Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

El Català Central i Nord-occidental

La Varietat Central

El català central és la varietat que es parla a la majoria de comarques gironines, a les barcelonines i a algunes comarques tarragonines.

Fonètica:

• Vocalisme tònic format per set fonemes.
• Vocalisme àton format per tres fonemes.
• Pronunciació /b/ del fonema /v/.
• Enmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mp, -nt, -rt, -lt.

Morfosintaxi:

• Possessius femenins amb v.
• Desinència -o de la primera persona del present d'indicatiu.
• Desinències del present de subjuntiu en -i.

Lèxic:

• Nombre de castellanismes elevat.
• Lèxic propi: xai, sorra, noia, mirall, llombrígol, escombra.

La Varietat Nord-occidental

S'estén per Andorra, les comarques interiors de Catalunya, la Franja de Ponent a l'Aragó,... Continuar leyendo "Varietats del Català i Literatura del Segle XX" »

Resum del fragment

Aquest text ens explica com el protagonista de l'obra es va veure immers en un món fosc quan era membre de l'IRA, una banda molt buscada pels anglesos. Explica que tampoc tenia un alt càrrec, però sí important. Quan els anglesos es van retirar, es va adonar que tot s'havia acabat i és aleshores quan va a l'illa a oblidar-se del seu passat.

Significat d'ironia

Figura retòrica que consisteix a dir el contrari del que hom vol donar a entendre.

Narrador de l'obra

Narrador intern en primera persona. Ex: La direcció va preferir que em dediqués a la logística… També el subjectiu. Ex: suposo que no m'ho mereixia, dona la seva opinió.

Definicions de termes

• Estrambòtica: singular
• Mediocre: comú
• Sofisticada: precisa
• Restringit:

Estats Plurilingües

Exemples d'estats amb més d'una llengua:

• Espanya: Llengua oficial el castellà. Hi ha tres llengües més: català, gallec i basc.
• França: Les llengües minoritàries han desaparegut per política, es parla francès.
• Bèlgica: Estat trilingüe: nord neerlandès o holandès, sud francès, sud-est alemany i la capital Brussel·les (való i flamenc).
• Suïssa: Quatre llengües: alemany, francès, italià i retoromànic.
• Itàlia: Llengües: italià, alemany al nord, francès a la Vall d'Aosta, català i sard a l'illa de Sardenya i retoromànic al nord-est.
• Sèrbia i Croàcia: Sèrbia: escriuen amb caràcters ciríl·lics, de religió ortodoxa. Croàcia: amb caràcters llatins, són catòlics.

Conceptes Clau en el Contacte de Llengües

Substitució

Marcel Proust

Marcel Proust és autor d'A la recerca del temps perdut. No hi ha cap intriga, acció ni aventura en la seva obra, que consta de set novel·les. En la seva obra reviu la seva vida, on destaquen alguns sentiments i actituds: l'amor, la gelosia, el vici i la hipocresia.

Novel·la Psicològica

Carles Soldevila

Fanny, Eva i Valentina són les seves obres més conegudes. Presenten la figura de dones dinàmiques, joves i esportives que simbolitzen la modernitat. Té un estil àgil, amb frases curtes i tendència a la ironia, i fa servir la tècnica del monòleg interior.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Josep Pla (1897-1981)

És una de les grans figures de la nostra literatura. Va escriure tan sols dues novel·les: El carrer estret i Nocturn

Marc Social i Amor Cortès

Marc Social

• Marc feudal
• Cortesia vs. Vilania
• Pugna pel poder entre baixa noblesa i alta noblesa
• Poesia adreçada a la dama del senyor feudal
• Dama vs. Donzella

Amor Cortès

• Tema amorós (refinat, amable)
• Amor sensual vs. Amor platònic
• Relació de vassallatge

Personatges

• Domina
• Hom
• Gelós
• Espies
• Guaita

Gèneres i Mètrica

• Cançó
• Sirventès
• Plany
• Pastorel·la
• Albada
• Dansa
• Balada

Mètrica: 10 síl·labes (4+6), cobles de 8 versos + tornada de 4 versos.

Ausiàs March: Innovació Poètica

Considerat pare de la poesia en català, es desmarcà de la cultura de tradició feudal i s’allunyà de l’herència trobadoresca.

• Abandonà el provençal i utilitzà el català com a llengua poètica.
• El vocabulari de la cortesia va entrar en crisi: la senyora

La Poesia de Postguerra

Durant les dues primeres dècades de la dictadura franquista, les restriccions imposades a la cultura catalana van afavorir el conreu de la poesia. La poesia va girar al voltant de Carles Riba. Va ser el gènere més dinàmic i ric, i també va tenir un públic més segur i estable.

Carles Riba

Va néixer a Barcelona (1893-1959). La seva influència en la vida cultural catalana va ser molt important, sobretot durant la postguerra, pel fet que va ser dels primers autors que van tornar de l'exili i l'únic referent viu de la generació anterior a la Guerra Civil espanyola.

Gramàtica: Complements Verbals

El Complement Preposicional

Completa el significat d'un verb de règim preposicional. Per això, el predicat que té com a... Continuar leyendo "Literatura, Cinema i Gramàtica: Segle XX" »

Luís Seoane

A poesía de Luís Seoane ten como tema principal a emigración e o exilio (poesía social). Cos seus versos, tenta darlles voz aos emigrantes galegos. Destacan obras como Fardel de exiliado, As cicatrices e Na brétema, Sant-Iago.

Eduardo Blanco Amor

A obra narrativa de Eduardo Blanco Amor é moi importante porque introduciu novos temas e formas de narrar na literatura galega. Entre as súas obras máis coñecidas están A esmorga, Xente ao lonxe e Os biosbardos.

Celso Emilio Ferreiro

(Non se proporciona información sobre Celso Emilio Ferreiro no texto orixinal, pero é unha figura clave na literatura galega, polo que se debería incluír información sobre el).

Manuel María

Manuel María cultivou diversos xéneros. En Terra Chá amosa... Continuar leyendo "Autores da literatura galega: poesía e narrativa" »

Miquel Costa i Llobera

Va néixer a Mallorca l'any 1854 i va morir el 1922. Va ser ordenat sacerdot i va estudiar dret.

El 1902, va ser guardonat als Jocs Florals i nomenat Mestre en Gai Saber. La seva obra s'emmarca en dos corrents principals: el romanticisme i el classicisme, amb la natura com a tema central.

La seva gran obra és Horacianes (1906), que reflecteix la seva formació clàssica.

Joan Alcover i Maspons

Va néixer a Palma el 1854. Va estudiar dret a Barcelona i es va casar amb Rosa Pujol, amb qui va tenir tres fills.

La mort dels seus fills i la seva dona va expressar el dolor que patia en els seus poemes. Va ser premiat als Jocs Florals i nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

La seva obra important és La Balanguera (himne... Continuar leyendo "Panorama de la Literatura Catalana: Autors i Moviments Clau" »

El valencià és una variant que s'inclou dins del bloc occidental de la llengua, juntament amb el nord-occidental. Arribà amb els catalans que repoblaren el territori valencià després de la conquesta de Jaume I. El repoblament es va fer amb aragonesos (interior del territori valencià) i catalans (comarques costaneres). La Comunitat és bilingüe, hi ha comarques repoblades per aragonesos i altres per valencians.

El valencià presenta una característica pròpia que el diferencia del nord-occidental: la influència del substrat àrab. La conquesta durà des de 1233 fins a 1244. A més, es van respectar els habitants interiors.

Durant cinc segles, els sarraïns van habitar a València i hi continuaren fins a 1609. Pel que fa als mossàrabs,... Continuar leyendo "El Valencià: Origen, Característiques i el Teatre de la Renaixença" »

Literatura Catalana

Edat Mitjana

Els tres estaments de l'edat mitjana (religiós, cavalleresc i popular) van quedar reflectits en la literatura de l'època.

Poesia Trobadoresca

Nascuda al segle XII a França, la poesia trobadoresca va estendre's a Itàlia i Catalunya. Escrita en occità o provençal, reflectia l'honor, la guerra i l'amor. Hi havia tres estils:

• Trobar lleu: Poesia senzilla i entenedora.
• Trobar clus: Poesia hermètica i difícil d'entendre.
• Trobar ric: Poesia culta amb musicalitat.

L'amor cortès és el tema central. Els principals gèneres són:

• Cançó: Lloa idealitzada de la dama.
• Alba: Separació d'amants.
• Pastorel·la: Diàleg entre cavaller i pastora.
• Dansa: Cançó per ser ballada.
• Tençó: Discussió poètica entre dos trobadors.