Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

El Modernisme Català

El Modernisme és un moviment d'ampli abast (cultura, art, arquitectura, literatura, música...) que va sorgir a finals del segle XIX, amb la voluntat de transformar la cultura catalana en una cultura moderna (oberta als nous corrents estètics i ideològics europeus) i nacional (amb trets específics catalans). Aquesta voluntat de modernitat, de ruptura, sintonitza amb la sensibilitat de finals de segle d'arreu d'Europa. El poeta francès Rimbaud va escriure: “Cal ser modern”. Jaume Brossa: “Temps nous, formes d'art noves”. Joventut = Modernitat = Llibertat. El modernisme artístic coincideix amb altres moviments artístics europeus que cercaven una renovació en el camp de les arts plàstiques i l'arquitectura.... Continuar leyendo "Modernisme Català: Definició, Etapes, Corrents i Autors Clau" »

Registres Lingüístics

Segons la situació comunicativa, usem els registres, és a dir, unes formes pròpies de la llengua. Els registres més usats en la llengua escrita són:

• Registre estàndard: El trobem als mitjans de comunicació.
• Registre periodístic: El trobem a les notícies.
• Registre publicitari: El trobem als anuncis.
• Registre científicotècnic: El trobem als informes.
• Registre juridicoadministratiu: El trobem als documents de l'Administració.
• Registre literari: El trobem a les obres literàries.

Coherència

Les idees seleccionades han de ser rellevants i han d'estar agrupades per temes i ordenades segons una progressió concreta de la informació:

• Lineal: els temes se succeeixen d'una manera lògica.
• De temes derivats: els temes que se

Literatura Catalana: Noucentisme i Avantguardes

7. Explica la trajectòria poètica de la paraula viva de Maragall: Per a Maragall, la paraula és sagrada perquè revela la vibració més íntima del poeta. Cal dir les coses com se senten, fent cas de la inspiració, espontàniament, sense massa elaboració.

8. Característiques de l'Escola Mallorquina: És una poesia clàssica caracteritzada per la contenció, l'equilibri i la recerca d'una expressió formal perfecta, seguint els resultats noucentistes.

3. De què tracten les obres més importants de Carles Riba: Estances: la recerca de la identitat i del procés creador. Elegies de Bierville: estan molt relacionats els poemes amb les vivències personals i tenen en comú la Guerra Civil Espanyola... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Noucentisme i Avantguardes - Preguntes i Respostes" »

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

Context Postfranquista i Revitalització Cultural

La mort de Franco suposà la transició a la democràcia. A poc a poc, anirien quedant enrere la clandestinitat i les persecucions polítiques, socials i lingüístiques.

El restabliment de la democràcia suposà també l'elaboració dels estatuts d'autonomia i la rehabilitació de les institucions d'autogovern.

La societat civil inicià una tasca de reviscolament de la cultura i la llengua pròpies. Les editorials existents s'enforteixen, però també en neixen de noves, com Bromera.

Algunes institucions públiques o privades esperonen la creació literària, en tots els gèneres, a través de la convocatòria dels premis literaris que, a partir d'... Continuar leyendo "Característiques de l'Escriptura Teatral Actual a Catalunya" »

Joan BROSSA Va ser poeta i dramaturg, va ser un dels escriptors catalans més importants de l'avantguarda en la postguerra. Un afany investigador, amb el propòsit de cercar un art total Brossa va deixar una obra molt extensa i variada va explotar totes les formes i tots els codis, des dels estrictament literaris fins als visuals i objectuals. Volia trencar amb els convencionalismes i academicisme i provocar el lector perquè opínés. La creació brossiana que més ha transcendit al públic, però ha estat la poesia visual. En carrers podem trobar poemes visuals que destaquen per la seva originalitat i per l'enginy amb què el poeta va saber crear el poema objecte. GABRIEL FERRATER Va exercir de poeta, crític literari, traductor i lingüista.

El Modernisme

Moviment literari i artístic que es desenvolupa a la darrera dècada del segle XIX i a la primera del XX. Pretén superar la cultura heretada de la Renaixença, transformar-la en una cultura nacional i moderna, i obrir el país cap a una Europa que serveixi de model. És un moviment complex amb molts matisos. Hi podem distingir dos corrents:

• L'esteticisme: engloba les obres dels autors partidaris de la sublimitat de l'art i de l'expressió de símbols decadents.
• El regeneracionisme: reflecteix la preocupació del paper de l'individu, i sobretot de l'artista, en una societat burgesa que és vista com a frívola i superficial, i que cal canviar.

D'aquest corrent podem destacar Joan Maragall, que compta amb una producció literària... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Modernisme a Postguerra" »

ROMANTICISME

Revolució Francesa (1789) → nou marc POLÍTIC, IDEOLÒGIC i SOCIAL

CAU L'ANTIC RÈGIM → REVOLUCIONS LLIBERALS

És questionen el PODER ABSOLUT DELS REIS i LA SOCIETAT ESTAMENTAL (es proposa un sistema per anular la noblesa i el poder absolut dels reis)

ABSOLUTISTES i LIBERALS

Triomf del romaticisme PRIMERA MEITAT S. XIX

Sorgeix a ALEMANYA i ANGLATERRA (reacció contra il·lustrats→racionalisme i neoclasicisme)

CANVIS SOCIALS I POLITICS

→ REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (S. XVIII) (Neix proletariat)

→ REVOLUCIÓ FRANCESA (1789)

Corrent CULTURAL i ARTISTIC → mitjans segle XIX

Oposició normes neoclàssiques

CARACTERÍSTIQUES ROMANTICISME:

LLIBERTAT política, moral i artística

IMAGINACIÓ capacitat de crear 

SUBJECTIVISME exaltació del... Continuar leyendo "El Romanticisme i la Renaixença: Característiques, autors i influències" »

Context històric i literari de la postguerra

Ens trobem en el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la immediata postguerra. Amb això s'inicià una persecució de la llengua i dels senyals d'identitat catalans, la qual cosa provocà una espanyolització forçada de la cultura.

Repressió franquista, exili i cultura

Això va provocar un exili marcat per la repressió, que va obligar molts autors catalans a marxar a l'estranger. Altres van optar per un exili interior, com a forma de resistència per demostrar al franquisme que no havia aconseguit enfonsar la cultura catalana. Finalment, alguns es van incorporar al nou règim, canviant les seves ideologies i renunciant als seus principis.

Aquesta etapa de repressió es pot dividir... Continuar leyendo "Salvador Espriu: Context històric i literari postguerra" »

El Antiguo Régimen y la Ilustración

Contexto Histórico

Durante el Barroco se consolidaron los sistemas políticos autoritarios, pero en el siglo XVIII estos entraron en crisis y las tensiones sociales se agudizaron hasta cristalizar en la Revolución Francesa, iniciada en 1789. Esta marca la frontera entre la Edad Moderna y la Contemporánea. El panorama político europeo vivió grandes cambios en el siglo XVII: declive del Imperio español, Guerra de los Treinta Años, y hegemonía de Francia en Europa con Luis XIV.

El Siglo XVII: El Declive del Imperio Español

A partir de Felipe III, los reyes delegaron el gobierno en validos, ministros con plenos poderes. El reinado de Felipe III (1598-1621) y su valido, el duque de Lerma, fue bastante pacífico... Continuar leyendo "El Antiguo Régimen y la Ilustración: Transformación Social y Política en la Europa Moderna" »

Vocabulario, Frases y Semántica

Vocabulario

• Sinónimos: golfiño (arroaz), medusa (aguamar), año (cordeiro), xoaniña (reirrei), sapoconcho (tartaruga), vacaloura (escornabois), ouriolo (vichelocrego), xouba (parrocha).

Voces de Animales

• Vaca (muar), can (ladrar), burro (ornear), ovella (balar), cabalo (rinchar), lobo (ouvear), galiña (cacarexar), páxaro (piar).

Fraseología

• Ser unha coruxa: ser moi retraído.
• Ser un moucho: persoa pouco faladora.
• Ser un papagaio: ter escaso xuízo.
• Ser un parrulo: persoa inxeniosa sen malicia.
• Ser un voitre: persoa desalmada e cruel.
• Ser coma un cuco: persoa habilidosa e espelida.
• Tratar coma un can: tratalo mal, desprecialo.
• Botarlle os cans a un: recibilo mal, insultalo ou botalo fóra.
• Coma ir á caza sen can: perder