Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

L'Escola Mallorquina: Context i Figures Clau

A continuació, es presenta un resum complet de l'Escola Mallorquina i els seus principals representants, *Joan Alcover* i *Miquel Costa i Llobera*.

Context Històric i Cultural (S. XIX - S. XX)

La situació a Mallorca durant el segle XIX i principis del segle XX era predominantment agrícola, amb una societat preindustrial dominada pels antics nobles. Les postures conservadores eren predominants, caracteritzades per:

• Caciquisme i sucursalisme.
• Tendència cultural cap al nacionalisme i la defensa de la personalitat mallorquina.

Definició de l'Escola Mallorquina

Aquest concepte es pot entendre en dos sentits:

• En sentit ampli: Es refereix a l'aportació dels escriptors mallorquins a la literatura catalana

Introducción a la *Physis* y la *Techné*

En dos tratados recopilados por Andrónico de Rodas bajo el nombre de “Física”, Aristóteles investiga el ámbito de la *physis*. La *physis* se refiere al ámbito del Ser, específicamente, al ámbito de los seres que poseen en sí mismos el principio de su propio cambio o devenir. Aristóteles distingue la *physis* de la *techné*. La *techné* comprende los seres creados por el hombre, cuyo principio o causa de cambio reside en quien los produce, en el ser humano, en el “artesano”.

La Investigación Ontológica de la *Physis*

La investigación de Aristóteles sobre la *physis* es de naturaleza ontológica: busca determinar en qué consiste el Ser de los seres físicos. Es también una investigación... Continuar leyendo "El Cambio en la Filosofía de Aristóteles: Materia, Forma, Potencia y Acto" »

Unidad IV: Filosofía y Ciencia en el Mundo Clásico

1. La Filosofía Griega

La filosofía (“amor al saber”) nació cuando el hombre trató de encontrar la explicación racional a los fenómenos naturales, sin recurrir a los dioses. Los primeros filósofos se preocuparon por todo tipo de cuestiones (astronomía, matemáticas, física, la naturaleza del alma, la felicidad, etc.), por lo que también sentaron las bases de la ciencia.

1.1. Los presocráticos

También llamados físicos, desempeñaron su labor entre los siglos VII y V a. C. El principal problema que se plantearon fue el de la naturaleza y, más concretamente, la materia originaria de la que proceden los seres. Las respuestas fueron muy diversas:

• Tales de Mileto: el agua.
• Anaxímenes:

Narrativa de Postguerra

Període 1936-1946

La novel·la patí molt la censura. Es passà d’un panorama literari al no-res. Es va veure agreujat per la separació entre l’autor i el lector. La conseqüència és la inexistència de corrents novel·lístics i l’aparició de narradors aïllats. L'únic model que implica una certa connexió és el de la novel·la psicològica, que implica una evasió de la realitat.

Trets de la novel·la psicològica:

1. Deixa de banda els fets externs i la trama argumental per centrar-se en la vida del personatge.
2. Els personatges tenen conflictes interns.
3. Ambientació ciutadana.
4. Reflecteixen la crisi de valors morals.
5. Ús del monòleg interior.
6. Fan ús del narrador protagonista que utilitza la tècnica del monòleg

A) Context històric i literari de l'obra

Context històric i cultural de l'obra

Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster, es publica l'any 1964, en ple franquisme (1939-1975). Durant els anys seixanta el règim inicia una certa obertura internacional que comporta una relaxació parcial de la censura i de la prohibició del català. Això permet una recuperació progressiva de la cultura i la literatura catalanes. En aquest context es consolida una estructura editorial mínima amb revistes, premis i editorials. L'obra s'inscriu en aquest moment de revitalització cultural.

Ubicació de l'obra en la trajectòria de l'autor

Joan Fuster centra gairebé tota la seva producció literària en l'assaig, gènere del qual és la figura més destacada de... Continuar leyendo "Diccionari per a ociosos (1964) — Joan Fuster i l'assaig català" »

Context Històric

Segle de canvis a Catalunya i Europa. Revolució Industrial a Anglaterra, introducció de la màquina de vapor i el capitalisme. Consolidació de la burgesia com a classe dirigent i naixement del proletariat. Creixement econòmic, doblament de la població i noves tècniques de conreu. La Guerra del Francès i el regnat de Ferran VII van alentir la modernització.

Romanticisme

Moviment artístic de finals del segle XVIII, oposat al racionalisme de la Il·lustració. Defensa del subjectivisme i l'originalitat. Característiques:

• Exaltació de la llibertat individual.
• Ambientació en llocs exòtics.
• Exaltació de l'Edat Mitjana.
• Exaltació del nacionalisme.
• Interès pels temes populars.

Renaixença

Període literari del segle XIX, aplicació... Continuar leyendo "Renaixença Catalana: Romanticisme, Teatre i Autors Clau" »

La Teoría de la Generación Espontánea

Defendía que los seres vivos nacían espontáneamente, de la nada y de forma natural, a partir de la materia orgánica en descomposición. Se conoce como abiogénesis porque sostiene que la vida no tiene que originarse a partir de otros seres vivos. Esta teoría fue seguida por científicos como Aristóteles, Descartes, Bacon y Newton.

Teoría de la Sopa Primordial / Hipótesis de Oparin-Haldane

La Síntesis Prebiótica de Biomoléculas

En 1922, Alexander Oparin propuso que las primeras moléculas orgánicas se formaran a partir de los gases de la atmósfera primitiva debido a descargas eléctricas de las tormentas y de la luz ultravioleta del sol, las cuales fueron arrastradas a los océanos formando la... Continuar leyendo "Orígenes de la Vida: De la Abiogénesis a las Primeras Teorías Evolutivas" »

Context Històric i Cultural d'El Verí del Teatre

El verí del teatre es va publicar el 1978, un any clau per a la història recent d'Espanya, marcat per l'aprovació de la Constitució i l'inici de la Transició cap a la democràcia. Aquest nou context va propiciar una major llibertat d'expressió i el reconeixement de les llengües pròpies, com el català. En l'àmbit teatral, això va significar un impuls per al teatre valencià i una renovació de l'escena, amb més espais per a la creació i l'experimentació. Van destacar grups de teatre independent, com El Rogle, i dramaturgs com Josep Lluís Sirera i Manuel Molins.

Trajectòria de Rodolf Sirera i El Verí del Teatre

Rodolf Sirera va iniciar la seva carrera als anys seixanta, vinculat... Continuar leyendo "Anàlisi d'El Verí del Teatre: Context i Evolució del Teatre Contemporani" »

El Simbolisme en la Literatura Catalana

El simbolisme és un moviment literari representat pels poetes francesos Baudelaire, Rimbaud, Verlaine i Mallarmé. A diferència dels escriptors realistes, els simbolistes no descriuen la realitat, sinó que la suggereixen a través de símbols. Així i tot, l’artista desconfia de la seua capacitat per a transformar la societat. A les nostres lletres representen aquest esperit autors com Santiago Rusiñol (L’auca del senyor Esteve), Raimon Casellas (Els sots feréstecs), Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, (Solitud) o Prudenci Bertrana (Josafat).

Exemples de Paraules

atmosfera

rèptil

fenòmens

pneumònia

míssil

préstec

diürètic

policíac, callàveu, algun

Les Normes de Castelló

El 1932 es reuniren... Continuar leyendo "El Simbolisme i la Normalització del Valencià: Autors i Normes" »

Noucentisme (1906–1923)

Noucentisme: corrent cultural i polític (1906–1923). Fets d’inici: 1) Eugeni d’Ors publica El Glosari (transmet la doctrina del noucentisme); 2) Josep Carner, Els fruits saborosos (reflecteix els ideals del moviment); 3) primer congrés de la llengua catalana (pas a la normalització de la llengua). Romp amb l’estètica modernista, però segueix amb la tasca de renovar la cultura catalana per fer Catalunya més autònoma, moderna i europea. Intelectuals i burgesia: transformació social. Mancomunitat (1914) — impulsa la llengua i la cultura per a la modernització (promou reformes i modernització lingüística). Model cultural: mon classicista. Valors: ordre, disciplina, perfecció, bellesa formal, intel·lectualitat.... Continuar leyendo "Noucentisme i avantguardisme a la literatura catalana (1906–1942)" »