Na posguerra en Galicia, a literatura enfrontou a censura franquista. A recuperación comeza nos anos 40, centrada na poesía. En 1947, "Cómaros verdes" de Aquilino Iglesia Alvariño inicia este proceso. Editoriais como Benito Soto e Galaxia (1950) contribúen. A represión resulta no predominio da estética preguerra, pero no exilio destaca a poesía socialrealista. Persisten influencias hilozoístas e neotrobadoristas. Co tempo, emerxen correntes intimistas, existencialistas e socialrealistas. A convivencia de tres xeracións permite a coexistencia de diversas tendencias, marcando a riqueza literaria da época.

Esta xeración de poetas galegos nacidos entre 1910 e 1920 viviu a II República e a Guerra Civil, influenciados polas xeracións... Continuar leyendo "Literatura Galega de Posguerra: Un Rexurdimento en Tempos Difíceis" »

La historia y la política:

• Década 40- Aislacionismo
• Década 50- Fin del bloqueo
• Década 60 - Apertura exterior - Cambio hacia democracia
• 1975 muere Franco- Concluye dictadura. Restauración monarquía-período Transición.

Economía y sociedad

• Años 40: Autarquía-autoabastecimiento (cerrado a importaciones)
• Atraso industrial - Miseria - Pobreza - Hambre
• Racionamiento de alimento
• Años 50: Desarrollo - Comercio - Industria - Turismo
• Años 60: Modernización - Despegue económico

Cultura, arte y literatura:

• Consecuencias y secuelas de la guerra- Pensamiento existencialista
• Arte- Movimientos realistas - Compromiso problemas sociales
• Años 40 -(Férrea censura, exilio, aislamiento cultural, prohibición obras extranjeras y literatura de evasión)- Literatura

Sintaxia

Perpaus elkartuak (116. or)

Aditz bat baino gehiago duten perpausak.

Motak:

• 1. Juntadurazkoak:

Maila bereko perpausak.

• • 1.1Juntagailuz

    • 1.1.1Emendiozkoa (kopulatiboa) → ETA

    • 1.1.2Hautakaria (disjuntiboa) → EDO, ALA (galderetan), edota, nahiz, zein

    • 1.1.3Aurkaria (adbertsatiboa) → BAINA, BAIZIK, BAINO, EZPADA

  • 1.2Alborakuntzaz

    • 1.2.1 Hutsa → Koma bidez

    • 1.2.2 Errepikapenezkoa → Nahiz… nahiz…, bai… bai… etab.

• 2. Menderakuntzazkoak: MP PNren menpe

Perpaus bat da eta ez da aldatzen eta bestea, berriz, nagusi horren barruan txertatzen da osagarri gisa.

· Menderagailuak:

• Aurrizkiak

• Atizkiak

• Hitz solteak

· Sailkatzeko irizpideak:

• Forma edo itxuraren araberako sailkapena:

  • Erlazio hizkiaren araberako sailkapena da. Lau mota daude:

• Esanahia edo funtzioaren

Fonètica i Fonologia: Conceptes Essencials

Fonètica i Fonologia

La fonètica és l'estudi dels sons produïts pels òrgans articulatoris. Un fonema és la unitat mínima de la llengua sense significant, capaç de distingir dos lexemes (p. ex., 'peu' i 'deu'). És la idealització d'un so definit per uns trets pertinents.

La fonologia és la ciència que descriu els trets dels fonemes. El sistema fonològic català consta de 8 fonemes vocàlics i 19 consonàntics.

Els al·lòfons són diferents realitzacions d'un fonema en funció del context fònic, però no tenen valor distintiu. La neutralització és la desaparició del tret distintiu de dos fonemes pel context fònic.

Quant a les síl·labes, una síl·laba lliure acaba amb vocal, mentre que... Continuar leyendo "Fonètica, Comunicació i Llengües: Guia Essencial" »

Teatre Actual a València: Evolució i Dramaturgs Clau

Amb la democràcia s'han creat algunes institucions teatrals que han millorat i consolidat la infraestructura del nostre teatre. A València, Rodolf Sirera ha sigut l'encarregat de dirigir el Teatre Principal. La Sala Escalante donarà una nova possibilitat als grups experimentals.

El panorama del segle XX i començament del XXI es pot definir per la seva riquesa i el seu dinamisme. La nòmina d'autors i grups teatrals s'ha ampliat molt: a més dels autors consolidats de les dècades dels 60 i 70 (Rodolf Sirera) cal afegir-ne d'altres (Pascu Alapont). Malgrat això, la política institucional no acaba de donar el suport que necessitaria el teatre a València.

L'escriptura teatral actual es... Continuar leyendo "Panorama de la Literatura Catalana Actual: Teatre i Narrativa" »

Alfonso Daniel Rodríguez Castelao: Figura Central da Cultura Galega

Alfonso Daniel Rodríguez Castelao foi a figura máis sobranceira da cultura galega no século XX. Participa no sindicato Acción Gallega e ingresa no galeguismo ao entrar en contacto coas Irmandades da Fala, iniciando un intenso labor político. Comeza tamén a súa relación co grupo ourensán de Risco, Otero e Cuevillas. En 1920 faise cargo da dirección artística da revista Nós. En 1923 forma parte do Seminario de Estudos Galegos. En 1926 foi elixido membro da Real Academia Galega. Participa na creación do Partido Galeguista, polo cal foi elixido deputado en 1931 e 1936. É un dos promotores do Estatuto de Autonomía para Galicia, que será aprobado en plebiscito en... Continuar leyendo "Castelao e a Vangarda Galega: Legado Literario e Cultural do Século XX" »

Què és narració?

Una narració és un text per a narrar algun fet, real fictici, al llarg del temps. De manera lògica, constitueixen l’acció narrativa.

Característiques

Solen estar escrits en prosa, sempre hi ha la presència d'un narrador que explica la història, és fonamenten el sintagma verbal, inclouen altres tipologies textuals especialment descripcions i diàlegs, pel que fa al contingut de la narració cal distingir els conceptes d'història de trama o argument i de tema.

Estructura lineal/continua

Una narració presenta un ordre lineal quan els fets que es narren estan ordenats cronològicament.

Estructura no lineal/discontinua

Una narració no presenta un ordre lineal quan els fets narrats no estan ordenats cronològicament.

Elements

Llibres de cavalleries

Els llibres de cavalleries són històries enmarcades en un món fantàstic, amb la presència de mags com Merlí i Morgana, monstres, aparicions i altres elements de fantasia. Els herois són invencibles i tenen capacitats sobrenaturals. L'amor és cortès i s'idealitza a la dama. Els escenaris són fantasiosos i poètics.

Novel·les cavalleresques

Les novel·les cavalleresques són més realistes i versemblants. Els herois són forts i valents, però a escala humana. Mostren els seus sentiments i tenen capacitats de mesura humana. Apareixen personatges reals i episodis històrics. L'amor és cortès, però també burgès, i hi ha elements còmics i eròtics. L'acció es desenvolupa en terres conegudes i en un temps proper... Continuar leyendo "Llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques" »

L'Argumentació: Claus i Estructura

Tota argumentació requereix conèixer el tema del qual hom vol parlar; tenir present el tipus de receptor; disposar els continguts en paràgrafs seguint una estructura en tres parts: introducció, nus o desenvolupament i conclusió. A la primera part duem a terme una breu exposició en la qual l’emissor presenta la tesi de la qual vol parlar i ha de demostrar. A la segona, aporta els arguments, és a dir, els motius necessaris per confirmar o refutar la tesi. Existeixen diferents tipus d’argumentacions: proves racionals en les quals s’estableixen relacions de causa-conseqüència entre els fets i les idees; exemples que poden generalitzar-se; comparació de dues situacions; cites d’opinions d’autors... Continuar leyendo "L'Argumentació i l'Obra Literària: Elements Clau i Estructura" »

Un poema és una composició literària de temàtica i extensió variables que s'escriu en vers en un nivell de llengua culta. Té una finalitat estètica, ja que el poeta s'expressa de manera original i acurada. A continuació, es presenten les característiques del poema: vers, estrofa, art major, art menor, rima asonant, etc.

• SIMPLE: 1- febles o atones (a, amb, de, en, per) 2- fortes o tòniques (barata, cap, contra, entre, fins, malgrat, segons, sense, sota, ultra, vers)
• COMPOSTES: (cap a, ded de, fins a, per a)
• LOCUCIONS ADVERBIALS: a causa de, a desgrat de, a favor de, etc.