Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Anàlisi de 'Les xiques de l'entresòl' d'Escalante

Enviado por claudia y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,48 KB

Resum i context de "Les xiques de l'entresòl"

Argument: Tres xiques volen canviar de parella per a ascendir socialment.

Personatges: Els personatges, amb les característiques típiques del sainet d'Escalante, són:

  • Els pretendents
  • La cosina
  • Les xiques
  • El pare
  • Les parelles actuals

Temes principals a "Les xiques de l'entresòl"

  • El masclisme: Relacionat amb la dona com a objecte, concretat en:
    • El culte al físic i a la joventut.
    • La subordinació a l'home.
    • Les tasques domèstiques.
    • El matrimoni i la família com a institució social.
  • L'ascens social: Relacionat amb el desclassament lingüístic, el prestigi i el poder, concretat en:
    • L'exèrcit.
    • La propietat privada.
    • Els diners.
  • L'ociositat burgesa: Relacionada amb la festa i la diversió, concretada en:
    • Balls.
    • Actes
... Continuar leyendo "Anàlisi de 'Les xiques de l'entresòl' d'Escalante" »

A Literatura Galega e as Irmandades da Fala: Transición e Renovación Poética no Século XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 8,97 KB

Contexto Histórico e Social da Literatura Galega no Século XX

A literatura galega nas portas do século XX recolle a herdanza doRexurdimento, pero as novas ideas e a nova situación social van modificando o panorama literario. A sociedade galega coñeceu nas primeiras décadas do século XX unha actividade sen precedentes dende había moito tempo e a nova literatura será reflexo da nova situación. Os poetas do tempo dasIrmandades da Fala (1916) van superando os esquemas da literatura decimonónica e abrindo novos horizontes cunha clara apertura aos movementos literarios da época.

Asistimos nos primeiros anos do século XX a profundos cambios sociais en Galicia: o derrube definitivo da fidalguía, a consolidación dunha pequena burguesía... Continuar leyendo "A Literatura Galega e as Irmandades da Fala: Transición e Renovación Poética no Século XX" »

Literatura Catalana Segle XIV: Prosa, Humanisme i Poesia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,44 KB

La prosa del segle XIV

El segle XIV va ser l'època de màxima expansió de la Corona d'Aragó. Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, va començar la crisi social que va comportar la decadència econòmica de Catalunya. La crisi social va provocar també una crisi dels valors religiosos que havien prevalgut a l'Edat Mitjana, en què l'Església Catòlica dictava la conducta de la gent. Va sorgir un moviment que va fer canviar la mentalitat medieval: l'Humanisme.

Autors destacats

  • Francesc Eiximenis: La seva obra principal, Lo Crestià, és una enciclopèdia del saber de l'època. Va projectar una estructura de 13 llibres, però només en va acabar quatre:
    • El primer tracta dels dogmes i de la moral cristians.
    • El segon és fonamentalment ascètic.
... Continuar leyendo "Literatura Catalana Segle XIV: Prosa, Humanisme i Poesia" »

Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Literatura i Cultura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,06 KB

Romanticisme i Renaixença

El Romanticisme és el moviment cultural que va predominar a Europa durant el segle XIX. Va significar una renovació profunda en molts aspectes, sobretot en la literatura.

Les principals característiques són:

  • Exaltació de la natura per representar l'estat d'ànim de l'artista.
  • Exaltació de l'individu com a ésser únic i del sentiment per sobre la raó.
  • Exaltació dels valors culturals i nacionals.

Els romàntics són idealistes i menyspreen la realitat quotidiana, buscant evasió en la fantasia, en èpoques i espais exòtics.

A Catalunya, el Romanticisme va tenir una gran rellevància, ja que va ser el detonant que va engegar la Renaixença catalana. La Renaixença sorgeix al 1830 per mitjà de revistes com El Europeo... Continuar leyendo "Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Literatura i Cultura" »

Estructura de la Palabra y Movimiento Agrario en Galicia: Morfemas, Composición y Agrarismo

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,66 KB

Definición de Palabra y Morfema

Palabra: unidad lingüística formada por uno o más morfemas.

  • Morfema: unidad mínima con significado. Se clasifican en:
    • Léxicos o lexemas: aportan un significado referencial.
    • Gramaticales: proporcionan contenido gramatical (género) y se subdividen en:
      • Libres: son palabras por sí solas (preposiciones).
      • Ligados: necesitan un lexema. Hay dos tipos:
        • Flexivos: indican género, características verbales (ej.: nen-a-s, ama-ba-n).
        • Derivativos o afijos: crean palabras nuevas modificando el significado base.

Tipos de Morfemas Según su Posición

  • Prefixos: van antes del lexema.
    • Apreciativos: valor intensificador sin cambiar la categoría gramatical (ej.: hipermercado, superpoblación).
    • Nocionales: alteran significativamente el
... Continuar leyendo "Estructura de la Palabra y Movimiento Agrario en Galicia: Morfemas, Composición y Agrarismo" »

La Variació Lingüística: Dialectes i Registres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,35 KB

La variació lingüística

La facultat humana que anomenem llenguatge es manifesta en diversitat de llengües, però a l’interior de cadascuna també hi trobem variacions de tipus geogràfic, social, històric o contextual; hi ha variació intralingüística. Cap llengua no és un sistema uniforme, varia d’una persona a una altra d’acord amb la seva procedència geogràfica, social, el moment històric en què viu i el context comunicatiu que l’envolta.

Concepte de variació lingüística

Les diverses llengües del món són una creació social, però cada parlant en fa un ús particular. La llengua només manifesta la seva existència real quan un parlant individualitza alguna de les possibilitats que li ofereix el codi en el moment concret,... Continuar leyendo "La Variació Lingüística: Dialectes i Registres" »

Gramàtica Catalana: Tipus de Textos, Oracions i Vocabulari

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,69 KB

Tipus de Textos: Guia Completa

Text Narratiu: Explicar Històries

El text narratiu té com a objectiu explicar una història que pot ser real o inventada. Aquest tipus de text presenta una estructura clara amb inici, nus i desenllaç, i inclou elements com els personatges, el temps, l’espai i les accions. Normalment, els verbs es fan servir en passat i l’ordre dels fets sol seguir una línia temporal.

Text Descriptiu: Dibuixar amb Paraules

El text descriptiu serveix per mostrar com és una persona, un lloc, un objecte o una situació, a través de paraules. Utilitza molts adjectius i detalls, i pot ser objectiu (quan es descriu sense opinar) o subjectiu (quan s’hi afegeixen opinions o sentiments). L’organització sol ser espacial i ajuda... Continuar leyendo "Gramàtica Catalana: Tipus de Textos, Oracions i Vocabulari" »

Autors Clau del Segle d'Or Valencià: Obra i Estil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,27 KB

Joan Sant Vicent Ferrer

Per què és coneguda la seva obra?

Gràcies al fet que portava els seus reportadors (escribes) que transcrivien els seus sermons en català i llatí. Gràcies a ells, els sermons han arribat fins als nostres dies.

Estructura dels sermons

Comença amb un exemple bíblic que desglossa, comenta, discuteix i culmina amb una ensenyança moral com a conclusió. Tot això, després d'un Ave Maria inicial.

Temàtica utilitzada

  • L'Evangeli i els bons costums.
  • La proximitat de la fi del món.
  • Parla de les dones de forma misògina, encara que reconeix la seva importància per a la vida social.

Llenguatge utilitzat i motiu

Utilitzava el valencià. Era un llenguatge molt viu, amb expressions col·loquials. També feia servir llatinsmes i oracions... Continuar leyendo "Autors Clau del Segle d'Or Valencià: Obra i Estil" »

Recursos Lingüístics i Varietats del Català: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,51 KB

Tipus de Text

Text Expositiu

Explicar o informar de manera clara i objectiva. Estructura: Introducció, desenvolupament i conclusió.

Text Argumentatiu

Defensar una opinió o persuadir el lector. Estructura: Introducció, cos argumentatiu i conclusió.

Text Narratiu

Explicar una història o relat. Estructura: Plantejament, nus i desenllaç.

Àmbits d'Ús

  • Familiar: Converses entre família i amics.
  • Jurídicoadministratiu: Reclamació, discurs.
  • Publicitari, Periodístic, Literari.

Variació Diatòpica (Dialectes)

Rossellonès

  • 1a persona del present d'indicatiu en -i: jo canti.
  • Tendència a tancar en u la o tònica: llop /'Kup/.
  • Abundància de gal·licismes: votura (cotxe), amusar-se (divertir-se).

Català Central

  • 1a persona del present d'indicatiu en -o: jo canto
... Continuar leyendo "Recursos Lingüístics i Varietats del Català: Guia Completa" »

El llegat clàssic en la cultura catalana: traduccions i expressions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,76 KB

Les traduccions de clàssics a Catalunya

A mesura que les llengües romàniques, i fins i tot les que no ho eren, es van anar imposant en el camp de les ciències i la cultura, va sorgir la necessitat de traduir les principals obres dels autors clàssics. Van aparèixer en molts països col·leccions de traduccions que van assolir un gran prestigi, algunes de les quals continuen existint avui dia.

Catalunya no va quedar al marge d’aquest procés d’acostament del coneixement clàssic a la població general. Cal esmentar una col·lecció de traduccions al català que gaudeix d’un gran prestigi a Europa: la col·lecció de la Fundació Bernat Metge. Constituïda el 1922, va presentar el seu primer volum el 1923. La col·lecció, amb 360 obres,... Continuar leyendo "El llegat clàssic en la cultura catalana: traduccions i expressions" »