Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Bilingüisme

Es tracta de dues llengües en un mateix parlant

- Ex: A Bèlgica, al nord es parla holandès i el sud francès.

Diglòssia

És una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, i una de prestigi baix.

- A Espanya, es parla el castellà i també diversos dialectes com el català a Catalunya i el gallec a Galícia.

Prejudici

Opinió que es jutja un individu, sense tenir-ne un coneixement just i complet.

- És un prejudici pensar que un home farà la neteja pitjor que una dona.

Normalització

Consisteix en fer un ús normal d'una llengua en el territori.

Normativització

Fa referència al procés d'establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d'una llengua un instrument... Continuar leyendo "Diversitat Lingüística: Bilingüisme i Diglòssia" »

Publicidad: Conceptos Fundamentales

La publicidad es una actividad que pretende informar acerca de productos, servicios e ideas, con el fin de atraer a los receptores e incitarlos al consumo.

Funciones Económicas y Sociales

• Financia los medios de comunicación.
• Informa de los productos y servicios existentes en el mercado.
• Propone modelos sociales y pautas de conducta.

Tipos

• Publicidad Comercial: Persigue fines económicos, ya que da a conocer productos.
• Propaganda: Pretende persuadir de la validez de una ideología o de la conveniencia de un comportamiento determinado.

Comunicación Publicitaria

Elementos clave en el proceso comunicativo publicitario:

• Situación: Contexto en el que se produce la comunicación.
• Emisor: Quien crea y difunde el mensaje

El Modernisme: Orígens i Característiques

A Europa, a la fi del segle XIX i començament del segle XX, aparegué un moviment artístic i cultural. Després de la Renaixença, es refusà els plantejaments totalitaris i l'estètica objectiva que volia la creació de l'art total; no va ser només un moviment literari.

Etapes del Modernisme Català

El Modernisme es divideix en dues etapes:

• Etapa Combtiva: Lluita i Crítica Social

  Els autors i intel·lectuals modernistes lluiten per imposar el nou moviment amb una actitud crítica envers la societat. Els centres culturals més importants són el de Barcelona i Sitges.

• Etapa Establerta: Consolidació Burgesa

  Representa la consolidació del Modernisme, fet per la burgesia, i finalitza amb la mort de Joan

Avantguardes

-Anys 20 sXX / duen al extrem postulats del Romanticisme

-Surrealisme: objectiu=recerca altre món + enllà de la realitat

+S.Freud=influència

+2 nvlls de consciència: racional i irracional, subconscient

Subconscient explica motivacions del món conscient / món=somnis

+Escriptura automàtica: successió d’imatges sense lògica.

-Dadaisme: expressar-se de manera irracional i sense sentit / absurd

-Futurisme: Destaca les novetats presents al món modern / rebuig de tota la tradició

-Salva-Papasseit: ruptura del vers i rima / adopció del cal·ligrama/

lecutra fàcil / temes d’amor

-Foiix: Surrealisme /tema: desdoblament de personalitat

GALLEGO

Poesía de 1936 a 1976

1. O Silencio de 1940 e a Recuperación a Partir de 1950

A publicación de libros en galego suspendeuse case por completo desde o comezo da Guerra Civil. Provocou unha paralización da vida cultural que fixo que non aparecesen obras novas ata 1947, data en que viu a luz o libro “Cómaros verdes” de Aquilino Iglesia Alvariño.

2. Liñas Poéticas da Posguerra

As principais liñas poéticas son:

• Poesía herdada da posguerra: obras que seguen as correntes xa iniciadas antes da Guerra Civil: o ruralismo, o imaxinismo e o neotrobadorismo. Aquilino Iglesia Alvariño cultivou as dúas primeiras e o neotrobadorismo no que destaca tamén Xosé María Álvarez Blanquez.
• Poesía clasicista: lembra á cultura grecolatina e recupera

La Poesia Catalana de la Postguerra (Fins a Finals dels 70)

1. Context

• El gènere més important de la postguerra.
• Valor simbòlic de resistència cultural i lingüística.
• Hi coincideixen diverses generacions de poetes:
  • Consagrats abans de la guerra (Carles Riba, J. V. Foix, Joan Vinyoli).
  • Comencen a publicar en els anys 30 (Pere Quart, Joan Vinyoli).
  • Es donen a conèixer en plena postguerra (Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Xavier Casp).

2. Poesia Postsimbolista

• Perfecció formal i allunyament de la realitat.
• Humanització del contingut per les experiències de la guerra i l'exili.
• Temes: mort, destí personal i col·lectiu, enyorança de la pàtria.
• Abundància de símbols i mites.
• Autors més importants: Carles Riba i Josep Carner.

3. Poesia d'Avantguarda

Poesia de Postguerra a Catalunya

Context Històric

La producció literària i cultural catalana, desenvolupada des de la Renaixença, es va veure truncada per la Guerra Civil. La victòria del bàndol nacional, liderat per Francisco Franco, va sumir el país en una dictadura que va perseguir durament qualsevol manifestació de catalanitat. El règim franquista va reprimir i perseguir qualsevol signe d'identitat nacional catalana. Aquesta repressió es va manifestar en:

• Prohibició de la llengua catalana: En tots els àmbits (ensenyament, publicacions, etc.).
• Abolició d'institucions: Supressió de les institucions culturals i polítiques catalanes.
• Revisió i censura: Control de totes les manifestacions culturals (cinema, teatre, etc.) i censura

La Narrativa Cavalleresca

En l'edat mitjana, els cavallers representaven els ideals de la noblesa i el món feudal, com el vassallatge, la fidelitat al rei, la protecció dels dèbils, el menyspreu de la mort i el dolor, la religiositat i l'anhel d'honor i glòria. En la nostra tradició literària, hi ha obres que parlen amb finalitat didàctica. Ramon Llull escrigué Llibre de l'orde de cavalleria i Pere III el Cerimoniós, escrigué Tractat de Cavalleria.

La narrativa de cavalleries nasqué a mitjan segle XII, impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de la cavalleria. Els primers relats cavallerescos s'inspiraven en la història i les llegendes clàssiques grecollatines; més tard recrearen els antics mites celtics, coneguts... Continuar leyendo "Literatura Medieval i Barroca: Cavalleries, Ausiàs March i Més" »

Subordinades

Substantives

Equivalen a un substantiu (nom). Es poden substituir per AIXÒ, UNA COSA.

• Completives-que (Subjecte, CD, Atribut, CRV, CN, CAdj, CPred.)
• Interrogatives-qui, què, quin, quan, on, quant (Subjecte, CD, Atribut, CRV, CN, CAdj, CCAdv.)
• D’infinitiu (CD) verb infinitiu
• De relatiu - qui/què + prep (pronom relatiu) (Subjecte, CD, CI, Atribut, CRV, CAg, CC, CN, CAdj, CPred)

Adjectives

Equivalen a un adjectiu (complement del nom). Antecedent.

Estructura: prep + on (CCL), prep + qui (CRV, CI, CC), que (Subjecte, CD, CC), prep + qui (CI, CRV, CC), prep + art + qual (Subjecte, CD, CI, CRV, CC, CN), (prep) + la qual (Subjecte, CD, CRV, CC)

• Especificatives - no comes
• Explicatives - entre comes

Adverbials

Pròpies

Equivalen a un adverbi (temporals,... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Del Franquisme a la Normalització" »

El Barroc

S.XVII. És una reacció en contra del renaixement, si el renaixement representa l’equilibri i la serenitat, el barroc es caracteritza per l’afany d’impresionar. Manifestava la brevetat de la vida, una actitud pessimista i desenganyada, elements contraris (vida i mort, lletjor i bellesa…) i el contrast i exageració. Els dogmas del renaixement entren en crisi i són: l’admiració pels clàssics i l’optimisme racionalista. L’home del barroc desconfia cada vegada més del món i de la seva capacitat d’entendre’l, per tant, es tracta d’un art de lluïment, per lluir-se. S’exploren els recursos de la retòrica (sintaxi, versificació). L'estètica du a la convicció de tot es una il·lusió. Darrere de la bellesa... Continuar leyendo "El Barroc i la Il·lustració" »