Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Anàlisi de l'Obra de Mercè Rodoreda

Aquesta anàlisi, corresponent a juny de 2010, explora diversos aspectes de l'obra de Mercè Rodoreda.

Registre Literari i Estil Narratiu

El registre és literari, amb un llenguatge formal, però com que representa l'expressió de la pròpia protagonista, és un llenguatge viu i àgil, senzill i entenedor. S'hi utilitzen tècniques d'escriptura com el monòleg interior, la narració en primera persona i les descripcions, precises i detallades, perquè el lector tingui una imatge clara de l'entorn en què es desenvoluparà l'acció. També s'introdueixen altres emissors a través de l'estil indirecte, com en l'exemple “a dir-me que...” (l. 1), i directe, com en “¡No seguís que et rebregaràs!”.

Tipologia

Anàlisi Lingüística i Literària: Exàmens de Català

JUNY 2011 B - Anàlisi C

Aquesta secció detalla el significat d'expressions idiomàtiques i sinònims, tal com s'analitzen en un context d'examen.

• Val una pasta (línia 9)

  Significat: “Costa molts diners”, “és cara”.

  Expressions similars: “Val un ronyó”.

• Que no m’enrotlli (línia 9)

  Significat: “Que no parli molt”.

  Expressions similars: “Que no me’n passi”.

• A dojo (línia 10)

  Significat: “En abundància”, “en molta quantitat”.

  Expressions similars: “A manta”.

TEORIA A - L'Evolució Teatral de Josep M. Benet i Jornet

Exploració de la trajectòria artística de Benet i Jornet, un dramaturg clau en el teatre català contemporani.

• Inicis i Realisme Històric

  Als anys

Joan Fuster: L'Assagista Més Important del Segle XX

Joan Fuster ha estat l'assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere, en especial al País Valencià, on no hi havia antecedents d'importància. Però també a Catalunya, on després del desastre de la Guerra Civil els assagistes escassejaven.

Fuster és un autor d'una extensa obra literària d'una gran diversitat temàtica. Les seves reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de la seva època. Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors. Els seus assajos es caracteritzen per un estil distintiu:

• Intensifica l'expressivitat, utilitzant interrogants i

Salmo 16 (Salmo mesiánico)

1. «Oh, alma mía.»

Esta frase no aparece en el hebreo. Se la añade porque la forma verbal que se traduce «dijiste» corresponde a un sujeto femenino. Si esta forma verbal es correcta, debe entenderse como **vocativo femenino**. Sin embargo, varios manuscritos hebreos, como también la LXX, muestran una ligera variante en la forma verbal que permite traducir simplemente «dije a Jehová», etc.

2. «No hay para mí bien fuera de ti.»

Literalmente, «mi bien no sobre ti». No se puede precisar con exactitud el significado de esta frase. La traducción de la RVR se basa en la versión interpretativa de los **tárgumes** y de Jerónimo. Tal vez el salmista quiso decir: «Dios es la fuente de todo mi bien, y por lo... Continuar leyendo "Salmo 16 Mesiánico: Comentario versículo a versículo y notas lingüísticas" »

Ausiàs Marc: Vida i Obra

Ausiàs Marc, fill de Pere Marc, pertanyia a la petita noblesa valenciana. Es va casar dues vegades: primer amb Isabel Martorell i, la segona, amb Joana Escorna. Va morir a València el 1459.

En la poesia d'Ausiàs Marc hi ha una clara voluntat de ruptura amb la poètica trobadoresca. La seva obra abasta una major profunditat i sinceritat, reforçades per comparacions i metàfores intenses. Malgrat això, encara podem trobar-hi alguns tòpics trobadorescos, així com la influència d'altres corrents culturals.

L'Obra d'Ausiàs Marc

Conservem 128 poemes, dividits en cants d'acord amb la temàtica:

• Els Cants d'Amor

  Marc considera diferents classes d'amor: l'amor sensual, l'amor fi i l'amor venal. Els cants d'amor són 76 poemes

Els Poetes de la Renaixença: Dues Visions

Poetes d'Espardenya

Eren aquells que utilitzaven únicament el valencià col·loquial per a difondre els seus missatges a la població. Van tenir un gran èxit entre les classes populars.

• Pertanyien a classes humils amb idees liberals.
• No tenien cap formació literària.
• Propugnaven l'ús del valencià que es parla actualment.
• No tenien cap preocupació per la gramàtica.

Autors destacats: Eduard Escalante i Constantí Llombart.

Poetes de Guant

Van reduir la restauració literària a la composició ocasional d'una poesia artificiosa i arcaïtzant.

• Eren burgesos conservadors.
• S'oposaven a la politització de la Renaixença.
• Utilitzaven un llenguatge arcaïtzant (el llemosí).

Autors destacats: Teodor Llorente, Vicent... Continuar leyendo "La Renaixença: Poetes, Autors Clau i Figures Retòriques" »

Procés de Substitució Lingüística

Els principals motius que van iniciar la substitució lingüística van ser l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara, que va provocar la unió amb Castella. Les dues llengües representaven un distintiu social; només una minoria coneixia el castellà, mentre que la resta del poble coneixia el català. Es vivia una situació de diglòssia, sense bilingüisme. Amb això, la llengua catalana es va especialitzar en els gèneres populars i populistes, però la prohibició de la llengua arran dels decrets de Nova Planta, promulgats per Felip V, va enfrontar el català a un procés de substitució lingüística.

Renaixement

És el moviment que es va originar per l'expansió de l'Humanisme. Es... Continuar leyendo "Procés de Substitució Lingüística i Moviments Literaris a Catalunya" »

Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV)

(Llei 4/1983, de 23 de novembre)

Títol Preliminar

Principis Generals

Article 2

El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conèixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques.

Títol II

Del Valencià a l'Ensenyament

Article 19

1. Hom procurarà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, que tots els escolars reben els primers ensenyaments en llur llengua habitual, valencià o castellà.
2. Això no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a l’article vint-i-quatre, al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació

Què és un text?

Un text és molt més que una sèrie de frases col·locades una al costat de l'altra. Un text pot ser oral o escrit, pot ser una única paraula, o pot ser tota una enciclopèdia. Les definicions de text coincideixen en una sèrie de característiques:

• Orals: ser més espontanis, tenir moltes repeticions, ser poc elaborats, possibilitar una comunicació ràpida, dependre molt del context.
• Escrits: ser més preparats, ser més formals, ser molt elaborats, ser cohesionats, fer servir un model de llengua estàndard.

La comunicació

La comunicació humana no és únicament lingüística. A través de la llengua oral o escrita també ens comuniquem amb llenguatge corporal, a través d'expressions de la cara i gestos. L'àmbit oracional,... Continuar leyendo "Textos, Comunicació i Narrativa Medieval" »