Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ni zu bezelakoa naiz

zenbait ume ez dago fidatzerik

txirrindulari (ri)

(printze)

Jokatugabea: Nik messik bezala jokatzen dut futbolean

Jokatua: Nik messik jokatzen duen moduan jokatzen dut futbolean

- Guk kupoia erosiko bagenu guri loteria tokatuko litzaiguke (atzo)

- Zuei hortza eroitzen bazaizue, amatxok zuei oparia ekarriko dizue (gaur)

- Gurasoaek nik maiteko baninduten, nik gurasoei pastel bat emango nien. (ke) (atzo)

- Guk ikaslei gezurra esan bagenien, guk zigorra jasoko genukeen. (keen) (atzo)

NOIZ ERABILI BEHAR DA MUGAGABEA?

- Izen propioetan: Zer, zein, zenbat galdekariekin.

- Determinatzaile zehaztugabeekin

- Aurretik: Edozein / Zenbait / Makina bat / Honenbeste, horrenbeste, hainbeste / Hainbat / Edozer...

- Atzetik: asko / gutxi / batzuk

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

J. Fuster va publicar Diccionari per a ociosos l’any 1964, època en què el

règim franquista començà una progressiva obertura internacional i es van

extingint la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, vigents

des del final de la Guerra Civil.

Al llarg de la dècada dels 40, la tràgica situació de la postguerra a Espanya

s’havia accentuat per les conseqüències de la II GM tant des del punt de

vista econòmic i polític com des del cultural i filósòfic.  

Fruit dels moviments civils i reivindicatius d’aquesta etapa històrica, a inicis

del 60 destaca l’aparició en l’àmbit català del fenomen de la Nova Cançó

amb la formació d’Els Setze Jutges.

 Empesos per les circumstàncies

Sarrera eta Testuingurua

XVI. Mendea: Euskal Literaturaren Hasiera Berantiarra

Euskal literatura berantiarra da. XVI. mendean hasi ziren argitaratzen euskarazko lehen liburuak, ehun urte lehenago gutxi gorabehera Alemanian moldiztegia asmatu bazen ere. Inprimategiak asko lagundu zion ideia berri hauen zabalkundeari.

Erlijioaren inguruan XVI. mendean sortzen diren borroka eta gatazkek azkartu egin zuten hizkuntza arrunten erabilera. Protestantek izan ziren lehenak euren testuak herri xeheak ulertzeko moduan argitaratzen saiatu zirenak. Trentoko Kontzilioaren ondoren, katolikoek bide horri ekin zioten, nahiz eta ibilera mantsoagoa izan.

XVII. Mendea: Lapurdiko Loraldia eta Kontraerreforma

Nafarroa Beherea XVI. mendean independentea zen, baina XVII.... Continuar leyendo "Euskal Literatura: XVI. eta XVII. Mendeetako Idazle Nagusiak" »

La poesia lírica culta escrita en occità

L'estament nobiliari va conrear una lírica culta escrita en occità (o provençal): la lírica trobadoresca. La lírica trobadoresca és la primera mostra de literatura culta escrita en una de les llengües romàniques. Els autors d'aquesta literatura (trobadors i dones trobadores) pertanyien a la noblesa de les corts feudals dels segles XII i XIII, tot i que alguns procedien d'estaments inferiors. N'hi havia que conreaven la poesia de manera professional i altres que versificaven per plaer.

L'art de trobar: preparació i regles

L'art de trobar, és a dir, l'art de crear cançons, exigia una gran preparació tècnica. Un bon trobador havia de conèixer i seguir unes regles rígides de composició. Un... Continuar leyendo "La Poesia Lírica Trobadoresca Occitana: Gèneres i Característiques" »

La Industria Cultural: Conceptos y Críticas Fundamentales

Características Clave de la Industria Cultural

Ubicuididad

La ubicuididad se refiere a la capacidad de los productos de la Industria Cultural (IC) de estar presentes en múltiples lugares simultáneamente, alcanzando una vasta audiencia.

Repetitividad

La repetitividad implica la constante reactualización y reproducción de los productos de la IC a partir de un patrón o modelo preestablecido.

Estandarización

La estandarización consiste en la construcción y aplicación de un modelo exitoso o patrón que se replica en la creación de nuevos productos culturales.

Este proceso implica la creación de un modelo ideal, por ejemplo, de una serie, que ya ha demostrado ser exitoso. Este modelo... Continuar leyendo "La Industria Cultural: Impacto en la Conciencia y la Sociedad Contemporánea" »

A Lingua Galega no Século XX

Factores para elixir unha modalidade

Dominar unha lingua supón saber empregar a modalidade lingüística apropiada en cada caso. A elección da variedade lingüística adecuada depende de varios factores:

• A intención que se persegue coa mensaxe (informar, expresar unha opinión, dar unha orde, convencer).
• O tema que se vai tratar e o enfoque que se lle vai dar (divulgativo, informativo, técnico, lúdico, etc.).
• O destinatario do texto (persoa coñecida ou descoñecida, relación de familiaridade ou distanciamento...). Unha carta para un amigo require unha lingua distinta a unha exposición científica ante un grupo de especialistas; non lle escribimos igual a un amigo que a unha persoa descoñecida; ou un texto para

Introducció a El Cafè de la Granota (1985)

Redactats entre 1980 i 1985, els catorze contes que conté aquest volum, publicat el març de 1985, tenen, gràcies a un rerefons comú, un clar caràcter unitari. Aquesta cohesió és notable, sobretot si es compara amb el que havíem trobat –més aviat heterogeni– en el seu anterior recull de contes, Històries de la mà esquerra, publicat quatre anys abans.

Amb tot, el caràcter unitari, si més no des del punt de vista de l'estructura, d'aquest segon recull no és tan fort com el que trobarem en l'últim, Calaveres atònites, que es publicarà catorze anys més tard, el 1999. Malgrat que sembla que les narracions que trobem a El Cafè de la Granota no fossin pensades amb la possibilitat de... Continuar leyendo "Anàlisi i unitat temàtica d'El Cafè de la Granota (Jesús Moncada)" »

El Modernisme: Un Moviment Cultural Clau

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX (1892-1911).

Què pretén el Modernisme?

• Transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
• Convertir la llengua en un vehicle eficaç d’expressió.

Qui duu a terme el Modernisme?

Un grup de joves intel·lectuals procedents de la burgesia industrial i comercial.

Característiques Generals del Modernisme

• Predomini de la corba sobre la recta.
• Riquesa i detallisme de la decoració.
• Gust per l'asimetria.
• Dinamisme de les formes.
• Presència de la natura i d'al·lusions als sentits.

Els Registres Lingüístics

Quan escollim el registre,... Continuar leyendo "Modernisme, Noucentisme i Registres Lingüístics" »

LITERATURA: NARRATIVA DELS ANYS SEIXANTA I SETANTA

MANUEL DE PEDROLO

Autor de poesia i teatre, va exercir de periodista i va traduir un gran nombre de novel·les de l'anglès i del francès. Però sobretot és conegut per ser el novel·lista més fecund de la narrativa catalana contemporània.

Els temes que es repeteixen en la seva obra són:

• La por.
• La incomunicació entre les persones (especialment entre els dos sexes).
• L'absurditat de la vida quotidiana.

Aquests temes, d'altra banda, reflecteixen la grisor i la tristor de l'època. Obra destacada: Mecanoscrit del segon origen. Pedrolo va adoptar una actitud de defensa clara del país i la llengua.

PERE CALDERS

Es va exiliar a Mèxic, on va viure. El 1936 va tornar a Barcelona. La seva estada a Mèxic... Continuar leyendo "Literatura Catalana (60s-70s) i Diversitat Lingüística" »

A novela comeza cun so�o estra�o de Mireia, xornalista dunha revista esot�rica de Madrid. O so�o transcorre nunha aldea preto do lugar natal da protagonista, na Idade Media. Ten a sensaci�n estra�a de que o personaxe dos seus so�os lle queré comunicar algo, polo que, aproveitando a encomendá da realizaci�n dunha reportaxe, retorna � s�a aldea dez anos despois de marchar, apremada por un problema de drogas.



Nas ru�nas da aldea apar�ceselle o esp�rito do protagonista dos seus so�os, Xoel, un nobre da �poca medieval. A partir deste momento, rel�tanse paralelamente a historia de Xoel e a vivencia de Mireia despois do seu retorno: o reencontró coa irm� e mais a familia, por unha banda, e cos vellos compa�eiros... Continuar leyendo "oiu" »