Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Decadència de la Literatura i Llengua Catalana (Segles XVI-XVIII)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,38 KB

La Crisi dels Segles XVI-XVIII i la Literatura Catalana

L'Edat Mitjana va donar pas a uns segles de crisi política i econòmica que van tenir la seva repercussió en la literatura. Per això, tradicionalment es parla de decadència a l'hora de valorar aquest període.

La Decadència de la Corona d'Aragó

Els símptomes de crisi del segle XV es van agreujar amb la concurrència d'un seguit de factors durant els segles XVI, XVII i una part del XVIII. La Corona d'Aragó va patir una important pèrdua de protagonisme en el panorama polític i econòmic de la Península Ibèrica i de la Mediterrània.

Context Polític i Social: Factors Clau

  • Segle XVI:
    • La consolidació del Regne de Castella com a nova potència va eclipsar la Corona Catalanoaragonesa.
... Continuar leyendo "Decadència de la Literatura i Llengua Catalana (Segles XVI-XVIII)" »

Erromantizismoa euskal herrian

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 13,93 KB

ERROMANTIZISMOA

Tiroak eta besarkadak

Frantziako Iraultzaren ostean, Napoleonek bere eragina zabaldu nahi izan zuen. Erresuma Batuko armadak erantzuna eman zion, eta eragina izan zuen Euskal Herrian.

XIX. Mendean, Euskal Herrian bereziki, tradizionalistek eta liberalek beren arteko borroka ideologikoa armetara eraman zuten, karlistaldi deitutako hiru gerretan. Oro har, nekazari esparruetan tradizionalistak edo karlistak ziren nagusi, hiriguneetan berriz, liberalak.

Azkenean, liberalak nagusitu ziren 1876. Urtean, euskal foruak abolitu egin ziren.


Nitasuna nagusi

Erromantizismoa


XVIII. Mendean sortu zen eta XX. Mendean amaitu.

Joera ideologiko honek eredu aldaketa ikaragarria ekarri zuen. Batetik, nia da garrantzitsua. Eta bestetik, gizakiak askatasunaren

... Continuar leyendo "Erromantizismoa euskal herrian" »

Modernisme, Noucentisme i Figures Clau: Maragall i Carner

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,68 KB

Modernisme: Objectius i Context

El Modernisme va ser un moviment cultural i artístic que va durar aproximadament 20 anys a Catalunya. Els seus objectius principals eren:

  • Renovació dels materials artístics.
  • Consciència de ser artista.
  • Reivindicació del passat històric.

Alguns fets destacats durant aquest període inclouen l'Exposició Universal de Barcelona (1888), les cinc Festes Modernistes de Sitges, la creació de revistes culturals, la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i la Setmana Tràgica (1909). El moviment culmina simbòlicament amb la mort de Joan Maragall (1911).

Característiques del Modernisme

  • Esteticisme: S'etiqueta amb aquest nom l'opció artística que pretén cultivar l'art en si mateix (sovint associada a la
... Continuar leyendo "Modernisme, Noucentisme i Figures Clau: Maragall i Carner" »

Poesia catalana sota el franquisme: Riba i Espriu

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,37 KB

La poesia catalana durant el franquisme: Carles Riba

Durant les dues primeres dècades de la dictadura franquista, les restriccions van afavorir la poesia, que va girar a l'entorn de Carles Riba. Va ser el gènere més dinàmic i ric, amb un públic segur i estable. Les dificultats en les narracions no van afectar la poesia, ja que era una entitat autònoma amb plataformes múltiples. Revistes, tertúlies i lectures públiques van ser els canals alternatius al llibre.

El retorn de Carles Riba i la influència del simbolisme

El retorn de Carles Riba després de l'exili (1943) va orientar Agustí Bartra i Joan Vinyoli, que van prolongar la tradició acadèmica del noucentisme, amb una expressió culta i un rigor exigent en l'ús de la llengua i... Continuar leyendo "Poesia catalana sota el franquisme: Riba i Espriu" »

Lírica Trobadoresca: Orígens, Temes i Autors

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,35 KB

L'Edat Mitjana i les Llengües Romàniques

L'Edat Mitjana s'inicia amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i acaba amb l'ocupació de Constantinoble pels turcs (deu segles). Durant aquest període es produeix la formació de les llengües romàniques. Les característiques principals de l'Edat Mitjana són:

  • Als països d'Occident s'imposa el feudalisme (el vassall prometia fidelitat i serveis a canvi de protecció).
  • L'Església cristiana tenia un gran poder.
  • A partir del segle XIII creixen les ciutats i es forma la burgesia.
  • Es va promoure un model de llengua escrita, per tant, hi havia uniformitat lingüística.

La poesia lírica expressa sentiments i era cantada. Un poeta feia els poemes en llatí, sovint amb inspiració religiosa, destinats... Continuar leyendo "Lírica Trobadoresca: Orígens, Temes i Autors" »

Erik Satie: Un compositor excéntrico e innovador

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 40,91 KB

Erik Satie (Honfleur, 17 de mayo de 1866 - París, 1 de julio de 1925) fue un compositor y pianista francés. Su estilo inclasificable, adelantado a su tiempo, anticipó el serialismo y el minimalismo, y preconizó la ruptura formal y tonal de la música contemporánea.

Vida y obra

Primeros años

Imagen Imagen

Satie nació en Honfleur, Normandía. Su infancia transcurrió entre Honfleur y París. A los cuatro años, su familia se trasladó a París. Tras el fallecimiento de su madre en 1872, regresó a Honfleur con su hermano Conrad para vivir con sus abuelos paternos, donde recibió sus primeras lecciones de música. En 1878, tras la muerte de su abuela, los hermanos volvieron a París con su padre.

En 1879, Satie ingresó en el Conservatorio de París, donde... Continuar leyendo "Erik Satie: Un compositor excéntrico e innovador" »

A Natureza do Ser Humano: Estrutura, Persoa e Liberdade

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 30,56 KB

Diversas Formulacións sobre a Estrutura do Ser Humano

A complexidade que ofrece o ser humano na súa constitución e funcionamento foi analizada en todas as tradicións relixiosas, nas filosóficas e nas científicas.

Todas as épocas, por antigas que sexan, contan cunha determinada maneira de entender o ser humano. Podemos afirmar que xa en tempos prehistóricos, o ser humano adquire conciencia da súa complexidade en relación coas semellanzas e diferenzas que observa respecto dos demais seres. Esta tradición de preguntarse por si mesmo, recóllena os mitos e as relixións, e reformúlana a filosofía e a ciencia.

O Ser Humano nas Relixións: Corpo e Alma

Posiblemente a experiencia da morte e a posibilidade de expresar mediante a linguaxe o... Continuar leyendo "A Natureza do Ser Humano: Estrutura, Persoa e Liberdade" »

Literatura Medieval: Trobadors, Llull, Cròniques i Tirant

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7 KB

Els Trobadors, els Joglars i els Poetes

En l'època medieval, existien tres tipus de figures literàries:

  • Poetes: Escrivien en llatí.
  • Joglars: Cantaven poesia de caràcter popular.
  • Trobadors: Escrivien i cantaven poesia en llengua occitana.

L'Occità: Llengua de Cultura Medieval

L'occità va ser una de les llengües de cultura més importants de l'Edat Mitjana. Estava associada amb la poesia trobadoresca dels segles XII i XIII, i la seva manifestació més emblemàtica era l'amor cortès.

L'Amor Cortès: Un Codi Amorós

L'amor cortès es basava en les relacions entre el senyor feudal i el vassall. El trobador feia el paper d'enamorat d'una dama noble (casada amb un noble). Per tant, l'amor cortès era, en els seus orígens trobadorescos, un amor adúlter... Continuar leyendo "Literatura Medieval: Trobadors, Llull, Cròniques i Tirant" »

Lírica Medieval Galego-Portuguesa: Xéneros e Autores Clave

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en gallego con un tamaño de 4,5 KB

A Lírica Medieval Galego-Portuguesa

A lírica medieval galego-portuguesa nace dunha confluencia entre dúas correntes. Por unha banda, os cantares populares de tradición oral, vinculados con labores de carácter agrícola, co baile ou coas diversas estacións do ano. Por outra, o coñecemento que, grazas á existencia do Camiño de Santiago, se vai tendo dunha moda literaria: o "lirismo trobadoresco" que tiña o seu foco de irradiación na Provenza, no sur de Francia. Esa confluencia entre a lírica popular autóctona e a literatura provenzal foi decisiva para a nosa lírica medieval.

Axentes Literarios da Lírica Galego-Portuguesa

O lirismo galego-portugués encádrase dentro das actividades do tempo de lecer da nobreza, como a caza ou os torneos.... Continuar leyendo "Lírica Medieval Galego-Portuguesa: Xéneros e Autores Clave" »

Registre, Variació Lingüística, Oració Composta, Poesia Realista i Assaig

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,11 KB

Registre Lingüístic

El registre lingüístic és la manera d'expressar-se segons la situació comunicativa.

  • Registre col·loquial: temes propis de la vida quotidiana.
  • Registre científic: objectivitat, formalitat alta i gran elaboració.
  • Registre literari: subjectivitat i estètica.

Variació Lingüística

La variació lingüística és l'ús diferent que cada parlant fa de la llengua per a manifestar una idea i depèn de l'edat, la formació cultural i la procedència. El factor de variació són els usuaris i el factor de situació són els usos del registre.

Varietats lingüístiques segons els usuaris

  • Varietats diatòpiques: els parlants pertanyen a una zona geogràfica concreta.
  • Varietats diacròniques: caracteritzen la parla d'un moment històric
... Continuar leyendo "Registre, Variació Lingüística, Oració Composta, Poesia Realista i Assaig" »