Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Davallada de la Literatura Catalana Culta

Conseqüències de la Davallada

• Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la Corona d’Aragó.

• Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques.

• Utilització freqüent del català en la literatura culta

• Entrada de castellanismes en la literatura culta

• Pèrdua de la consciència d’unitat entre territoris de parla catalana.

La crisi afectava el català com a llengua de prestigi, el seu ús en la literatura culta, no en la popular.

1. Renaixement, Barroc i Il·lustració

• Renaixement: segle XVI (iniciat ja al XV)

• Barroc: segle XVII

• Il·lustració: segle XVIII

El Renaixement

Va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Moviment... Continuar leyendo "La Davallada de la Literatura Catalana: Renaixement, Barroc i Il·lustració" »

Contextualització

• La gran activitat literària i cultural de València es deu a una situació econòmica pròspera, fruit d'un teixit industrial que el Principat no té. Aquesta cultura està en contacte amb el Renaixement italià, però encara conserva trets dels models de vida cortesans medievals.

• Martorell assumeix l'antropocentrisme humanista i busca el realisme a la seva obra, però no abandona les convencions cortesanes. La seva proposta literària representa els moments de transició de models de vida i d'estètica.

• Els models literaris dels quals disposa Martorell són els de la novel·la de cavalleries; també la tradició de les cançons de gesta i els lais narratius, a més dels propis de la historiografia catalana.

• Tirant lo Blanc

A Literatura de Preguerra

1. Contexto Histórico

• O agrarismo: Xorde o agrarismo, movemento que loita para que os campesiños poidan ser donos das terras que traballan. A principal asociación, nesta loita, é Acción Galega, liderada por un crego de Ourense, Basilio Álvarez. No 1926, na ditadura de Primo de Rivera, conseguen o seu obxectivo. Como consecuencia, desaparece a fidalguía e aparece un campesiñado propietario.

• Desenvolvemento industrial e urbano: Medra a industria (de conservas, de construción naval...), o comercio e a banca. Como consecuencia, medran as cidades, especialmente A Coruña e Vigo, e a burguesía comeza a ter certo peso na sociedade.

• As Irmandades da Fala: Ligadas ó galeguismo, xorden as Irmandades da Fala, no 1916,

TEMA 16. JOAN FRANCESC MIRA HA REFLEXIONAT EN ELS SEUS ASSAJOS SOBRE LA NOSTRA REALITAT CONTEMPORÀNIA. EXPLICA-HO.

Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg, professor de grec a més de ciutadà compromès, nasqué a la ciutat de València l'any 1939.

Ha excel·lit en totes les facetes creatives enumerades abans i bona prova d'això són la gran quantitat de guardons amb els quals ha estat reconeguda la seua obra. Entre ells cal destacar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2004, dues voltes Premi Nacional de la Crítica, Premi Sant Jordi de Narrativa, Premio Nacional de Traducción...

Destaca així mateix la trajectòria de servei de Mira al projecte de construcció d'un espai cultural i cívic comú per al conjunt de les terres que... Continuar leyendo "Joan Francesc Mira i la seva reflexió sobre la realitat contemporània" »

En 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola que acabara amb 40 anys de la dictadura de Franco, caracteritzada per la censura, l’exili, prohibició de la llengua catalana, repressió i persecució dels opositors al règim. Queden prohibits els partits polítics i el castellà va substituir al català en els àmbits de prestigi, per tant el català passa a la clandestinitat.

L’exili es va viure de dues maneres, l’exili interior, que van inhibir-se de la realitat com Llorenç Villalonga, i exili exterior, en veure que la seva vida estava en perill (França, Amèrica).

La temàtica dels autors no segueix un ordre, sinó que es basa en un personatge que s’enfronta a una realitat. Amb l’exili hi ha una pèrdua d’intel·lectuals, per tant... Continuar leyendo "La literatura catalana durant la postguerra" »

XX. MENDEA. EUSKAL LITERATURAREN PIZKUNDEA ESPAINIAKO GERRA AURREAN.

José de Aristimuño “Aitzol” (1896-1936) tolosarrak garai oso bat markatu zuen, garai laburra zoritxarrez, eta Jokin Zaitegi (1906-1979) poetak “Aitzolen belaunaldia” izenez bataiatu zuena.

Garai historikoari begiratzen badiogu, ordea, Errepublika Garaiak (1931-39) ez du soilik une historiko bat adierazten, estetika sortzailea ere kontuan hartuko lukeen bidea izango litzateke berea proiektu politiko-literario baten barruan; idazle gazteen bultzatzaile eta euskal kultur pizkundearen sustatzaile izan zen Espainiako Gerra aurreko hamarkadan (1926-1936).

•Horrela, 1927an Lizardi, Orixe, G. Mujika eta beste batzuekin Euskaltzaleak izeneko elkartea sortu zuen euskal kultura... Continuar leyendo "XX. Mendea. Euskal Literaturaren Pizkunde Espainiako Gerra Aurrean" »

En qué medida resultó favorecida la introducción de las mujeres en el magisterio con una concepción segregada y sexista de la educación?

Las mujeres se beneficiaron de los argumentos que le proporcionaba la propia sociedad patriarcal, pues esta entendía que su primera misión era criar y educar a los hijos, convirtiendo así la maternidad en un oficio a tiempo completo. Y la profesión de maestra era percibida como una prolongación de la natural función educadora que se les atribuía. ¿Quién mejor que una maestra para sustituir a una madre? Las personas más adecuadas para reproducir en las futuras generaciones los roles femeninos tradicionales eran las maestras, que estaban socializadas ellas mismas en esos patrones. Las cualidades... Continuar leyendo "La mujer en la educación: Entre la maternidad y la profesionalización docente" »

Lo Crestià: L'Enciclopèdia de Francesc Eiximenis

Lo Crestià és una enciclopèdia monumental impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392. Inicialment, es preveien tretze volums que continguessin «sumàriament tot el fonament del cristianisme» per estimular l'estudi de la teologia entre els laics. Avui dia, es pot considerar com una enciclopèdia de la vida medieval.

Lo Crestià és una obra universal que marca una fita important en la història de la literatura occidental: és la darrera de les grans summes teològiques medievals, i és també un dels primers grans escrits de la literatura didàctica i teològica europea que abandona el llatí en benefici d'una llengua vernacla, el català.

Estructura

Els Intel·lectuals del Segle XIV: Orígens i Impacte

Els intel·lectuals del segle XIV provenien majoritàriament dels ordes religiosos, especialment dels franciscans i dominicans. Aquests no es dedicaven a la literatura de ficció, sinó que impulsaven un moviment de difusió de la teologia entre les capes laiques.

L'origen d'aquests ordes es remunta al segle XIII: Sant Domènec de Guzmán va fundar els dominicans (frares predicadors), mentre que els franciscans (frares menors) van sorgir per imitar el model de vida de Sant Francesc d'Assís.

Context i Característiques dels Ordes Mendicants

• Canvis en la funció social de l'església: Fins aleshores, els únics ordes monacals eren els provinents de l'Orde de Sant Benet. Aquests nous models van

MINORITZACIÓ

Parlam de llengües minoritàries quan aplicam un criteri quantitatiu al seu nombre de parlants. Però no sabem el nombre a partir del qual una llengua és minoritària i una altra majoritària. Al món hi ha unes 6.000 llengües i només unes quinze o vint són utilitzades per més de 50 milions de parlants. El concepte de llengua minoritària o majoritària s’empra per classificar les llengües segons la seva “validesa”.

A Europa poques llengües passen dels 10 milions de parlants. Entre cinc i Déu: suec, búlgar, català, danès... Menys de cinc: noruec, finès, albanès, eslovac...

En canvi, una llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d’una altra llengua més poderosa i tots els seus parlants es veuen