Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

L'Argumentació

Un text argumentatiu planteja raonadament les idees de l'emissor sobre un tema, amb la intenció de convèncer el receptor de les pròpies opinions. Predomina la funció conativa.

Els textos argumentatius es classifiquen en:

• Àmbit comunicatiu:
  • Quotidià: entrevistes, discursos, debats polítics...
  • Acadèmic: redaccions d'opinió personal, presentació oral d'un projecte...
  • Literari: l'assaig...
  • Dels mitjans de comunicació: cartes al director, articles d'opinió...
• Intenció:
  • Implícits: presenten les dades objectives organitzades per induir el lector a arribar a una determinada conclusió.
  • Explícits: no amaguen el fil argumental i la posició de l'emissor.
  • Persuasius: el pes de l'argumentació cedeix davant de promeses.

Estructura dels

Literatura Medieval: Del Llatí al Català

Durant l'època medieval, l'accés a la cultura estava principalment restringit als clergues i a una part de la noblesa, i se centrava en els monestirs. La llengua culta utilitzada era el llatí.

No obstant això, existia una literatura oral en llengua catalana, conreada per les capes populars. Al segle XIII, el català es va introduir en la literatura escrita amb l'aparició de les cròniques reials i l'obra cabdal de Ramon Llull.

Gèneres Literaris Medievals

• Poesia Trobadoresca: Diversos trobadors catalans van conrear aquesta poesia, escrita en provençal i centrada en l'amor cortès.
• Narrativa Didàctica: Reflecteix els principis morals i religiosos de l'Edat Mitjana. Els principals escriptors són Ramon

A Modernidade e o Paradigma do Estado

Implántase unha nova concepción do Estado: o paradigma do humano, civil e cidadán como ser autónomo e libre que se pode perfeccionar por medio da educación. A educación pasa a ser o medio necesario para converternos en seres autónomos, libres e iguais. No século XI podemos dicir que a educación queda reducida á educación instrumental; todo o demais é secundario. As luces da modernidade baséanse nos principios de: racionalidade, liberdade, igualdade, autonomía, progreso, universalismo, secularización e democracia.

A Ilustración Esquecida e as súas Sombras

Pero a modernidade tamén ten unha cara oculta: xorde un crebamento do universalismo e da igualdade, xa que a metade da humanidade quedaba... Continuar leyendo "Transformación Educativa: Da Modernidade á Posmodernidade" »

tMA

TEMA 1 A POESÍA NO PERIÓDO DAS IRMANDADES DA FALA: NORIEGA VARELA E RAMÓN CABANILLAS

1. CONTEXTO HISTÓRICO

A comezos do S. XX, Galicia seguía sendo un territorio moi rural e cun forte atraso económico. Desigualdade social: por un lado a fidalguía que controlaba a propiedade da terra e por outro o campesiñado, empobrecido, que continuaba coa emigración a América (seguindo a tendencia do século anterior). Sen embargo no primeiro terzo do século producíronse importantes cambios políticos, sociais e culturáis. Destacamos os seguintes:

• A segunda República (1931-1936): comeza unha etapa de intensa actividade política e cultural. Esta etapa correspóndese co desenvolvemento do nacionalismo e cun extraordinario crecemento literario.
• O

El Modernisme

El Modernisme va ser un ampli moviment cultural europeu de finals del segle XIX que, des d'òptiques diferents, va tractar d'inserir l'art en la totalitat de la vida social. Es va expressar en l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la música i la literatura, entre d'altres.

A Catalunya, Antoni Gaudí, Josep Llimona, Ramon Casas, Enric Morera i Joan Maragall són algunes de les figures més representatives de cadascun d'aquests camps.

La transformació cultural modernista

El Modernisme va significar la transformació d'una cultura regional i tradicionalista, associada a la Renaixença, en una cultura nacional i moderna. L'objectiu dels modernistes era aconseguir una cultura amb formes i idees noves. Per això, calia emmirallar-se... Continuar leyendo "Del Modernisme a les Avantguardes: Art i Literatura a Catalunya" »

Democracias Liberales

Diversidad Ideológica

Fruto de la libertad, en los sistemas democráticos existe una gran diversidad ideológica. Las opciones políticas básicas son:

• Extrema derecha autoritaria: Neofascistas y, por lo general, xenófobos y racistas. Defienden la primacía de la patria sobre los derechos individuales.
• Democracia cristiana: Conservadora y de carácter populista, está inspirada en los principios del cristianismo social.
• Liberalismo: Defiende con gran énfasis el sistema capitalista y los derechos individuales. Destaca el caso de los EE. UU., donde dos partidos liberales, el Republicano y el Demócrata, son los únicos que consiguen gobernar.
• Socialismo: Defiende un reformismo social moderado y progresivo, así como un Estado

La **historia reciente** surge a partir de la historia coetánea, es decir, la que se escribe a partir de los acontecimientos recientes o contemporáneos, y la redacta un historiador. Surge a fines del siglo XX como una subdisciplina del campo académico de la historia. Se refiere, en general, a la que está limitada a un periodo muy corto de tiempo, aproximadamente una década.

Características de la Historia Reciente

No tiene un plazo cronológico definido en el tiempo hacia atrás desde el presente; varía según el eje de estudio. Su verdadero límite es la vida: puede existir historia reciente mientras haya personas vivas que la cuenten o testigos que la presenciaron. La **"era testigo"** aparece porque los testimonios no son solo orales,... Continuar leyendo "Historia Reciente: Enfoques, Características y su Relación con la Memoria" »

La llarga postguerra (1939-1975)

1939-1945

Anys de lluita clandestina per mantenir l'esperit de catalanitat. A partir del 1944 es van donar els permisos per editar llibres d'autors no contemporanis, com Verdaguer.

1945-1966

Primeres accions contra el règim. Creació d'Edicions 62 i de revistes com Serra d'Or.

1966-1975

Llei que permetia no haver de dur els escrits a censura. Creació de l'Assemblea de Catalunya (1971).

Panorama de la poesia

La poesia era el gènere dominant en els primers anys de la postguerra.

Veus destacades

Salvador Espriu (1913-1985)

Una de les seves obres va ser Doctor Rip (1931), amb la qual va iniciar la seva carrera. Es va dedicar a la poesia i al teatre, on reflexionava sobre la mort, el pas del temps i el món destruït per... Continuar leyendo "Literatura i llengua catalana a la postguerra (1939-1975)" »

Tipus de diccionaris

Diccionari general de la llengua: recull mots i en dona la informació bàsica. / Diccionari escolar: diccionaris adaptats als infants i adolescents. / Diccionari normatiu de la llengua: únic que té caràcter oficial, mots acceptats per l'autoritat lingüística competent (Institut d'Estudis Catalans). / Diccionaris bilingües: mots d'unes altres llengües. / Diccionaris de sinònims i diccionaris ideològics: ordenen paraules seguint un criteri equivalent, hi ha antònims. / Diccionaris visuals: mots amb il·lustracions. / Diccionari etimològic: on buscaries l'origen dels mots. / Diccionari de dificultats: recull paraules de les quals els parlants tenen algun tipus de dificultat i també els considerats incorrectes.... Continuar leyendo "Tipus de diccionaris i funcions del llenguatge" »

L'Existencialisme: Una Conseqüència de les Guerres Mundials

L'existencialisme sorgeix com a conseqüència de les dues guerres mundials, un període en què l'home perd la confiança en si mateix. Aquest moviment filosòfic ens mostra que l'home pren consciència que la seva vida és única. A partir d'aquí, podem diferenciar dues línies filosòfiques: l'existencialisme creient i l'ateu.

Existencialisme Creient vs. Existencialisme Ateu

• Existencialisme creient: Representat per Kierkegaard, té com a element principal la religió cristiana. Planteja que l'existència humana té un sentit i reconeix Déu com a fonament de l'ésser humà. A més, afirma que la vida continua més enllà de la mort perquè existeix la resurrecció. Kierkegaard ho