Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

La Il·lustració i el Neoclassicisme

La Il·lustració, un moviment filosòfic i científic, es va expandir per Europa des d'Anglaterra i França al segle XVIII.

La Prosa Catalana de la Il·lustració: Baldiri Reixac i Rafael d'Amat

Els il·lustrats donaven gran importància a l'educació.

Baldiri Reixac

Va publicar Instruccions per l'ensenyança de minyons, un tractat de pedagogia amb la finalitat d'ensenyar a practicar l'educació d'infants, oferint màximes, exemples de bona vida i consells de comportament. És un compendi de les matèries amb gran valor literari.

Rafael d'Amat

Va escriure Calaix de Sastre, una crònica amb perspectiva aristòcrata. Són fragments destinats a tertúlies de nobles barcelonins. Té interès documental i ofereix... Continuar leyendo "La Il·lustració i el Neoclassicisme a Catalunya: Literatura i Teatre" »

Prosa Catalana dels Anys 20 i 30

Aquesta secció explora la rica producció de prosa catalana durant les dècades dels anys 20 i 30, un període de gran efervescència cultural i literària. A continuació, es presenten alguns dels autors més rellevants d'aquesta època.

Carles Soldevila i Zubiburu

Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1892-1967) fou germà de l'historiador Ferran Soldevila. Va ser poeta, periodista, novel·lista i dramaturg català. El 1915 fou lletrat de la Mancomunitat de Catalunya, però va deixar el càrrec el 1923 com a protesta per la dictadura de Miguel Primo de Rivera i es dedicà plenament a la literatura. Va col·laborar a La Publicitat i a Revista de Catalunya i dirigí les publicacions D'Ací i d'Allà (1924-1936)... Continuar leyendo "Prosa Catalana Anys 20 i 30: Autors Clau i Obres Destacades" »

A orixe das vangardas

No século XX aparecen por toda Europa grupos de artistas mozos que rexeitaban as súas tradicións culturais e pretendían reflectir as formas de vida moderna.

Querían romper con todo o anterior e difundían as súas ideas a través de manifestos de carácter provocador.

Na procura de novos camiños expresivos, crearon moitas técnicas novas: a libre asociación de imaxes, as colaxes e caligramas, a supresión de signos de puntuación …

Principais movementos de vangarda

1. Futurismo: Defende que a arte debe reflectir o moderno, exalta a velocidade, as máquinas, o perigo e a audacia.
2. Cubismo: Pretende captar a realidade das cousas seguindo os métodos científicos. Rompe coa perspectiva clásica e usa formas xeométricas. Colaxe

Comèdia: Un Gènere Teatral Humorístic

La comèdia és un gènere teatral oposat a la tragèdia, relacionat amb la vida diària i que es desenvolupa amb un to humorístic i satíric.

Hi domina la crítica, la ridiculització i la moralització. Els personatges són tipus quotidians i el desenllaç sol ser just i feliç.

Es basava en històries d'amor en les quals els protagonistes havien de passar proves i obstacles que creaven solucions còmiques, arribant sempre a un final feliç.

La comèdia antiga tractava temes polítics i ridiculitzava els personatges i les seves actuacions.

Comèdia nova: es feia burla dels costums socials. Autors destacats són Aristòfanes i Menandre, i els romans Plaute i Terenci.

El gènere es renova entre els segles... Continuar leyendo "Comèdia, Tragèdia i Drama: Gèneres Teatrals Clau" »

Bernat Metge (1340/1346-1413)

Lo Somni

Bernat Metge, escrivà del rei Joan I, va gaudir de privilegis fins que va ser acusat de la mort del rei. Processat i empresonat, va escriure Lo Somni per convèncer de la seva innocència el rei Martí L'Humà. L'obra narra el viatge oníric de l'autor a l'altre món, centrant-se en la immortalitat de l'ànima i l'amor. Metge dialoga amb el rei Joan I al purgatori. Lo Somni presenta trets de l'humanisme italià: diàleg, referències clàssiques i prosa elegant, influïda pel llatí.

Àngel Guimerà: Significació Històrica

L'obra dramàtica de Guimerà representa:

• Restauració del teatre català: Tasca comparable a la de Verdaguer en poesia i Oller en novel·la.

• Internacionalització del teatre català: Obres

La Aventura Transgresora de Emilia Goianes en la Expedición del Pacífico

En los agitados tiempos de la Revolución Gloriosa de septiembre de 1868, Emilia Goianes, una joven de Fisterra de tan solo 12 años, se cuela de polizón en la goleta Resolución. Su destino: las lejanas selvas americanas, como parte de la Expedición Científica del Pacífico.

Apasionada por la Zoología, Emilia se esconde en el camarote de su hermano Andrés, un zoólogo de 22 años. Aunque él la descubre, acepta que lo acompañe, a pesar de ser mujer. Para sortear las convenciones de la época, ella se corta el pelo y se presenta como su hermano.

La Expedición Científica del Pacífico: Un Viaje de Descubrimientos y Desafíos

La misión oficial de la expedición era... Continuar leyendo "Emilia Goianes: Aventura, Ciencia y Feminismo en la Expedición del Pacífico de 1868" »

Poesia de postguerra

Introducció

Podem distingir tres corrents principals en la poesia de postguerra: la poesia de tradició simbolista, la poesia d'avantguarda i la poesia realista.

A. Poesia de tradició simbolista

A partir del 1940, els poetes entonen un cant dolgut, personal i col·lectiu, a la derrota i a l'exili. La poesia simbolista es tanca en un món interior i es desentén de la realitat que l'envolta. Predominen els símbols i les referències mitològiques.

Destaquen els poetes Carles Riba, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Agustí Bartra, Joan Teixidor, Joan Vinyoli, Salvador Espriu i els valencians Xavier Casp i Joan Valls.

Salvador Espriu fou un poeta amb un bagatge cultural excepcional, amb una formació clàssica i amb... Continuar leyendo "Poesia de postguerra: Simbolisme, avantguarda i realisme" »

Renaixement: Literatura Culta

El Renaixement és un moviment cultural i artístic que es va estendre a Europa als segles XV i XVI. L'objectiu era enllaçar l'antiguitat i la modernitat, imitar els clàssics antics per aconseguir ser moderns i no medievals. Pretenia ser un art clàssic. Les obres van deixar de ser simbòliques, doctrinàries i religioses per ser realistes i fetes a mesura humana. Utilitzen tòpics clàssics.

Cal destacar autors com Garcilaso de la Vega i Pierre Ronsard (l'objectiu era convertir el francès en una expressió perfecta com el llatí o el grec). Creació en prosa amb vitalitat de literatura d'idees i forma d'assaig o diàleg. Cal destacar també Erasme de Rotterdam (humanista i gran intel·lectual) i Joan Lluís Vives.... Continuar leyendo "Renaixement a Catalunya: Literatura, Poesia, Prosa i Teatre (s. XV-XVI)" »

L'estandardització del noruec: Bokmål i Nynorsk

Presentació

El noruec és una llengua escandinava amb dos estàndards escrits: el bokmål i el nynorsk. Aquest fet ha estat objecte de nombrosos estudis sociolingüístics.

Situació del noruec (segles XVI-XIX)

Des del segle XVI fins al 1814, Noruega va estar sota domini danès. Això va provocar una divisió lingüística: les classes altes urbanes parlaven danès, mentre que la població rural feia servir els diferents dialectes noruecs. El danès escrit era la llengua de l'administració i la cultura.

Intents d'estandardització (segle XX)

Durant el segle XX, es van dur a terme diversos intents d'estandardització. Es van crear dues varietats: el bokmål ("llengua del llibre"), basat en el... Continuar leyendo "Dos models d'estandardització per al noruec" »