Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Prudenci Bertrana: Biografia i Obra Clau

Prudenci Bertrana provenia d'una família de propietaris rurals. Va cursar enginyeria, però va abandonar per estudiar pintura, sense èxit. Es va alinear amb el catalanisme progressista.

Fites Literàries i Escàndols

• El 1906, va publicar la novel·la Josafat, que va provocar un gran escàndol pel seu contingut eròtic i sacríleg.
• Va publicar Nàufrags, Crisàlides i Proses bàrbares, obres que atacaven el Noucentisme.
• Va dirigir la revista Ciudadanía.

Durant el Noucentisme, la seva obra literària es va aturar fins que va publicar Jo! Memòries d’un metge filòsof i la trilogia Entre la terra i els núvols, basada en la seva pròpia biografia.

Anàlisi d'Obres Destacades de Bertrana

Josafat (1906)

Narra... Continuar leyendo "Prudenci Bertrana i Joaquim Ruyra: Anàlisi d'Obres Clau i Estil" »

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda és una de les autores catalanes més importants del segle XX. La seva obra ha estat traduïda a gairebé totes les llengües i continua sent profusament reeditada. En general, els temes rododerians són les relacions tenses, frustrants, la incomunicació entre l’home i la dona en el marc de la parella. La dona, més aviat passiva, és explotada per l’home i la societat. Un dels aspectes més rellevants de l’obra de Mercè Rodoreda és la riquesa dels símbols. Alguns d’ells –l’aigua, les flors– són universals, d’altres sorgeixen de la realitat –els arbres, el mirall, les joies, la rata–. A més, cada novel·la té un símbol dominant. La flor, a Aloma, significa la infància i la felicitat.... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Rodoreda, Espriu i Martí i Pol" »

El context històric del Renaixement

El Renaixement és un període de la història d'Europa que s'acostuma a situar als segles XV i XVI. Es caracteritza principalment per dos aspectes:

• La recuperació de la cultura grecollatina clàssica.
• L'abandonament progressiu de la mentalitat i la cultura medieval.

Una nova mentalitat i fets històrics clau

Els humanistes renaixentistes es consideraven més refinats i superiors als homes medievals, als quals sovint titllaven de bàrbars i ignorants. El Renaixement va representar un canvi profund en la mentalitat europea, impulsat per diversos fets històrics transcendentals:

• La invenció de la impremta (c. 1448): Va permetre la difusió massiva i a un cost menor de llibres i idees, que fins aleshores es copiaven

Nor-Nork Aditz-taulak: Ahalera

Nor-Nork Aditz-taulak: Baldintza

Nor-Nori Aditz-taulak: Baldintza

Nor-

Extensió progressiva de l’interès dels mestres de Bolonya a altres drets: dret feudal i dret canònic

S. XIII la societat feudal va engendrar un dret d’acord amb les seves necessitats, el Libri Feudorum. Dret Feudal, basat en el csotum. En un primer moment, dret feudal i dret romà eren considerats divergents; el dret bo era el romà, però el vigent era el feudal. Posteriorment, dret feudal podia ser inclòs al Corpus Iuris Civilis. Dret Canònic, L’Església, va crear un dret centrat en tres aspectes: Organització de l’església. Relacions entre l’església i el món. Reserva “de lo sagrado”. Els fonaments d’aquest són: el dret natural i les escriptures (dret diví positiu). Fins al s. XI: dret confús, dispers, parcial... Continuar leyendo "La recepció del dret comú a la baixa edat mitjana" »

1. Etapa presil·làbica

L’infant no té comprensió del principi alfabètic.

1.1 Escriptura indiferenciada

L’escriptura s'entén com a reproducció de l’acte d’escriure en la persona alfabetitzada.

• Imitació de l’escriptura de l’adult: cercles, pals, ganxos…
• Els nens atribueixen a l’escriptura una funció designativa: allò que escrivim és el nom de l’objecte; per tant, l’escriptura és una reproducció de noms.
• En allò que percep l’adult, no es distingeix entre dibuix i escriptura.
• De vegades s’observa relació entre la mida de l’objecte i la llargada de l’escriptura.

1.2 Escriptura diferenciada

Interès per les propietats formals dels textos i percepció de característiques: linealitat, segmentació de paraules, nombre... Continuar leyendo "Les 5 etapes de l'aprenentatge de l'escriptura" »

Joan Alcover: Vida, Obra i Tragèdia Personal

Biografia de Joan Alcover

Joan Alcover i Maspons (Palma, 1854 – 1926) va ser un destacat poeta, assagista i polític mallorquí. Fill de pare mallorquí i mare catalana, va cursar els seus estudis a l’Institut Balear abans de traslladar-se a Barcelona per estudiar Dret.

Carrera Política i Jurídica

Alcover va seguir un camí polític paral·lel al d'Antoni Maura, militant al Partit Conservador. El 1893 va ser elegit diputat a Corts, però aviat es va desenganyar de la classe política espanyola, distanciant-se'n i acostant-se lleugerament a la ideologia de la Lliga Regionalista. Professionalment, va exercir d’advocat a l’Audiència Provincial i el 1911 va ser nomenat Magistrat.

Tragèdies Familiars

Conceptes Fonamentals de la Llengua

Llenguatge:

Una capacitat pròpia i comuna dels éssers humans.

Llengua:

Sistema convencional de signes que es manifesta quan el parlant en fa ús, quan fa l'acte de parla.

Parla:

La manifestació de la llengua per part de cada parlant.

Variacions Lingüístiques

Dins d'una llengua, les diferents formes de fer servir l'idioma segons l'origen geogràfic de cada parlant.

• Variació Diacrònica: Les diferents formes de parlar una mateixa llengua al llarg del temps.
• Variació Diatòpica: Dona lloc als diferents dialectes d'una llengua en cada zona.
• Variació Diastràctica: L'ús de la llengua que fan els parlants segons els grups socials a què pertanyen.
• Variació Diafàsica: L'opció lingüística que tria cada parlant.

1.- Context històric, social i cultural

Llibertat i pluralitat política

Estabilitat d'un règim democràtic

Promulgació de la Constitució

Joanot Martorell (1413?-1468)

Nasqué a València, probablement entre 1405 i 1413.

• Fill d'una família de la noblesa valenciana mitjana vinguda a menys.

  • El seu pare, Francesc Martorell, fou administrador de Martí I, l'Humà.

  • La mare, Damiata Abelló, tingué 7 fills (Galceran, Damiata, Isabel, Joanot, Jaume, Guillem i Jofre).

• 1435, mor el pare i els germans grans es fan càrrec de casar les germanes i guardar l'honor familiar.

  • Joanot se n'ocupa del casament de Damiata amb Joan de Montpalau.

  • Enfrontament amb Montpalau.

  • Viatge a Anglaterra.

  • Perd bous i esquelles: ha de pagar 4.000 florins per una sanció que li imposa la reina Maria.

  • De tornada a València: enfrontament amb Bertomeu Martí pel Marquesat de Dénia.

  • Viatge a Nàpols amb la finalitat de demanar