Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Orígenes y Florecimiento del Gallego-Portugués

El gallego medieval, también conocido como gallego-portugués, comenzó a emplearse en la escritura, y a partir de este momento se propagó su uso a casi todos los ámbitos. Este cambio coincidió con el florecimiento de una rica cultura con manifestaciones de todo tipo, con la apertura del Camino Jacobeo y la ascensión de Compostela dentro de la Península, erigiéndose en centro religioso y de cultura. El gallego se convirtió en la lengua lírica por excelencia de las cortes peninsulares.

En cuanto a la prosa, destaca la traducción de obras de historia, las crónicas y aventuras caballerescas, tanto de tema artúrico como clásico. En esta época, el uso del gallego alcanzó los ámbitos... Continuar leyendo "El Gallego Medieval: Evolución, Lírica y Sátira en la Literatura Gallego-Portuguesa" »

Movementos e Correntes Culturais e Literarias Galegas

Explora os principais movementos e correntes que marcaron a literatura e cultura de Galicia, desde o simbolismo ata as vangardas e a narrativa contemporánea.

Saudosismo Portugués

Momento poético simbolista que ve na saudade a esencia do pobo e da cultura portuguesa. A influencia apréciase no tratamento do tema da soidade, na utilización de estrofas curtas (sonetos) e no maior cultivo da lingua.

Agrarismo

Movemento reivindicativo que estimulou a conciencia política do campesiñado galego, organizándoo en sociedades que se manifestaron a través da prensa, mitins e concentracións agraristas.

Irmandades da Fala

Movemento político que definiu a Galicia como unha nación; un país dotado de... Continuar leyendo "Panorama da Literatura e Cultura Galega: Movementos, Autores e Obras Clave" »

Orígenes y Desarrollo del Pensamiento Liberal en el Siglo XVIII

Síntomas y Propuestas de Cambio

En la segunda mitad del siglo XVIII, surgieron nuevas teorías debido a un cambio en el pensamiento. Diversos pensadores reflexionaron sobre el poder político y los principios de la economía, inspirados por las ideas del régimen parlamentario de finales del siglo XVII de John Locke. Locke defendía que el poder político debía basarse en un pacto entre gobernantes y gobernados, donde el pueblo delega el poder en los gobernantes, quienes deben someterse a las leyes aprobadas en el parlamento.

Partiendo de estas bases, criticaron el sistema vigente y propusieron nuevos principios basados en la limitación del poder:

• Montesquieu: Defendió la idea

Definició i concepte (1906-1923)

El Noucentisme va ser una etapa històrica i cultural que es va produir a Catalunya entre 1906 i 1923 aproximadament. El terme el va popularitzar Eugeni d'Ors des de les pàgines de La Veu de Catalunya, diari que a partir de 1906 es va convertir en el diari del partit de la Lliga Regionalista perquè promovia el moviment políticament i culturalment. El terme Noucentisme es refereix tant al concepte nou (oposat a vell), com a l'època del nou-cents (contrari al vuit-cents).

Naixement i mort del moviment

A partir de 1906, els joves "noucentistes" prenen el relleu dels ideòlegs i escriptors modernistes, encara que el Modernisme no es dona per acabat fins al 1911, amb la mort de Joan Maragall. Durant uns anys, els... Continuar leyendo "Noucentisme i Avantguardes: Art, Literatura i Societat" »

Ramon Llull: Vida i Obra

Visions de Llull

Cap als 30 anys, Ramon Llull va tenir cinc revelacions de Crist. A partir d'aquell moment, rep de Déu una sèrie de consignes que es reuneixen en tres missions:

• Labor missionera: evangelitzar pagans.
• Elaboració de llibres: explicar la fe cristiana.
• Recerca de finançament: demanar diners a reis i papes per crear escoles on ensenyin llengües paganes a futurs missioners.

Cant de Ramon

És un poema autobiogràfic on ens explica tot el que ha estat la seva vida i les sensacions i sentiments que li provoquen els seus propis actes. Una mena de confessió personal on descobreix els seus pecats i els seus fracassos.

Llibre de Contemplació

Estructurat en 365 capítols. Cada capítol està dedicat a una professió.... Continuar leyendo "Ramon Llull i la Literatura Catalana Medieval: Obres Clau i Context Històric" »

Introducció a la literatura

Què és la literatura?

El terme literatura pot tenir diversos significats:

• Un conjunt de textos escrits que comparteixen una època, una temàtica o una tendència estètica: la literatura medieval, la literatura amorosa, la literatura romàntica.
• La bibliografia existent sobre un tema concret: la literatura sobre el descens de la natalitat.
• De manera absoluta, com a sinònim de fenomen literari en general, el conjunt de produccions que formen la història de la literatura.
• Amb un sentit pejoratiu, com a sinònim d'engany, de falsedat o d'informació supèrflua: no faces tanta literatura.

Cada vegada més, però, s'imposa entre els teòrics la idea que, per a començar, la literatura és un acte comunicatiu, tot i que... Continuar leyendo "Introducció a la literatura: una guia completa" »

Josep Carner: Poesia i Noucentisme

Josep Carner es va exiliar a Mèxic i, més tard, a Brussel·les, on va treballar com a professor universitari i va morir el 1970.

La poesia de Carner es caracteritza per una perfecció lingüística i una exigència formal plena de referències cultes.

Obres Destacades de Josep Carner

• Els fruits saborosos (1906)
• Auques i ventalls (1914)
• La inútil ofrena (1924)
• El cor quiet (1925)
• Nabí (1941)

Carner i el Noucentisme

Amb Els fruits saborosos, la poesia catalana va encetar una nova etapa vinculada als postulats del noucentisme:

• Rigor en la forma
• Referències al món clàssic i mediterrani

Amb Auques i ventalls, Carner presenta la Barcelona del començament del segle XX.

El cor quiet suposa un distanciament de Carner respecte... Continuar leyendo "Josep Carner i l'Avantguarda: Poesia Catalana del Segle XX" »

Metafísica: Una Exploración Filosófica

La metafísica es la parte de la filosofía que reflexiona sobre la naturaleza general de las cosas y propone un conjunto organizado y razonado de respuestas sobre el mundo como un todo. Reflexiona sobre lo que va más allá de lo que se sabe, orienta el pensamiento hacia temas que van más allá de lo que se puede comprobar, ya que trata aspectos que no se pueden verificar empíricamente.

Corrientes Metafísicas

• Monismo: Admite la existencia de una sola realidad, ya sea material o espiritual.
• Pluralismo: Admite la existencia de más de una realidad.
• Materialismo: Considera que la realidad es material y que todo lo que existe tiene las propiedades de la materia.
• Idealismo o Espiritualismo: Sostiene lo contrario

Literatura Catalana: Segles XVI, XVII i XVIII

Causes de la Decadència

• Allunyament de la cort, que, des de la unió de Castella i Aragó, ja no es trobava als Països Catalans, i castellanització de la noblesa.
• Enlluernament per la literatura castellana, sobretot a partir del segle XVII (Siglo de Oro).
• Conseqüències d'una sèrie de fets històrics.
• Aparició de la impremta, que va afavorir el castellà com a llengua de més difusió.

La producció literària del segle XVI està marcada per dos fets bàsics: la influència d'Ausiàs March en la poesia, i la de l'humanisme i el Renaixement en la literatura general.

La literatura catalana del segle XVII va esdevenir una còpia de la literatura castellana del Barroc.

Francesc Vicent Garcia, el Rector

La Renaixença: Redreçament Cultural Català (s. XIX)

El moviment cultural i literari conegut com la Renaixença va sorgir a Catalunya cap al 1830, dins el context del Romanticisme europeu i en el marc d’un Estat espanyol amb pretensions centralistes i uniformadores de tot el territori. Aquestes palesaven la voluntat d’imposar una cultura oficial castellanitzada i ignoraven l’existència d’altres llengües i cultures. La finalitat del moviment era la recuperació de la llengua i dels senyals d’identitat catalans, però estava mancat d’aspiracions i de projectes polítics.

Renaixença Literària i Cultural

Al començament del segle XIX es va palesar una disminució de l’ús del català com a llengua de cultura. Tradicionalment, s’ha... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Cultura, Llengua i Catalanisme Polític" »