Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Corrents del segle XX: Experimentació

• Modernisme: tendències estètiques modernes (ambient català).
• Noucentisme: classicisme, mediterraneïtat, civilitat i arbitrarisme.

Primera Guerra Mundial: Crisi dels esquemes culturals burgesos

• Cubisme: despullar la realitat temporal, transformar, destruir (formes geomètriques, collages, cal·ligrames), reconstruir.
• Futurisme: anul·lar el passat, imposar art relacionat amb la vida moderna.
• Dadaisme: negació de tot: destrucció per destrucció. Confondre, crear caos intel·lectual = caos polític-social post-guerra.
• Surrealisme: caos intel·lectual, crisi de consciència. Romàntic + mètode científic.

Poesia modernista: Renovació

Renovació, distanciar tradició romàntica.

• Simbolisme: Rusiñol (teatre,

EL PERIODISME

1.1. Característiques dels mitjans de comunicació de masses

Els mitjans de comunicació de masses converteixen els fets que seleccionen en esdeveniments que generen gran quantitat d’informació i que, en alguns casos, provoquen debat entre la opinió pública.

El procés de comunicació és unidireccional:
l’emissor i el receptor no intercanvien les seves funcions.
El receptor és anònim i massificat:
Li és difícil, en alguns casos, verificar la informació tot i que és possible contrastar les dades comparant fonts diverses. El registre que utilitzen és l’estàndard perquè garanteix un grau de formalitat mitjà i és el registre que els parlants d’aquella llengua entenen.

LA PREMSA ESCRITA

La premsa escrita va ser el... Continuar leyendo "Llei de premsa" »

Punto 2

2.1 Elementos Proxémicos

Este video se sitúa en un espacio público, como es el centro comercial FNAC. Se establece una relación directa entre presentador y clientes. El presentador se encuentra en la entrada del centro comercial y se encarga de acoger a los ganadores del concurso. La distancia entre presentador y ganadores no guarda mucha diferencia en cuanto a la distancia, es decir, guardan un contacto próximo: mano en el hombro, palmadas en la espalda. Entre los ganadores se sitúan uno al lado del otro manteniendo contacto: espalda con espalda. El presentador es dinámico y cada vez se acerca más, incluso se pone al lado.

Elementos Paraverbales y Paralingüísticos

Los rostros de las personas van cambiando a lo largo del video.... Continuar leyendo "Análisis de la Comunicación en un Experimento Social sobre Refugiados" »

Fundamentos de la Atención Sanitaria

Conceptos Clave

¿Qué es la atención primaria?

Es el nivel básico e inicial de asistencia sanitaria.

¿Qué es la atención especializada?

Comprende diagnósticos y tratamientos más complejos.

¿Cómo se puede acceder a la atención primaria?

De manera más libre y espontánea.

¿Y a la especializada?

De acceso restringido, por indicación de los facultativos de la atención primaria.

¿Dónde se lleva a cabo la atención primaria?

En centros de salud y consultorios locales.

¿Y la especializada?

En centros de especialidades y hospitales.

¿Cuáles son los principios básicos de la atención primaria?

• Esencial
• Pertinente
• Universal
• Participativa

Características y Prestaciones de la Atención Primaria

Características de

O Teatro Galego na Posguerra e Ditadura (1936-1970s)

En Galiza, o desenvolvemento da Guerra Civil (1936-1939) presenta catro características específicas:

• Non existiu unha fronte bélica no territorio galego.
• A represión desatada polo bando franquista foi planificada e brutal, instaurando un réxime de terror.
• Galiza serviu como despensa de alimentos, roupa, soldados, etc., para a zona franquista, o que agravou a situación de enorme penuria.
• A resistencia popular armada, a "guerrilla", mantívose ata os anos 50.

O Partido Galeguista ficou na clandestinidade. O teatro sufriu aínda máis que os outros xéneros as consecuencias da guerra e a posterior ditadura, ao ser impensable un espectáculo público teatral en galego. A penuria editorial entre... Continuar leyendo "A Traxectoria do Teatro Galego: Resistencia, Renovación e Legado Cultural (1936-1970s)" »

La Societat Medieval: Estructura i Evolució

L'Edat Mitjana és un període que comença amb la caiguda de l'Imperi Romà i abasta, més o menys, fins al 1450, any en què Gutenberg inventa la impremta. Els humanistes van designar de manera despectiva l'Edat Mitjana com l'època fosca i bàrbara, compresa entre dos moments d'esplendor: l'Edat Antiga i el Renaixement. La societat medieval es caracteritzava per la gran desigualtat entre les classes socials.

Estructura Social i Teocentrisme

El sentit religiós, o teocentrisme, impregnava aquesta societat. El rei era el senyor més important i tenia poder sobre tots els habitants del regne. Els nobles vivien de rendes que aportaven els vassalls i gaudien de molts privilegis, amb l'única obligació... Continuar leyendo "Edat Mitjana: Societat, Cultura i Textos Expositius" »

Aurrekariak eta Eskolaren Sorrera

Sarako Eskola XVII. mendeko idazle multzo bati esaten zaio. Talde hura Sara, Donibane-Lohizune eta Ziburuko apaiz-idazleek osatu zuten. Euskal literatura idatzia berankorra izan da. 1545ean argitaratu zen euskarazko lehen liburua: Bernart Etxepare baxenabartarraren Linguae Vasconum Primitiae olerki-liburua, hain zuzen. Euskal literatura idatziaren lehen testuak Ipar Euskal Herriko egileenak izan ziren oro har. Ez hori bakarrik, Etxepareren ondoren, idazle gehien-gehienak Lapurdiko apaizak izan ziren. Lapurdiko idazle talde horri Sarako Eskola deitzen zaio.

Idazkera Bat Denentzat

Sarako eskolako kideek idazkera bateratua nahi zuten erlijioa irakasteko eta mezako sermoiak idazteko. Horretarako, euskara, erabili... Continuar leyendo "Sarako Eskola: Euskal Literatura XVII. Mendean" »

Després d’un llarg període de temps en què la política i la cultura catalana havien viscut una època d’esplendor i reconeixement, van anar perdent protagonisme. Durant tres segles i mig, des del segle
 XVI fins a les primeres dècades del segle XIX, la cultura catalana, i especialment a la literatura fou molt significatiu, entrà en un procés de declivi i de pèrdua de prestigi en benefici de la castellana. ­Anteriorment, s’emprava el terme decadència per anomenar aquest període, però actualment els estudiosos rebutgen fer ús d’aquest concepte, perquè es considera que la literatura popular no es va veure afectada de la mateixa manera que la literatura culta. Per contra, Catalunya es consolidà com un dels motors comercials