Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

O Reino de Galicia e a Dinastía Asturleonesa (910-1037)

Despois de Afonso III, deixamos de falar do Reino de Asturias e pasamos a falar do reino asturleonés, leonés ou galaico-leonés (a capital trasládase a León). O protagonismo da aristocracia galega está en aumento, xa que cada vez vai gañando máis poder e riqueza debido a esta nova expansión territorial.

A Partición do Reino e a Estirpe dos Ordóñez

A partición do reino prodúcese en vida de Afonso III, o cal delega o goberno nos tres fillos:

• García recibiu Castela.
• Ordoño (II) recibiu Galicia e Portugal.
• Froila recibiu Asturias.

Tras a súa morte, o reino quedará diferenciado en tres gobernos: García será rei de León, mentres que Ordoño e Froila serán reis de Galicia e Asturias.... Continuar leyendo "A Monarquía e a Igrexa na Galicia Altomedieval (Séculos X-XI)" »

1. Substrat i superestrat de la llengua catalana

Substrat: Influència que deia una llengua substituida a aquella que la substitueix. És necessària una substitució lingüística. Per part de la llengua catalana, trobem l'iberobasc i l’indoeuropeu.

Superestrat: Influència que deixa una llengua a una altra ocupant àmpliament el territori però, sense substituir-la. Per part de la llengua catalana, trobem el germànic i l’àrab.

2. Sentit pràctic dels primers textos en català i quins eren

s.XIII. Els primers textos en català, tenien un sentit pràctic, és a dir, es basaven en normes que influïen en el dia a dia dels ciutadans. Eren escrites en català ja que el llatí no l’entenien.

Les Homilies d’Organyà (s. XII-XIII): Considerades... Continuar leyendo "Quins són les característiques de l'obra lírica de Ramón llull" »

Evolució de la Literatura Infantil i Juvenil

Emissor, Destinatari, Producte i Institució

Emissor: El concepte d'autor és complex. No només és qui escriu el text original, sinó també qui el transcriu i adapta. A l'edat mitjana, autors eren transcriptors, editors, comentaristes, etc. L'obra literària no sempre és fruit d'una creació individual.

Destinatari: Segons Itamar Even-Zohar, el consum no és sinònim de lectura. Durant segles, la difusió literària ha estat oral. Sovint accedim a textos sense haver-los llegit (consum indirecte).

Producte: No només els textos, sinó el que transmeten. Apareixen categories com "llibre infantil" o "llibre d'adults" segons l'argument i la complexitat. També els gèneres i classificacions temàtiques... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Infantil i Juvenil: una Perspectiva Històrica" »

Narrativa de Ficció al Segle XV: La Novel·la Cavalleresca

1. Antecedents

Al segle XII, a França, trobem narrativa en vers:

• Narrativa de cavalleria o narrativa en vers que se centra en la cort de Camelot i tracta sobre històries amoroses o històries de gestes.
• Chrétien de Troyes: Autor més important de la narrativa de cavalleria. Les seves obres pertanyen al cicle artúric i al mite de Bretanya, és a dir, aventures del rei Artús.
• Narrativa popular: Lais curts escrits en vers, de temàtica amorosa i fets fantàstics. L'autora més important és Marie de France, que escrivia petits contes anomenats Lais.

2. Característiques de la Literatura de Cavalleries (Invencions)

• Personatges: Segueixen un model, són plans, no tenen febleses i tenen virtuts

Autors destacats de la postguerra catalana

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983): Narradora de la postguerra, amb un estil íntim i poètic. Les seves protagonistes són femenines i utilitza símbols com flors i jardins. El seu casament amb el seu oncle va ser un trauma. Va rebutjar quatre novel·les. Va ser comissària de propaganda durant la Guerra Civil. Exiliada a França i Ginebra. Les seves obres més destacades són La plaça del Diamant (1962), Mirall trencat (1974) i Vint-i-dos contes (1958). Va tornar a Catalunya el 1972, després de la mort d'Obiols.

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994): Mestre del conte, amb humor, imaginació i absurd. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts. Va ser periodista, dibuixant i voluntari... Continuar leyendo "Autors clau de la postguerra catalana i dialectes" »

Contexto Político, Social y Cultural del Teatro Gallego en el Primer Tercio del Siglo XX

1. Contexto Político

• Restauración Borbónica (1874-1930): Período que se inicia tras la desaparición de la Primera República, marcado por el retorno de la dinastía borbónica. Incluye la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
• II República (1931-1936): Etapa de gran libertad social y política en España. Se permite la formación del Partido Galeguista y se aprueba el Estatuto Gallego (aunque no entra en vigor).
• Guerra Civil (1936-1939): Conduce a la dictadura franquista.

2. Contexto Social, Cultural y Económico

Galicia experimentaba un atraso social, cultural y económico significativo. La emigración se convirtió en la principal vía de escape... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Gallego: Desde las Irmandades da Fala hasta las Vanguardias" »

Definicions Clau

Humanisme

Moviment cultural del Renaixement que posa l’ésser humà al centre del pensament.

Crònica

Tipus de text narratiu que relata fets en ordre cronològic, generalment amb un estil clar i detallat. Pot ser periodística, històrica o literària, segons el propòsit i l’enfocament de l’autor.

Cancelleria Reial

Organisme administratiu de la Corona d’Aragó que s’encarregava de la correspondència i de l’arxiu de tota la paperassa burocràtica.

Didactisme

La voluntat de fer comprensibles aquests valors ètics i morals, així com la doctrina religiosa de la qual deriven.

Eximpli

Conte que il·lustra una lliçó moral a un altre personatge; faula o una narració similar.

Sermó

Text argumentatiu oral sobre preceptes morals... Continuar leyendo "Prosa i Cròniques Medievals Catalanes" »

A Equivalencia da Xustiza: Individuo e Cidade

A idea principal deste texto é a equivalencia da xustiza no individuo e a xustiza na cidade. É dicir, unha cidade é xusta cando cada un dos seus grupos ou clases cumpre a súa función propia; do mesmo xeito, unha persoa é xusta cando as distintas partes da súa alma están ben ordenadas e cada unha cumpre a que lle corresponde.

As Bases da Ética de Platón

Para conseguir isto, na ética de Platón explícanse dúas cualificacións fundamentais:

• A división da alma en tres partes: a racional, cuxa virtude é a prudencia; a irascible, cuxa virtude é a fortaleza; e, por último, a apetitiva (ou concupiscible), que desexa praceres e debe controlarse coa temperanza.
• A división das clases sociais na

Determinismo y Libertad: Dos Perspectivas Filosóficas

El debate entre determinismo y libertad ha sido central en la filosofía a lo largo de la historia. Podemos distinguir, *grosso modo*, dos posturas:

• Determinismo: Filósofos como Laplace o Spinoza sostienen que todo evento en el universo está predeterminado. Nada ocurre de manera diferente a como debe suceder. Aplicado a los seres humanos, esto implica que nuestros cuerpos, al ser entidades físicas, están sujetos a las mismas leyes causales que el resto de los objetos. La libertad, desde esta perspectiva, es una ilusión. Si alguien conociera todas las causas que influyen en nuestras elecciones, nuestro comportamiento sería completamente predecible.
• Libertad: Filósofos como Agustín

Context històric

Revolució Francesa (1789) i expansió de les idees liberals: constitucionalisme, divisió de poders i drets ciutadans.

• Igualtat davant la llei.
• Separació Església-Estat.
• Fi de l’Antic Règim → democràcia i noves classes socials.

Revolució Industrial

• Inici a Anglaterra (segle XVIII).
• Èxode rural → creixement de les ciutats.
• Màquina de vapor → augment de la producció.
• Burgesia dominant i proletariat (sindicats).
• Capitalisme.

L'escriptor i la indústria del llibre

• Alfabetització → nou públic lector.
• Literatura com a negoci i novel·la de fulletó.
• Professionalització de l’escriptor.

Corrents estètics: El Romanticisme

(Primera meitat del segle XIX)

• Origen: Alemanya i Anglaterra.
• Característiques:
  • Irracionalitat: passió,