Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Introducción a las Herramientas de Gestión y Calidad

Diagrama de Afinidad

1. En què consisteix un diagrama d’afinitat?

Busca el consens dins d'una discussió sobre un problema o, també, per generar idees creatives. Totes les opinions, idees, paraules recollides en una reunió anterior, s'agrupen per afinitat en la seva definició (paraules o idees sinònimes).

Model CAME

2. En què consisteix el CAME?

• Corregir les debilitats - Estratègia defensiva
• Afrontar les amenaces - Estratègia ofensiva
• Mantenir fortaleses - Estratègia de reorientació
• Explotar les oportunitats - Estratègia de supervivència

Diagrama de Relació o Interrelació

3. Quina finalitat té el diagrama de Relació o interrelació?

Busca la relació que existeix entre les diferents... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales en Herramientas de Calidad Empresarial" »

Introdución: Historia Económica e Pensamento Clásico

Esta relación dificultou a configuración da historia económica como campo de coñecemento, así como moldeou a propia configuración do pensamento económico. Na escola clásica, a historia económica non constituía un campo separado da economía política. Exemplo disto son autores como Adam Smith, Malthus, John Stuart Mill ou Karl Marx, que amosaron un grande interese en incorporar a natureza histórica nos procesos de produción e distribución.

Un punto de inflexión supuxo a transición da economía política á economía mediante a revolución marxinalista. A consolidación do paradigma marxinalista deu como resultado o uso exclusivo do método abstracto-dedutivo, a expensas do... Continuar leyendo "Evolución e Fundamentos das Principais Correntes do Pensamento Económico" »

Los fenicios

A pesar de los logros alcanzados por esta notable civilización, que asombran aún más al pensar que comenzaron su evolución dos mil años A.C La religión fenicia se basó esencialmente en la idolatría a los astros y otros elementos de la naturaleza a los cuales atribuían poderes divinos que influían en sus vidas de manera decisivaA pesar de que la fama de los Fenicios proviene fundamentalmente de sus actividades comerciales y colonizadoras a través de sus viajes marítimos, también se destacaron en estas actividades por tierra, mediante el tráfico de caravanas de camellos.

LA VIDA de Jesús

Jesús nacíó en Belén,Los hechos que vivíó Jesús durante su existencia han sido la base para la fundación del cristianismo y... Continuar leyendo "Esclavitud fenicia" »

El Predicat Verbal

Complement Indirecte (CI)

Respon a la pregunta a qui? o per a qui?. Va introduït per les preposicions a o per a.

Exemple: Enviar postals a les seues cosines.

Substitució pronominal:

• 1a/2a pers.: em, et, ens, us, vos
• 3a pers.:
  • Singular: li
  • Plural: els

Complement de Règim Verbal (CRV)

Acompanya un verb que exigeix una preposició específica.

Exemple: Oblidar-se de comprar el pa.

Pronominalització del CRV:

• Si el verb regeix la preposició de, se substitueix pel pronom en.
  • Exemple: Es va assabentar de la notícia -> Se'n va assabentar.
• Si el verb regeix una altra preposició (a, en, amb...), se substitueix pel pronom hi.
  • Exemple: Aspirava a ser millor persona -> Hi aspirava.

Verbs que regeixen preposició (Exemples)

• Preposició 'a':

Funció del Teatre Medieval

Es representaven moltes obres, tant profanes com religioses. El teatre era un instrument de difusió d'idees polítiques i religioses perquè arribava fàcilment a un públic popular i sense formació escrita.

Característiques del Teatre Medieval

• Oralitat: Importa més la representació que el text escrit. Per això a penes hi ha obres escrites.
• Llenguatge: Planer, viu i col·loquial, inspirat en el gust del poble.
• Anonimat: No sabem qui va escriure aquestes obres. Moltes es transmetien de generació en generació i anaven patint canvis.

Què és el Teatre Religiós?

Va néixer a les esglésies com a extensió de les celebracions. La llengua utilitzada al principi fou el llatí, però després es representaven al carrer... Continuar leyendo "Teatre Medieval, Literatura i Autors Valencians" »

Grans Autors de la Literatura Catalana Contemporània

Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981)

Josep Pla va començar a escriure publicant textos com a corresponsal a Europa, en països tan diversos com Itàlia, França, Alemanya o Rússia. Enviava articles, cròniques i reportatges de l'actualitat del moment, sobretot relacionats amb l'ambient prebèl·lic de la Segona Guerra Mundial. A diferència d'altres escriptors que van optar per l'exili durant la dictadura, Josep Pla es va quedar i va viure entre Palafrugell i Llofriu, a la comarca de l'Empordà.

La seva obra més coneguda és El quadern gris, un extens dietari de records i vivències de dos anys de la seva joventut, que representa una de les fites més elevades de la prosa del segle XX.

Joan

Introducción y Contexto Histórico de la Evolución Humana

En 1871, Charles Darwin publicó The Descent of Man and Selection in Relation to Sex, obra en la que aplicó sus ideas evolutivas a la especie humana.

Esta publicación supuso una auténtica conmoción para la sociedad de la época, ya que situó a los humanos dentro del orden de los primates, de modo que pasaban a formar parte del reino animal del mismo modo que otros organismos vivos.

Hubo quien consideró un ultraje sin calificativos que se les comparara con un chimpancé.

Hoy en día, el origen animal del ser humano choca con tantas convicciones filosóficas o religiosas que aún despierta fuertes reticencias.

Características Distintivas de los Primates

Los primates son mamíferos placentarios,... Continuar leyendo "Desentrañando la Evolución Humana: Primates, Taxonomía y Hominización" »

A Teoría Moral Kantiana: Que Debo Facer?

A Razón como Guía Moral

Na investigación sobre as posibilidades do noso coñecemento teórico, Kant descobre que só é posible coñecer algo porque a mente posúe unhas estruturas anteriores a calquera experiencia (a priori). Na investigación respecto do que debemos facer, no campo da ética, Kant tentará mostrarnos que a base da moralidade, a lei que nos di como actuar (imperativo), está tamén na nosa mente a priori. A razón que produce ciencia acerca do mundo (uso teórico) é a mesma que delibera respecto da mellor norma a seguir nas nosas accións; o único que cambia é o uso da razón, que vai ser agora práctico. Trátase de orientar ao home, de decidir non como son as cousas, senón como... Continuar leyendo "A Ética Kantiana: Razón Práctica e o Imperativo Moral" »

1. El Renaixement a Catalunya

1.1 El Renaixement de la Tradició Clàssica

A finals del segle XV triomfa a Europa un nou corrent artístic: el Renaixement. Fruit de l'assimilació de les idees innovadores de l'Humanisme, proposades per Francesco Petrarca i altres intel·lectuals des de la segona meitat del segle XIV. El Renaixement comporta la recuperació de la cultura grecollatina i de les normes de l'estètica clàssica: la mesura, la raó, la proporció i l'equilibri. L'Humanisme i el Renaixement marquen el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna. En un clima de llibertat ideològica, tot és qüestionat: les formes de poder, el sentit de la vida, la creació artística. També és una època de descobriments científics com la caravel·la,... Continuar leyendo "Renaixement Literari Català al Segle XVI: Poesia i Context" »

Lingua e Sociedade Galega

A sociedade galega experimentou transformacións sociais que deron lugar a dúas tendencias principais:

• Substitución polo castelán: O galego desapareceu nas clases acomodadas.
• Defensa e rehabilitación do galego: Impulsou iniciativas clave:
  • Real Academia Galega (RAG): Promoveu a cultura e publicou o dicionario “Gallego-Castellano”.
  • Irmandades da Fala (IdF) e Xeración Nós (XN): Definiron o nacionalismo e modernizaron a cultura.
  • Seminario de Estudos Galegos (SEG): Utilizaba o galego para todas as publicacións.
  • Editoriais e prensa en galego: Como Nós e A Nosa Terra, entre outras.
  • Partido Galeguista: Defendeu o idioma e impulsou o Estatuto de Autonomía.

Literatura Galega

Trátase dun poemario totalmente vangardista. Lígase... Continuar leyendo "Panorama das Vangardas e a Lingua Galega no Século XX" »