Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Romanticisme i Renaixença: Literatura Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,79 KB

El Romanticisme

El Romanticisme és un moviment artístic i espiritual que, en les darreres dècades del segle XVIII i durant el segle XIX, s'estengué per tot Europa i suposà una profunda transformació en la mentalitat de la gent i en el món artístic, sobretot en la literatura.

És a Alemanya, a finals del segle XVIII, on s’inicia el moviment romàntic, amb una nova estètica basada en el predomini de la imaginació i la recerca de la llibertat en oposició al racionalisme de la literatura clàssica.

La Renaixença

  • Els ideals romàntics varen influir a tota Europa, i també arribaren a la literatura catalana.
  • L’esperit romàntic va transformar la societat de moltes maneres, i a Catalunya va desencadenar el moviment de la Renaixença.
  • Renaixença
... Continuar leyendo "Romanticisme i Renaixença: Literatura Catalana" »

Avantguardes i Literatura Catalana: De 1909 al Franquisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,81 KB

Les Avantguardes: Context i Moviments Clau

Situació Cronològica

Entre 1909 i 1945

Context Històric

Alguns dels fets més destacats que marquen aquest període són:

  • Primera Guerra Mundial (1914-1918)
  • Crac del 29 (1929)
  • Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
  • Segona Guerra Mundial (1939-1945)
  • Dictadura franquista (1939-1975)

Què Reflecteixen les Avantguardes?

  • Mostren els avenços dels nous temps.
  • Reflecteixen la realitat convulsa.
  • Revelen la ideologia dels artistes, que busquen trencar amb la tradició per reflectir la veritat social i portar l’art al nivell d’altres arts europeus.

Moviments Culturals del Segle XX

Moviments culturals que conviuen durant les primeres dècades del segle XX:

  • Modernisme
  • Noucentisme (el moviment dominant a Catalunya)
  • Avantguardes

Objectiu

... Continuar leyendo "Avantguardes i Literatura Catalana: De 1909 al Franquisme" »

Història de la Literatura Catalana: Escola Mallorquina, Avantguardes i Autors Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,66 KB

L'Escola Mallorquina: Context i Figures Clau

A continuació, es presenta un resum complet de l'Escola Mallorquina i els seus principals representants, *Joan Alcover* i *Miquel Costa i Llobera*.

Context Històric i Cultural (S. XIX - S. XX)

La situació a Mallorca durant el segle XIX i principis del segle XX era predominantment agrícola, amb una societat preindustrial dominada pels antics nobles. Les postures conservadores eren predominants, caracteritzades per:

  • Caciquisme i sucursalisme.
  • Tendència cultural cap al nacionalisme i la defensa de la personalitat mallorquina.

Definició de l'Escola Mallorquina

Aquest concepte es pot entendre en dos sentits:

  • En sentit ampli: Es refereix a l'aportació dels escriptors mallorquins a la literatura catalana
... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Escola Mallorquina, Avantguardes i Autors Clau" »

El Cambio en la Filosofía de Aristóteles: Materia, Forma, Potencia y Acto

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 8 KB

Introducción a la *Physis* y la *Techné*

En dos tratados recopilados por Andrónico de Rodas bajo el nombre de “Física”, Aristóteles investiga el ámbito de la *physis*. La *physis* se refiere al ámbito del Ser, específicamente, al ámbito de los seres que poseen en sí mismos el principio de su propio cambio o devenir. Aristóteles distingue la *physis* de la *techné*. La *techné* comprende los seres creados por el hombre, cuyo principio o causa de cambio reside en quien los produce, en el ser humano, en el “artesano”.

La Investigación Ontológica de la *Physis*

La investigación de Aristóteles sobre la *physis* es de naturaleza ontológica: busca determinar en qué consiste el Ser de los seres físicos. Es también una investigación... Continuar leyendo "El Cambio en la Filosofía de Aristóteles: Materia, Forma, Potencia y Acto" »

Filosofía y Ciencia en la Antigüedad Clásica: Grecia y Roma

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 7,74 KB

Unidad IV: Filosofía y Ciencia en el Mundo Clásico

1. La Filosofía Griega

La filosofía (“amor al saber”) nació cuando el hombre trató de encontrar la explicación racional a los fenómenos naturales, sin recurrir a los dioses. Los primeros filósofos se preocuparon por todo tipo de cuestiones (astronomía, matemáticas, física, la naturaleza del alma, la felicidad, etc.), por lo que también sentaron las bases de la ciencia.

1.1. Los presocráticos

También llamados físicos, desempeñaron su labor entre los siglos VII y V a. C. El principal problema que se plantearon fue el de la naturaleza y, más concretamente, la materia originaria de la que proceden los seres. Las respuestas fueron muy diversas:

  • Tales de Mileto: el agua.
  • Anaxímenes:
... Continuar leyendo "Filosofía y Ciencia en la Antigüedad Clásica: Grecia y Roma" »

Literatura Catalana de Postguerra: Novel·la i Poesia (1936-1980)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,91 KB

Narrativa de Postguerra

Període 1936-1946

La novel·la patí molt la censura. Es passà d’un panorama literari al no-res. Es va veure agreujat per la separació entre l’autor i el lector. La conseqüència és la inexistència de corrents novel·lístics i l’aparició de narradors aïllats. L'únic model que implica una certa connexió és el de la novel·la psicològica, que implica una evasió de la realitat.

Trets de la novel·la psicològica:

  1. Deixa de banda els fets externs i la trama argumental per centrar-se en la vida del personatge.
  2. Els personatges tenen conflictes interns.
  3. Ambientació ciutadana.
  4. Reflecteixen la crisi de valors morals.
  5. Ús del monòleg interior.
  6. Fan ús del narrador protagonista que utilitza la tècnica del monòleg
... Continuar leyendo "Literatura Catalana de Postguerra: Novel·la i Poesia (1936-1980)" »

Renaixença Catalana: Romanticisme, Teatre i Autors Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,35 KB

Context Històric

Segle de canvis a Catalunya i Europa. Revolució Industrial a Anglaterra, introducció de la màquina de vapor i el capitalisme. Consolidació de la burgesia com a classe dirigent i naixement del proletariat. Creixement econòmic, doblament de la població i noves tècniques de conreu. La Guerra del Francès i el regnat de Ferran VII van alentir la modernització.

Romanticisme

Moviment artístic de finals del segle XVIII, oposat al racionalisme de la Il·lustració. Defensa del subjectivisme i l'originalitat. Característiques:

  • Exaltació de la llibertat individual.
  • Ambientació en llocs exòtics.
  • Exaltació de l'Edat Mitjana.
  • Exaltació del nacionalisme.
  • Interès pels temes populars.

Renaixença

Període literari del segle XIX, aplicació... Continuar leyendo "Renaixença Catalana: Romanticisme, Teatre i Autors Clau" »

Anàlisi d'El Verí del Teatre: Context i Evolució del Teatre Contemporani

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,54 KB

Context Històric i Cultural d'El Verí del Teatre

El verí del teatre es va publicar el 1978, un any clau per a la història recent d'Espanya, marcat per l'aprovació de la Constitució i l'inici de la Transició cap a la democràcia. Aquest nou context va propiciar una major llibertat d'expressió i el reconeixement de les llengües pròpies, com el català. En l'àmbit teatral, això va significar un impuls per al teatre valencià i una renovació de l'escena, amb més espais per a la creació i l'experimentació. Van destacar grups de teatre independent, com El Rogle, i dramaturgs com Josep Lluís Sirera i Manuel Molins.

Trajectòria de Rodolf Sirera i El Verí del Teatre

Rodolf Sirera va iniciar la seva carrera als anys seixanta, vinculat... Continuar leyendo "Anàlisi d'El Verí del Teatre: Context i Evolució del Teatre Contemporani" »

El Simbolisme i la Normalització del Valencià: Autors i Normes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,17 KB

El Simbolisme en la Literatura Catalana

El simbolisme és un moviment literari representat pels poetes francesos Baudelaire, Rimbaud, Verlaine i Mallarmé. A diferència dels escriptors realistes, els simbolistes no descriuen la realitat, sinó que la suggereixen a través de símbols. Així i tot, l’artista desconfia de la seua capacitat per a transformar la societat. A les nostres lletres representen aquest esperit autors com Santiago Rusiñol (L’auca del senyor Esteve), Raimon Casellas (Els sots feréstecs), Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, (Solitud) o Prudenci Bertrana (Josafat).

Exemples de Paraules

atmosfera

rèptil

fenòmens

pneumònia

míssil

préstec

diürètic

policíac, callàveu, algun

Les Normes de Castelló

El 1932 es reuniren... Continuar leyendo "El Simbolisme i la Normalització del Valencià: Autors i Normes" »

Natureza Humana: Esencia, Existencia e o Debate sobre a Liberdade

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,67 KB

O problema da natureza humana

Cando falamos de “natureza humana” empregamos “natureza” como “conxunto de trazos que fan que algo sexa o que é e non sexa outra cousa”. Esta definición é semellante á da esencia en Aristóteles. Por iso, preguntar pola natureza humana é, en realidade, preguntar pola esencia do ser humano, polos elementos compartidos que nos fan ser o que somos e, ao mesmo tempo, ser diferentes do resto das cousas.

Esencia e existencia no ser humano

A nosa esencia é diferente da das demais cousas. No caso do resto destas, a súa esencia determina a súa existencia. Se coñecemos os trazos que definen, por exemplo, unha mesa, podemos saber como vai ser ao longo de toda a súa vida útil: sempre que siga sendo unha... Continuar leyendo "Natureza Humana: Esencia, Existencia e o Debate sobre a Liberdade" »