Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

TEMA 16. JOAN FRANCESC MIRA HA REFLEXIONAT EN ELS SEUS ASSAJOS SOBRE LA NOSTRA REALITAT CONTEMPORÀNIA. EXPLICA-HO.

Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg, professor de grec a més de ciutadà compromès, nasqué a la ciutat de València l'any 1939.

Ha excel·lit en totes les facetes creatives enumerades abans i bona prova d'això són la gran quantitat de guardons amb els quals ha estat reconeguda la seua obra. Entre ells cal destacar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2004, dues voltes Premi Nacional de la Crítica, Premi Sant Jordi de Narrativa, Premio Nacional de Traducción...

Destaca així mateix la trajectòria de servei de Mira al projecte de construcció d'un espai cultural i cívic comú per al conjunt de les terres que... Continuar leyendo "Joan Francesc Mira i la seva reflexió sobre la realitat contemporània" »

En 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola que acabara amb 40 anys de la dictadura de Franco, caracteritzada per la censura, l’exili, prohibició de la llengua catalana, repressió i persecució dels opositors al règim. Queden prohibits els partits polítics i el castellà va substituir al català en els àmbits de prestigi, per tant el català passa a la clandestinitat.

L’exili es va viure de dues maneres, l’exili interior, que van inhibir-se de la realitat com Llorenç Villalonga, i exili exterior, en veure que la seva vida estava en perill (França, Amèrica).

La temàtica dels autors no segueix un ordre, sinó que es basa en un personatge que s’enfronta a una realitat. Amb l’exili hi ha una pèrdua d’intel·lectuals, per tant... Continuar leyendo "La literatura catalana durant la postguerra" »

XX. MENDEA. EUSKAL LITERATURAREN PIZKUNDEA ESPAINIAKO GERRA AURREAN.

José de Aristimuño “Aitzol” (1896-1936) tolosarrak garai oso bat markatu zuen, garai laburra zoritxarrez, eta Jokin Zaitegi (1906-1979) poetak “Aitzolen belaunaldia” izenez bataiatu zuena.

Garai historikoari begiratzen badiogu, ordea, Errepublika Garaiak (1931-39) ez du soilik une historiko bat adierazten, estetika sortzailea ere kontuan hartuko lukeen bidea izango litzateke berea proiektu politiko-literario baten barruan; idazle gazteen bultzatzaile eta euskal kultur pizkundearen sustatzaile izan zen Espainiako Gerra aurreko hamarkadan (1926-1936).

•Horrela, 1927an Lizardi, Orixe, G. Mujika eta beste batzuekin Euskaltzaleak izeneko elkartea sortu zuen euskal kultura... Continuar leyendo "XX. Mendea. Euskal Literaturaren Pizkunde Espainiako Gerra Aurrean" »

En qué medida resultó favorecida la introducción de las mujeres en el magisterio con una concepción segregada y sexista de la educación?

Las mujeres se beneficiaron de los argumentos que le proporcionaba la propia sociedad patriarcal, pues esta entendía que su primera misión era criar y educar a los hijos, convirtiendo así la maternidad en un oficio a tiempo completo. Y la profesión de maestra era percibida como una prolongación de la natural función educadora que se les atribuía. ¿Quién mejor que una maestra para sustituir a una madre? Las personas más adecuadas para reproducir en las futuras generaciones los roles femeninos tradicionales eran las maestras, que estaban socializadas ellas mismas en esos patrones. Las cualidades... Continuar leyendo "La mujer en la educación: Entre la maternidad y la profesionalización docente" »

Lo Crestià: L'Enciclopèdia de Francesc Eiximenis

Lo Crestià és una enciclopèdia monumental impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392. Inicialment, es preveien tretze volums que continguessin «sumàriament tot el fonament del cristianisme» per estimular l'estudi de la teologia entre els laics. Avui dia, es pot considerar com una enciclopèdia de la vida medieval.

Lo Crestià és una obra universal que marca una fita important en la història de la literatura occidental: és la darrera de les grans summes teològiques medievals, i és també un dels primers grans escrits de la literatura didàctica i teològica europea que abandona el llatí en benefici d'una llengua vernacla, el català.

Estructura

Els Intel·lectuals del Segle XIV: Orígens i Impacte

Els intel·lectuals del segle XIV provenien majoritàriament dels ordes religiosos, especialment dels franciscans i dominicans. Aquests no es dedicaven a la literatura de ficció, sinó que impulsaven un moviment de difusió de la teologia entre les capes laiques.

L'origen d'aquests ordes es remunta al segle XIII: Sant Domènec de Guzmán va fundar els dominicans (frares predicadors), mentre que els franciscans (frares menors) van sorgir per imitar el model de vida de Sant Francesc d'Assís.

Context i Característiques dels Ordes Mendicants

• Canvis en la funció social de l'església: Fins aleshores, els únics ordes monacals eren els provinents de l'Orde de Sant Benet. Aquests nous models van

MINORITZACIÓ

Parlam de llengües minoritàries quan aplicam un criteri quantitatiu al seu nombre de parlants. Però no sabem el nombre a partir del qual una llengua és minoritària i una altra majoritària. Al món hi ha unes 6.000 llengües i només unes quinze o vint són utilitzades per més de 50 milions de parlants. El concepte de llengua minoritària o majoritària s’empra per classificar les llengües segons la seva “validesa”.

A Europa poques llengües passen dels 10 milions de parlants. Entre cinc i Déu: suec, búlgar, català, danès... Menys de cinc: noruec, finès, albanès, eslovac...

En canvi, una llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d’una altra llengua més poderosa i tots els seus parlants es veuen

Los dilemas de los dirigentes del Judenrat

Autoridades del Judenrat: aparecen cuando se empiezan a llevar a la práctica la solución final. Era el consejo judío, es decir, los que decidían lo que se debía hacer para que luego la policía judicial lo lleve a cabo.

Fuente 1:

Escritos de Emanuel Ringelblum:

Habla de la policía judía, en la práctica eran los que dirigían a los judíos (hacían el trabajo sucio). La policía judía en un principio no se quejaba.

Argumentos de por qué no se quejaban:

• Porque decían que tenían la policía que merecen.

• Ayudar al conquistador a sacrificar a solamente una parte de la sociedad para que la otra sobreviva.

• Con el objetivo de vivir y sobrevivir cualquier conducta puede ser perdonada.

Testimonio del gueto

-T(z)ea (gustatu, pentsatu, debekatu, bururatu, erabaki, ahaztu, espero, ona da, lortu, gomendatu, komeni izan, merezi izan, txara da, erraza da )

-t(z)en (hasi, amaitu, ikasi, jakin, lagundu, utzi, ahaztu, ari izan, egon, ibili, segitu, nekatu, saiatu, irakatsi, bukatu, harrapatu)

-t(z)era (zigortu, behartu, ausartu, ohitu, garbidatu, heldu, bultzatu)

-t(z)eko (prest egon, ordua izan, beldur izan, asmoa izan, gauza izan, gai izan, gogoa izan)

-t(z)eaz (nekatu, aspertu, gogoratu, arduratu, kezkatu)

-t(z)eari ( utzi, ekin, iriti)

-O (nahi, behar, ahal, ezin, nahiago)

• …………… -elako

• ………….... Eta

• ………….... Bait

• ………. Zeren eta …… -n

• ………. enez ……….

• ……… enez gero ……..

• …………….
  

  Tzeagatik

• ……
  

  Tzearren

  .

Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) és un dels autors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Ha publicat més d'un centenar d'obres i ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris: bàsicament la novel·la, però també els contes, els articles i, fins i tot, la poesia. Ha treballat tota mena de temes i ha utilitzat diverses tècniques, però la finalitat literària de les seves obres, tant les narratives com les dramàtiques, sembla ser sempre la mateixa: denunciar el món real, on l'home viu alienat, empobrit i amb una absoluta falta de llibertat, i buscar -des de les diferents situacions que planteja o en veu dels personatges que crea- una alternativa o una possibilitat diferent a aquest món... Continuar leyendo "Manuel de Pedrolo: un autor prolífic de la literatura catalana contemporània" »