Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Varietats lingüístiques del català

Classificació de les varietats

Les varietats lingüístiques es poden classificar segons diferents criteris:

• Diacrònica o històrica: segons l'època.
• Diastràtica o social: segons el sector social (home/dona, classe baixa/mitjana/alta).
• Diatòpica o geogràfica: segons la zona geogràfica.
• Diafàsica o funcional: segons el registre (literari, científic i tècnic, periodístic i publicitari, col·loquial-familiar, estàndard).

Varietat diatòpica: català occidental i oriental

Català occidental

• e tancada en paraules agudes i verbs plans (café).
• Desinència en e a la 1a persona del present d'indicatiu (cante, opine).
• Desinència en -a, -e al present de subjuntiu (diga, digues).
• Desinència en -isc, -ixes, -ix (

Zarismo e URSS: similitudes na política exterior, represión estalinista e legado da Segunda Guerra Mundial

Por exemplo, na política exterior teñen similitudes, pois os obxectivos dos zares eran expandirse e ser o irmán maior dos pobos eslavos (o mesmo que a URSS). Outro obxectivo era a expansión cara aos mares cálidos (Mar Negro e Mediterráneo). En definitiva, a política exterior de ambos parécese moito; sen embargo, as motivacións e o discurso son distintos.

Similitudes internas

• Outra similitude é que o individuo vale pouco no zarismo e na URSS, pois a felicidade colectiva prima sobre as persoas.
• Un aspecto burocrático era o pasaporte interno, que tamén existía no zarismo e que Stalin recuperou na URSS (é unha forma de control

O Ascenso da Fidalguía de Pazo en Galicia: Unha Nobreza Rural Consolidada (Séculos XVI-XVII)

Mosteiros, igrexas parroquiais e pazos no mundo rural reflicten o dominio social dos monxes, dos reitores parroquiais e dos fidalgos. As familias da nobreza que se trasladaron á Corte conservaron en Galicia unha gran capacidade de influencia local (polas rendas que cobraban e pola rede de persoas que nomeaban para administrar señoríos e parroquias). Porén, a súa ausencia física do Reino, habitual desde mediados do século XVI, facilitou que se consolidase a chamada fidalguía de pazo, unha nobreza territorial con características propias.

O proceso de mobilidade social máis importante que tivo lugar en Galicia nos séculos XVI e XVII consistiu... Continuar leyendo "A Fidalguía de Pazo en Galicia: Ascenso Social e Consolidación da Nobreza Rural (Séculos XVI-XVII)" »

Enriquecemento e urbanización da fidalguía no Antigo Réxime

Os afortunados por este proceso agregativo viron de súbito multiplicarse os seus ingresos, cobrados agora en lugares moi distantes. Este proceso de enriquecemento foi unido á urbanización da fidalguía, que se vai asentando nas cidades e vilas.

Patrimonio e residencias

Houbo enormes patrimonios moi espallados e antigas residencias abandonadas, pois os señores non podían residir en todas, e menos cando se trasladaron a unha cidade ou vila. Os matrimonios entre vinculeira e vinculeiro e a falta de sucesión motivaban que unhas casas se subordinasen a outras e rematasen mesmo escurecidas.

Xerarquía interna da fidalguía

A fidalguía estaba internamente moi xerarquizada na etapa final... Continuar leyendo "Fidalguía e pazos no século XVIII: urbanización, patrimonio e cultura material" »

Lectura

Tema: El tema principal és que la nostra manera de llegir és un reflex del nostre caràcter, de la nostra manera de ser. Fuster reflexiona sobre per què llegim. Els éssers humans, com a éssers «malalts» i «incomplets», acudim a la lectura com a remei o com a calmant. Segons ell, hi ha dos tipus de lectors: d'una banda, els que busquen evadir-se, i, d'altra, els que busquen posar els peus a terra. La lectura, de certa manera, és una prolongació de la vida.

Estil: S'adscriu a l'assaig, en el qual la visió de l'autor és molt important; per això és un text fortament modalitzat. Els recursos que apareixen són dèctics personals en primera persona del singular (jo no hi entenc) alternant amb la primera persona del plural (acudim)... Continuar leyendo "Joan Fuster: anàlisi de lectura, estil i tipologia textual" »

Sobre «Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March»

El tema del poema és l’evocació d’Ausiàs March, un dels grans referents de la nostra cultura, a partir d’una passejada per la ciutat de València amb la seua parella: «Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March». El seu passeig per la ciutat, per Beniarjó o per Gandia, va paral·lel al record del nostre gran poeta i d’algunes de les vivències, històriques o hipotètiques, que marcaren la seua vida.

Sobre «Assumiràs la veu d’un poble»

El tema del poema és l’atribució al poeta del paper de portaveu cultural del seu poble i encarregat de recuperar la dignitat col·lectiva de valencians i valencianes. Amb el desdoblament del jo poètic, aquest s’adreça a un tu... Continuar leyendo "Anàlisi Temàtica de Poemes de Vicent Andrés Estellés" »

O Foro: O Sistema Predominante de Cesión da Propiedade en Galicia

O sistema predominante en Galicia era o foro, unha forma de cesión da propiedade que consistía en que o titular do dominio, o propietario (na maioría dos casos eran mosteiros ou tamén señores laicos e eclesiásticos), cedíalle unhas terras (con casa ou non) ao campesiño, fixando a duración da cesión e a renda que debía pagar por iso.

A División da Propiedade no Foro

No foro a propiedade queda dividida en dous dereitos distintos, creando unha relación de cuasipropiedade para o cultivador:

• O Dereito de Dominio Directo: Pertence ao que cede a terra (o propietario orixinal). Consiste no dereito a cobrar unha renda fixa.
• O Dereito de Dominio Útil: Pertence ao cultivador (

L'Edat Mitjana: Context i Característiques Clau

1. Pacte Feudal: Era un vincle entre nobles pel qual el vassall prometia fidelitat al senyor a canvi de protecció.
2. El Poder de l'Església: L'Església cristiana tenia un gran poder i fixava els valors bàsics de la societat. Aquests valors incloïen:
   • Teocentrisme
   • Jerarquització
   • Model de Cavaller Cristià
   • La Primacia de la Teologia
3. Creixement Urbà: Les ciutats creixen i es forma una nova classe social i una nova concepció de vida: la Burgesia Urbana.
4. Lligams Polítics: Els comtats catalans van mantenir lligams polítics i culturals amb els territoris d'Occitània.
5. Àmbit Artístic: Es distingeixen dos grans moviments: el Romànic i el Gòtic.

La Poesia Lírica Culta en Occità

L'estament nobiliari... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Trobadorisme i Ramon Llull" »

1. Definición de Plan de Operaciones

Sirve para determinar los recursos y las diferentes fases de producción por las que pasan los diferentes elementos hasta conseguir el producto final.

2. Explica los tipos de empresas en función de las operaciones

De bien físico

Cambio en el estado físico de un objeto.

De servicio

Cambio en el estado de las personas.

3. Definición de inmovilizado. Pon dos ejemplos

El inmovilizado es el conjunto de elementos del patrimonio destinados a servir de forma duradera (largo plazo) a la actividad de la empresa.

• Patentes concedidas o adquiridas sobre procesos investigados con éxito.
• Franquicias.

4. Definición de existencias. Pon dos ejemplos

Los bienes propiedad de la empresa que se destinarán a la venta en el transcurso... Continuar leyendo "Manual de Introducción a la Economía de la Empresa" »