Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Definición de Palabra y Morfema

Palabra: unidad lingüística formada por uno o más morfemas.

• Morfema: unidad mínima con significado. Se clasifican en:
  • Léxicos o lexemas: aportan un significado referencial.
  • Gramaticales: proporcionan contenido gramatical (género) y se subdividen en:
    • Libres: son palabras por sí solas (preposiciones).
    • Ligados: necesitan un lexema. Hay dos tipos:
      • Flexivos: indican género, características verbales (ej.: nen-a-s, ama-ba-n).
      • Derivativos o afijos: crean palabras nuevas modificando el significado base.

Tipos de Morfemas Según su Posición

• Prefixos: van antes del lexema.
  • Apreciativos: valor intensificador sin cambiar la categoría gramatical (ej.: hipermercado, superpoblación).
  • Nocionales: alteran significativamente el

La variació lingüística

La facultat humana que anomenem llenguatge es manifesta en diversitat de llengües, però a l’interior de cadascuna també hi trobem variacions de tipus geogràfic, social, històric o contextual; hi ha variació intralingüística. Cap llengua no és un sistema uniforme, varia d’una persona a una altra d’acord amb la seva procedència geogràfica, social, el moment històric en què viu i el context comunicatiu que l’envolta.

Concepte de variació lingüística

Les diverses llengües del món són una creació social, però cada parlant en fa un ús particular. La llengua només manifesta la seva existència real quan un parlant individualitza alguna de les possibilitats que li ofereix el codi en el moment concret,... Continuar leyendo "La Variació Lingüística: Dialectes i Registres" »

Tipus de Textos: Guia Completa

Text Narratiu: Explicar Històries

El text narratiu té com a objectiu explicar una història que pot ser real o inventada. Aquest tipus de text presenta una estructura clara amb inici, nus i desenllaç, i inclou elements com els personatges, el temps, l’espai i les accions. Normalment, els verbs es fan servir en passat i l’ordre dels fets sol seguir una línia temporal.

Text Descriptiu: Dibuixar amb Paraules

El text descriptiu serveix per mostrar com és una persona, un lloc, un objecte o una situació, a través de paraules. Utilitza molts adjectius i detalls, i pot ser objectiu (quan es descriu sense opinar) o subjectiu (quan s’hi afegeixen opinions o sentiments). L’organització sol ser espacial i ajuda... Continuar leyendo "Gramàtica Catalana: Tipus de Textos, Oracions i Vocabulari" »

Les traduccions de clàssics a Catalunya

A mesura que les llengües romàniques, i fins i tot les que no ho eren, es van anar imposant en el camp de les ciències i la cultura, va sorgir la necessitat de traduir les principals obres dels autors clàssics. Van aparèixer en molts països col·leccions de traduccions que van assolir un gran prestigi, algunes de les quals continuen existint avui dia.

Catalunya no va quedar al marge d’aquest procés d’acostament del coneixement clàssic a la població general. Cal esmentar una col·lecció de traduccions al català que gaudeix d’un gran prestigi a Europa: la col·lecció de la Fundació Bernat Metge. Constituïda el 1922, va presentar el seu primer volum el 1923. La col·lecció, amb 360 obres,... Continuar leyendo "El llegat clàssic en la cultura catalana: traduccions i expressions" »

Llengua i Comunicació

El llenguatge serveix per expressar actituds emocionals, mitjançant fórmules lingüístiques i recursos gestuals.

• Els sentiments solen expressar-se amb verbs copulatius o pseudocopulatius, seguits d’adjectius o adverbis adients a l’estat anímic.
• La satisfacció i la insatisfacció poden tenir una entonació exclamativa i anar introduïdes per verbs que expressin aquests sentiments.

Gramàtica

Les categories lèxiques

Les classes de paraules

Les categories lèxiques són classes de paraules establertes amb tres criteris: morfològic (variació formal), sintàctic (paper en la formació de sintagmes) i semàntic (grau de significat).

Les categories lèxiques des del punt de vista morfològic

Els verbs tenen la variació màxima;... Continuar leyendo "Llengua i Comunicació: Gramàtica, Ortografia i Més" »

Pensament de Ramon Llull: Originalitat i Vastedat

El pensament de Ramon Llull es caracteritza per:

1. L'originalitat de l'Art, que constitueix en si mateixa una novetat metodològica. Aquesta novetat fa que Llull utilitzi molta de la terminologia i de les estructures conceptuals tradicionals aristotèliques o escolàstiques, però d'una manera original.
2. La manca d'aclariments, de metallenguatge de Llull, fenomen propi d'un autodidacta.
3. La vastitud i varietat formal (poesia espiritual, textos semialgebraics, proverbis, sermons, narrativa) i temàtica (crítica social, tractats sobre política, ciència, medicina, retòrica, lògica, filosofia, teologia, dret, etc.) de la seva producció.

Ausiàs March: Vida, Obra i Concepte de l'Amor

Vida d'Ausiàs March:

El Vellocino de Oro

El rey de Prusia está visitando a su amigo Matías, rey de Hungría. Matías tiene una oveja con un vellocino de oro y un pastor que nunca miente. El rey de Prusia intenta cambiar la oveja del pastor por caballos, pero el pastor se niega. Entonces, el rey de Prusia le pide a su hija que consiga la oveja del pastor. La hija del rey lleva vino y se lo da al pastor. El pastor le da el vellocino a cambio de que se case con él y le dé un beso. Más tarde, el pastor le cuenta al rey lo que pasó, y el rey de Prusia le da la mitad de Prusia como recompensa.

La Leyenda de Johnny Appleseed

John Chapman tiene un sueño en el que ve una tierra llena de manzanos y nadie pasa hambre. John se va de su casa con un abrigo que es un viejo... Continuar leyendo "Tres Relatos Clásicos: El Vellocino de Oro, Johnny Appleseed y Lady Godiva" »

A Poesía de Vangarda en Galicia (Século XX)

O nacemento do século XX supón para Galicia un cambio importante no eido literario. Prodúcese un movemento xeneralizado de modernización da nosa literatura. A comezos de século, no ámbito poético, xorden os primeiros intentos de achegamento aos movementos de vangarda europeos e a superación da poesía do Rexurdimento.

Dentro do movemento vangardista galego podemos distinguir varias tendencias:

• A vangarda plena, representada polo creacionismo de Manuel Antonio, o ultraísmo de Euxenio Montes e o surrealismo de Álvaro Cunqueiro.
• A vangarda matizada, representada polo movemento hilozoísta de Amado Carballo.
• A vangarda creacionista, polo neotrobadorismo de Bernardino Brey e Álvaro Cunqueiro.

O... Continuar leyendo "Panorama da Literatura Galega Contemporánea: Traxectorias e Autores Clave" »

L’ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA

A la segona meitat del Segle XV, les pautes literàries són marcades per la ciutat, i una ciutat rica, en Pau i optimista, com és la València de l'època, el que vol és divertir-se. La ciutat disposarà de dues plataformes bàsiques que afavoreixen la literatura: la tertúlia i el certamen.

Els escriptors valencians s'agrupen en tertúlies. D'una banda hi ha els aristòcrates, i de l'altra hi ha els burgesos i menestrals. El principal representant dels primers és Joan Roís de Corella. Entre els escriptors burgesos valencians destaca Jaume Roig.

Amb el nom d’Escola satírica valenciana es coneix un grup de poetes de la fi del Segle XV i principi del XVI. Podem dir que aquesta escola fou iniciada per Jaume... Continuar leyendo "Escola satírica valenciana" »

Orixe e Evolución da Lingua Galega

A lingua galega procede do **latín**. As **achegas lingüísticas** que se produciron con anterioridade á **romanización** reciben o nome de **substrato**, e as posteriores coñécense como **superestrato**. Durante o período central da **Idade Media** (séculos XII a XIV) foi notable a influencia do **francés**, e dende o século XII, e sobre todo do XV en diante, o galego recibiu un forte influxo do **castelán**.

O Substrato

O **preindoeuropeo** é o máis antigo e o **indoeuropeo** o máis recente. O substrato preindoeuropeo data da **Idade de Pedra**. Palabras usuais como *cama* ou *zamarra*, e termos relacionados coa paisaxe e a vexetación: *carballo*, *toxo*. Entre os nomes de lugar: *coto*, *as... Continuar leyendo "A Lingua Galega: Orixe, Léxico e Tradición Literaria" »