Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Euskal Literaturaren Historia Laburra: Idazle Klasikoak

Frantzisko Xabier Munibe

Peñafloridako Kondea (1729-1785)

Azkoitian jaio eta Bergaran hil zen 55 urterekin. Goi mailako pertsona bat zen.

Frantzisko Xabier Munibe Idiakez, Peñafloridako kondea, idazle, musikari, politikari eta zientzialaria izan zen.

Frantzisko Xabier Munibek musika- eta antzerki-lan ugari idatzi zituen.

Zergatik da garrantzitsua?

• Euskal antzerkigintzan euskeraz idatzi zuen lehen opera.
• Euskalerriaren Adiskideen Elkartea sortu zuten 1765ean, espainiar estatuko lehenengo elkarte ilustratua.

Lanak:

Antzerkigintza:

• El borracho burlado
  • Koediazkoa
  • Euskeraz eta gazteleraz egina

Pedro Ignazio Barrutia (1682-1759)

Aramaion jaio zen eta Arrasaten hil zen.

1701ean udal eskribauaren kargua hartu... Continuar leyendo "Euskal Literaturaren Historia Laburra: Idazle Klasikoak" »

La Decadència de la Literatura Catalana (S. XVI-XIX)

S'ha anomenat Decadència al període de la nostra història literària que va des de l'inici del segle XVI fins a les primeres dècades del segle XIX. Hi va haver una continuïtat literària en català durant aquest període que va reproduir els corrents literaris europeus de l'època, com el Renaixement, el Barroc o la Il·lustració.

La vitalitat del català literari entre el 1500 i el 1800 és més important del que semblava, sense tenir, de tota manera, una transcendència pública significativa a través de la impremta. La castellanització va afectar únicament la literatura culta i sectors socials restringits. En els àmbits col·loquials, el català no va retrocedir i va continuar... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Decadència, Renaixement i Barroc (S. XVI-XIX)" »

Literatura Catalana Medieval

Edat Mitjana

La societat medieval era teocèntrica, amb la vida cultural i literària concentrada en els nuclis religiosos. L'estament religiós ordenava la vida quotidiana, influïa en la política i la religió era la base de l'educació. En aquest context, apareixen noves nacions políticament inestables, amb lluites entre nobles i monarques pel poder.

Funció de la Prosa Literària

Els temes centrals de la literatura eren Déu (la religió) i el rei (la nació). La literatura didàctica donava pautes cíviques i religioses de conducta moral. L'Església volia convertir els musulmans i jueus al cristianisme, aconseguir el control ideològic i lluitar contra l'heretgia (el catarisme era la més important de l'època)... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Prosa i Autors Clau" »

O Clero Parroquial: Axentes Fundamentais da Fe en Galicia

Os curas que atendían as parroquias eran os axentes fundamentais á hora de dar pasto espiritual aos fieis. En 1787, había en Galicia 9.138 cregos (e só 3.070 regulares), case 3 por freguesía, proba de que eran moitos os mozos que aspiraban a “dicir misa no altar” ou, mellor, os pais querían ver a un fillo con coroa.

Crecemento Demográfico do Clero Galego

En 1591, figuran 3.000 cregos, polo que en dous séculos o número de ordenados multiplicouse por tres, cando a poboación non pasou de duplicarse no mesmo tempo.

Roles e Xerarquías: Presbíteros, Capeláns e Patrimonistas

Moitos mozos ordenados de presbíteros nunca chegaron a gobernar unha parroquia e pasaron a vida de capeláns... Continuar leyendo "El Clero Parroquial en Galicia: Impacto Social y Evolución Histórica (Siglos XVI-XVIII)" »

La Novel·la Catalana: Context i Inicis

Influències Internacionals i Modernisme

Autors internacionals destacats del període inclouen:

• André Gide (1869-1951): Els soterranis del Vaticà (1914)
• Marcel Proust (1861-1922): En la recerca del temps perdut
• Franz Kafka: La metamorfosi (1915)
• Virginia Woolf: La senyora Dalloway (1925)
• James Joyce: Ulisses (1922)

A Catalunya, La vida i la mort de Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès, és considerada l’última novel·la modernista. El 1925, dos articles clau van crear un clima favorable per al gènere:

• Josep Maria de Sagarra: La por a la novel·la
• Carles Riba: Una generació sense novel·la

Autors Clau del Període d'Entreguerres

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

S’inicià el 1919 amb Paulina Buxareu per... Continuar leyendo "La Novel·la Catalana: De l'Entreguerres a la Narrativa Contemporània" »

La Narrativa Catalana de Postguerra (1939-1970)

1. 1939-1946: Censura i Novel·la Psicològica

La novel·la va patir de forma molt notòria la censura. D’aquesta manera es va passar d’un panorama literari brillant de preguerra al no-res de la postguerra. Això es va veure agreujat per la desconnexió que es produí entre l’escriptor i el seu públic. De fet, el gènere narratiu necessita d’una infraestructura estable per desenvolupar-se i, per tant, la recuperació del circuit literari: autor-editor-lector. Això va tenir com a conseqüència la inexistència de corrents novel·lístics molt marcats i l’aparició de narradors aïllats. L’únic model que implica una certa connexió és el de la novel·la psicològica, model de preguerra... Continuar leyendo "Evolució de la Narrativa i les Generacions Literàries Catalanes (1939-1980)" »

Varietats lingüístiques

Varietat lingüística: segons parlants i contextos, la llengua presenta diverses varietats.

1. Varietat històrica

Tipus d'estudi:

• Diacrònica: estudia l'evolució de la llengua al llarg del temps.
• Sincrònica: estudia la llengua en un moment concret.

2. Varietat social

També anomenada diastràtica: estudia la varietat social tenint en compte l'estatus social, sexe, edat, etc.

• Exemples:
  • «bleda»: no distingeix la vocal neutra de la a ni la e; oposició oberta/tancada i ensordiment de [z].
  • «xava»: relació amb l'estatus social i castellanismes.
• Argot: llenguatge d'un grup de persones amb finalitat críptica.
• Característiques de l'argot: vinculat a un àmbit professional, finalitat críptica, influència d'altres llengües,

L'investigador en poesia: Després d'haver publicat Gertrudis (1927) i KRTU (1932), llibres escrits sota l'influx del futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, J. V. Foix evoluciona cap a una posició estètica que s'allunya de l'ortodòxia de l'avantguarda sense abandonar el compromís amb l'esperit de recerca de la modernitat.

Fins als darrers moments de la seva pràctica literària, J. V. Foix es definí a ell mateix no com a poeta sinó com a investigador en poesia.

Tècniques:

• Ús de l'escriptura automàtica.
• Associació de paraules i imatges.
• Defensa de la distorsió al·lucinatòria o onírica.
• Ús d'al·literacions i anàfores.
• Expressió mitjançant polaritats antagòniques: vell-nou, vida-mort...

La seva obra poètica

Sol, i de

A Literatura Galega do S. XIX: O Prerrexurdimento

As primeiras manifestacións literarias do S. XIX aparecen con relación aos acontecementos de índole histórica e política: a Guerra de Independencia e os atrancos do centralismo. Ademais, isto vai suscitar a reivindicación e defensa da identidade galega.

O Prerrexurdimento (1808-1862)

• Primeiro período (1808-1833): Iníciase coa mobilización contra os franceses. Promóvese a defensa de Galicia e comeza a xurdir unha certa conciencia de diferencialismo nos ilustrados e a utilizarse o galego con fins propagandísticos. Finaliza coa morte de Fernando VII.
• Segundo período (1833-1862): Comeza coa recuperación da escrita galega por parte de progresistas galeguistas organizados no Provincialismo.

a)

Joan Maragall (1860-1911) va ser un destacat poeta, escriptor i polític. És considerat un dels màxims representants del modernisme literari català i una figura crucial en el panorama cultural de Catalunya. Joan provenia d'una família amb un negoci en la indústria tèxtil. Des de jove va mostrar un gran interès per la literatura i les lletres. Va estudiar a la Universitat de Barcelona, va cursar Dret, tot i que la seva passió sempre va estar en l'escriptura i la poesia. A més, allà va conèixer gent amb qui va compartir la seva passió. Va arribar a ser alcalde de Barcelona després de passar per alguns altres càrrecs en la política.

Algunes de les seves obres més notables inclouen:

• "Cant Espiritual" (1895): reflecteix la seva profunda