Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Vestibulum a ante ut purus aliquam pellentesque. Suspendisse potenti. In sit amet risus quam, et egestas mauris. Nunc feugiat risus ut est facilisis condimentum. Sed et turpis velit, sit amet pharetra lacus.

ACCENTUACIÓ. Sílaba tònica última {acaba en vocal+S,En,In}. AGUDES. Penúltima (NO acaba en vocal+S,En,In) PLANES. Antepenúltima (SEMPRE) ESDRÚIXOLA. DIFTONGS. Creixent:-iode, no-ies, mouen, qu, gu. Decreixent: a,e,i+iu,o,u. ELS VERBS. persona i nombre: 1r,2n,3r. temps: present,pasat,futur. Mode: indicatiu(conté el condicional), subjuntiu. Aspecte: perfecte, imperfecte. f.impersonal: compostos, simples. TEXT NARRATIU. EDirecte: metge: "tiene usted que dejar de bailar". Estil... Continuar leyendo "La Renaixença: poesia i teatre català del segle XIX" »

Llegat Romà a la Península Ibèrica

La colonització romana perfeccionaren el regadiu, i ens deixaren les llengües peninsulars a partir de l’evolució del llatí com a llengua mare, excepte al País Basc. A més, destaquen les enginyeries, l’arquitectura, la literatura, les ciutats, les calçades romanes i el dret. La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 va marcar l'inici de l'Edat Mitjana a Hispània.

Els Visigots i la Hispania Romana

Els visigots entraren ja romanitzats des de la Gàl·lia. Entre sis milions d’hispanoromans, els visigots representaven una minoria dominant de 300.000 persones. Però aquesta minoria dominant s'acabà mesclant amb els dominats i acceptaren la seva llengua i la seva religió cristiana. Els visigots... Continuar leyendo "Claus Històriques de la Formació d'Espanya: De Roma als Reis Catòlics" »

Interpretacións Iniciais: Catastrofismo e Uniformismo

Nun principio, esta ciencia xeolóxica estivo aínda moi influída polas tradicións relixiosas e polo fixismo. Ademais, as interpretacións das probas xeolóxicas tiñan dúas liñas principais:

• O catastrofismo. Encabezada por Cuvier, esta tendencia interpretaba as pegadas nas rochas, como os fósiles de seres extinguidos ou os pregos nos estratos sedimentarios, como probas «científicas» de enormes catástrofes ou cataclismos bíblicos, como o diluvio universal.
• O uniformismo. Esta outra liña de interpretación, tamén fixista e liderada polos traballos de Lyell, consideraba que a Terra tiña unha historia moito máis longa do que se pensaba e que os acontecementos xeolóxicos e biolóxicos

El text poètic que comentarem, titulat ......., pertany a l’obra poètica de Joan Vinyoli Vent d’Aram, publicada al 1976. Aquest fou un autor que va viure una infantesa marcada per les penúries econòmiques i familiars. A causa d’això, es refugiava en els estius que vivia a Santa Coloma de Farners, paisatge que influència gran part de la seva obra pel que fa el mar. Vinyoli és un autor autodidacte, que concep la poesia per si sol i com a una eina de coneixement d’un mateix i del món. Gràcies al Ateneu entra en contacte amb els autors intel·lectuals de l’època. Els poemes de Joan Vinyoli es caracteritzen per una varietat d’estils i tendències, entre les quals domina el post simbolisme (influenciat sobretot per Rilke i

Modernisme (segles XIX-XX)

Etapes del Modernisme

Etapa Combativa

Considerava l'art com a instrument de canvi social, denunciant les condicions de vida dels obrers.

Etapa Esteticista

Rebutjava la idea de progrés lligada al dolor i a la lletjor, buscant crear bellesa per evadir-se de la misèria.

Valors del Modernisme

Joventut, progrés i innovació, defensant la sensibilitat i les impressions personals.

Corrents Influents

Simbolisme

Poesia pura que capta l'essència a través de símbols i musicalitat.

Impressionisme

Mostra les sensacions produïdes per les coses, valorant l'efecte per sobre del contingut.

Decadentisme

Tracta la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern.

Regeneracionisme

Defensa la funció social de l'art i el compromís de... Continuar leyendo "Modernisme Català: Art, Rebel·lia i Transformació" »

Na posguerra en Galicia, a literatura enfrontou a censura franquista. A recuperación comeza nos anos 40, centrada na poesía. En 1947, "Cómaros verdes" de Aquilino Iglesia Alvariño inicia este proceso. Editoriais como Benito Soto e Galaxia (1950) contribúen. A represión resulta no predominio da estética preguerra, pero no exilio destaca a poesía socialrealista. Persisten influencias hilozoístas e neotrobadoristas. Co tempo, emerxen correntes intimistas, existencialistas e socialrealistas. A convivencia de tres xeracións permite a coexistencia de diversas tendencias, marcando a riqueza literaria da época.

Esta xeración de poetas galegos nacidos entre 1910 e 1920 viviu a II República e a Guerra Civil, influenciados polas xeracións... Continuar leyendo "Literatura Galega de Posguerra: Un Rexurdimento en Tempos Difíceis" »

O Contexto da Literatura Galega de Posguerra

A Guerra Civil Española supuxo unha quebra moi importante no mundo literario galego, que se tivo que trasladar ao exilio. Mais en 1950 créase a editorial Galaxia, que impulsará a publicación de autores novos, e escríbese a primeira novela galega de posguerra, A xente na barreira, de Ricardo Carballo Calero.

A partir deste momento, o mundo literario galego inicia de novo a súa andaina.

Autores Fundamentais e Movementos Narrativos

Ánxel Fole: A Complexidade Psicolóxica e a Narrativa Oral

Aparecen obras de autores como Ánxel Fole, destacando:

• Terra Brava
• Á lus do candil (colección de contos de sinxela estrutura)

O eixo temático de Fole é Galicia, co referente das terras do Courel, onde se recrea... Continuar leyendo "A Literatura Galega de Posguerra: Autores Clave e o Impulso da Nova Narrativa" »

Panorama de las Generaciones Poéticas Gallegas del Siglo XX

La Generación del 36

Esta promoción está formada por autores nacidos entre 1910 y 1920. Publicaron sus primeros poemas durante la República, pero su obra se vio silenciada definitivamente después de 1936. Entre los autores más destacados de esta primera promoción cabría citar a:

• Aquilino Iglesia Alvariño
• María Mariño
• Xosé Mª Díaz Castro
• Celso Emilio Ferreiro

Celso Emilio Ferreiro (Celanova, 1912 – Vigo, 1979)

Se erige como la figura principal de la corriente lírica socialrealista, la más practicada hasta la publicación en 1976 de Con pólvora e magnolias, de Méndez Ferrín. Su poesía presenta tres grandes ejes temáticos:

1. Poesía social: Solidaria con los oprimidos de

Fonètica i Fonologia: Conceptes Essencials

Fonètica i Fonologia

La fonètica és l'estudi dels sons produïts pels òrgans articulatoris. Un fonema és la unitat mínima de la llengua sense significant, capaç de distingir dos lexemes (p. ex., 'peu' i 'deu'). És la idealització d'un so definit per uns trets pertinents.

La fonologia és la ciència que descriu els trets dels fonemes. El sistema fonològic català consta de 8 fonemes vocàlics i 19 consonàntics.

Els al·lòfons són diferents realitzacions d'un fonema en funció del context fònic, però no tenen valor distintiu. La neutralització és la desaparició del tret distintiu de dos fonemes pel context fònic.

Quant a les síl·labes, una síl·laba lliure acaba amb vocal, mentre que... Continuar leyendo "Fonètica, Comunicació i Llengües: Guia Essencial" »

Teatre Actual a València: Evolució i Dramaturgs Clau

Amb la democràcia s'han creat algunes institucions teatrals que han millorat i consolidat la infraestructura del nostre teatre. A València, Rodolf Sirera ha sigut l'encarregat de dirigir el Teatre Principal. La Sala Escalante donarà una nova possibilitat als grups experimentals.

El panorama del segle XX i començament del XXI es pot definir per la seva riquesa i el seu dinamisme. La nòmina d'autors i grups teatrals s'ha ampliat molt: a més dels autors consolidats de les dècades dels 60 i 70 (Rodolf Sirera) cal afegir-ne d'altres (Pascu Alapont). Malgrat això, la política institucional no acaba de donar el suport que necessitaria el teatre a València.

L'escriptura teatral actual es... Continuar leyendo "Panorama de la Literatura Catalana Actual: Teatre i Narrativa" »