Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

9.GAIA GERRA AURREKO POESIA

1-Klaudio sagartzazu “Satarkak” .Gaztetik argitaratu zuen “Txinpartak”.Poema batzuk itzuliak

dira,Victor Hugorenak,adibidez.”Aurtxoa seaskan” deituriko poema da,ospetsuena.

Gerraostean ,”Intza begietan” (1957).

2-Aitzolek “Olerti egunak” antolatu zituen. Jai lehiaketa hauen bitartez moduak ireki

zitzaizkion euskarazko poesiari. Une hartan mamitzen den poeta taldeari “olerkarien

belaunaldia” deitu ohi zaio. Hasiera batean, poesía hautatua, zaila landuko dute. Baina

“herrigintzarako poesía” helburu zutenez, eredu errezago bat hautatuko dute. Lizardi,

Lauaxeta eta Orixe dira olerkari famatuenak.

LIZARDI (Zarautz): BIOTZ-BEGIETAN(1932)

LAUAXETA(Laukiz):Bide Barrijak(1931)

Arrats beran(1935)

ORIXE (Orexa)

Mitos Mormones

Los periodos de la Creación: ¿Fueron de 1000 años cada uno?

por Mario R. Montani

Creo que la mayoría de nosotros ha escuchado deslizar la frase que da título al presente texto en algún discurso, clase o conversación. Mi calificación de tal expresión como mito no radica en que alguien pueda creer en ella, sino en que pueda creer y/o transmitir que esa es la doctrina de la Iglesia con respecto al tema.

Para fundamentar mi posición me referiré al Manual del Alumno del Curso del Antiguo Testamento del Sistema Educativo de la Iglesia, Tomo I, pag. 8-9:

“Aunque sabemos que el capítulo primero de Génesis no describe el comienzo de todas las cosas, ni el comienzo de la humanidad, sino que describe solamente el principio de... Continuar leyendo "Creación: Perspectivas en la Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días" »

Poesia de postguerra

Joan Brossa i Cuervo

• Va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919.
• El 1973, els escriptors joves van difondre la seva obra.
• És conegut per la poesia escrita, visual i escènica.
• Va morir a Barcelona.

OBRA

• Poesia rasa (1970): inclou disset llibres escrits.
• Rua de llibres (1980): inclou set llibres escrits.

Gabriel Ferrater i Soler

• Va néixer a Reus.
• La biblioteca familiar el va motivar a llegir.
• El 1938 es va mudar a França.
• El 1941 va treballar com a crític d'una revista a Reus.
• Es va suïcidar l'any 1972.

OBRA

• Da nuces pueris (1960)
• Menja't una cama (1962)
• Teoria dels cossos (1966)

Vicent Andrés Estellés

• Va néixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924.
• Llegia llibres de Federico García Lorca.
• El 1948 va treballar de periodista en un

Monestirs i la Cultura Clerical

Els monestirs, centres de cultura clerical i vida ascètica, representaven el divorci entre aquells que coneixien l'instrument de transmissió dels coneixements (el llatí) i la societat laica.

Ordes Mendicants: Franciscans i Dominicans

Els ordes mendicants, com franciscans i dominicans, van exercir una influència ben important en la societat medieval dels segles XIV i XV.

Sermons Medievals

Els sermons, per la capacitat que tenien d'influir en la mentalitat de l'home medieval, es poden comparar amb els mitjans de comunicació actuals.

La Crisi del Segle XIV

La crisi del segle XIV es va caracteritzar per una forta crisi demogràfica, política i ideològica que va marcar un punt d'inflexió. Europa occidental va experimentar... Continuar leyendo "Monestirs, Ordes Mendicants i Crisi del Segle XIV: Cultura i Religió Medieval" »

Primer Temps de la Impremta

L'edat moderna té una gran importància quant a la realització i divulgació del llibre. La impremta es consolida i comencen a haver-hi tallers que funcionen com a veritables negocis, tot i que l'edició demana inversions considerables perquè el paper és car. Per això no ens ha de sorprendre que, entre els anys 1480 i 1575, les impremtes de les terres catalanes tinguin una certa debilitat, que comportarà la dependència de la producció de ciutats com Lió o Venècia.

Foment de la Lectura

Tot i els problemes de la impremta, la circulació de llibres és destacada i, en aquest sentit, les llibreries són el veritable motor de l'expansió de la lectura. Els llibreters venen, importen i exporten llibres, reforçant... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura i el Llibre: Edat Moderna i Renaixement" »

L'edat Mitjana

L'edat Mitjana abasta des de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident (s. V) fins a l'ocupació de Constantinoble per part dels turcs (s. XV). Se sol dividir en alta edat mitjana (s. V-X) i baixa edat mitjana (s. XI-XV).

Característiques de la societat i del pensament medieval

• La societat està estructurada en tres estaments: noblesa, eclesiàstics i pagesos, que treballaven per a un senyor feudal. Posteriorment apareix un quart grup, el dels burgesos, dedicats a l'artesania i al comerç.
• La cultura es forja al voltant de les corts reials i dels monestirs. A partir del segle XIV, però, el saber s'anirà estenent cap a la classe social urbana.
• L'Església és fonamental durant tot el període; molts autors fan servir la literatura

Elements i Funcions del Llenguatge

Elements de la Comunicació

• Llenguatge: Capacitat que tenim per comunicar-nos; de transmetre coneixements, ordres o desigs.
• Emissor: Qui envia el missatge.
• Receptor: Qui rep el missatge.
• Missatge: La informació transmesa.
• Referent: Les persones o realitats a què remet el missatge.
• Canal: Via de transport (oral, paper, TV, etc.).
• Codi: Conjunt de signes i regles que es fan servir per construir el missatge.

Funcions del Llenguatge

• Emotiva: Expressa sentiments o estats d'ànim (Ex: Ai!, Visca!, Uix!).
• Conativa (o Apel·lativa): Busca modificar la conducta del receptor (Ex: cridar, alertar d’un perill).
• Fàtica: Comprova l’eficàcia i el manteniment del canal comunicatiu.
• Estètica (o Poètica): Se centra en la forma

El teatre català de la postguerra a la renovació

Després de la Guerra Civil, el teatre va ser prohibit i, per tant, no hi havia producció. A partir de la Segona Guerra Mundial, cessa la repressió i, a partir del 1947, començaren les representacions d'obres teatrals en català, tot conreant els models i les formes més tradicionals del repertori de la postguerra.

Josep Maria de Sagarra i el nou cicle social

Apareix de nou Josep Maria de Sagarra, que ja havia representat abans. Proposa noves innovacions en el teatre català que no són ben rebudes per la gent conservadora; també innova en la temàtica. En el 1954 escriu una obra en la qual té un gran èxit, en canvia la forma i comença un nou cicle de caire social: crítica al catolicisme,... Continuar leyendo "Història i evolució del teatre català i valencià" »

Significació de la Literatura Popular (S. XVI-XVIII)

Aquesta literatura es dona en els primers temps de la llengua catalana, en el període que va del s. XVI al XVIII. Té una dimensió popular i tradicional, perquè es transmet de generació en generació. Un factor que hi ajuda és el fet d'estar, sovint, musicada. Durant el s. XIX, en plena *Renaixença*, se sent la urgència de recuperar tota aquesta literatura. Ho fa **Manuel Milà i Fontanals**, que recull i publica el *Romancer* i el *Cançoner*.

Els Gèneres de la Literatura Popular

El Romanç: Composició i Temàtica

El romanç és una composició poètica d'un nombre determinat de versos (generalment heptasíl·labs). Sol tenir rima assonant als parells i no té rima als senars. Del... Continuar leyendo "Literatura Popular Catalana (S. XVI-XVIII): Gèneres i Renaixença" »

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Ciutat de Mallorca, 1922) fou fill d'una família benestant de propietaris rurals. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on contactà amb Marià Aguiló i amb Joaquim Rubió i Lluch. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el poema més emblemàtic, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament, es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili, i publicà el 1885 Oda a Horaci. Mentrestant, estudià a la Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), on s'ordenà sacerdot i es doctorà en Teologia. Durant l'estada a Roma, escriví poemes en castellà per complaure el seu pare, que... Continuar leyendo "Biografies d'Escriptors Catalans: Costa i Llobera, Junoy i Carner" »