Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Llengua i comunicació: El Reportatge

Què és un reportatge?

El reportatge és un gènere periodístic que explica de manera àmplia, amb dades i documents diversos, com s'han produït fets o situacions d'interès públic, encara que no siguin notícia d'estricta actualitat.

Estructura d'un reportatge

S'estructura en:

• Titular
• Entrada
• Cos
• Elements complementaris (il·lustracions i destacats)

Tipus de reportatges

Segons el tema:

• Presentació d'una persona o col·lectiu
• Aspecte social o cultural
• Àrea geogràfica, etc.

Segons la connexió amb l'actualitat:

• D'urgència
• D'actualitat
• Intemporals

Segons la intenció del periodista:

• Informatiu
• Interpretatiu

Gramàtica: L'Oració Composta

Què és una oració composta?

Una oració composta és una oració que té dos o més... Continuar leyendo "Llengua i Comunicació: Reportatge, Gramàtica i Literatura" »

As Clases Sociais na Roma Antiga

Época Republicana

Cidadáns Privilexiados

• Patricios: descendentes dunha das primeiras cen familias que se asentaron en Roma e propietarios de case todas as explotacións agrícolas e mineiras.
• Plebeos enriquecidos: coas finanzas e asuntos relacionados coa guerra.
• Cabaleiros: plebeos enriquecidos que controlaban o comercio a gran escala e a recadación de impostos.

Cidadáns Non Privilexiados

• A plebe: formada pola maior parte dos cidadáns, dedicados ao traballo do campo, artesanía, comercio ou sobrevivindo grazas á distribución gratuíta de alimentos levada a cabo polo Estado. Iniciaron unha loita pola equiparación dos dereitos de todos os cidadáns.
• Os clientes: cidadáns pobres que estaban baixo a protección

Educación secundaria
para persoas adultas
Páxina 1 de 52

Ámbito social

Educación a distancia semipresencial

Módulo 4
Unidade didáctica 14
A fin do segundo milenio e os comezos do
terceiro
Páxina 2 de 52

Índice

1. Introducíón.................................................................................................................3

1.1 Descrición da unidade didáctica ................................................................................... 3


2. Secuencia de contidos e actividades ......................................................................4

2.1 Un mundo bipolar ......................................................................................................... 4

2.1.1 A organización das nacíóns unidas............. Continuar leyendo "Evolución Histórica e Impacto Social do Século XX" »

Les quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós (redactades entre els segles XII i XIV) són textos no del tot exactes. Excepte la de Pere, són més aviat memòries amb una funció propagandística.

• Pere el Cerimoniós: la més objectiva.
• Jaume I (Llibre dels feits): escrita en primera persona, però no per ell directament. Reflecteix les seves emocions i personalitat.
• Bernat Desclot: tracta sobre el regnat de Pere el Gran, amb to distant i respectuós.
• Ramon Muntaner: narra les aventures de Roger de Flor, en primera persona (va inspirar Joanot Martorell per al Tirant lo Blanc).

Literatura medieval (segles XIII-XV)

Doctrinal

A l'Edat Mitjana, l'Església educava tots els sectors... Continuar leyendo "Literatura catalana medieval i moderna: segles XII-XIX" »

Literatura Catalana dels Anys 40: Context i Autors Clau

Esdeveniments importants: Proclamació de la Segona República, la Guerra Civil (1936-1939) i Postguerra.

Poesia

Carles Riba Va néixer el 1893 a Barcelona. Fou un gran coneixedor de la cultura grecollatina. Va ser un intel·lectual polifacètic: feia de traductor, crític literari i escriptor. També va recuperar la tradició literària catalana en la postguerra i la seva tasca va permetre la continuïtat de la cultura i la literatura catalanes. Va morir l'any 1959. Va exercir el guiatge cultural. Llibres: Elegies de Bierville (1943), Del joc i del foc (1946), Les aventures d'en Perot Marrasquí (1923) i Sis Joans (1928).

Clementina Arderiu Nascuda l'any 1889, va ser la parella de Carles... Continuar leyendo "Literatura Catalana Anys 40: Autors, Avantguardes i Context Històric" »

Etapas del Desarrollo Psicosexual

Fase oral: abarca el primer año de vida. Se caracteriza porque para el niño las zonas de placer están relacionadas con la ingesta, principalmente con la zona de la boca. La actividad psíquica está centrada en el instinto de conservación y en obtener placer con todo lo que implica comer, chupar o morder.

Fase anal-sádica: se extiende entre los dos y tres años y la atención se centra en la zona anal, adquiriendo significación tanto el acto de defecar como las heces. El niño descubre el nuevo placer que le produce la expulsión o retención de las heces. La retención de la materia fecal representa para el niño la oportunidad de posesión de algo valioso. Se llama sádica porque aparecen impulsos agresivos.... Continuar leyendo "Etapas del Desarrollo Psicosexual y el Inconsciente: Una Exploración Profunda" »

Dialectes del Català

Rossellonès

Rossellonès: Catalunya Nord, cedida a l'estat francès el 1659 pel Tractat dels Pirineus. Imposició cultural del francès - diglòssia. 125.000 persones.

• Absència de mots esdrúixols.
• Ús del verb ser com a auxiliar dels verbs de moviment.
• Negació amb la partícula pas, sense el no.
• Ús d'occitanismes i gal·licismes.

Alguerès

Alguerès: parlat a l'Alguer, Sardenya, repoblat durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Parlat per 17.000 persones, ha sofert la pressió del sard i l'italià.

• Confusió de -l- i -d- en -r-.
• Manca de desinència en la primera persona.
• Ús d'arcaismes, sardismes i italianismes.

Català Central

Català Central: 80% de la població del Principat de Catalunya.

• Sistema vocàlic de 7 sons i àton

A Prosa do Primeiro Terzo do Século XX: As Irmandades da Fala e o Grupo Nós

En 1916, xorde a institución das Irmandades da Fala, co obxectivo de promover o uso do galego. Foron os primeiros en empregar o galego na prosa. Distínguense dous tipos de prosa:

Prosa de ficción

Desenvolvida pola Xeración Nós, caracterízase por relatos breves e novelas curtas (máximo 10 páxinas) publicadas en suplementos como “¡Terra a Nosa!” do xornal coruñés El Noroeste, na revista Nós e na colección “Céltiga”, que inclúe Un ollo de vidro. Memorias dun esquelete de Castelao.

Prosa de non ficción

Comprende xornalismo e ensaio. A figura de Vilar Ponte é fundamental por iniciar o ensaísmo político, validando o galego como vehículo de pensamento... Continuar leyendo "A Prosa Galega do Primeiro Terzo do Século XX: Irmandades da Fala e Xeración Nós" »

Realisme Màgic a la Literatura del Segle XX

El realisme màgic, al segle XX, incorpora el món fantàstic o meravellós com a recurs. Aquesta denominació la va fer Bontempelli (italià), amb la voluntat d'entrar com a contrapartida de la novel·la realista, desfigurant un objecte i emmarcant-se en la tendència postimpressionista. En la literatura, Bontempelli diu que per definició, aquesta forma d'escriure (realisme màgic) implica la utilització d'allò aparentment inexplicable. De fet, això serà el segell amb què continuaran escrivint a Llatinoamèrica, l'estil que marca Bontempelli, entre els quals destaca l'autor Juan Rulfo, un bon amic de Pere Calders. S'erigeix com a trencament de la novel·la realista, buscant un aire de renovació... Continuar leyendo "Realisme Màgic i l'Absurd en l'Obra de Pere Calders" »

El Romanticisme i la Renaixença

El Romanticisme (segle XVIII) neix a Alemanya, considerat el segle d'or.

Característiques del Romanticisme

• Subjectivisme: L'art es concep en el "jo" personal.
• Nacionalisme: Exaltació de la llibertat política i nacional dels pobles. Tradicions de cada poble.
• Llibertat en la creació: Valoració de l'ús de la bellesa en la creació de recursos expressius (adjectius, comparacions...). Barreja de gèneres i estils.

El Romanticisme representa una Revolució Estètica comparable amb el Renaixement.

En la nostra literatura, els nostres escriptors canvien la llengua, és a dir, del castellà a la nostra llengua.

Romanticisme Conservador vs. Romanticisme Liberal

• Romanticisme Conservador:
  • El culte a la història.
  • Tendència