que hai. Investiga os primeiros principios e as causas da realidade. Persegue a verdade máis primixenia, radical e transcendente. O saber metafísico é radical porque vai á raíz dos asuntos que investiga. Formula problemas e pregunta por aspectos enigmáticos. As preguntas que se formulan non teñen solución definitiva, pero os filósofos ofrecen... Continuar leyendo "Fundamentos da Metafísica: Unha Exploración sobre a Realidade e o Ser" »

Què és la narració?

Una narració és un text per a narrar algun fet, real o fictici, al llarg del temps. De manera lògica, aquests fets constitueixen l’acció narrativa.

Característiques principals

Solen estar escrits en prosa; sempre hi ha la presència d'un narrador que explica la història; es fonamenten en el sintagma verbal; inclouen altres tipologies textuals, especialment descripcions i diàlegs. Pel que fa al contingut de la narració, cal distingir els conceptes d'història, de trama o argument i de tema.

Estructures narratives

Estructura lineal o contínua

Una narració presenta un ordre lineal quan els fets que es narren estan ordenats cronològicament.

Estructura no lineal o discontínua

Una narració no presenta un ordre lineal... Continuar leyendo "La Narració: Conceptes, Gèneres i Història Literària" »

Els llibres de cavalleries

És habitual la presència de mags (Merlí, Morgana), monstres, aparicions o altres elements de fantasia. Totes les històries estan emmarcades en un món fantàstic (ex: Don Quijote de la Mancha). Els herois no tenen mai debilitats ni malalties; són invencibles amb capacitats sobrenaturals. Es desenvolupen en un temps imprecís i els escenaris tenen una ambientació fantasiosa i poètica. Hi ha molts elements meravellosos. L’amor era cortès, s’idealitzava la dama i no hi havia elements còmics ni eròtics. S'utilitzava un registre elevat i culte.

Novel·les cavalleresques

Aquestes obres no tenen elements meravellosos; els herois són forts i valents, però a escala humana. Demostren els seus sentiments, són nobles... Continuar leyendo "Diferències entre llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques" »

Eduardo Blanco Amor: A Súa Narrativa

Características Comúns das Obras Principais

• Localización espacial: Auria, figuración literaria de Ourense.
• Localización temporal: As dúas primeiras décadas do século XX.
• Protagonismo infantil e xuvenil (excepto A esmorga).
• Narrador en primeira persoa.
• Formas populares da fala.
• Interese por facer literatura realista.

A Esmorga

A esmorga desenvolve unha historia tráxica que transcorre por diversos escenarios do ambiente urbano ou suburbial de Auria.

Estrutura da Obra

1. Primeira Parte (Documentación): Un narrador-autor explica como obtivo a información para escribir a historia que a continuación se presenta.
2. Segunda Parte: Conta a historia en si a través de cinco capítulos que recollen a declaración de Cibrán

El text i les seues propietats

El text és la unitat comunicativa bàsica, de caràcter unitari i complet, que consisteix en una forma d’actuació social. Les seues propietats són:

• Adequació textual: és la propietat que tenen els textos d’adaptar-se al context de la comunicació.
• Coherència textual: és la propietat per la qual els textos organitzen la informació per a construir un sentit global pertinent.
• Cohesió textual: és la propietat que permet als textos enllaçar les oracions i els components per mitjà de relacions semàntiques i unitats gramaticals.

Els àmbits d’ús i els registres funcionals

Els àmbits d’ús són els tipus de contextos en què els individus poden portar a terme una comunicació lingüística:

• Acadèmic:

L'Argumentació: Claus i Estructura

Tota argumentació requereix conèixer el tema del qual hom vol parlar; tenir present el tipus de receptor; disposar els continguts en paràgrafs seguint una estructura en tres parts: introducció, nus o desenvolupament i conclusió. A la primera part duem a terme una breu exposició en la qual l’emissor presenta la tesi de la qual vol parlar i ha de demostrar. A la segona, aporta els arguments, és a dir, els motius necessaris per confirmar o refutar la tesi. Existeixen diferents tipus d’argumentacions: proves racionals en les quals s’estableixen relacions de causa-conseqüència entre els fets i les idees; exemples que poden generalitzar-se; comparació de dues situacions; cites d’opinions d’autors... Continuar leyendo "L'Argumentació i l'Obra Literària: Elements Clau i Estructura" »

Quines són les característiques del llenguatge de Mar i Cel?

Guimerà va ser un escriptor de la Renaixença sotmès a les limitacions que dificultaven la posada en marxa d’una llengua literària vàlida per a tots els àmbits.

Quan escriu Mar i Cel, l’autor busca un model de llengua literària que no defuig un lèxic arcaïtzant, perquè molt sovint el referent lingüístic es trobava en el català medieval o en la intuïció que en podia tenir un escriptor de la Renaixença.

La creació d’aquesta tragèdia en vers obligava a fer servir un to emfàtic, potenciat pel recurs de l’hipèrbaton. El poeta no pot prescindir ni de la forma versificada (el decasíl·lab blanc) ni de la seva retirada a crear imatges plenes de força expressiva.... Continuar leyendo "El llenguatge de Mar i Cel: Estil i característiques" »

Un poema és una composició literària de temàtica i extensió variables que s'escriu en vers en un nivell de llengua culta. Té una finalitat estètica, ja que el poeta s'expressa de manera original i acurada. A continuació, es presenten les característiques del poema: vers, estrofa, art major, art menor, rima asonant, etc.

• SIMPLE: 1- febles o atones (a, amb, de, en, per) 2- fortes o tòniques (barata, cap, contra, entre, fins, malgrat, segons, sense, sota, ultra, vers)
• COMPOSTES: (cap a, ded de, fins a, per a)
• LOCUCIONS ADVERBIALS: a causa de, a desgrat de, a favor de, etc.