Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

VALORA LA REPERCUSSIÓ DE L'ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L'ÈPOCA.

Durant el període de postguerra, època franquista en què la cultura i la llengua dels catalans fou prohibida, es desenvolupa part de l'obra de Joan Fuster.

L'escriptura de Fuster és un diàleg amb ell mateix i amb el lector. Pensa que l'assagista ha d'agitar les idees, ha de parlar dels problemes de cada dia, del seu temps i de la seua societat, ha de reflexionar i ha d'aconseguir que els lectors s'interessen per allò que està analitzant i qüestionant.

La importància d'aquesta literatura d'idees va lligada als grans canvis socials i culturals que es produeixen en la societat i que porten l'assagista a interrogar-se sobre tot el que s'esdevé, i l'època de postguerra

La persistència de la identitat catalana

Començament del segle XIX, després del Decret de Nova Planta, que elimina l’estructura politicoadministrativa de l’antiga Corona d’Aragó, a Catalunya persisteix un clar refús del procés de centralització administrativa i de l’amenaça d’imposar-hi les lleis i la llengua de Castella. A causa d’aquesta política, el català quasi havia desaparegut com a llengua administrativa i de cultura. No tenia persistència en les esferes d’administració estatal, en l’ensenyament ni en la vida oficial eclesiàstica. Bona part de les elits culturals i polítiques del Principat l’havien abandonat en l’ús públic i la comunicació escrita. Malgrat aquest retrocés, el català es mantenia en... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Llengua i Cultura" »

Necesidad, Demanda y Deseo en la Teoría de Lacan

La palabra permite que la necesidad se transforme en demanda. Para que el sujeto pueda dirigirse al objeto, debe pasar necesariamente por el Otro y sumergirse en sus significantes. Al quedar inmerso en el lenguaje, el instinto de la necesidad se pierde. Por lo tanto, para acceder al objeto, el sujeto debe pedir, y es desde ese Otro donde se sanciona el mensaje.

La demanda es una demanda de presencias y ausencias; toda demanda es, en esencia, una demanda de amor.

El plano de la necesidad y el objeto

En el plano de la necesidad, existe un objeto conocido, un objeto que supuestamente completa y ofrece un goce absoluto. Sin embargo, sabemos que esto no existe en la realidad humana, debido al atravesamiento... Continuar leyendo "Necesidad, Demanda y Deseo en Lacan: La Estructura del Sujeto" »

La narrativa de postguerra

La literatura es fa ressò de l'experiència traumàtica que suposa la guerra en tots els àmbits: el dolor provocat pel conflicte bèl·lic, la desfeta d'una pàtria, la pèrdua de llibertats… El sentiment de pèrdua plana en les pàgines de la literatura de postguerra, que, des de la visió estrictament personal, fa un retrat de la tragèdia col·lectiva.

En la narrativa de postguerra, hi predomina la novel·la psicològica, que aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims dels personatges. Alguns autors recorren a la fantasia i als símbols per evitar parlar directament d'una realitat que rebutgen. També es cultiven altres gèneres narratius: el conte, l'article periodístic, l'assaig, les memòries.... Continuar leyendo "Narrativa catalana de postguerra: Rodoreda, Calders, Espriu" »

Orixes e Consolidación do Teatro Galego Independente

Nos últimos anos da ditadura franquista, Manuel Lourenzo fundara na Coruña Teatro Circo, o primeiro grupo do que se denominou Teatro Independente galego. Este pretendía achegar este xénero ao pobo e intentar normalizar a lingua galega. En 1973, a Agrupación Cultural de Ribadavia convoca a Mostra de Teatro, a cal posibilita a contrastación de opinións, non só do público, senón tamén da crítica. Durante a Transición, xorden varias mostras de teatro e consolídase e impúlsase a profesionalización do sector coa fundación, por parte de Manuel Lourenzo, da Escola Dramática Galega a finais dos anos 70. Aparecen diversas compañías teatrais, a maioría das cales continúan en funcionamento... Continuar leyendo "Evolución do Teatro Galego Contemporáneo: Protagonistas e Tendencias Clave" »

As Vangardas

Son correntes estéticas internacionais (1910 – 1930). Tamén se coñecen co nome de ismos: futurismo, dadaísmo, surrealismo, creacionismo, cubismo...

Características das vangardas dos séculos XX e XXI

Significación: cambios socio-económicos e políticos / cambio na creación artística.

Características:

• Inexistencia dunha verdadeira escola vangardista galega.
• Non hai unha renuncia ao compromiso coa realidade social e cultural do país.
• Non se produce unha rotura total coa tradición literaria.
• Literatura menos cerebral, non totalmente afastada do sentimentalismo.

Autores:

• Fermín Bouza Brey: Nao semlleira (temática amorosa).
• Álvaro Cunqueiro: Cantiga nova que se chama Riveira (temática amorosa, presenza da sensualidade).
• Manuel

Euskal Literatura Idazkiaren Historiaren Gakoak

19. Lehen Euskal Eleberria

Lehen euskal eleberria XIX. mendekoa da. Bere izenburua Peru Abarka da eta egilea Juan Antonio Mogel.

20. Lore Jokoak

Lore Jokoak poesia bultzatzeko lehiaketak ziren. XIX. mendekoak dira, eta idazleen babesleek antolatzen zituzten. Hemen Antoine Abbadia eta Louis Lucien Bonapartek parte hartu zuten. Hauek biak poesia bultzatzeko lehiaketak antolatu eta lanak agintzen zituzten.

21. Euskal Olerkigintzaren Loraldia

Euskal olerkigintzaren loraldia XIX. mendean izan zen, idazleen babesleek (Antoine Abbadiak eta Louis Lucien Bonapartek) poesia bultzatzeko lehiaketak (Lore Jokoak) antolatzen zituztelako eta lanak agintzen zituztelako. Horren ondorioz, olerkigile eta olerki ugari... Continuar leyendo "Euskal Literatura Idazkiaren Historia: Gako Data eta Egileak" »

El Conte: Definició i Estructura

Un conte és una narració breu d'una sèrie de fets imaginaris. L'argument sol ser senzill i té com a eix un sol tema. La finalitat és entretenir, divertir i, de vegades, aconsellar. Solen tenir aquestes parts:

• Situació inicial: presentació dels personatges i del context.
• Plantejament d'un conflicte: aparició del fet que desencadena l'acció.
• Desenvolupament: relació d'accions que es fan per a resoldre el conflicte.

El Narrador: Tipus i Perspectives

1. Narrador intern: se situa dins la història, perquè és un dels participants. Conta els fets en primera persona i adopta generalment un punt de vista

Segle XVI: El Renaixement

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII es van produir diversos canvis estètics: el Renaixement, el Barroc, el Neoclassicisme i la Il·lustració.

Teatre

Es conreen els actes sacramentals de caràcter al·legòric per a l'exaltació de l'eucaristia.

Prosa

Destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig (1510-1574).

Poesia

S'alternen els models medievals amb les noves actituds renaixentistes i algunes de prebarroques. Joan Timoneda (1518-1583) va publicar Flor d'enamorats (1562). Joan Pujol (1514-1603) és autor de La singular i admirable victòria de Lepant (1574).

Segle XVII: El Barroc

L'estil dels autors barrocs va sotmetre la llengua a una intensa reelaboració. Processos a què es... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Neoclassicisme, Il·lustració i Renaixença" »

Egitura Sintaktikoa eta Lexikoa

Perpaus Konpletiboak

Responden a una pregunta (Galdera bati erantzuten diote).

Menderagailuak: -(e)la, -(e)nik, -t(z)eak, -t(z)eari, -t(z)eko.

Adibidea:

Nik badakit bihar etorriko dela. > Zer dakit?

Etorriko zela uste nuen. > Zer uste nuen?

Noiz -(e)la eta noiz -(e)nik?

Ezezkoan -(e)nik erabiltzen da.

Zehar Galdera

Zehar galderari erantzuten diote (3). 'Zer' galderari ere erantzuten diote.

Menderagailuak: -(e)n, -ea..., -n, -n ala ez.

Adibidea:

• ZER esan du?
• ZER jakin nahi du?

Erlatibozko Perpausak

Menderagailuak: -(e)n, -tako (-dako), -(r)iko.

Adibidea:

Saltzailea etxera etorri da. Saltzailea bizarduna da.

Erlatibozkoa: Etxera etorri den saltzailea bizarduna da.

Juntadurazko Perpausak

Bi mota daude (3):

1. Juntagailuz egindako