Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Evolución de la Población y la Densidad en Galicia

Crecimiento Poblacional y Densidad

La dinámica de la población gallega durante el siglo XX y los años transcurridos del siglo XXI se caracteriza por dos rasgos principales:

1. Escasez de crecimiento global: Entre 1900 y 2008, el número de habitantes solo aumentó un 40,6%, muy inferior al 147,9% registrado en España. Mientras la población española se multiplicó por 2,5, en Galicia lo hizo por 1,4. Esto provocó una reducción continua del peso de la población gallega en el total español: del 10,6% en 1900 al 6,0% en 2008.
2. Fuertes oscilaciones en el ritmo de crecimiento: A diferencia del crecimiento continuo y regular de la población en España, la evolución en Galicia presenta importantes

Història de la Literatura Catalana

Orígens de la Literatura

L’origen de la paraula literatura és la paraula llatina littera, que significa lletra. Aquest concepte es feia servir per designar el fet de saber de lletra, de saber escriure i llegir. A mitjans del segle XVIII el terme literatura va acabar, de manera lenta i progressiva, limitant el seu significat a les obres d’imaginació i de ficció: poesia, narració i teatre.

Primers Escrits en Català

En primer lloc, tenim el Forum Iudicum, de contingut jurídic (segle XII) i, per altra banda, tenim les Homilies d’Organyà, de contingut religiós (principis del segle XIII).

La Literatura Trobadoresca

Es tracta d’una poesia lírica, és a dir, acompanyada de música; profana, és a dir,... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Orígens, Evolució i Renaixença" »

Valores de "Que"

Pronombre

• Relativo: Esta foi a rúa en que nacín. As bailarinas que din a verdade son as dos ollos grandes. Marta deu a solución que poucos agardaban. Os que aproben todo irán de excursión.
• Interrogativo: Que queres? Por que o fixeches?
• Exclamativo: Que lugar máis fermoso visitamos!

Conjunción

• Completiva: Cibrán pensaba que hoxe non había clase. Gustaríame que viñeses connosco a fin de semana. Avisounos que viría.
• Causal: Chamoume Xoán, que chegaba antes. Non mo contes, que xa o sei todo.
• Consecutiva: Cheguei tan tarde que non había ninguén.
• Concesiva: que veña, que non veña [= veña ou non veña, 'aínda que non veña'].
• Comparativa: Apañaron máis patacas que cebolas.
• Final: Avisoume que lle trouxeches os discos.
• Disxuntiva:

Tipos de Esgallo Según la Naturaleza del Órgano

Esgallo de raíz, hoja, yema, tallo

Composición de un Medio de Cultivo

Agua: 95%

Agar: 0,6 a 0,8%

Azúcares: 1 a 5% sacarosa

Inconvenientes al Realizar Acodos

• Débil productividad de las plantas madre
• Duración del enraizamiento a veces demasiado larga
• Ocupación del terreno demasiado importante en relación con los rendimientos
• Tiempos de trabajo muy importantes

Razones para Enxertar

• Gran producción de fruto
• Adelantar producciones o llegar antes a la madurez productiva
• Formas especiales de crecimiento: para producción de planta ornamental
• Búsqueda de portes perfectos o adecuados
• Multiplicar variedades estériles
• Multiplicar especies de difícil germinación o en las que no se puede recurrir al esgallado
• Producir

...

Enerxías renovables

Aquelas que se obteñen de fontes naturais virtualmente inesgotables, xa sexa pola inmensa cantidade de enerxía que conteñen ou porque son capaces de rexenerarse por medios naturais. Entre as enerxías renovables cóntanse a hidroeléctrica, eólica, solar, xeotérmica, maremotriz, a biomasa e os biocombustibles.

Fondos estruturais

Instrumentos financeiros da política rexional da Unión Europea destinada a promover un desenvolvemento harmonioso do conxunto da Unión Europea, mediante a redución das diferenzas entre os niveis de desenvolvemento das diversas rexións e Estados membros. Os fondos contribúen a acadar o obxectivo de cohesión económica, social e territorial. Existen catro tipos de fondos estruturais: FEDER,... Continuar leyendo "Glosario de Termos Clave: Economía, Enerxía e Medio Ambiente" »

Evolució de la Literatura Infantil i Juvenil

Emissor, Destinatari, Producte i Institució

Emissor: El concepte d'autor és complex. No només és qui escriu el text original, sinó també qui el transcriu i adapta. A l'edat mitjana, autors eren transcriptors, editors, comentaristes, etc. L'obra literària no sempre és fruit d'una creació individual.

Destinatari: Segons Itamar Even-Zohar, el consum no és sinònim de lectura. Durant segles, la difusió literària ha estat oral. Sovint accedim a textos sense haver-los llegit (consum indirecte).

Producte: No només els textos, sinó el que transmeten. Apareixen categories com "llibre infantil" o "llibre d'adults" segons l'argument i la complexitat. També els gèneres i classificacions temàtiques... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Infantil i Juvenil: una Perspectiva Històrica" »

Narrativa de Ficció al Segle XV: La Novel·la Cavalleresca

1. Antecedents

Al segle XII, a França, trobem narrativa en vers:

• Narrativa de cavalleria o narrativa en vers que se centra en la cort de Camelot i tracta sobre històries amoroses o històries de gestes.
• Chrétien de Troyes: Autor més important de la narrativa de cavalleria. Les seves obres pertanyen al cicle artúric i al mite de Bretanya, és a dir, aventures del rei Artús.
• Narrativa popular: Lais curts escrits en vers, de temàtica amorosa i fets fantàstics. L'autora més important és Marie de France, que escrivia petits contes anomenats Lais.

2. Característiques de la Literatura de Cavalleries (Invencions)

• Personatges: Segueixen un model, són plans, no tenen febleses i tenen virtuts

Autors destacats de la postguerra catalana

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983): Narradora de la postguerra, amb un estil íntim i poètic. Les seves protagonistes són femenines i utilitza símbols com flors i jardins. El seu casament amb el seu oncle va ser un trauma. Va rebutjar quatre novel·les. Va ser comissària de propaganda durant la Guerra Civil. Exiliada a França i Ginebra. Les seves obres més destacades són La plaça del Diamant (1962), Mirall trencat (1974) i Vint-i-dos contes (1958). Va tornar a Catalunya el 1972, després de la mort d'Obiols.

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994): Mestre del conte, amb humor, imaginació i absurd. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts. Va ser periodista, dibuixant i voluntari... Continuar leyendo "Autors clau de la postguerra catalana i dialectes" »