Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

El Teatre: Representació i Elements

El teatre consisteix en la representació d'uns esdeveniments que protagonitzen uns personatges en un lloc i un temps concret, davant d'un públic. El punt de partida de l'espectacle pot ser una obra teatral o un guió obert a la improvisació dels actors. Està adreçat a un conjunt ampli de receptors i s'utilitzen signes lingüístics i no lingüístics.

Nivells Textuals en el Teatre

El text teatral presenta dos nivells textuals: els que enuncien els personatges i les acotacions. Es diferencien perquè les acotacions estan escrites entre parèntesis i amb una lletra diferent.

• El text enunciat es presenta en forma de diàleg. Hi ha diverses varietats: el col·loqui, entre diversos interlocutors que presenten

Durant la postguerra, època marcada per la dictadura franquista, la poesia, que representà l’essència del nacionalisme, seguí bàsicament les següents tendències:

1. La poesia simbolista (finals dels 40 – dècada dels 50): és una poesia existencialista marcada pel malestar i l’angoixa. Els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seues connotacions. El simbolisme evolucionà cap a la “poesia pura”, en un procés cap a l’expressió nua dels conceptes, que donaren lloc a una poesia molt difícil d’entendre pel seu grau d’abstracció. Des de l’exili es publicaren dues obres clau Nabí i Elegies de Bierville. Riba representava els valors de rigor moral, d’exigència literària i de fe en la cultura,... Continuar leyendo "Tendències de la Poesia Catalana durant la Postguerra" »

Naixement de la Ficció Literària: Segle XV

El naixement de la ficció literària al segle XV es caracteritza per diversos factors:

• Ramon Llull: Obres com Evast e Blanquerna ja contenen elements de ficció.
• Segles XIII i XIV: Les Quatre Grans Cròniques ja inclouen elements de ficció.
• Invenció de la impremta: Va impulsar la difusió de la literatura.
• Finals del segle XV: Demanda immensa de novel·les.

El tret principal de la ficció novel·lesca és la forta influència que hi van tenir els humanistes, que van aportar el gust per la prosa llatina, l'ús d'elements mitològics i la revisió de l'amor cortès.

Llegendes Religioses i Narrativa Moral

Aquests són gèneres de procedència popular que conviuen amb la literatura culta dels segles XIV i... Continuar leyendo "Ficció Literària Catalana al Segle XV: Gèneres i Obres Clau" »

Bernat Metge i "Lo somni": Una Obra Clau de l'Humanisme Català

Bernat Metge, funcionari de la Cancelleria Reial, va gaudir de diners i privilegis fins que la mort del rei Joan I al bosc de Foixà va portar a l'empresonament dels exconsellers, incloent-hi Metge. Es creu que durant aquest període de captiveri va escriure la seva obra mestra, "Lo somni".

Metge és també autor d'altres obres destacades com la narració en vers Llibre de Fortuna e Prudència, el poema Sermó i Valter e Griselda, una traducció d'una epístola llatina de Petrarca.

L'autor es caracteritza per un estil refinat i culte, amb tocs de sarcasme i fins i tot de cinisme. Un dels consells més famosos que dona en el Sermó és: «Siats de natura d'anguila / en quant farets»,... Continuar leyendo "Bernat Metge i la Novel·la Cavalleresca: Anàlisi Literària" »

La Literatura Catalana Medieval: El Segle XV

El segle XV va constituir la culminació de la literatura catalana medieval, amb la creació d'algunes de les obres més importants.

Innovacions en Poesia i Prosa

• Poesia: Es va produir l'eliminació del model líric dels trobadors i la consolidació de poetes que ja no escrivien en occità, sinó en català.
• Prosa: Es va desenvolupar la novel·la de cavalleries, considerada la primera pedra de la novel·la moderna.

La modernització de la literatura va estar lligada a la introducció de la cultura a casa nostra i a l'augment de lectors gràcies a la difusió de la impremta.

La Poesia Lírica: Ausiàs March i la Renovació

La renovació profunda de la lírica catalana no es produeix fins a l'entrada en escena... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Segle XV i Obres Clau" »

Cròniques medievals (s. XIV-XV)

Les cròniques es basen en els antics cantars de gesta. Tenen la intenció de divulgar fets històrics i, alhora, exaltar les gestes dels reis i lloar la corona catalanoaragonesa.

Jaume I

Llibre dels feits: memòries on es descriu el seu regnat i les seves gestes militars (conquestes de València i Mallorca). El rei és descrit com un heroi medieval i és el protagonista de la crònica. Els personatges forasters parlen en la seva pròpia llengua.

Bernat Desclot

El protagonista és el rei. Utilitza cançons de gesta per descriure esdeveniments ocorreguts durant el regnat de Pere el Gran. Destaquen la conquesta de Sicília i la lluita contra els francesos.

Ramon Muntaner

Parla sobre els reis del Casal de Barcelona. L'... Continuar leyendo "Cròniques medievals i literatura catalana: segles XIV-XX" »

Descripció de les tendències poètiques (Postguerra - Anys 70)

Les tres principals revistes literàries de l'època: Ariel (1946-1951), Antologia (1947-1950) i Dau al Set (1948-1951), s'editen de manera clandestina. Ariel és la continuadora del model postnoucentista representat per Carles Riba. La revista Antologia propugnarà una línia més innovadora i Dau al Set donarà cabuda a les propostes més avantguardistes.

Poesia postsimbolista: Carles Riba

Els dos llibres de poemes més importants de la immediata postguerra són: Nabí (1941) de Josep Carner i Elegies de Bierville (1943) de Carles Riba. Aquest tipus de poesia es caracteritza per l'expressió culta i el rigor en l'ús de la llengua; és una poesia hermètica que explora els límits... Continuar leyendo "Poesia Catalana: Tendències Postguerra a Anys 70" »

Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament

El Sentit i la Importància de l'Obra Lul·liana

• Va ser el primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics, i un dels primers autors literaris en una llengua romànica (també en llatí). Li interessava arribar a un públic ampli i s'adonà que només ho aconseguiria en la pròpia llengua; no en llatí, que era patrimoni de l'Església i que només arribava a un públic culte.
• Era un creador de llenguatge: no tingué predecessors en l'ús del català literari, i va ser ell qui en fixà el model. Tots els autors immediatament posteriors el van haver de prendre com a referent.
• Per la magnitud i importància de la seva obra: uns 265 volums, que tracten

Relacions Lèxiques

La Sinonímia

• Sinònims parcials: paraules que només es poden intercanviar en determinades ocasions.
  • Ex: En Carles ha aprovat/ha passat l'examen de química.
  • Ex: Per aquest carrer passen/circulen cada dia...
• Sinònims absoluts: mots que apareixen en els mateixos contextos, però són usats en registre diferent.
  • Ex: Venen pastanagues i tomàquets / pastanagons i to...
  • Ex: Tancat per la mort (informal) / pel traspàs de... (formal)

Camps Lèxics i Camps Semàntics

• Camp semàntic: conjunt de mots relacionats entre si pel significat, que fa referència a una mateixa noció.
• Camp lèxic: conjunt de mots d'un camp semàntic amb una relació més estreta entre si i amb la mateixa categoria gramatical.

Hiponímia i Hiperonímia

La hiponímia... Continuar leyendo "Conceptes Clau de Llengua Catalana: Lèxic i Gèneres" »

Context Històric dels Països Catalans a l'Edat Moderna

Els Països Catalans entren a l’Edat Moderna en una situació de debilitat que es posa de manifest en la pèrdua de poder polític i econòmic.

• Políticament: Es produeix la unió dinàstica entre la Corona Catalanoaragonesa i el Regne de Castella. Al llarg dels segles, Catalunya anirà perdent posicions i el castellà imposarà el seu poder.
• Econòmicament: El desplaçament de la importància dels mercats del Mediterrani, el bandolerisme, l’expulsió dels moriscos, les guerres...
• Culturalment: Els escriptors catalans comencen a canviar de llengua. El període de la literatura catalana que comprèn s’anomena Decadència, perquè la producció i la qualitat de la literatura culta pateix