Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

El Modernisme Català: Moviment, Societat i Arts

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,65 KB

El moviment modernista

Modernisme: el moviment que va sorgir a Catalunya, a cavall dels segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna.

Els impulsors volien acostar Catalunya a Europa, consideraven que calia bandejar tots els aspectes tradicionalistes de la cultura catalana i introduir-hi idees renovadores.

Modernisme i societat

L'hegemonia burgesa

La Restauració de la monarquia borbònica va anar acompanyada d'un període de pau social que va afavorir que la burgesia acabés esdevenint la classe social hegemònica a Catalunya.

Però, a l'acabament del segle XIX, les crisis successives que afectaren l'economia catalana van fer que en la burgesia s'anés produint el descontentament envers l'... Continuar leyendo "El Modernisme Català: Moviment, Societat i Arts" »

Moviment d'Avantguarda i Noucentisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,13 KB

Moviment d'Avantguarda

El moviment d'avantguarda inclou els corrents estètics que posen de manifest la crisi de les arts i de la literatura. A continuació, es presenten alguns dels principals moviments d'avantguarda:

Cubisme

El cubisme va sorgir el 1907 a París i va tenir com a fundador a Picasso. Aquest moviment tractava les formes de la natura mitjançant figures geomètriques, utilitzant el collage i el cal·ligrama, una composició poètica que representa algun motiu relacionat amb la temàtica del poema.

Futurisme

El futurisme va sorgir a París el 1909 i el seu fundador fou Filippo Tommaso Marinetti. Aquest moviment tenia com a voluntat incidir en la societat, atacant frontalment el passat i reivindicant el progrés, la tecnologia, la lluita... Continuar leyendo "Moviment d'Avantguarda i Noucentisme" »

As Vanguardas Galegas: Un Movemento de Renovación Cultural

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en gallego con un tamaño de 5,35 KB

Vangardas Europeas

Características comúns dos movementos estéticos que nacen:

  • Actitude provocadora
  • Liberdade creativa, orixinalidade e experimentación
  • Ausencia de disciplina, de orde, de rimas nos versos, etc.
  • Rexeitamento da actitude sentimentalista
  • Renovación artística total
  • Ruptura de barreiras entre xéneros literarios

Movementos vangardistas galegos

Imaxinismo

Corrente poética que se caracteriza pola presenza dunha paisaxe personificada e animada, a través de múltiples e innovadoras imaxes poéticas. O seu principal representante é o poeta Luís Amado Carballo.

Neotrobadorismo

Corrente poética que se caracteriza por imitar aspectos da poesía lírica galego-portuguesa medieval. Representantes: Álvaro Cunqueiro e Fermín Bouza Brey.

Máis

... Continuar leyendo "As Vanguardas Galegas: Un Movemento de Renovación Cultural" »

Moviments Literaris Catalans: Romanticisme, Renaixença, Modernisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,67 KB

El Romanticisme

El Romanticisme és un moviment estètic i cultural que va aparèixer a Europa a finals del segle XVIII i que s'extingeix durant la primera meitat del segle XIX. Neix com a reacció al rigor neoclàssic del segle XVIII.

Característiques Principals

  • Valoració del sentiment, la intuïció i la imaginació en contraposició a la raó i l'ordre neoclàssics.
  • Culte a la llibertat individual i al geni creador de l'artista.
  • La creació literària intenta emocionar i commoure, no pas ensenyar o alliçonar directament.
  • Cerca de l'evasió (en el temps o l'espai) i gust pels escenaris exòtics, misteriosos o llunyans.
  • Temes freqüents: l'amor (sovint impossible o tràgic) i l'amistat, però també la bogeria, els elements sobrenaturals, els
... Continuar leyendo "Moviments Literaris Catalans: Romanticisme, Renaixença, Modernisme" »

El Sector Primario: Transformación, Desafíos y Futuro

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 12,26 KB

Apartado 1: El Sector Primario

1. Definición de Sector Primario

El sector primario comprende las actividades que proporcionan recursos básicos o primarios, obtenidos directamente de la naturaleza.

2. ¿Por Qué es un Sector en Retroceso?

Desde hace décadas, el sector primario retrocede en casi todos los países, tanto en porcentaje de empleo como en la participación del PIB, frente al avance de la industria y los servicios. En los últimos 30 años, ha disminuido a la mitad su proporcionalidad en la población mundial y su aportación al PIB se ha reducido a la mitad.

Apartado 2: Elementos Condicionantes

1. Clima

  • Frío extremo: Las bajas temperaturas ralentizan el desarrollo de las plantas, impidiendo su crecimiento en lugares con temperaturas
... Continuar leyendo "El Sector Primario: Transformación, Desafíos y Futuro" »

L'Escola Mallorquina i altres autors destacats

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,21 KB

Cronologia

Els iniciadors de l'Escola Mallorquina coincideixen amb el modernisme a Catalunya, Miguel Tosta y Llobera i Joan Alcover.

La segona generació escriu la seva obra les primeres dèquedes del XX i coincideixen amb el Noucentistes, Miguel, Ma Antonia Salvà, Llorenç Riba.

Característiques

  • Tendeixen a la contenció i a l'equilibri
  • Utilitzen una llengua més genuïna
  • S'expressen amb un gran rigor formal, perfeccionisme
  • Llenguatge pur i elevat

Temes: el paisatge mediterrani, mediterraneïtat, classicisme.

Distanciament emocional: hi ha sentiments més romàntics.

S'inspiren en els romàntics italians.

Miguel Costa i Llobera (Pollença 1854-1922)

Estudià batxillerat a l'Institut de Ciutat i fou deixeble de Pons i Gallorza. Cursà estudis de Dret... Continuar leyendo "L'Escola Mallorquina i altres autors destacats" »

La influència de Ausiàs March en la literatura catalana medieval

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,41 KB

Importancia de Ausiàs March

Ausiàs es pot considerar el poeta més important i influent de la nostra literatura medieval. La seua obra va marcar un abans i un després en la poesia catalana, perquè no solament va renovar la tradició trobadoresca, sinó que també va exercir una gran influència en poetes de la segona meitat del segle XVI.

Jordi de Sant Jordi

Nascut segurament a València a la fi del segle XIV, Jordi de Sant Jordi va servir Alfons el Magnànim. El 1423 va ser capturat durant un combat militar i va caure en poder de Francesco Sforza. Aquest episodi es reflecteix en el poema “Desert d’amics, de bens e de senyors” (conegut també com a “presoner”), concebut com una petició al monarca perquè agilitzara els tràmits... Continuar leyendo "La influència de Ausiàs March en la literatura catalana medieval" »

Modernisme i Noucentisme a Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

Modernisme

  • Moviment cultural, artístic i literari amb l'objectiu de modernitzar i europeitzar la cultura i literatura catalana

  • Promou una cultura i un art moderns i europeus, superant els models vuitcentistes

  1. Inici del moviment: 189. Fundació la revista L'Avenç, encara existeix i té funció centralitzadora *Pare del Modernisme

  2. Final moviment: 1912 amb la mort de *Joan Maragall, Isidre Nonell i es publica La vida i la mort d'en Jordi Fraginals de Josep Pous (darrera novel·la modernista)

Renaixença: Provinciana, localista i anacrònica

Modernisme: Europea, Mundial i Moderna

1ra ETAPA 1892-1900. Més combativa i reivindicativa del moviment

  1. Regeneracionisme: Funció social. Nietzsche (artista igual de valor que un treballador), Ibsen (dramaturg noruec)

... Continuar leyendo "Modernisme i Noucentisme a Catalunya" »

Gramàtica i periodisme: conceptes clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,3 KB

Conceptes clau de gramàtica

Síl·laba tònica

La síl·laba tònica és aquella que sona més fort en una paraula. Pot portar accent gràfic o prosòdic.

  • Aguda: La síl·laba tònica és l'última.
  • Plana: La síl·laba tònica és la penúltima.
  • Esdrúixola: La síl·laba tònica és l'antepenúltima. Sempre porten accent.

Les paraules agudes porten accent quan acaben en: -as, -es, -is, -os, -us, -ae, -i, -ou, -en, -in.

Monosèmia i polisèmia

  • Mots monosèmics: Tenen un únic significat.
  • Mots polisèmics: Tenen més d'un significat, però amb una relació de semblança o analogia i una única entrada al diccionari. Exemple: "coll" (part del vestit, part del cos). La majoria provenen d'un lèxic comú i quotidià, amb un origen etimològic comú.

Determinants

El... Continuar leyendo "Gramàtica i periodisme: conceptes clau" »

La poesia trobadoresca i la literatura de Ramon Llull

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,24 KB

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca era escrita en occità, al contrari de tots els poetes que escrivien en llatí.

L’amor cortes constava de unes relacions feudals entre un senyor i vassall, basades en la fidelitat. A la relació amorosa entre la dama i el trobador, la dama (midons) la avassalava el trobador (hom). Havien de mantenir la relació en secret i cada cop que el trobador volia referir-se a ella utilitzava una paraula o senyal. També hi havien espies que alertaven al gilós o marit dels afers de la dama i el trobador.

Autors: Guillem de Berguedà, Cervi de Girona, Raimon Vidal de Besalú.

Tipus de poesia trobadoresca

  • La cançó: sempre dedicada a l’amor
  • El sirventès: destinat a l’atac personal o la propaganda ideològica
  • El
... Continuar leyendo "La poesia trobadoresca i la literatura de Ramon Llull" »