Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ramon Llull (1235-1315) va néixer a Ciutat de Mallorca. Visqué com a membre de la cort de Jaume II fins al 1263, moment en què una experiència mística va canviar el rumb de la seva vida i va fer que es dediqués a servir Déu.

Els Tres Objectius de Llull

Va proposar tres objectius principals:

• Convertir els infidels al cristianisme.
• Escriure llibres per divulgar la seva prèdica (265 llibres).
• Convèncer els poderosos de la necessitat de fundar monestirs per formar-hi monjos.

Va assolir aquests propòsits viatjant i escrivint una vasta obra en català, llatí i àrab.

L'Obra de Ramon Llull

Les seves 265 obres tenen en comú la finalitat evangelitzadora i l'exploració dels recursos expressius d'una llengua, el català, que encara no tenia tradició... Continuar leyendo "Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament d'un Filòsof" »

La Literatura Gallega Contemporánea: Evolución, Autores y Tendencias desde 1975

Características Generales de la Literatura Gallega desde 1975

• Incremento de publicaciones, favorecido por la introducción del gallego en la enseñanza, que abre una demanda potencial de lectores nuevos,

Ni zu bezelakoa naiz

zenbait ume ez dago fidatzerik

txirrindulari (ri)

(printze)

Jokatugabea: Nik messik bezala jokatzen dut futbolean

Jokatua: Nik messik jokatzen duen moduan jokatzen dut futbolean

- Guk kupoia erosiko bagenu guri loteria tokatuko litzaiguke (atzo)

- Zuei hortza eroitzen bazaizue, amatxok zuei oparia ekarriko dizue (gaur)

- Gurasoaek nik maiteko baninduten, nik gurasoei pastel bat emango nien. (ke) (atzo)

- Guk ikaslei gezurra esan bagenien, guk zigorra jasoko genukeen. (keen) (atzo)

NOIZ ERABILI BEHAR DA MUGAGABEA?

- Izen propioetan: Zer, zein, zenbat galdekariekin.

- Determinatzaile zehaztugabeekin

- Aurretik: Edozein / Zenbait / Makina bat / Honenbeste, horrenbeste, hainbeste / Hainbat / Edozer...

- Atzetik: asko / gutxi / batzuk

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

J. Fuster va publicar Diccionari per a ociosos l’any 1964, època en què el

règim franquista començà una progressiva obertura internacional i es van

extingint la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, vigents

des del final de la Guerra Civil.

Al llarg de la dècada dels 40, la tràgica situació de la postguerra a Espanya

s’havia accentuat per les conseqüències de la II GM tant des del punt de

vista econòmic i polític com des del cultural i filósòfic.  

Fruit dels moviments civils i reivindicatius d’aquesta etapa històrica, a inicis

del 60 destaca l’aparició en l’àmbit català del fenomen de la Nova Cançó

amb la formació d’Els Setze Jutges.

 Empesos per les circumstàncies

1- SARRERA [XVII.MENDEA]

Nafarroa Behera XVI.Mendean independentea zen eta orain Frantziaren esku geratzen da. Lapurdiko aberaste garaia dugu. Frantzian katolizismoa berriro gailendu eta protestante eta katolikoen arteko erlijio krisiak barealdia ezagutuko du. Trentoko Kontzilioa eman zen eta honek kontraerreforma indartu zuen. XVII.Mendean euskal literaturak Lapurdiko kostaldera eta lapurterara mugatuko den loraldia ezagutuko du. Hego Euskal Herrian ez da apenas idatziko eta iparraldean kontaerreformak ispiritu itxia eta errepimitzailea izango ditu. 

2.IOANNES ETXEERRI ZIBURUKOA [XVII.MENDEA]

Ziburuko Etxeberri, Cirbouren jaio. Pertsona aditu eta humanista handia izan. Berak idatzitako 3liburu heldu. -MANUAL DEVOTIONEZCOA..Bordelen 1627an arhitaratu,... Continuar leyendo "Mendean hasi ziren argitaratzen euskarazko lehenengo liburuak. Ehun bat" »

La poesia lírica culta escrita en occità

L'estament nobiliari va conrear una lírica culta escrita en occità (o provençal): la lírica trobadoresca. La lírica trobadoresca és la primera mostra de literatura culta escrita en una de les llengües romàniques. Els autors d'aquesta literatura (trobadors i dones trobadores) pertanyien a la noblesa de les corts feudals dels segles XII i XIII, tot i que alguns procedien d'estaments inferiors. N'hi havia que conreaven la poesia de manera professional i altres que versificaven per plaer.

L'art de trobar: preparació i regles

L'art de trobar, és a dir, l'art de crear cançons, exigia una gran preparació tècnica. Un bon trobador havia de conèixer i seguir unes regles rígides de composició. Un... Continuar leyendo "La Poesia Lírica Trobadoresca Occitana: Gèneres i Característiques" »

La Industria Cultural: Conceptos y Críticas Fundamentales

Características Clave de la Industria Cultural

Ubicuididad

La ubicuididad se refiere a la capacidad de los productos de la Industria Cultural (IC) de estar presentes en múltiples lugares simultáneamente, alcanzando una vasta audiencia.

Repetitividad

La repetitividad implica la constante reactualización y reproducción de los productos de la IC a partir de un patrón o modelo preestablecido.

Estandarización

La estandarización consiste en la construcción y aplicación de un modelo exitoso o patrón que se replica en la creación de nuevos productos culturales.

Este proceso implica la creación de un modelo ideal, por ejemplo, de una serie, que ya ha demostrado ser exitoso. Este modelo... Continuar leyendo "La Industria Cultural: Impacto en la Conciencia y la Sociedad Contemporánea" »

A Lingua Galega no Século XX

Factores para elixir unha modalidade

Dominar unha lingua supón saber empregar a modalidade lingüística apropiada en cada caso. A elección da variedade lingüística adecuada depende de varios factores:

• A intención que se persegue coa mensaxe (informar, expresar unha opinión, dar unha orde, convencer).
• O tema que se vai tratar e o enfoque que se lle vai dar (divulgativo, informativo, técnico, lúdico, etc.).
• O destinatario do texto (persoa coñecida ou descoñecida, relación de familiaridade ou distanciamento...). Unha carta para un amigo require unha lingua distinta a unha exposición científica ante un grupo de especialistas; non lle escribimos igual a un amigo que a unha persoa descoñecida; ou un texto para

El Modernisme: Un Moviment Cultural Clau

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX (1892-1911).

Què pretén el Modernisme?

• Transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
• Convertir la llengua en un vehicle eficaç d’expressió.

Qui duu a terme el Modernisme?

Un grup de joves intel·lectuals procedents de la burgesia industrial i comercial.

Característiques Generals del Modernisme

• Predomini de la corba sobre la recta.
• Riquesa i detallisme de la decoració.
• Gust per l'asimetria.
• Dinamisme de les formes.
• Presència de la natura i d'al·lusions als sentits.

Els Registres Lingüístics

Quan escollim el registre,... Continuar leyendo "Modernisme, Noucentisme i Registres Lingüístics" »