Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Els Intel·lectuals del Segle XIV: Orígens i Impacte

Els intel·lectuals del segle XIV provenien majoritàriament dels ordes religiosos, especialment dels franciscans i dominicans. Aquests no es dedicaven a la literatura de ficció, sinó que impulsaven un moviment de difusió de la teologia entre les capes laiques.

L'origen d'aquests ordes es remunta al segle XIII: Sant Domènec de Guzmán va fundar els dominicans (frares predicadors), mentre que els franciscans (frares menors) van sorgir per imitar el model de vida de Sant Francesc d'Assís.

Context i Característiques dels Ordes Mendicants

• Canvis en la funció social de l'església: Fins aleshores, els únics ordes monacals eren els provinents de l'Orde de Sant Benet. Aquests nous models van

Los dilemas de los dirigentes del Judenrat

Las autoridades del Judenrat surgieron con la implementación de la Solución Final. Este consejo judío era el organismo encargado de tomar decisiones operativas, las cuales eran ejecutadas posteriormente por la Policía Judía.

Fuente 1: Escritos de Emanuel Ringelblum

Ringelblum describe a la policía judía como el brazo ejecutor que realizaba el "trabajo sucio" bajo las órdenes nazis. Inicialmente, no existían quejas sobre su proceder, justificándose bajo los siguientes argumentos:

• La creencia de que tenían la policía que merecían.
• La intención de ayudar al conquistador a sacrificar solo a una parte de la sociedad para permitir la supervivencia de la otra.
• La premisa de que, en aras de vivir y

-T(z)ea (gustatu, pentsatu, debekatu, bururatu, erabaki, ahaztu, espero, ona da, lortu, gomendatu, komeni izan, merezi izan, txara da, erraza da )

-t(z)en (hasi, amaitu, ikasi, jakin, lagundu, utzi, ahaztu, ari izan, egon, ibili, segitu, nekatu, saiatu, irakatsi, bukatu, harrapatu)

-t(z)era (zigortu, behartu, ausartu, ohitu, garbidatu, heldu, bultzatu)

-t(z)eko (prest egon, ordua izan, beldur izan, asmoa izan, gauza izan, gai izan, gogoa izan)

-t(z)eaz (nekatu, aspertu, gogoratu, arduratu, kezkatu)

-t(z)eari ( utzi, ekin, iriti)

-O (nahi, behar, ahal, ezin, nahiago)

• …………… -elako

• ………….... Eta

• ………….... Bait

• ………. Zeren eta …… -n

• ………. enez ……….

• ……… enez gero ……..

• …………….
  

  Tzeagatik

• ……
  

  Tzearren

  .

Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) és un dels autors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Ha publicat més d'un centenar d'obres i ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris: bàsicament la novel·la, però també els contes, els articles i, fins i tot, la poesia. Ha treballat tota mena de temes i ha utilitzat diverses tècniques, però la finalitat literària de les seves obres, tant les narratives com les dramàtiques, sembla ser sempre la mateixa: denunciar el món real, on l'home viu alienat, empobrit i amb una absoluta falta de llibertat, i buscar -des de les diferents situacions que planteja o en veu dels personatges que crea- una alternativa o una possibilitat diferent a aquest món... Continuar leyendo "Manuel de Pedrolo: un autor prolífic de la literatura catalana contemporània" »

Moda

1. a) FALSO: Para los viajes en avión, es mejor elegir...
   b) VERDADERO: Forma de tienda de vestidos... realmente estilizada.
2. a) Subir de peso / sobrepeso / bolso de mano / a la moda.
3. a) No es demasiado suave, el hombro no se deslizará.
   b) Usar
   c) Llevando puesto

Los Sueños

1. a) Es cierto: En un sueño, un amigo... puede ser verdad.
   b) FALSO: Un hombre de mediana edad... novias glamorosas.
2. a) Trenzado
   b) Discutir
   c) Resultan
   d) Diminuto
3. a) No / no
   b) Creado / la que se
   c) Que / que
   d) Se / hace

El Planeta Azul

1. a) Verdadero: "Hace mucho tiempo... toda la vida está en los océanos".
   b) FALSO: "Algunos de los otros planetas... -459°F del cero absoluto".
2. Oasis / superficie / contraste / residuos
3. a) Revela / en seco / es / hasta que / se convierte

Panorama General de la Cultura Catalana Postguerra

En acabar-se la Guerra Civil Espanyola, el panorama cultural català, que havia arribat a ser d'esplendor, quedava reduït al no-res, amb les institucions abolides i la llengua prohibida. Els escriptors més compromesos amb la República s'exiliarien. Els qui es quedaren o bé publicaven en castellà, o reduïen la seva obra al silenci o a les edicions clandestines. En el context d'una autarquia política absoluta en què la cultura catalana havia desaparegut, l'àmbit de la creació literària pròpia era un veritable desert.

Inici de la Recuperació Cultural Catalana

La situació començà a canviar una mica a la dècada dels seixanta. Tot i que el país es trobava encara en ple franquisme,... Continuar leyendo "La Cultura Catalana: De la Postguerra a la Recuperació i Salvador Espriu" »